Document elaborat per ERF, Estudi Ramon Folch i Associats per a Ecotendències. Abril 2015.

1. BarBarcelcelonaona metrometropolitana,politana,
Projectes verdsProjectes verds
Abril de 2015
Concepte, elaboració de continguts i disseny

2. El verd a la Barcelona metropolitana
Canòpia Urbana
Superilles
Parc Lineal del Camí Comtal
Terrats i cobertes verds
3
4
5
6
Remodelaciói
ordenacióurbana
Barcelona metropolitana, projectes verds 2
Terrats i cobertes verds
Horts urbans
Parc Agrari del Llobregat
Parc Fluvial del Besòs
7
8
9
10
Verd
productiuParcs

3. La progressiva integració de la natura i el verd en la
planificació urbana permet aprofitar-ne els serveis i
beneficis i fer més eficient el seu funcionament i, en
definitiva, millorar la qualitat de vida urbana.
El sistema verd urbà es pot trobar en espais naturals
oberts i boscos, edificacions (cobertes i terrats, murs o
jardins verticals), a la via pública (carrers, places, parcs i
jardins...), en horts urbans, espais fluvials i litorals...
El verd a la Barcelona metropolitana
Els seus beneficis ambientals són nombrosos:
contribució a una millor qualitat de l’aire, captant C02 i
partícules en suspensió i a un major confort tèrmic, ja
que es redueixen les temperatures i sorolls,
augmentant la captació i aprofitament de l’aigua de
pluja i la diversitat paisatgística i biològica de la
metròpoli.
Els carrers amb arbrat tenen entre un 10 i 15% menys de
partícules en suspensió.
Font: Guia per a la selecció d'espècies de verd urbà: arbrat viari. Diputació
de Barcelona (2012)
Els beneficis socials associats al verd urbà com a espai de gaudi estètic, de lleure, passeig i
esport, però també de coneixement i on potenciar la sensibilitat i educació ambiental són molt
ben valorats per la ciutadania.
A continuació és recull una mostra d’alguns projectes de l’àmbit metropolità de Barcelona.

4. Canòpia Urbana
Una Plaça de les Glòries estructurada pel verd
La nova plaça de les Glòries repensa aquest nou centre urbà com
un eix verd que unirà Trinitat, Sagrera i Ciutadella que combina les
diferents necessitats i funcions, posant el centre de gravetat en el
verd, el vianant i el transport públic. El trànsit rodat es canalitzarà
principalment a través d’un túnel central, amb la qual cosa
desapareix una barrera física i els sorolls i molèsties pròpies d’un
nucli d’accés a la ciutat.
Remodelacióiordenacióurbana
Barcelona metropolitana, projectes verds 4
El projecte guanyador contempla múltiples vessants i
usos. Previsiblement es finalitzarà totalment el 2018.
Font:
http://blogdeconcursos.com/resultados/img/res/057/h057_01_02.jpg
La transformació verda es concreta en la presència d’una cobertura
arbòria i biodiversa, on l’aigua esdevé una reserva natural, un
hàbitat singular per a diferents espècies i un connector ecològic. Un
mirador elevat permetrà contemplar i gaudir del conjunt.
Remodelacióiordenacióurbana

5. Superilles
Una nova escala de ciutat
Una superilla és una unitat urbana més gran que una illa
de cases però més petita que un barri, amb carrers
pacificats.
Els eixos del plantejament de les superilles conformen
una àmplia estratègia per a que Barcelona esdevingui una
ciutat més agradable i habitable, basada en la qualitat
de l’espai urbà, en funció d’un model de mobilitat més
Remodelacióiordenacióurbana
Barcelona metropolitana, projectes verds 5
El projecte pilot inclou 5 zones distribuïdes per diferents
punts de la ciutat; Poblenou, pl. de les Glòries, a l’Antiga i
la Nova Esquerra de l’Eixample, a Hostafrancs i a la
Maternitat i Sant Ramon
Font: http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/superilles
de l’espai urbà, en funció d’un model de mobilitat més
sostenible, recuperació de l’espai públic i foment de la
biodiversitat i el verd urbà. En aquest darrer cas es
concreta en millorar l’arbrat viari i afavorir
microhàbitats per atraure fauna i augmentar la
vegetació en nous espais comunitaris, que es
despleguen en microurbanitzacions com la de l’entorn el
carrer de Benavent, a les Corts.
Els projectes estimulen la implicació ciutadana
mitjançant, entre d’altres, tallers o jornades participatives.
Remodelacióiordenacióurbana

