2. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Menu Interactiu

4. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Per una vida sana, menja sá . La piràmide alimentària es una guia dels aliments que diàriament em de consumir per obtenir els nutrients que el nostre cós necessita. En aquesta piràmide podem observar que la seva base són els cereals, que serà la mateixa base que la nostra alimentació diària i esta constituïda per aliments com: la pasta, el arròs, el pa, els cereals.. etc rics en hidrats de carbó. En el segon pis tenim les fruites i verdures, riques en vitamines i minerals. Són 7 al dia. En el tercer pis tenim les proteïnes com: el peix, la llet, les carns, els ous,... . Tindrem preferència pel peix que per la carn. En el quart pis tenim els aliments que menjarem ocasionalment com: les grasses, dolços, pastissos. Menu

6. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Anàlisis de situació Menu 1.1 Marc referencial Espanya amb 46 milions d'habitants, el 30% dels nens espanyols pateixen obesitat. Catalunya amb 7,5 milions d'habitants, dels quals uns 55% pateixen sobre pès i obesitat, on és el sexe femení el que proporciona més percentatge que el masculí. Badalona municipi espanyol de la comarca del Barcelonès situat en la província de Barcelona, que consta aproximadament d'uns 222.000 habitants i distribuïts per 8 districtes de diferents etiologies de cultura i de diferents nivells socials. A Badalona, en el centre CEIP Folch i Torres , amb 460 alumnes, la població d'estudi és el segon curs de primària, amb 51 alumnes, amb edats compreses entre 7 i 8 anys, on 24 son del sexe femení i 27 del sexe masculí, amb un marc social i cultural de famílies treballadores on el poder adquisitiu és mitja – baix i en quelcom barri de molt baix.

7. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin L´obesitat constitueix un important problema de salut pública en l´ambit mundial. L´OMS, considera l'obesitat com una epidèmia global. 43 milions, menors de 5 anys, pateixen obesitat i sobrepès. Entre els menors, 1 de cada 4 pateix problemes de sobrepès. Menu Programació sanitària

8. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Perfil epidemiològic 2º A 14 nens 3 obesos 14 nens 2 obesos 2º B 13 nens 2 obesos 12 nens 2 obesos Total alumnes escola : 460 Els nens que pateixen l'obesitat o que tenen totes les característiques òptimes per estar dintre d'aquesta malaltia, són nens que no practiquen activitats esportives , per tant, són nens molt sedentaris. Nens que duen una alimentació totalment desequilibrada amb poca educació nutricional, el 8% de nens espanyols arribant a l'escola sense haver esmorzat. Nens amb un perfil de problemes psicològics degut a la manca d'autoestima. Dins de la població diana del segon curs del centre CEIP Folch i Torres tenim 5 nens obesos, 4 nenes obeses. El 17% presenten problemes d’obesitat infantil. D’aquest percentatge, el 55,5% són nens, i el 45,5% són nenes. En el món hi ha 43 milions menors de 5 anys, que pateixen obesitat i sobrepès. Estat Units segueix una corba ascendent, nens de 5 a 11 anys que en el 1980 hi havia un 6,5% ha pujat a un 19,6% en el 2008. A Catalunya hi ha 80.000 nens amb sobreprès i 63.000 obesos. Un de cada quatre nens catalans entre 5 i 14 anys pesa almenys un 10% més del que seria recomanable. Menu

9. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Marc Global L'obesitat infantil és l'increment del pes corporal associat a un desequilibri en les proporcions dels diferents components de l'organisme. (augment del teixit adipós). L'obesitat constitueix un important problema de salut pública en l'àmbit mundial, degut a les repercussions en la salut. Segons l'OMS, considera la obesitat com una epidèmia global que 43 milions, menors de 5 anys, pateixen obesitat i sobrepès, entre els menors 1 de cada 4 pateix problemes de sobrepès. A l'estat espanyol, la freqüència en l'obesitat infantil ha augmentat en els darrers 15 anys, triplicant-se en nens de 6 a 12 anys (període comprès entre 1983-2000). L'alimentació poc saludable i la falta d'activitat física són les principals causes de l'obesitat. La prevenció de l'obesitat és factible. El 99 % dels casos d'obesitat estan relacionats amb l'estil de vida: excés de calories a la dieta i increment del sedentarisme. Malgrat aquestes dades negatives, es poden aconseguir resultats favorables amb estratègies de prevenció d'obesitat infantil iniciades en la infància -de 6 a 12 anys-, com ara el programa NAOS impulsat pel Ministeri de Sanitat i Consum que té com a objectiu fomentar una alimentació saludable i la promoció de l'activitat física. Per aquest motiu, s'han realitzat treballs coordinats amb les diferents comunitats autònomes com el programa Thaos . Menu

10. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Menu Recursos Badalona és un dels municipis adherits al programa “ Thaos “, per a la prevenció de l'obesitat infantil. Es pretén sensibilitzar les escoles per un canvi d'hàbits alimentaris dels nens entre 3 i 12 anys per tal de reduir aquest problema de salut. Aquesta campanya n'afectarà uns 20.000 nens badalonins prenent com a pauta un seguiment anual de mesures, pes, alçada i diàmetre de cintura d'aquest conjunt de nens. Altrament, l'educació alimentària per part dels pares és un recurs molt important per a la població diana, ja que són ells qui poden modificar hàbits poc saludables per hàbits saludables, com és, per exemple, el fet d'esmorzar a casa abans d'anar a l'escola. En aquest sentit, cal tenir present que l'esmorzar s'hi correspon amb el 25% de la nutrició d'un nen; per això és important que estigui constituïda, en general, per una peça de fruita, un làctic (llet , iogurt, formatge), cereals (pa, cereals,...). Igualment, l'estímul de l'activitat física esdevé un altre aspecte essencial. Val a dir que l'escola CEIP Folch Torres disposa d'uns horaris setmanals dins de l'horari lectiu per la pràctica de l'exercici físic i uns altres fora de l'horari lectiu en activitats escolars i és precisament l'esport un dels principals objectius. .

11. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Menu Incentiu bàsic, el menjar saludable: Programa P4-P5 Disposen d'un calendari que marca amb un gomet el dia de la setmana que els nens porten fruita per esmorzar. Quan els nens aconsegueixen 5 gomets, els hi donen una medalla. Quan els nens passen a primària, després de 2 anys, ja han assolit el costum de menjar fruita a l'escola. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 9 a 10 LLENGUA LLENGUA CASTELLÀ LLENGUA LLENGUA 10 a 11 MATES LLENGUA E. FÍSICA ANGLÈS LLENGUA 11 a 11:30 h PATI PATI PATI PATI PATI 11:30 a 12:15 h MATES INFORMÀT. ANGLÈS E.FÍSICA E. FÍSICA 12:15 a 13 h C.DEL MEDI MATES MÚSICA MATES MATES 3 a 4 h BIBLIOTECA PLÀSTICA C.DEL MEDI C.DEL MEDI CASTELLÀ 4 a 5 h REL. ALTERN PLÀSTICA PAI C.DEL MEDI MÚSICA També dins de l'horari lectiu hom fomenta els valors i l'educació ciutadania per tal de delimitar els fonaments socials i culturals, i els hàbits alimentaris saludables en són un exemple. Finalment, dins del marc de l'alimentació, l'escola fa un control alimentari del propi menú escolar del que es pretén sigui equilibrat- així com pedagogia de l'alimentació sana.

12. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Menú de Abril Menu

13. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Elements afavoridors i obstacles que existeixen per tal que la població estigui sana. El primer element afavoridor és el programa contra l'obesitat infantil que ha dut a terme un equip de futurs auxiliars d'infermeria format pel grup PREVOBIN. Com a prioritat s'hi ha establert l'aposta per una alimentació equilibrada i nutricional, com ara la dieta mediterrània basada en la piràmide alimentària de l'OMS. D'altres elements afavoridors en són: els projectes de prevenció desenvolupats pels CAPS de cada districte, les noves normatives ministerials -Ministeri de Salut- sobre l'alimentació que prohibeixen o limiten l'ús d'ingredients rics en greixos... En concret, l'escola CEIP Folch i Torres ha posat en marxa diversos recursos per tal d'afavorir que els seus alumnes tinguin una qualitat de vida saludable, com ara tenir cura i control dels aliments que n'ofereixen en l'escola i la pràctica d'exercici físic dins del seu programa educatiu.Com a obstacles, pot afirmar-se que la mateixa societat de consum així com la pròpia dinàmica de l'entorn familiar esdevenen autèntics entrebancs pel correcte desenvolupament dels programes contra l'obesitat infantil. En efecte, l'alimentació que avui dia tenen els nens és força precària quant a valors nutricionals. En general, són molts els nens van a l'escola sense haver esmorzat o que a l'hora del pati mengen pastisseria industrial -rics en greixos saturats i sucre-, nefastos a nivell calòric, en lloc de prendre un entrepà, fruita o fruits secs. El consum de begudes amb gas -tipus “coles”-, estimulat per una incessant publicitat, és àdhuc un obstacle per garantir una població sana. D'altra banda, la manca de temps per part de l'entorn familiar per exercitar cap activitat física a on els menors hi participin, pot provocar l'aïllament dels menors en el seu entorn particular; un entorn -ordinador, consum televisiu o ús dels videojocs i d'altres noves tecnologies- caracteritzat pel seu sedentarisme, i per minvar una qualitat de vida sana. Menu

14. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Identificar els problemes de salut i les necessitats de la població Segons l'OMS, l'obesitat ha assolit caràcter d'epidèmia a nivell mundial. Tractament : Bàsicament modificació dels estils de vida; canvi de conducta, hàbits alimentaris i físics. Patir d'obesitat en la infantesa i l'adolescència suposa, en un percentatge elevat, patir obesitat a l'edat adulta. Menu

15. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Impacte a llarg termini de la obesitat infantil Hi ha una importat relació entre l'obesitat infantil i l'obesitat adulta. Igualment, és evident la influència de l'obesitat infantil amb l'eventual patiment d'altres malalties que abasten des de la hipertensió arterial, les malalties coronàries, -inclòs l'infart de miocardi-, així com l'osteoartritis o, fins i tot, diverses formes de càncer. A més, n'afecta d'altres malalties metabòliques, com la resistència a la insulina, la diabetis tipus 2 o la malaltia hepàtic. Per últim, afecció amb d'altres patologies com les apnees de son, la incontinència urinària o la depressió. Entre l'obesitat infantil i la mortalitat a curt termini, està àmpliament demostrat que l'excés de pes en l'edat adulta redueix les expectatives de vida a causa de la comorbiditat associada. En definitiva, atès el greu impacte que l'obesitat pot tenir per la salut, la prevenció des de la infància és prioritària. Obesitat infantil i qualitat de vida S'acostuma a afirmar que els nens i nenes amb sobrepès i / o obesitat tenen més dificultats relacionals, psicològiques, adaptatives i escolars. Els estudis demostren que aquests nens tenen menor rendiment en activitats esportives i pateixen més risc de lesions. A banda d'això, molts d'aquests nens pateixen l'estigmatització i la ridiculització per part del col·lectiu d'iguals i, sovint, els tendeixen a catalogar com maldestres i inferiors pe part del professorat i d'altres persones adultes. Menu

18. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Estratègies d´actuació Programa de promoció i prevenció Introducció L'obesitat és un problema de salut pública i un dels mals epidèmics dels països desenvolupats en els últims anys degut al consum d'aliments amb un elevat valor calòric i poc exercici físic. Davant l'actual pandèmia d'obesitat infantil, l'esport escolar adquireix avui una nova funció social: generar "adhesió esportiva" i possibilitar que els nostres fills i filles facin de la pràctica esportiva un factor de socialització, de convivència i, principalment, de salut. A través del programa SOM ALLÒ QUE MENGEM intentem millorar l'educació i les actituds dels nostres fills en vers l'alimentació. La finalitat és incrementar la capacitat per evitar problemes de salut mitjançant el propi control de les situacions de risc i evitar-ne les possibles conseqüències. El camp de treball essencial ha de ser l'escola, amb una sèrie d'activitats educatives que es divulgaran per poder arribar especialment als alumnes del segon curs de primària del centre CEIP Folch i Torres i llurs famílies. Menu

21. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Avaluació 1.Metodologia. La metodologia utilitzada al programa Som allò que mengem ha tingut un caràcter mixt. D'una banda es tractava d'obtenir per part de l'escola Folch i Torres la màxima informació possible relativa a la formació, hàbits i dades de menjador que n'afectessin l'alimentació dels estudiants. I a partir d'aquesta informació s'adapta, d'altra banda, al programa i es lliurava la informació necessària al centre i es planifica les activitats a desenvolupar. L'objectiu és comprovar l'accessibilitat i implicació del centre escolar així com la eficàcia de les pautes de comportament introduïdes en el programa. 2.Punts forts. Un dels avantatges del programa és el fet de disposar prèviament de la informació del propi centre escolar així com el disseny previ de les activitats que s'hi desenvolupen durant el programa. El fet de disposar d'estudis previs sobre els aspectes que ajuden a millorar la qualitat de vida dels estudiants és un element favorable que permet la fàcil inserció del programa. Per últim, la predisposició de les escoles i l'interès dels pares dels alumnes esdevenen clau pel desenvolupament del nostre programa. 3.Punts febles. Com a aspectes negatius podríem destacar-ne els següents: les mancances i limitacions dels propis centres escolars atès que no tots disposen de les instal·lacions adequades per a la pràctica esportiva o per a la modificació dels menús infantils. Igualment, s'ha trobat a faltar posar en coneixement de les famílies d'una manera més intensa de les avantatges del programa ja que el contacte es limitava amb el centre escolar. I per últim, el fet de que el programa es desenvolupi en un trimestre no permet poder valorar de forma definitiva el grau d'implantació del programa. Menu

22. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Resultats Malgrat que no es poden valorar resultats a llarg termini atès a la pròpia durada del programa en general es poden extreure les següents conclusions: Primera. Per part de l'escola Folch i torres ja existia una prèvia conscienciació de les necessitats d'educació de la salut dels seus estudiants Segona. S'han implantat de forma harmònica els programes de millora d'alimentació i de salut dels estudiants. Tercera. S'ha pogut donar trasllat dels objectius del programa als educadors, a les famílies i als estudiants. Quarta. S'ha assimilat per part dels estudiants la importància de no portar una vida sedentària, i de millorar els hàbits alimentaris d'una forma entenedora i engrescadora. Cinquena. S'ha pogut verificar com el propi centre escolar ha re-orientat la formació dels estudiants i el contingut del menú escolar d'acord amb les prevencions del programa. Sisena. Per últim, s'ha aconseguit mantenir el contacte amb el centre escolar per disposar de forma semestral d'informació relativa a la implantació d'alguns punts del programa així com el desenvolupament d'alguns casos puntuals de nens afectats per obesitat. Aspectes a millorar Primer. Cal incidir més en el contacte i transferència d'informació amb les famílies atès que son el veritable nucli on els menors disposen dels seus hàbits alimentaris i condicions de vida. Segon. Esdevindria útil poder disposar d'una major relació amb aquells estudiants amb efectius problemes d'obesitat. Tercer. Cal disposar d'un arxiu propi dels promotors del programa on es pogués valorar estadísticament els centres escolars visitats, les activitats desenvolupades i llur implantació i eficàcia. Menu

23. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Valoració final L'avaluació del programa Som allò que mengem de PREVOBIN ha de ser positiva. Valoració positiva que pren com a punt d'inici la predisposició i cooperació tant del centre escolar com de les famílies. Altrament, el grau d'implicació per part del centre i de satisfacció per part de les famílies i dels estudiants ajuda a valorar de forma favorable el programa. Malgrat que es millorable respecte de la necessitat de disposar d'informació de desenvolupament del programa un cop hem finalitzat la nostra tasca, és també positiu el fet de que el centre escolar hagi permès l'accés de la nostra iniciativa, hagi modificat alguns aspectes del seu programa educatiu i del menú dels alumnes, i s'hagi compromès a comunicar semestralment l'evolució de les modificacions introduïdes així com la situació d'alguns nens afectats per obesitat. Grup Prevobin Menu

24. SOM ALLÒ QUE MENGEM Grup Prevobin Material Web Jordi Díaz Contreras http://www.eufic.org/article/es/page/TARCHIVE/expid/10-consejos-para-alimentacion-infantil-sana/ http://www.nutricion.pro/15-05-2008/alimentacion/consejos-nutricionales-para-evitar-la-obesidad http://saludemonos.blogspot.com/2009/11/obesidad-infantil.html http://www.triangulodigital.es/freno-a-la-obesidad-infantil/ http://nutrineira.blogspot.com/2010/11/5-habitos-para-combatir-la-obesidad-en.html Nuria Vilarrubia Fernández http://es.wikipedia.org/wiki/Badalona http://graficos.lainformacion.com/salud/obesidad/la-obesidad-en-el-mundo-2010-2009_85ubdfty1ennCPR39EPV44/ http://www.thaoweb.com/http://www.badanotis.com/noticia.php?n=862 http://www.lukor.com/hogarysalud/05031602.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Obesidad http://www.elpais.com/articulo/cataluna/56/catalanes/sufre/exceso/peso/mitad/ha/abandonado http://es.wikipedia.org/wiki/Nutrici%C3%B3n Sonia Hernández Bastida http://www.xtec.cat/centres/a8037899/ http://www.corresponsables.com/actualidad/badalona-se-une-al-programa-thao-contra-la-obesidad-infantil Elisabeth Tous Blázquez http://www.eapvic.com/fersalut/pdf/fs21.pdf http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/salutjove/cssj0.htm http://www.vhebron.net/preventiva/docencia/classes/t30_promocio_salut.pdf http://www.guiainfantil.com/salud/obesidad/prevencion.htm http://revista.consumer.es/web/ca/20070901/alimentacion/71836.php http://obesidad.salud.com/espana-obesidad http://www.karlosnet.com/Nutricion/index.html http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/ http://www.cus-usuaris.org/ais/entrevistes/entrevista03.html http://obesidadinfantil.consumer.es/ http://www.xtec.cat/centres/a8028928/altrespagines/alimentaciodelsfills.htm Noelia Franquet Díaz http://www.alimentacionsana.com.ar/informaciones/Obesidad/infantil.htm http://www.zonadiet.com/comida/nutricion-frutas.htm Material paper Enciclopèdia de Medicina i Salut volum 8.Edats i situacions especials. Barcelona : Enciclopèdia Catalana S.A.1991 Revista “fer Salud” Material audiovisual: Adobe photoshop CS, Impressive fonts. Fotografíes: Mercat de Cornellà, Cornellà de Llobregat. Menu

27. SOM ALLÒ QUE MENGEM Recursos: Personal: Nutricionista, que serà qui esposi els nens els beneficis de menjar fruita . Material: Taula amb cistells per posar els diferents tipus de fruita. Depèn de l'època de l'any seran unes o unes altres . Avaluació: Menu El principal objectiu d'aquesta activitat, ensenyar lo bo d'un menjar sa i donar a conèixer els diferents tipus de fruita. Com valoren els nens el que aporten les fruites.

32. SOM ALLÒ QUE MENGEM Menu