Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010

ELS INFANTS I ADOLESCENTS
ACOLLITS PEL SISTEMA DE
PROTECCIÓ A CATALUNYA
Unitat de planificació i avaluació de polítiques i serveis

ÍNDEX |
INTRODUCCIÓ............................................................................................... 1
I. INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL I DESEMPARATS ..................... 1
1.1 Casos atesos pels EAIA.....................................................................................1
1.2 Expedients de tutela.........................................................................................6
II. ACOLLIMENTS I ADOPCIONS.................................................................. 13
2.1 Acolliments simples en família aliena.............................................................13
2.2 Adopcions nacionals .......................................................................................16
2.3 Adopcions internacionals................................................................................20
III. JOVES TUTELATS I EXTUTELATS ........................................................... 26
IV. CONCLUSIONS ....................................................................................... 37
Casos atesos pels EAIA ........................................................................................37
Expedients de tutela.............................................................................................37
Acolliments ..........................................................................................................38
Adopcions nacionals i internacionals....................................................................38
Joves tutelats i extutelats ....................................................................................38
V. LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ ................................ 39
ANNEX 1. Taules.......................................................................................... 41
ANNEX 2. Glossari de termes....................................................................... 48

INTRODUCCIÓ|
1
INTRODUCCIÓ
Des de la Unitat de Planificació i avaluació de polítiques i serveis de la Secretaria d’Infància i
Adolescència hem adoptat la màxima de l’Institut d’investigació Innocenti de UNICEF de que
“per millorar alguna cosa, primer cal mesurar-la” i en aquest sentit ens hem plantejat
realitzar alguns informes que intenten descriure i explicar la realitat social de la infància i
l’adolescència a Catalunya, prestant un interès especial als infants i adolescents que es troben
en situació de risc social o desemparament.
Els objectius concrets que perseguim amb aquests informes són promoure el debat entorn la
situació infantil i adolescent a Catalunya, facilitar l’accés al coneixement d’ aquesta situació,
promoure la presa de decisions polítiques basades en el coneixement i contribuir mitjançant
les dades estadístiques a fer evident els desequilibris i les desigualtats existents entre el
col—lectiu infantil i adolescent i entre els diferents territoris.
L’informe Els infants i adolescents acollits pel Sistema de Protecció de la Infància i
l’adolescència a Catalunya presenta els resultats de les principals variables dels tres pilars del
Sistema de Protecció a Catalunya: La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
(DGAIA), l’Institut Català de l’Adopció (ICA) i l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Ex-tutelats
(ASJTET).
De fet, l’informe presenta i analitza l’evolució dels principals indicadors del Sistema de
Protecció en els darrers deu anys (sempre que ha estat possible) i dels darrers quinze anys
pel que fa l’ASJTET. Alhora, també s’han analitzat les dades segons els diferents Serveis
Territorials quan les dades ho han permès i, sempre que s’ha pogut, s’han incorporat
variables estratificadores dels infants i adolescents acollits pel Sistema de Protecció per tal de
refinar les variables presentades i mirar d’establir algunes relacions.
En definitiva l’objectiu d’aquest informe ha estat proporcionar una sèrie de dades entorn el
sistema de protecció de l’infància i l’adolescència a Catalunya per tal de visualitzar la situació
dels infants i adolescents acollits i millorar el coneixement dels professionals que treballen per
la infància i l’adolescència així com per proporcionar la informació necessària a aquelles
persones que són competents en l’elaboració i el desenvolupament de polítiques i programes
adreçats als infants i adolescents en risc social o desemparats.

INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL| Casos atesos pels EAIA
1
I. INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL I DESEMPARATS
1.1 Casos atesos pels EAIA
El número de casos atesos pels EAIA a Catalunya entre els anys 2000 i 2009 presenta
dues tendències diferenciades. Des de l’any 2000 fins a l’any 2005 disminueix en
pràcticament tots els anys (exceptuant l’any 2002). De fet es passa de 9.980 casos atesos
l’any 2000 a 8.946 casos atesos l’any 2005, el que suposa una disminució del 10,4%.
A partir de 2006, però, s’inverteix la tendència i augmenta sostingudament el número de
casos atesos pels EAIA. De fet es passa dels 8.946 casos atesos el 2005 a 11.372 casos
atesos el 2009 (27,1% d’augment).
Finalment, en el conjunt del període hi ha un augment d’un 13,9%dels casos atesos
pels EAIA.
La taxa de casos atesos pels EAIA per cada 10.000 infants i adolescents presenta una
tendència similar a la tendència del número de casos atesos. Així, observem que en els
primers cinc anys estudiats, la taxa de casos atesos disminueix i passa dels 93,7 casos per
cada 10.000 l’any 2000 a 76,5 casos per cada 10.000 l’any 2005, el que suposa un descens
de 18,1 casos atesos per cada 10.000 infants i adolescents.
Des de 2005 a 2009 s’observa un augment de la taxa de casos atesos pels EAIA fins arribar a
86,0 casos per cada 10.000, la qual cosa suposa un augment de 10,4 casos atesos per cada
10.000 infants i adolescents.
Si estudiem el període en la seva globalitat, però, contràriament al que succeïa en
l’anàlisi del número de casos atesos pels EAIA, hi ha un descens de la taxa de casos atesos
per cada 10.000 infants i adolescents (7,7 punts de descens) (vegeu figura 1).

2
Figura 1. Número i taxa per 10.000 de casos atesos pels EAIA. Catalunya. Període
2000-2009.
11.372
10.822
10.404
9.777
8.946
9.232
9.721
10.021
9.823
9.980 80,7
86,8
92,191,9
93,7
86,0
84,3
83,7
80,3
75,6
8.500
9.000
9.500
10.000
10.500
11.000
11.500
12.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
75
77
79
81
83
85
87
89
91
93
95
Núm. Casos atesos per EAIA Taxa de Casos atesos per EAIA x 10.000
Font: Elaboració pròpia. Dades anuals equips EAIA. Direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència (DGAIA). Secretaria
d’Infància i Adolescència.
Si observem el número de casos segons el Servei Territorial1
, veiem que, tant en l’any
2008 com en l’any 2009, és el servei de Barcelona el que té un major número de casos (més
de set mil en cadascun dels dos anys estudiats) i representa més del 60% de tots els casos
atesos pels EAIA a Catalunya.
Darrera se situen els Serveis Territorials de Girona i Tarragona amb dades molt
similars entre ells, per sobre dels mil casos cadascun i que representen, en cada cas, al
voltant del 10% de tots els casos atesos a Catalunya. Tot seguit se situa el Servei Territorial
de Lleida, amb uns 900 casos cada any (al voltant del 8%). Per últim, trobem el Servei
Territorial de les Terres de l’Ebre que amb uns 400 casos representa el 4% del total de casos
atesos pels EAIA a Catalunya.
La taxa de casos atesos per cada 10.000 infants i adolescents de cadascun dels
Serveis Territorials ens indica, per contra, que són els Serveis Territorials de Lleida i Terres de
l’Ebre els que presenten unes taxes més elevades. Així, s’observa que en l’any 2008 és el
Servei Territorial de Lleida el que presenta una taxa més alta (125,5 casos per cada 10.000
infants i adolescents) i l’any 2009 és el Servei Territorial de les Terres de l’Ebre el que té una
taxa més alta (147,0 casos per cada 10.000).
El tercer Servei Territorial amb una major taxa és Tarragona que, en ambdós anys, té
al voltant de 100 casos per cada 10.000, seguit de Girona amb una taxa de 87 casos per cada
10.000. Per últim, Barcelona és qui presenta una taxa de casos atesos inferior, tant l’any
1
Els Serveis Territorials de Barcelona Ciutat i Barcelona Comarques s’han unificat perquè les dades desagregades no estan
disponibles. Així ens referirem amb Servei Territorial de Barcelona per referir-nos al conjunt de Barcelona Ciutat i Barcelona
Comarques.