6. La proposta de parc del Camí Comtal és un
dels grans projectes de renovació urbana
com a fruit del pas de la Línia d’Alta Velocitat
i la nova estació de la Sagrera.
El nou espai guanyat donarà continuïtat
verda a l’espai urbà segregat abans pel pas
de les vies de tren en superfície i millorarà,
Parc Lineal del ‘Camí Comtal’
Un continu verd
Remodelacióiordenacióurbana
Barcelona metropolitana, projectes verds 6
de les vies de tren en superfície i millorarà,
així l’accessibilitat general de la zona.
Es defineixen diversos sectors amb un
tractament paisatgístic específic, però amb
un tractament unitari vertebrat per un
recorregut verd, el Camí Comtal, en record
del rec comtal que discorria per tot aquest
sector. En el nou espai hi predominarà una
vegetació diversa, amb jocs de llum i ombra i
l’aigua com a record del passat. Els nous
equipaments i serveis que hi tindran lloc
fomentaran usos cívics. El parc del Camí Comtal formarà part de la xarxa de corredors verds.
Font: http://www.barcelonasagrera.com/
Remodelacióiordenacióurbana

7. El potencial en la recuperació de terrats i
cobertes és enorme no només pel que fa a la
climatització i l’aprofitament de l’aigua de
pluja, sinó també com a reserva vegetal,
autoproveïment d’aliments en horts urbans i un
important efecte visual i paisatgístic.
Els edificis d’habitatges són llocs ideals per a la
Terrats i cobertes verdes
El verd proper
Verdproductiu
Barcelona metropolitana, projectes verds 7
Els edificis d’habitatges són llocs ideals per a la
socialització dels veïns i esdevenen nous
espais comunitaris de relació.
Les possibilitats i adaptació són immenses i molt
variades pel que fa a extensió, espècies i
disposició.
El 2014 una mesura de govern impulsa els terrats vius I cobertes
verdes a Barcelona. Barcelona compta amb unes 1.182 ha de cobertes
practicables, el 20% de les qual aptes per a l’aprofitament solar.
Font: http://governobert.bcn.cat/sites/default/files/MG101014.pdf
Ja hi ha diferents exemples de cobertes verdes
tant en edificacions públiques com privades, com
és el cas de la biblioteca municipal Zona Nord, a
Nou Barris o el Museu del Gas, a Sabadell.
Ja hi ha diferents exemples de cobertes verdes
tant en edificacions públiques com privades, com
és el cas de la biblioteca municipal Zona Nord, a
Nou Barris o el Museu del Gas, a Sabadell.

8. Els horts urbans són un fenomen cada cop més
estès a la metròpoli. El programa inicial d’horts
s’adreçava a la gent gran, però l’experiència ha
arrelat a nivell popular en municipis com el Prat de
Llobregat o Terrassa. El seu gran potencial educatiu
ha estimulat la creació d’horts escolars, contribuint
a la sensibilització ambiental, al coneixement
teòrico-pràctic, hàbits i alimentació saludables.
Horts urbans
Un verd productiu
Verdproductiu
Barcelona metropolitana, projectes verds 8
teòrico-pràctic, hàbits i alimentació saludables.
Els horts urbans particulars o comunitaris
proliferen en balcons, terrats o solars, on es cultiven
plantes per a l’autoconsum d’aliments, plantes
aromàtiques. Altres beneficis són el plaer i gaudi
personal o fins i tot amb finalitats terapèutiques.
Paral·lelament, mitjançant acords de Custòdia
Urbana es promou la cessió temporal d’espais
rurals, agrícoles... en desús per a activar-los i
dinamitzar-los.
La tipologia d’horts urbans és molt variada, com també el tipus de
cultiu i la ubicació de l’hort.
Projectes autogestionats com Plantem-nos té un fort component social a Terrassa. Es vol crear una xarxa amb entitats locals en diversos punts.Projectes autogestionats com Plantem-nos té un fort component social a Terrassa. Es vol crear una xarxa amb entitats locals en diversos punts.

