Els gossos no són llops inventats a la recerca d’una autoritat patriarcal. Són animals presos a perpetuïtat, sense cap esperança de reinserció. La disfressa d’educació copiada de la natura és un discurs donat per cert a base de repeticions, que amaga normes de reclusió despòtiques i mecanismes d’institucionalització anul·ladors. L’ensinistrament és dominació aplicada, submissió premiada i desobediència castigada i, massa sovint, només per a fer gossos més a la mida, més objectes...

1. Esperit salvatge, no lliure.
Es diu Olaia, com una gran lluitadora pels drets
animals, i només té set mesos. És una gossa
brac, amb una mirada tan dolça que pot obrar el
miracle d’amansir la fera que crida davant la
seua última malifeta. Tingué una vida difícil fins
que fou rescatada i, després de moltes aventures,
acabà vivint amb el grup de refugiades i refugiats
Almàssera I.
És a Øresund1 amb nosaltres. El seu refugi és un
pis de poc més de 100 metres quadrats, ple de
coses que no estan fetes per a ella: menjar humà
parat a taula, rascadors de gat que no resisteixen
les mossegades, mobles de fusta delicada que
mostren les marques d’unes urpes fortes, llits
Ventrada de 7 bracs, com Olaia.
acabats de fer que es desfan amb quatre
rebregades, mòbils que vibren de pànic quan són
endollats al carregador o un meravellós sofà fet per a descansar, no per a menjar-se’l. I també hi ha
gates que corren soles pel passadís, com si esperaren una emboscada.
Quan no està tancada, sol anar presa d’un arnés enganxat a una corretja. Una llibertat limitada
pels cinc metres a la redona del meu braç, que aprofita per a fer que corre, per a perseguir a
estirades i llandrant el tren que fuig a tota velocitat, sense cap arnés ni corretja que el pare.
Aprofita cada segon per a ensumar la llibertat llunyana. Una vegada a la setmana, només una, pot
jugar amb les onades a la platja, entre les llums i els colors de la tardor. O pot córrer mentre veu
volar els ocells per les ribes del Carraixet. O s’amagarà del sol d’estiu entre els pins de la
Calderona.
Quan corre per dins de l’aigua amb la boca oberta i
la llengua fora, sembla que rep la llibertat a riallades,
amb un agraïment que després converteix en un bon
record i el manté viu durant hores, quan la corretja i
els cent metres quadrats ja han tornat. És un esperit
salvatge que mai serà lliure, i no entén que els
individus humans d’Almàssera I poden eixir dels
cent metres i deixar-la tancada, plena d’una ansietat
que aboca en els rascadors de gat, els mobles de
fusta delicada o el sofà per a descansar.
Què fer és un gran dilema. Molta gent opina que la
millor opció és l’educació, una paraula per a
amorosir l’ensinistrament de tota la vida. La majoria de persones educadores diuen coses com que
els gossos són llops domesticats que necessiten de l’autoritat d’un mascle alfa que els sotmetades
de la seua talaia que, com sempre passa amb els mascles humans, és eixe sofà per a descansar.
Però els llopslliures també tenen una femella alfa que forma una parella reproductora amb el
mascle, ila parellaalfa no estàsempre al damunt dels beta, dels lambda, dels sigma o dels omega per
a controlar tots els aspectes de la seua vida. Altres cànids segueixen el lideratge de les femelles,
com els gossos salvatges africans (Lycaonpictus), i altres es proclamen lliures de tot cabdillisme,
com les parelles de coiots o les raboses solitàries.
Demostració d'ensinistrament.
Els gossos no són llops inventats a la recerca d’una autoritat patriarcal. Són animals presos a
perpetuïtat, sense cap esperança de reinserció. La disfressa d’educació copiada de la natura és un
discurs donat per cert a base de repeticions, que amaga normes de reclusió despòtiques i
mecanismes d’institucionalització anul·ladors. L’ensinistrament és dominació aplicada, submissió
premiada i desobediència castigada i, massa sovint, només per a fer gossos més a la mida, més
objectes.
1
http://animalismecat.blogspot.com/2011/10/resund.html