3
2008 com el 2009. En ambdós anys la taxa a Barcelona se situa al voltant de 78 casos atesos
per cada 10.000 (vegeu figura 2).
Figura 2. Número i taxa per 10.000 de casos atesos pels EAIA segons el servei
territorial. Catalunya. Anys 2008 i 2009.
904
(125,5)
1.160
(87,1)
7.296
(77,9)
1.107
(98,9)
355
(116,9)
938
(125,3)
1.213
(87,9)
7.575
(78,8)
1.187
(102,6)
459
(147,0)
Font: Elaboració SIA. Dades anuals equips EAIA. Direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència (DGAIA). Secretaria d’Infància
i Adolescència.
Si observem la distribució percentual, pels diferents anys d’estudi, de les diferents
situacions en que es poden trobar els casos atesos pels EAIA (seguiment de mesura,
contenció en el nucli, en estudi o pendent d’estudi) observem que en tot el període estudiat
(2000-2009) més de la meitat dels casos atesos es troben en seguiment de mesura
protectora. Entre el 25% i el 30% dels casos estan derivats per estudi o estan en estudi,
mentre que entre el 10% i el 15% dels casos es troben en contenció en el nucli.
Concretament l’any 2009 el 63,2% dels casos del EAIA es troben en seguiment de mesura
protectora, el 26,3% es troben derivats per estudi o en estudi mentre que el 10% restant es
troben en contenció en el nucli.
Entre els anys 2000 i 2005 el pes relatiu dels casos amb seguiment de mesura
protectora augmenta any a any. Concretament, en aquests cinc anys, el pes dels casos que
estan amb seguiment de mesura protectora augmenta en 12,3 punts percentuals. En canvi,
entre els anys 2005 i 2009, hi ha un lleuger descens del pes dels casos en seguiment de
mesura protectora (baixa 2,5 punts percentuals). Tot i això, el percentatge de casos amb
mesura protectora respecte el total de casos atesos pels EAIA es manté en tots els anys
estudiats per sobre del 60%. Per últim, en tot el període, el percentatge de casos amb
seguiment de mesura protectora augmenta en 9,8 punts percentuals.
2008 2009

4
El percentatge de casos derivats per estudi o que estan en estudi es manté força
estable al llarg del període. Tanmateix disminueix entre els anys 2000 i 2005 (del 30% dels
casos l’any 2000 al 22,4% l’any 2005) mentre que l’any 2006 aquest percentatge se situa en
el 25,5% i es manté constant prop del 26% en els anys posteriors. Així, al llarg de tot el
període el pes dels casos derivats per estudi o en estudi disminueix en 3,7 punts percentuals.
En darrer terme, el pes dels casos de contenció en el nucli disminueix pràcticament any a any
en el període estudiat. Així el percentatge de casos en contenció en el nucli l’any 2000
representava el 16,5% del total de casos atesos pels EAIA, mentre que l’any 2009 aquesta
situació representa el 10,5% de casos (vegeu figura 3).
Figura 3. Percentatge de la situació en que es troben els diferents casos atesos pels
EAIA. Catalunya, període 2000-2009.
30,0
27,9
25,8 25,2 24,6
22,4
25,5
27,0 28,0 26,3
16,5 16,9 16,1 15,3
12,6 11,9 10,4 10,2 10,8 10,5
53,4 55,1 58,1
59,5
62,8
65,7 64,1 62,9 61,2
63,2
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
% Casos dels EAIA derivats per estudi o estan en estudi
% Casos dels EAIA amb contenció en el nucli
% Casos dels EAIA amb seguiment de mesura protectora
i Adolescència.

5
Discussió: Tant el número de casos atesos pels EAIA a Catalunya com la taxa de casos atesos per
cada 10.000 infants i adolescents en el període 2000-2009 dibuixen una forma d’U, el que significa
que hi ha una tendència descendent tan del número com de la taxa de casos atesos pels EAIA fins
l’any 2005 i un canvi de tendència a partir d’aquest any. Es interessant remarcar, però, que tot i
seguir una trajectòria similar, veiem que en l’any 2009 el número de casos atesos pels EAIA és el
més elevat de tot el període (11.372 casos atesos) mentre que la taxa en el 2009 (86,0) no és la
més elevada del període ja que en els quatre primers anys del període estudiat aquesta se situa
per sobre dels 86 casos per cada 10.000 infants i adolescents. Aquest fet s’explica perquè mentre
que hi ha hagut un creixement relatiu de la població entre aquests anys, el creixement relatiu de
les persones ateses ha estat inferior.
Segons el Servei Territorial veiem que tot i que Barcelona és qui té un major número de casos
atesos, es alhora qui presenta unes menors taxes, tant en l’any 2008 com en l’any 2009. És, en
canvi, el Servei Territorial de Lleida i el Servei Territorial de Terres de l’Ebre els que presenten unes
taxes de casos atesos pels EAIA més elevades. En hipòtesi, les diferències en els criteris de
valoració del nivell de risc dels casos atesos pels EAIA a cada Servei Territorial podria ser una
explicació de les desigualtats copsades.
Per últim, veiem que, en cadascun dels anys estudiats, més de la meitat dels casos atesos pels
EAIA són casos en seguiment de mesura protectora. A la vegada s’observa que any a any
disminueixen els casos atesos pels EAIA que es troben en contenció en el nucli estabilitzant-se en
els darrers anys al voltant del 10%. Per últim, els casos atesos pels EAIA derivats per estudi o que
estan en estudi dibuixen una tendència força estable durant el període entre el 25% i el 30% dels
casos.

INFANTS I ADOLESCENTS EN RISC SOCIAL| Expedients de tutela
6
1.2 Expedients de tutela
El número d’expedients de tutela a Catalunya durant el període estudiat (2000-2009)
augmenta en tots els anys. Es passa de 5.331 expedients de tutela l’any 2000 a 7.845
expedients de tutela l’any 2009 i suposa un augment del 47,2% en nou anys. La taxa
d’expedients de tutela per cada 10.000 infants i adolescents també dibuixa una tendència a
l’alça en el període estudiat. D’aquesta manera, a Catalunya l’any 2000 hi havia 50 infants o
adolescents tutelats per l’administració per cada 10.000 infants i adolescents, mentre que el
2009 la taxa se situa en 59,3 tutelats per cada 10.000, el que significa que en l’any 2009 hi
ha 9 infants tutelats més per cada 10.000 infants i adolescents respecte els de l’any 2000
(vegeu figura 4).
Figura 4. Número i taxa per 10.000 d’expedients de tutela. Catalunya. Període
2000-2009.
5.331
5.415 5.821
6.119
6.128
6.498
7.018
7.313
7.450
7.845
58,8
50,1 50,7
53,5
54,6
53,5
54,9
57,7
58,0
59,3
5.000
5.500
6.000
6.500
7.000
7.500
8.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
Número d' infants i adolescents tutelats per la DGAIA
Infants i adolescents tutelats per la DGAIA x 10000
Font: Elaboració SIA. Direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència (DGAIA). Secretaria d’Infància i Adolescència.
La mesura de protecció més habitual dintre del sistema de protecció a Catalunya en el
període 2000-2009 és l’acolliment en família extensa. Aquesta mesura de protecció és la que
representa un percentatge major respecte el total d’infants i adolescents tutelats en tots els
anys excepte l’any 2000, on la mesura més habitual fou l’acolliment en Centre Residencial
d’Acció Educativa (CRAE).
Observem que hi ha un augment considerable del número d’infants tutelats acollits en
família extensa entre l’any 2000 i el 2001 (8 punts d’augment en tant sols un any, del 28%
de casos el 2000 al 36% el 2001) i aquest percentatge continua en augment fins a l’any 2003
on se situa en el 39,1%. A partir d’aquest any el pes de l’acolliment en família extensa

7
experimenta una suau davallada fins a situar-se en el 33,6% l’any 2006 i estabilitzar-se al
voltant del 33% en els darrers tres anys.
La segona mesura més habitual en el sistema de protecció a Catalunya és l’acolliment
en CRAE. De fet, com apuntàvem, aquesta mesura és la que representa un percentatge major
respecte el total d’infants i adolescents amb expedient de tutela l’any 2000, representant el
30,6% del total de tuteles. El percentatge d’infants i adolescents atesos en CRAE però,
dibuixa una tendència decreixent fins l’any 2005 on, encara que continua essent la segona
mesura més habitual, passa a representar el 23,5% del total de tuteles (12 punts percentuals
per sota que l’acolliment en família extensa el mateix any) el que suposa una disminució de 7
punts percentuals en aquests cinc anys. A partir de 2005 el pes dels infants i adolescents
acollits en CRAE s’estabilitza al voltant del 24%, representant el 25% del total de tuteles l’any
2009.
La tercera mesura de protecció més habitual en el sistema de protecció a Catalunya és
l’atenció en pròpia família que té un pes constant respecte el total de tuteles al voltant del
14% representant el 14,4% l’any 2009. El pes dels infants i adolescents atesos en família
aliena experimenta un augment sostingut en el període estudiat exceptuant l’any 2006 on
s’observa una davallada que dura tan sols un any. Així, el pes dels infants i adolescents
acollits en família aliena passa de representar un 6,3% del total de tuteles a representar el
10% l’any 2009, constituint-se en la quarta mesura més habitual del sistema de protecció
català (vegeu figura 5).