9. Parc Fluvial del Besòs
El riu verd
Una intensa transformació, sanejament i recuperació
ambiental i paisatgística del curs baix del riu Besòs ha
redundat en benefici de la seva qualitat ambiental, i ha
ha permès que esdevingui un gran espai verd
metropolità ubicat en una àrea densament poblada.
Ha estat reconquerit com a eix verd i com a espai cívic
que destaca per una important presència d’aus, que
Parcs
Barcelona metropolitana, projectes verds 9
El xxxxxx
Font:
El Parc del Besos forma part de la Ronda Verda, un circuit senyalitzat per a bicicletes que travessa els grans sistemes naturals de la comarca
del Barcelonès. Es tracta d’un itinerari circular que es configura en sis trams principals: Parc de Collserola, Parc Fluvial del Besòs, Parc de la
Serralada de Marina, Front Marítim, Montjuïc i Llobregat. El seu recorregut transcorre a través dels municipis de Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet; així com Esplugues de Llobregat i Montcada i Reixac.
El Parc del Besos forma part de la Ronda Verda, un circuit senyalitzat per a bicicletes que travessa els grans sistemes naturals de la comarca
del Barcelonès. Es tracta d’un itinerari circular que es configura en sis trams principals: Parc de Collserola, Parc Fluvial del Besòs, Parc de la
Serralada de Marina, Front Marítim, Montjuïc i Llobregat. El seu recorregut transcorre a través dels municipis de Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet; així com Esplugues de Llobregat i Montcada i Reixac.
que destaca per una important presència d’aus, que
conviuen amb diversos usos ciutadans, on també hi
tenen cabuda la descoberta del medi i on s’hi duen a
terme activitats d’educació ambiental.
A més dels usos tradicionals com el passeig en bicicleta
o a peu, és un centre lúdic per a la pràctica esportiva a cel
obert, un espai de salut i de trobada intergeneracional. El Parc fluvial discorre pels darrers 9 km del riu Besòs.
Font: La Vanguardia

10. Parc Agrari del Llobregat
Una producció de proximitat
La pressió urbanística fa que la zona del baix Llobregat i el delta
siguin especialment sensibles i vulnerables.
La creació del parc incideix en les diferents dimensions com a
patrimoni cultural, econòmic i ecològic metropolità.
La figura del parc ajuda a consolidar l’activitat agrícola comarcal
mitjançant programes específics que combinen la preservació
dels valors naturals amb els productius i dur a terme activitats
Parcs
Barcelona metropolitana, projectes verds 10
Al parc agrari del Llobregat hi conviuen els usos agraris,
naturalístics i lúdics.
Fonts: http://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregat
http://www.mediambient.terrassa.org/index1.asp?na=1&ns=0&nl=1&np=21
http://ca.sabadell.cat/parcagrari/p/caracteristiques_cat.asp
El projecte Agriproxima’t facilita la venda directa; del productor al consumidor.El projecte Agriproxima’t facilita la venda directa; del productor al consumidor.
dels valors naturals amb els productius i dur a terme activitats
per a promoure un consum de proximitat comercialitzant la
producció local.
Altres projectes destacats:
Parc Agroforestal de Terrassa (319 ha, majorment propietat privada): fomenta els usos agrícoles i forestals i el seu coneixement i gaudi per part
de la ciutadania, a través de 15 km de camins.
Parc Agrari de Sabadell (586 ha): espai agroforestal protegit no urbanitzable per a preservar l’activitat agrícola, ramadera i forestal com a recurs
econòmic. També s’hi fa recerca agrària sobre cultius vegetals autòctons com la mongeta del ganxet i és un espai de lleure i educació ambiental.
Altres projectes destacats:
Parc Agroforestal de Terrassa (319 ha, majorment propietat privada): fomenta els usos agrícoles i forestals i el seu coneixement i gaudi per part
de la ciutadania, a través de 15 km de camins.
Parc Agrari de Sabadell (586 ha): espai agroforestal protegit no urbanitzable per a preservar l’activitat agrícola, ramadera i forestal com a recurs
econòmic. També s’hi fa recerca agrària sobre cultius vegetals autòctons com la mongeta del ganxet i és un espai de lleure i educació ambiental.