2. Els gossos no són objectes, són esperits salvatges encaixonats per quatre parets. Són animals
esclavitzats per ausos humans
històrics com la caça, la defensa i la
vigilància que han segut amplament
superats per la companyia, que els
converteix en la cosa que obeeix les
ordres de donar la pota i fer saltirons
o que camina pel carrer enganxada
una corretja i que, per a orgull de qui
la subjecta amb autoritat, li fou
venuda amb uns documents que
qualifiquen la cosa com a pura raça,
fet queella confirma sent idèntica als
gossos esclaus fotografiats als llibres
de races que es venen als
supermercats. Els gossos són tractats
com els cotxes o les cases: venuts,
heretats o regalats; més cars o més barats; ostentossos
com un adossat i un esportiu o modests com un tercer
sense ascensor o un xicotet utilitari.
Els gossos són propietats que es compren o es reben
sense llibre d’instruccions. L’esclavatge sempre ha segut
així: depèn d’un sistema de justificació social,
econòmica i política sense cap justificació ètica, un munt
de mentides que s’apliquen com si foren veritat fins a la
fi del sistema esclavitzador. Això és el que passa amb la
domesticació, i així serà fins a la fi de la cria d’animals
domèstics. O d’animals de tir, o d’animals de circs i
zoos… O d’animals de consum.
Gossos competint a un canicross, i
cartellprotagonitzat per un brac.
La
convivència amb l’esperit salvatge encara
infantil,fresc i indòmit, és difícil. Els felins
salten dels seus llits quan apareix a sobre seu
una gran ombra movent la cua, i són
perseguits sense descans.
La humana i
l’humà perden el control quan veuen uns
trossos de fusta mossegada d’origen
desconegut, o quan recullen les restes del que
abans era una cosa amb molt utilitat, com una
sabata o un coixí. A causa dels atacs d’ira, he
tingut anades de mà que m’han posat davant
de l’espill, i la imatge de l’animalista que
m’agrada veure cada matí ha desaparegut,
substituïda per eixa mirada tan dolça, clavada
en mi mentre l’esperit salvatge, immòbil i
mostrant una submissió que és el més gran
monument a la injustícia, rebia el colp. I pel
seu perdó, sempre segur, i per la seua alegria
quan tornen les carícies.
No sabem com, però l’educarem de veritat,
com a refugiada, i no l’ensinistrarem com a
objecte.
Trobarem la forma perquè
aAlmàssera I no ha vingut per a això. Serà un
animal que hauria d’haver nascut lliure per a viure una vida més llarga o més curta al seu món
sense corretges, però que nasqué amb l’esperit salvatge enverinat per segles i segles de
domesticació. Viurà una vida injustament limitada pel seu estatus de refugiada i depenent, sempre
amenaçada pels cotxes i sempre esperant a que algú reculla els seus excrements de l’asfalt,
Olaia dorm al sofà, amb Timi i LadyKiller. El seucap és a
sobre del braç d'on isqué la fusta d'origendesconegut. Ara li
falta un gran tros al marc d'adornament frontal.

3. enganxada a la seua corretja. Però serà sempre respectada i considerada com a un individu amb un
dret bàsic que li ha estat negat: la llibertat.
Aprendrà. I el sofà sobreviurà i el convertirem en eixe lloc meravellós on pot dormir panxa amunt,
sense que siga mai el Tron del Mascle. Podrà pujar als llits amb la seguretat que són un lloc de la
casa on ella també hi cap, i les gates aprendran que l’ombra que mou la cua vol jugar, i que sempre
quedarà temps per a descansar. I els rascadors sobreviuran i els miralls d’Almàssera I tornaran
reflexes animalistes.
Corrent a la platja.