8
Figura 5. Percentatge de les diferents mesures de protecció sobre el total
d’expedients de tutela. Catalunya. Període 2000-2009.
8,7
7,6
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
3,3
0,0
0,9
14,4
15,115,015,114,6
14,114,213,8
15,215,1
33,533,2
33,933,6
35,5
37,9
39,138,9
36,0
28,0
5,2
10,09,49,19,18,8
8,48,0
7,8
6,3 8,58,3
8,2
8,58,7
8,6
9,1
9,99,6
6,06,1
5,04,94,84,64,8
4,7
25,024,6
23,523,923,5
25,624,9
26,6
28,2
30,6
2,3
4,03,82,32,32,12,01,3
0,9
3,02,4 3,2
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
%infants i adolescents atesos pròpia família %infants i adolescents atesos per família extensa
%infants i adolescents atesos en famílies alienes %infants i adolescents atesos en acolliment preadoptiu
%Infants i adolescents atesos en centres d'acolliment %Infants i adolescents atesos en CRAE
%Atenció en centre de primera acollida %pisos assistits (joves entre 16 i 18 anys tutelats)
Si observem les taxes de cadascuna de les mesures de protecció per cada 10.000
infants i adolescents observem, en primera instància, que la taxa d’infants i adolescents
acollits en família extensa passa de 14,0 l’any 2000 a 20,8 l’any 2002 i es manté estable al
voltant de 20 infants i adolescents en mesura d’acolliment en família extensa per cada 10.000
infants i adolescents.
La taxa d’infants i adolescents acollits en CRAE per cada 10.000 infants i adolescents
se situa estable en tot el període estudiat al voltant de 14 per cada 10.000. La taxa d’infants i
adolescents atesos en pròpia família també és molt estable i se situa al voltant de 8 per cada
10.000 infants i adolescents. Per últim, la taxa de casos atesos en família aliena se situa en
els darrers anys del període estudiat al voltant de 5 casos per cada 10.000 infants i
adolescents (vegeu figura 6).

9
Figura 6. Taxa per 10.000 infants i adolescents de les diferents mesures de
protecció. Catalunya. Període 2000-2009.
7,6 7,7
7,4 7,7 7,6 8,0
8,7 8,8 8,7 8,6
14,0
18,2
20,8 21,4
20,3
19,5 19,4
20,0
19,3 19,9
5,95,5
3,0
5,45,0
3,93,2 4,3 4,74,6
4,9
4,7
4,7
4,74,74,9
4,8 5,0
4,9
5,2
2,3 2,4 2,4 2,6 2,6 2,8 3,0
3,6 3,5
4,5
15,3
14,3 14,2
13,6 13,7
12,9
13,8 13,8 14,3 14,8
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Taxa infants i adolescents atesos pròpia família Taxa infants i adolescents atesos per família extensa
Taxa infants i adolescents atesos en famílies alienes Taxa infants i adolescents atesos en acolliment preadoptiu
Taxa Infants i adolescents atesos en centres d'acolliment Taxa Infants i adolescents atesos en CRAE
Segons els Serveis Territorials observem que Barcelona és qui té un major número
d’infants i adolescents acollits en família en tots els anys estudiats, situant-se en els Biennis
2006-07 i 2008-09 al voltant dels 7.000. Darrera se situen els Serveis Territorials de Girona i
Tarragona que en aquest dos darrers biennis tenen al voltant de 800 infants i adolescents
acollits en família. Darrera se situa Lleida amb aproximadament 600 infants i adolescents
acollits en família i per últim hi ha Terres de l’Ebre que en té al voltant de 300.
La taxa d’infants acollits en família per cada 10.000 infants i adolescents de cadascun
dels Serveis Territorials però, ens indica que són els Serveis Territorials de Lleida i Terres de
l’Ebre els que presenten unes taxes més elevades. De fet en els dos darrers biennis la taxa
d’ambdós Serveis Territorials se situa al voltant de 43 infants acollits en família per cada
10.000 infants i adolescents, darrera se situa el Servei Territorial de Barcelona amb una taxa
prop dels 38 infants acollits en família per cada 10.000 i Tarragona que presenta una taxa al
voltant de 37 infants acollits en família per cada 10.000. Girona que té una taxa de 34 infants
acollits en família per cada 10.000 (vegeu figura 7).

10
Figura 7. Número i taxa d’acolliments familiars per cada 10.000 infants i
adolescents segons el servei territorial. Catalunya. Període 2000-2009.
758
(42,5)
0
(0,0)
1.202
(48,6)
1.010
(32,5)
7.978
(33,1)
758
(42,5)
0
(0,0)
1.202
(48,6)
1.010
(32,5)
7.978
(33,1)
792
(42,3)
316
(39,8)
1.289
(47,0)
1.147
(33,8)
9.410
(36,7)
593
(43,8)
247
(43,3)
784
(37,7)
872
(34,8)
6.983
(38,6)
641
(43,6)
301
(48,9)
842
(36,9)
868
(32,0)
7.095
(37,4)
i Adolescència.
Segons els Serveis Territorials observem que Barcelona és qui té un major número
d’infants i adolescents acollits en centre residencial en tots els anys estudiats, situant-se en el
bienni 2008-09 en 2.928. Tanmateix observem un descens important en el número d’infants
acollits en centre respecte del bienni 2006-07 (703 infants i adolescents menys).
En el bienni 2008-09 Girona és el segon Servei Territorial amb més infants i
adolescents acollits en centre (375), encara que com en el cas de Barcelona, aquesta dada
també disminueix respecte el bienni anterior (40 infants menys). El mateix succeeix en el
Servei Territorial de Tarragona, on entre el bienni 2006-07 i el bienni 2008-09 s’observa una
disminució de 64 infants i adolescents acollits en centre.
2000-2002 2003-2005
2006-2007 2008-2009

11
Per la seva banda, els Serveis Territorials de Lleida i Terres de l’Ebre no veuen disminuïts els
infants acollits en centres entre els biennis (2006-07 i 2008-09) i se situen al voltant de 350 i
70 respectivament.
La taxa d’infants acollits en família per cada 10.000 infants i adolescents de cadascun
dels Serveis Territorials però, ens indica que és Servei Territorial de Lleida el que presenta
unes taxes més elevades en tots els biennis estudiats. De fet en tots els biennis la taxa al
Servei Territorial de Lleida se situa per sobre dels 20 infants acollits en centre per cada
10.000. Aquesta tendència a l’alça fins el bienni 2006-07 i un descens en el darrer bienni
també la trobem en els Serveis Territorials de Tarragona i Girona (vegeu figura 8).
Figura 8. Número i taxa d’acolliments residencials per 10.000 infants i adolescents
segons el servei territorial. Catalunya. Període 2000-2009.
367
(20,6)
0
(0,0)
442
(17,9)
342
(11,0)
2.826
(11,7)
455
(24,3)
89
(11,2)
515
(18,8)
584
(17,2)
4.148
(16,2)
346
(25,5)
65
(11,4)
395
(19,0)
415
(16,6)
3.631
(20,1)
346
(25,5)
65
(11,4)
395
(19,0)
415
(16,6)
3.631
(20,1)
350
(23,8)
74
(12,0)
331
(14,5)
375
(13,8)
2.928
(15,4)
350
(23,8)
74
(12,0)
331
(14,5)
375
(13,8)
2.928
(15,4)
i Adolescència.
2000-2002 2003-2005
2006-2007 2008-2009

12
Discussió: El número d’expedients de tutela augmenta considerablement en el període
estudiat. Concretament, augmenta en un 47,6% entre l’any 2000 i l’any 2009.
La mesura protectora més habitual dintre del sistema de protecció de la infància a
Catalunya és l’acolliment en família extensa. L’evolució any a any ens mostra que,
després d’una tendència a l’alça en els primers anys estudiats, hi ha un descens del pes
d’aquesta mesura des de 2004 fins l’any 2006 mentre que aquest percentatge
s’estabilitza al voltant del 33% en els darrers anys.
La segona mesura més habitual en tot el període és l’acolliment residencial que,
tanmateix, experimenta una davallada entre l’any 2000 i l’any 2005 de set punts
percentuals i un lleuger ascens a partir d’aquest any, representant el 25% del total
d’infants tutelats l’any 2009.
A Catalunya 20 infants de cada 10.000 infants i adolescents són infants tutelats acollits
en família extensa, mentre que 15 infants de cada 10.000 es troben acollits en centre
residencial.
Pel que fa als Serveis Territorials observem que és Lleida qui presenta unes taxes més
elevades tant en l’acolliment en família, com en l’acolliment residencial. Terres de
l’Ebre, per la seva banda, es qui presenta unes taxes d’acolliment residencial inferiors
en tots els anys estudiats.

ACOLLIMENTS I ADOPCIONS| Acolliments simples en família aliena
13
II. ACOLLIMENTS I ADOPCIONS
2.1 Acolliments simples en família aliena
Els acolliments simples en família aliena augmenten en tots els anys del període
estudiat (2000-2009). Durant aquests nou anys es passa de 336 infants i adolescents acollits
en família alinea l’any 2000 a 801 infants i adolescents acollits en família aliena l’any 2009, el
que suposa un augment del 140% (vegeu figura 9).
Figura 9. Evolució d’infants i adolescents acollits en família alinea. Catalunya.
Període 2000-2009.
336
420
467
514
538
589
635
669
704
801
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració SIA. Institut Català de l’Adopció (ICA). Secretaria d’Infància i Adolescència.
La taxa d’infants i adolescents acollits en família aliena per cada 10.000 infants i
adolescents de Catalunya presenta una tendència a l’alça en tot el període estudiat. D’aquesta
manera, observem que l’any 2000 hi havia 3,2 infants i adolescents acollits en família aliena
per cada 10.000 mentre que l’any 2009 la taxa se situa en 6,1 infants i adolescents acollits en
família aliena per cada 10.000. Per tant, durant el període estudiat pràcticament s’ha doblat la
taxa d’acolliments familiars en família aliena. La similitud entre la tendència dels casos atesos
i la tendència de la taxa s’explica perquè tant els infants i adolescents acollits com la població
d’infants i adolescents creixen en una proporció similar durant el període estudiat (vegeu
figura 10).

14
Figura 10. Taxa d’infants i adolescents per cada 10.000 acollits en família aliena.
Catalunya. Període 2000-2009.
3,2
3,9
4,3
4,6
4,7
5,0
5,2
5,4
5,5
6,1
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Tant el número de famílies acollidores, com el número d’infants acollits en família
aliena, augmenta any a any en el període estudiat. De fet es passa de 272 famílies acollidores
l’any 2000 a 559 famílies acollidores l’any 2009 (vegeu figura 11).
Figura 11. Evolució del número de famílies acollidores. Catalunya. Període 2000-
2009.
559
272 272
306
344
363
396
442
466
492
250
300
350
400
450
500
550
600
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
La taxa de famílies acollidores per cada 100.000 famílies a Catalunya augmenta en
tots els anys estudiats (el descens de la taxa entre 2004 i 2005 s’explica perquè a partir de

15
2005 hem usat el cens de famílies de 2007, mentre que pels primers anys hem utilitzat el
cens de 2001). Anant al detall observem que en l’any 2000 la taxa de famílies acollidores se
situava en 11,7 per cada 100.000 mentre que l’any 2009 la taxa se situa en 20,1 per cada
100.000, per tant, com succeeix amb el número de famílies acollidores, durant el període
2000-2009 la taxa pràcticament es duplica. La similitud entre la tendència del número de
famílies acollidores i la tendència de la taxa de famílies acollidores s’explica perquè tant les
famílies acollidores com el número de famílies catalanes creixen en una proporció similar
durant el període estudiat (vegeu figura 12).
Figura 12. Taxa de famílies acollidores per cada 100.000 famílies2
. Catalunya.
Període 2000-2009.
11,7 11,7
13,2
14,9
15,7
14,2
15,9
16,7
17,7
20,1
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
2
Per calcular la taxa de famílies acollidores hem utilitzat el cens de famílies de 2001 i el cens de famílies de 2007. Així, la taxa dels
anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004 s’ha fet a partir del cens de 2001 i els anys 2005, 2006, 2007 , 2008 i 2009 s’han calculat a
partir del cens de 2007.
Discussió: Tant el número d’infants acollits en família alinea com el número de famílies
acollidores s’ha duplicat en el període 2000-2009. Així, la taxa d’infants acollits en família
aliena se situa en sis infants acollits per cada 10.000 infants i adolescents mentre que la
taxa de famílies acollidores se situa en 20 per cada 100.000 unitats familiars catalanes.
Tot i aquestes dades positives sobretot pel que fa a l’augment del número de famílies
acollidores (559 l’any 2009) caldria conèixer el percentatge d’infants tutelats per
l’administració que tenen com a proposta de mesura l’acolliment en família aliena i, en
canvi, se’ls ha aplicat una altra mesura, segurament com a conseqüència de la manca de
famílies acollidores.

ACOLLIMENTS I ADOPCIONS| Adopcions nacionals
16
2.2 Adopcions nacionals
El numero d’adopcions d’infants i adolescents de nacionalitat espanyola entre 2004 i
2009 augmenta considerablement entre 2005 i 2008 on es passa de 121 infants i adolescents
adoptats l’any 2005 a 156 l’any 2008 el que suposa un augment del 28,9% entre aquests
anys. Observem, alhora, un descens dels infants i adolescents adoptats entre 2008 i 2009, on
es passa de 156 a 143 l’any 2009 que suposa un descens del 8,3% (vegeu figura 13).
Figura 13. Número d’adopcions de nacionalitat espanyola a Catalunya. Període
2004-2009.
156
143
130
121
128
143
120
125
130
135
140
145
150
155
160
2004 2005 2006 2007 2008 2009
La taxa d’adopcions nacionals per cada 100.000 infants i adolescents de Catalunya es
manté força estable en tots els anys estudiats i se situa al voltant d’un infant adoptat de
nacionalitat espanyola per cada 10.000 infants i adolescents catalans. L’any on la taxa és més
elevada és en el 2008 on se situa en 1,22 per cada 10.000. La similitud entre la tendència del
número d’infants adoptats i la tendència de la taxa s’explica perquè tant els infants i
adolescents adoptats com la població d’infants i adolescents creixen en una proporció similar
durant el període estudiat (vegeu figura 14).

17
Figura 14. Taxa d’adopcions de nacionalitat espanyola per cada 10.000 infants i
adolescents. Catalunya. Període 2004-2009.
1,14
1,02
1,05
1,15
1,22
1,08
1,00
1,05
1,10
1,15
1,20
1,25
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Segons l’edat dels infants i adolescents adoptats de nacionalitat espanyola observem
que, durant el període estudiat, són els infants que tenen fins a un mes d’edat els que
representen un pes major respecte el total d’adopcions. Veiem, però, un descens de 6,5 punts
percentuals en el darrer any que fa que els infants d’aquest grup d’edat passin a ser el segon
grup amb més infants adoptats, mentre que són els que tenen entre 13 mesos i 4 anys els
que en el 2009 representen un major percentatge d’adopcions amb el 30,8% del total (44).
Els infants adoptats que tenen entre un i dotze mesos presenten una tendència
descendent pel que fa al pes respecte el total d’adopcions. Així, en l’any 2004 era el grup
d’edat amb un major percentatge d’adopcions amb el 35,4% mentre que l’any 2009 passen a
representar el 16,1% del total d’adopcions. Per últim observem que els infants adoptats de
quatre anys i més són el grup amb un menor percentatge en tots els anys estudiats,
exceptuant en el darrer any, on se situen per sobre del número d’adopcions dels infants que
tenen entre un mes i dotze mesos després d’experimentar un augment sobtat el 2009, on
passen de representar un 10,3% el 2008 a representar un 23,8% el 2010 (vegeu figura 15).

18
Figura 15. Percentatge d’infants d’adopció nacional adoptats segons l’edat a
29,4
35,4
30,6
16,1
30,8
23,8
36,5
32,932,832,2
27,7
23,7
27,3
24,524,6
27,3
22,7
28,0
29,5
10,3
14,7
17,2
9,9
12,3
5
10
15
20
25
30
35
40
2004 2005 2006 2007 2008 2009
0 - 1 mes 1 - 12 mesos 13m - 4a 4 anys i més
Segons el sexe dels infants i adolescents adoptats veiem que el pes dels nois i les
noies adoptats es troba prop del 50%. Tanmateix en la majoria dels anys els nois representen
percentatges lleugerament superiors respecte les noies. L’any on la diferència és major és en
el darrer on els nois representen el 56,6% del total d’infants adoptats i les noies el 43,4%
(vegeu figura 16).

19
Figura 16. Percentatge d’infants de nacionalitat espanyola adoptat segons el sexe a
49,2
53,7
47,7 50,3 52,6
56,6
50,8
46,3
52,3 49,7 47,4
43,4
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2004 2005 2006 2007 2008 2009
nens nenes
Discussió: Pel que fa a les adopcions nacionals destaca el fet que després d’un augment
considerable del número d’adopcions nacionals entre els anys 2004 i 2008 s’observa un
descens molt marcat en el número d’adopcions nacionals entre 2008 i 2009. Serà interessant
seguir aquest indicador en el futur per veure si aquest descens és una situació puntual o, per
contra, hi ha un canvi de tendència en les adopcions nacionals. La taxa d’infants de nacionalitat
espanyola adoptats l’any 2009 és d’un infant per cada 10.000 infants.
Els grup d’edat més freqüent d’infants adoptats en adopció nacional és entre els 0 i un mes,
mentre que per sexe no s’observen diferències.

ACOLLIMENTS I ADOPCIONS| Adopcions internacionals
20
2.3 Adopcions internacionals
El número d’infants adoptats en l’adopció internacional durant el període estudiat
dibuixa una tendència d’una U invertida. Veiem, d’aquesta manera, que hi ha un augment del
número d’infants adoptats entre els anys 2000 i 2004 i, en canvi, un descens constant del
número d’infants adoptats entre l’any 2004 i l’any 2009. Anant al detall, observem que és
entre l’any 2000 i l’any 2001 i entre l’any 2003 i l’any 2004 quan hi ha dos augments sobtats
del número d’infants adoptats en adopció internacional (en ambdós anys el número
d’adopcions internacionals augmenta en 500 casos).
Com dèiem, a partir de 2004 hi ha un descens del número d’adopcions internacionals i
es passa de 1.562 l’any 2004 a 739 l’any 2009 el que suposa que el número d’adopcions
internacionals es redueix a la meitat en aquests cinc anys (disminució del 52,6%) (vegeu
figura 17).
Figura 17. Número d’infants adoptats mitjançant l’adopció internacional a
1.419
739
558
1.047 1.056
1.042
1.562
880
826
1.030
500
650
800
950
1100
1250
1400
1550
1700
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Com en l’estudi del número d’adopcions internacionals, la taxa de les adopcions
internacionals per 10.000 infants i adolescents durant el període estudiat, també presenta
una forma d’U invertida. Veiem que l’any 2000 la taxa se situava en el 5,2 d’infants adoptats
per cada 10.000 infants catalans, mentre que en l’any 2004 la taxa s’eleva a 13,6. A partir
d’aquest any la taxa experimenta una davallada situant-se en valors molt similars als de l’any
2000, al voltant de cinc infants adoptats per cada 10.000 infants catalans (5,6) (vegeu figura
18).

21
Figura 18. Taxa d’infants adoptats mitjançant l’adopció internacional per cada
10.000 infants i adolescents a Catalunya. Període 2000-2009.
5,2
9,8 9,7
9,3
13,6
12,0
8,5
7,1
6,4
5,6
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Segons l’edat dels infants i adolescents adoptats en adopció internacional en el període
que va des de l’any 2000 a l’any 2009 s’observa en primer lloc que són els infants que tenen
sis o més edat els que en menor mesura són adoptats. Així, s’observa que els infants majors
de 8 anys representen tan sols entre l’1 i el 2% del total d’adopcions internacionals en tots els
anys estudiats mentre que els infants entre 6 i 8 anys no arriben al 6% de les adopcions
internacionals en tots els anys.
Hi ha un canvi en les adopcions internacionals entre els grups d’edat d’un a onze
mesos i de dotze mesos a tres anys, en els anys estudiats. Així, s’observa que entre els anys
2000 i 2003 el número d’adopcions en ambdós grups d’edat es similar i, a partir de 2004, hi
ha un major nombre d’adopcions internacionals del grup d’edat de dotze mesos a tres anys.
El pes d’aquest grup d’edat experimenta una forta davallada entre l’any 2005 i l’any 2008 on
passa de representar el 38,8% del total d’adopcions internacionals a representar tant sols el
12,3%. L’any 2009 el percentatge dels infants adoptats en adopció internacional entre 1 i 11
mesos se situa en el 16,8% (vegeu figura 19).

22
Figura 19. Percentatge d’infants adoptats d’adopció internacional segons el grup
d’edat. Catalunya. Període 2000-2009.
16,6 16,8
63,3
11,9
2,4
35,0
30,9
40,9
39,0
37,5 38,8
29,0
12,3
45,6
37,9
40,3
40,4
51,2
49,6
55,8
65,7 64,2
8,0 6,9 9,3 10,1
13,513,5
11,9
12,7
15,3
12,1
9,2 5,9 6,0
3,1 3,3 4,3
6,0 6,4
5,5
2,4 0,9
0,9 1,1 0,1 1,4 1,6 1,6 1,8
0
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
1 - 11m 12m - 3a 4a - 5a 6a - 8a > 8a
Segons el sexe dels infants i adolescents adoptats en adopció internacional veiem que
entre 2003 i 2007 les noies representen en tots els anys un percentatge major que els nois,
essent l’any 2004 on la diferència és major (el 65,3% dels infants adoptats el 2003 foren
nenes pel 34,7% que foren nens). En els dos darrers anys estudiats veiem, en canvi, com els
nois són majoria respecte les noies. Així, l’any 2009 el 55,2% dels infants adoptats en
adopció internacional són nois mentre que el 44,8% són noies (vegeu figura 20).

23
Figura 20. Percentatge d’infants adoptats d’adopció internacional segons el sexe.
43,7
34,7 34,7
45,0 44,7
53,9 55,2
56,3
65,3 65,3
55,0 55,3
46,1 44,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
nens nenes
Segons la nacionalitat dels infants adoptats en adopció internacional durant el període
2000-2009 podem destacar l’evolució en forma de U invertida que dibuixa la tendència dels
infants adoptats d’origen xinès. S’observa que entre l’any 2000 i l’any 2004 les adopcions
d’infants d’origen xinés foren l’origen majoritari i en constant augment a excepció de l’any
2003 on hi ha una davallada que es recupera de manera espectacular l’any següent ja que es
passa de 223 infants d’origen xinès adoptats el 2003 a 688 infants adoptats el 2004 (el
número d’infants d’origen xinés es multiplica per tres entre 2003 i 2004). A partir de 2004
però, hi ha un descens pronunciat del número d’infants d’origen xinès adoptats, sobretot
entre 2005 i 2006 on de 622 infants adoptats es passa a 281 (el número d’infants es divideix
per 2,2 en tan sols un any). El descens del número d’infants adoptats d’origen xinés però
continua baixant de forma considerable en els anys posteriors i en el 2009 a Catalunya
s’adopten, tan sols, 47 infants d’origen xinès.
Una trajectòria similar presenta el número d’adopcions d’infants d’origen rus durant
aquest període. De fet, els infants adoptats d’origen rus són, en pràcticament tots els anys, el
segon origen més freqüent de les adopcions internacionals dibuixant, com en el cas xinès, un
augment fins l’any 2004 (entre l’any 2001 i l’any 2004 el número d’infants adoptats d’origen
rus es duplica passant de 245 a 506 adopcions) i, a partir d’aquest any, hi ha un descens del
número d’adopcions fins l’any 2007 on hi ha 242 adopcions d’infants d’origen rus. Entre els
anys 2008 i 2009 el número d’adopcions d’infants d’origen rus es manté per sobre dels 270

24
casos passant a ser l’origen més freqüent d’infants adoptats en adopció internacional (vegeu
figura 21).
Figura 21. Percentatge d’infants adoptats d’adopció internacional segons el país
d’origen (TOP 5). Catalunya. Període 2000-2009.
65
106
54
38 29 25
82
0
277
34
102
67
11 14
131
320
434
223
688
622
281
126
47
41
65
2754
87
107 120 141
156
134
246
245 256
438
506
441
363
332
4527
76
99 55
242
0
100
200
300
400
500
600
700
800
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Colòmbia Etiopia Rússia Ucraïna Xina

25
Discussió: L’evolució de les adopcions internacionals durant el període 2000-2009 depèn
de l’evolució de les adopcions d’infants i adolescents d’origen xinés i rus (principalment
xinès). Entre els anys 2004 i 2005 hi ha un pic espectacular d’adopcions d’origen xinés que
provoca un augment molt important del número d’adopcions internacionals, afavorida
també per les adopcions d’origen rus en els mateixos anys. El règim més estricte en el
procés d’adopció impulsat pel govern xinès ha fet disminuir les adopcions d’aquet país
d’origen i, alhora, ha provocat un descens de les adopcions internacionals totals a
Catalunya.
Es destacable l’augment sostingut que hi ha de les adopcions d’origen etíop a partir de
2003 situant-se com a tercer origen més freqüent darrera dels esmentats Xina i Rússia,
que continuen sent l’any 2009, malgrat el descens descrit, els dos orígens més freqüents
d’adopció internacional.
El grup d’edat més freqüent en adopció internacional és entre els 12 mesos i els tres anys
on, en els darrers anys, representen més del 60% dels infants adoptats.
Pel que fa al sexe de les persones adoptades veiem que hi ha una proporció major de
nenes adoptades just els anys en que hi va haver un número major d’adopcions d’infants
d’origen xinès. Aquest fet fa pensar que, probablement, el desequilibri favorable a les
nenes s’expliqui perquè els infants susceptibles a ser adoptats a la Xina entre aquests anys
fossin, en major mesura, nenes (vegeu figura 20). Aquesta proporció s’iguala a mesura que
disminueix el número d’infants de nacionalitat xinesa adoptats.

JOVES TUTELATS I EXTUTELATS|
26
III. JOVES TUTELATS I EXTUTELATS
El número de joves acollits per l’Àrea de suport als joves tutelats i extutelats ha
augmentat considerablement en els darrers quinze anys. Concretament el número d’altes
entre l’any 1995 i l’any 2009 s’ha multiplicat per catorze (de 103 acollits l’any 1995 a 1.511
l’any 2009).
L’augment més significatiu es produeix a partir de l’any 2004 i la tendència és a l’alça
a partir d’aquests anys amb un ritme força constant i lineal (vegeu figura 22).
Figura 22. Evolució del número de joves acollits/des a l’ASJTET a Catalunya. Període
1995-2009.
103
297 291
364 358
387
487 494 485
519
664
740
923
1.209
1.511
100
300
500
700
900
1100
1300
1500
1700
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia. Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET). Secretaria d’Infància i Adolescència.
L’evolució de la taxa de joves tutelats i extutelats entre 16 i 21 anys acollits en
l’ÀSJTET augmenta any a anys seguint una evolució idèntica a l’evolució del número de joves
acollits per l’ASJTET, el que significa que el número de joves acollits i el número de joves
entre 16 i 21 anys que viuen a Catalunya han crescut de forma proporcionalment igual en els
anys estudiats.
Així, podem apuntar que en l’any 2009 a Catalunya hi havia 3,5 joves entre 16 i 21
anys acollits en l’ASJTET per cada mil joves entre 16 i 21 anys (vegeu figura 23).

27
Figura 23. Taxa de joves acollits/des a l’ASJTET a Catalunya respecte el total de
població entre 16 i 21 anys. Període 2000-2009.
0,8
1,1 1,1 1,1
1,2
1,5
1,7
2,2
2,8
3,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Si observem l’evolució del número de nois i noies acollits dels darrers quinze anys
segons trienni s’observa, com en la figura anterior, un augment sostingut en els quatre
primers períodes i un sobtat creixement en el darrer. Cal notar que els acolliments, segons
trienni, té en compte si un noi o noia ha estat acollit en aquell trienni independentment del
temps d’estada, per tant, cal anar amb compte amb les conclusions que en puguem extreure i
sempre hem de tenir present el temps mitjà que romanen els nois i noies en el conjunt de
l’ASJTET i, en especial, en els diferents recursos que s’ofereixen tal i com s’analitzarà en un
altre apartat d’aquest document (vegeu figura 24).

28
Figura 24. Evolució del número de joves acollits/des a l’ASJTET segons trienni.
Període 1995-2009.
691
1.109
1.466
1.923
3.643
500
800
1.100
1.400
1.700
2.000
2.300
2.600
2.900
3.200
3.500
3.800
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Si observem l’evolució del número d’altes dels darrers quinze anys segons trienni
s’observa, com en la figura anterior, un augment sostingut del número d’altes en cadascun
del trienni. Alhora, s’observa que el major augment d’altes el trobem en el darrer trienni on
es passa de 1.040 altes en el trienni 2004-2006 a 1.754 el que suposa un augment del 68%
(vegeu figura 25).
Figura 25. Evolució de les altes dels joves acollits a l’ASJTET segons trienni. Període
1995-2009.
1.754
1.040
791
523
451
450
650
850
1.050
1.250
1.450
1.650
1.850
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009

29
Segon el sexe s’observa que en el primer trienni (1995-1997) hi van haver més noies
acollides que nois (534 noies, el 54%, enfront dels 455 nois, el 46%). En canvi, en la resta de
triennis hi ha, en tots els casos, més nois acollits que noies acollides arribant, en el darrer
trienni, a 1.935 nois acollits, que representen el 68,0% per només 912 noies acollides que
representen el 32,0% (vegeu figura 26).
Figura 26. Evolució del percentatge dels joves acollits/des a l’ASJTET segons el
trienni i el sexe, a Catalunya. Període 1995-2009.
54,0
44,8
39,8
38,1
32,0
46,0
55,2
60,2
61,9
68,0
30
35
40
45
50
55
60
65
70
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Noies Nois
Segons el grup d’edat s’observa que en tots els triennis estudiats el percentatge de
joves menors d’edat acollits és major que el grup de joves que tenen més de 18 anys. El
triennis on aquesta diferència és més gran són en el 2001-2003 i en el 2004-2006 on al
voltant del 77% dels acollits són menors d’edat. Tanmateix s’observa que és en el darrer
trienni on el pes dels menors d’edat i el pes dels majors d’edat acollits a l’ASJTET és més
similar (el 57,35 dels joves acollits són menors d’edat pel 42,7% que són majors d’edat)
(vegeu figura 27).

30
Figura 27. Evolució dels joves acollits a l’ASJTET segons trienni i segons grup d’edat.
Període 1995-2009.
59,8
77,8
57,3
40,2
29,3
22,2
42,7
70,7
77,9
22,1
20
30
40
50
60
70
80
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Menors de 18 anys De 18 anys o més anys
Segons l’origen dels joves acollits a l’ASJTET s’observa sobretot un augment
espectacular dels joves d’origen estranger entre el primer i el darrer trienni. Concretament,
entre un i altre trienni el número de nois i noies acollits d’origen estranger passa de 69 nois i
noies el trienni 1995-1997 a 1465 entre 2007 i 2009 el que significa que els joves estrangers
entre aquests triennis s’ha multiplicat per 21,2.
Els joves acollits de nacionalitat espanyola també augmenten en el total del període i
passen de ser 927 en el primer trienni a ser 1.382 en el darrer, el que suposa un augment del
49,0%. Els acollits segons l’origen en el darrer trienni queda equilibrat entre els joves de
nacionalitat espanyola i els joves d’origen estranger ja que els primers representen el 48,5%
del total de joves acollits (1.382) i els joves de nacionalitat estrangera representen el 51,5%
(1.465) (vegeu figura 28).

31
Figura 28. Evolució dels joves acollits a l’ASJTET segons trienni i segons l’origen.
Període 1995-2009.
1.465
1.196
706
233
62
927
855
902 1.104
1.382
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Estrangers Nacionals
Pel que fa al nivell educatiu de les persones acollides per l’ASJTET, en el moment de
l’arribada a l’àrea, s’observa que en pràcticament tots els triennis el nivell d’estudis dels i les
joves són els estudis primaris o la formació ocupacional i els Programes de Garantia social.
S’observa, també, un augment sostingut dels joves i les joves acollits que tenen l’ESO en el
moment de l’ingrés a l’àrea, situant-se en el darrer trienni en el segon nivell d’estudis mes
freqüent (22,3% dels casos), superat només per la formació ocupacional o els Programes de
Garantia social (31,3% dels casos).
Observant els diferents triennis es conclou que hi ha un canvi en el nivell de formació
dels nois i noies en el moment de l’arribada a l’ASJTET. Així, mentre que els estudis de
formació ocupacional són els més freqüents a partir del període 1998-2000, els estudis d’ESO
guanyen terreny mentre disminueix trienni a trienni el pes dels joves amb estudis primaris tot
i que s’observa que en el darrer trienni tornen augmentar els i les joves acollits amb aquest
nivell d’estudis (augmenta nou punts percentuals respecte del trienni anterior) (vegeu figura
29).

32
Figura 29. Evolució de les altes dels joves acollits a l’ASJTET segons trienni i segons
la formació en el moment de la sol—licitud. Període 1995-2009.
23,3
59,7
44,1
21,2
6,9
14,3
31,3
14,2
5
17,1
22,3
12,5
21,9
12,3
14,2
19,1
42,3
34,3
19,3
6,6
0
10
20
30
40
50
60
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Batxillerat ESO Educació especial
Estudis primaris Estudis primaris incomplets FO/PGS
FP Sense estudis Universitaris
Segons els diferents programes que ofereix l’ASJTET veiem que, en tots els anys
estudiats, tots els programes creixen en usuaris essent el recurs d’habitatge el més utilitzat.
De fet, en els nou anys estudiats els joves que fan ús del recurs d’habitatge s’han multiplicat
per 3,4. El recurs de Via Laboral que s’inicia l’any 2002 és el segon recurs més utilitzat fins
l’any 2007, passant a ser el quart recurs pel que fa a usuaris en el 2009. Tanmateix, el
número de joves que s’han acollit en el recurs de Via Laboral durant els set anys s’ha
multiplicat per 2,7. El recurs d’acompanyament Jurídic s’inicia l’any 2005 i l’any 2009 esdevé
el segon recurs més usat pels joves acollits en l’ASJTET. El número de joves que es beneficien
d’aquest recurs augmenten considerablement en tots els anys situant-se en 425 joves l’any
2009 el que significa que en quatre anys la xifra s’ha multiplicat per 6,1 (vegeu figura 30).

33
Figura 30. Número de joves tutelats acollits en cadascun dels programes que ofereix
l’ASJTET. Catalunya. Període 2000-2009.
128
237
425
395
545
514
470
416
329
293293
279
225
159
318 342
283
269
292
210207
128
70
316
266
260
139
79
78
5443
57
147
72
366
253
193
150140
64
40
28
0
100
200
300
400
500
600
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Habitatge Via laboral
Acompanyament jurídic Seguiment socioeducatiu (altes anuals)
Ajuts econòmics
Els dos motius de baixa principals entre els joves acollits a l’ASJTET són la baixa
voluntària i la finalització del procés en tots els triennis estudiats. De fet, en tots els triennis
menys en el del 1998-2000 el motiu de baixa per finalització del procés és el majoritari. En el
segon trienni el 59% de les baixes foren per baixa voluntària per un 27,1% de baixes per
finalització del procés. Observant el darrer trienni veiem que el 31,5% de les baixes foren per
finalització del procés (221), el 26,4% foren per baixa voluntària (185), el 16,2% fou per
perfil no adient (114) mentre que el 9% fou per estancament del procés (63) (vegeu figura
31).

34
Figura 31. Evolució del percentatge de les baixes dels joves acollits/des a l’ASJTET
segons trienni i segons motiu de la baixa. Període 1995-2009.
13,2
16,2
26,4
9
3,7
59
33,3
25,7
30,3
39,7
27,1
45,1
48,3
31,5
0
10
20
30
40
50
60
70
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Altres Perfil no adient Voluntària
Estancament procés Expulsió Finalització procés
Hi ha una gran variabilitat en el temps d’estada dels nois i noies a l’ASJTET. Ens
trobem amb una mitjana d’estada de 12,7 mesos amb una desviació de 11,3 mesos: aquest
fet ve explicat per un número considerable de nois i noies que estan a l’àrea més de 30
mesos (com és el cas de nois i noies que fa anys que perceben alguna ajuda econòmica). Per
tal de fer una exploració sense tanta variabilitat de temps d’estada, hem seleccionat aquells
nois i noies que estan en el rang interquartílic, que són el 50% de casos centrals en la
distribució del temps d’estada. Serà aquest 50% de casos sobre el què treballarem les dades
per aquest apartat.
Sota aquesta òptica, ens trobem que els nois i noies passen una mitjana de 10,3
mesos amb una desviació de 3,8 mesos, és a dir, que estaríem parlant d’un temps que aniria
entre 6,5 i 14,1 mesos tenint en compte una desviació típica. No s’observen diferencies entre
els nois i les noies en els temps d’estada (vegeu figura 32).

35
Figura 32. Temps d’estada en mesos dels nois i noies acollits a l’ASJTET segons el
sexe.

36
Discussió: En els darrers quinze anys el número de joves tutelats i extutelats acollits en
l’ASJTET no ha parat d’augmentar any rere any, sobretot en els darrers quatre anys, on es
passa de 664 acollits l’any 2005 a 1.511 acollits l’any 2009.
El perfil d’aquests joves és, sobretot a partir del darrer trienni 2007-2009, un noi (68,0%),
que té entre 16 i 18 anys (57,3%),i per tant, tutelat per l’administració, que té la
nacionalitat estrangera (51,5%) i està cursant un curs de Formació Ocupacional o bé un
programa de Garantia Social o l’ESO (53,6%). Caldria veure si la major presència de nois
acollits a l’ASJTET està relacionada, o no, amb una major presència de nois acollits en el
Sistema de protecció en els anys estudiats. Atès que no es disposa d’aquestes dades serà
interessant seguir aquest indicador per a propers estudis en que ja comptarem amb
informació fiable del sistema de protecció mitjançant l’explotació de Síni@.
El recurs en que els joves tutelats i extutelats s’acullen amb més freqüència en tots els
anys és el recurs d’habitatge.
L’any 2009 el segon recurs més utilitzat pels joves acollits és l’acompanyament jurídic ,
seguit dels ajuts econòmics, mentre que el recurs de Via Laboral, el segon recurs més
habitual entre 2002 i 2007, se situa en aquest darrer any en quarta posició.
Per últim, el temps d’estada a l’ASJTET és molt variable amb una mitjana d’estada de 12,7
mesos i una desviació d’11,3 mesos, explicat segurament per un número considerable de
joves que perceben algun tipus d’ajut econòmic i tenen unes estades de més de 30 mesos.

CONCLUSIONS|
37
IV. CONCLUSIONS
Casos atesos pels EAIA
• Després d’un descens constant del número de casos atesos pels EAIA entre els anys
2000 i 2005 hi ha un canvi de tendència que fa que a partir de l’any 2006, cada any
augmenti considerablement el número d’infants i adolescents atesos pels EAIA. Així
l’any 2009 es van atendre 11.372 casos, el que significa que els EAIA van atendre 86
de cada 10.000 infants i adolescents catalans.
• Els Serveis Territorials que presenten unes taxes de casos atesos pels EAIA més
elevades tan l’any 2008 com l’any 2009 són a Lleida amb 125 casos atesos per cada
10.000 infants i adolescents i a les Terres de l’Ebre on l’any 2009 els EAIA van atendre
147 casos per cada 10.000 infants i adolescents. Barcelona, en canvi, és el Servei que
presenta una taxa inferior de casos atesos amb 78 casos per cada 10.000 infants i
adolescents tan l’any 2008, com l’any 2009.
• Dels casos atesos pels EAIA a Catalunya al voltant del 60% són casos amb seguiment
de mesura protectora, entre el 25 i el 30% son casos derivats per estudi o que es
troben en estudi mentre que prop del 10% són casos en contenció en el nucli.
Analitzant tot el període s’observa que, mentre que els casos que es troben en
contenció en el nucli disminueixen, els casos en seguiment de mesura augmenten i
s’estabilitzen per sobre del 60% mentre que els casos derivats en estudi o pròpiament
en estudi fluctuen, com dèiem entre el 25 i el 30%.
Expedients de tutela
• Els expedients de Tutela augmenten considerablement en tots els anys estudiats,
situant-se en 7.845 casos que signifiquen que l’any 2009 a Catalunya hi ha 59 tuteles
per cada 10.000 infants i adolescents.
• Un terç de les tuteles es resolen mitjançant l’acolliment en família extensa, mentre que
una quarta part de les tuteles segueixen la mesura d’acolliment residencial. Això
significa que 20 de cada 10.000 infants i adolescents es troben acollits en família
extensa i 15 de cada 10.000 es troben acollits en centres.
• El Servei Territorial que presenta unes taxes més elevades, tan pel que fa als
acolliments en família (extensa i aliena) com dels acolliments residencials, és Lleida.

CONCLUSIONS|
38
Per la seva banda, Terres de l’Ebre es qui presenta unes taxes d’acolliment residencial
inferior.
Acolliments
• Entre els anys 2000 i 2009 tan el número d’infants i adolescents acollits en família
aliena com el número de famílies acollidores s’ha duplicat. Amb tot, però, les taxes tan
dels infants acollits com de les famílies acollidores continuen sent força baixes ja que
10 de cada 100 infants tutelats es troben acollits en família aliena i només 20 de cada
100.000 famílies són famílies acollidores.
Adopcions nacionals i internacionals
• El número d’adopcions de nacionalitat espanyola fa una davallada en el darrer any
estudiat després de tres anys augmentant. Cal veure si aquest descens es un fet
puntual o, per contra, és l’inici d’un canvi de tendència.
• Pel que fa al grup d’edat dels infants adoptats s’observa que la franja d’edat entre 1 i
12 mesos és el grup d’edat que més disminueix el número d’infants adoptats mentre
que la franja d’edat superior, entre 13 i 4 anys augmenta en els tres darrers anys.
Caldrà estudiar els motius d’aquest canvi, si és degut al número d’infants de cada grup
d’edat susceptibles a ser adoptats, que ha variat, o que hi hagi hagut un canvi en el
grup d’edat de la demanda de les famílies adoptives o altres motius.
• El descens del número d’adopcions internacionals d’origen xinès i rus (sobretot xinès)
en els darrers anys fa que disminueixi molt el número d’adopcions internacionals a
Catalunya. Alhora, aquesta disminució del número d’infants de nacionalitat xinesa ha
fet que s’igualés la proporció de nens i nenes adoptats, que durant el període on hi va
haver més infants adoptats de nacionalitat xinesa, hi havia una majoria de nenes
adoptades.
Joves tutelats i extutelats
• El numero de joves tutelats i extutelats a l’ASJTET ha augmentat en un 130% en els
darrers quatre anys. El perfil és d’un noi tutelat, entre 16 i 18 anys, que està cursant
l’ESO o un curs d’inserció professional (F.O.; PGS).
• El recurs més utilitzat pels joves acollits a l’ASJET és l’habitatge, que l’any 2009 es
seguit pel recurs d’assessorament jurídic i del recurs d’ajuts econòmics.

LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ|
39
V. LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ
La principal limitació d’aquest informe és que, mitjançant les dades disponibles, no podem
explicar la majoria dels factors que influeixen en els resultats obtinguts. Evidentment, aquest
informe és bàsicament descriptiu i ens permet conèixer l’evolució i l’estat dels principals
indicadors del sistema de protecció català adreçat a la infància i l’adolescència. Les dades
presentades però, a banda de proporcionar aquesta informació entorn el Sistema de
Protecció, pretenen generar l’interès per conèixer quins són els factors que influeixen en els
resultats dels indicadors i, per tant, l’estudi esdevé també un punt de partida per a futurs
informes monogràfics que posaran l’accent en comprendre les causes que expliquen alguns
dels resultats obtinguts.
D’altra banda, manca disposar de les dades de variables clau com, entre d’altres, conèixer el
percentatge d’infants i adolescents tutelats que no segueixen la mesura proposada o la
mitjana del temps d’estada que un infant està en un centre d’acollida, o en centre residencial,
o quants infants i adolescents que han estat tutelats per la DGAIA han tornat amb èxit a la
família biològica, , ja que aquests indicadors permetrien conèixer l’eficiència del Sistema de
Protecció a Catalunya.
Una darrera limitació de l’informe es que no hem pogut presentar les dades dels Serveis de
Barcelona Ciutat i Barcelona Comarques desagregades quan són els dos territoris amb un
major volum de població. El fet de presentar les dades d’ambdós territoris de manera
conjunta desdibuixa la representativitat a nivell de Servei Territorial. En propers informes,
mitjançant el Síni@, podrem disposar de les dades desagregades i entrar al detall de
cadascun dels Serveis Territorials.
En propers informes cal anar al detall per conèixer quins són els motius d’obertura
d’expedient segons cadascun del Servei Territorial per tal de poder contextualitzar les majors
taxes de casos atesos pels EAIA tan a Lleida com a Terres de l’Ebre, i en canvi, les menors
taxes a Barcelona.
Pel que fa a les adopcions nacionals caldrà, en propers informes, seguir la sèrie temporal per
veure si realment es confirma el descens del número d’adopcions nacionals apuntada en el
2007 o esdevé, tan sols, un descens puntual. Alhora caldrà indagar perquè en el període
estudiat disminueixen els infants adoptats que tenen entre 1 i 12 mesos i, en canvi,
augmenta el número d’infants adoptats dels grups d’edat majors, quan en els primers anys

LIMITACIONS I FUTURES LÍNIES D’INVESTIGACIÓ|
40
del període estudiat (2004-2009) els infants amb menys de 13 mesos representaven el 70%
dels infants adoptats.
Com ja hem apuntat anteriorment caldrà també, en propers informes, estudiar variables que
en aquest informe no ha estat possible incloure i que són claus per entre com funciona el
Sistema com: quants infants i adolescents segueixen la mesura proposada i quants no la
segueixen i el perquè, quants infants tutelats han tornat a la família biològica, quin
percentatge de joves entre 16 i 18 anys tutelats passen a ser acollits per l’ASJTET, o quin
percentatge de joves extutelats majors de 18 anys s’acullen a un programa de l’ASJTET, entre
d’altres.
Una necessitat que detectem després d’analitzar les dades del Sistema de Protecció de la
Infància i l’Adolescència és conèixer que passa amb les persones que han finalitzat un procés
de tutela o després de finalitzar l’acolliment en l’ASJTET, ja que per conèixer l’eficiència del
Sistema cal saber com ha evolucionat la vida de les persones que han passat pel Sistema. És
a dir, “com els hi ha anat a la vida” a aquestes persones anys després d’haver estat tutelats o
acollits per l’ASJTET.

ANNEX 1| Taules
41
ANNEX 1. Taules
Taula 1. Número i taxa per 10.000 de casos atesos pels EAIA. Catalunya. Període
2000-2009.
Casos atesos pels EAIA 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Número 9.980 9.823 10.021 9.721 9.232 8.946 9.777 10.404 10.822 11.372
Taxa 93,7 91,9 92,1 86,8 80,7 75,6 80,3 83,7 84,3 86,0
Taula 2. Número i taxa per 10.000 de casos atesos pels EAIA segons el servei
territorial. Catalunya. Anys 2008 i 2009.
2008 2009
Servei Territorial
Núm. Taxa Núm. Taxa
ST Barcelona 7.296 77,9 7.575 78,8
ST Girona 1.160 87,1 1.213 87,9
ST Lleida 904 125,5 938 125,3
ST Tarragona 1.107 98,9 1.187 102,6
ST Terres de l'Ebre 355 116,9 459 147
Taula 3. Percentatge de la situació en que es troben els diferents casos atesos pels
EAIA. Catalunya, període 2000-2009.
Situació dels casos 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Per estudi o que estan en estudi 30,0 27,9 25,8 25,2 24,6 22,4 25,5 27,0 28,0 26,3
En contenció en el nucli 16,5 16,9 16,1 15,3 12,6 11,9 10,4 10,2 10,8 10,5
En seguiment de mesura protectora 53,4 55,1 58,1 59,5 62,8 65,7 64,1 62,9 61,2 63,2
Taula 4. Número i taxa per 10.000 d’expedients de tutela. Catalunya. Període 2000-
2009.
Expedients de tutela 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Número 5.331 5.415 5.821 6.119 6.128 6.498 7.018 7.313 7.450 7.845
Taxa 50,1 50,7 53,5 54,6 53,5 54,9 57,7 58,8 58,0 59,3

ANNEX 1| Taules
42
Taula 5. Percentatge de les diferents mesures de protecció sobre el total
d’expedients de tutela. Catalunya. Període 2000-2009.
Mesures de protecció 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
En pròpia família 15,1 15,2 13,8 14,2 14,1 14,6 15,1 15 15,1 14,4
En família extensa 28,0 36,0 38,9 39,1 37,9 35,5 33,6 33,9 33,2 33,5
En família aliena 6,3 7,8 8,0 8,4 8,8 9,1 5,2 9,1 9,4 10,0
En acolliment preadoptiu 9,6 9,9 9,1 8,6 8,7 8,5 8,2 8,3 8,5 8,7
En centre d'acolliment 4,7 4,8 4,6 4,8 4,9 5,0 5,2 6,1 6,0 7,6
En CRAE 30,6 28,2 26,6 24,9 25,6 23,5 23,9 23,5 24,6 25,0
En centre de primera acollida 0 0 0 0 0 3,8 4,0 3,3 2,3 0
En pisos assistits (16-18a) 1,3 2,0 2,1 2,3 2,3 2,4 3,2 3,0 0,9 0,9
Taula 6. Taxa per 10.000 infants i adolescents de les diferents mesures de protecció.
Mesures de protecció 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
En pròpia família 7,6 7,7 7,4 7,7 7,6 8,0 8,7 8,8 8,7 8,6
En família extensa 14,0 18,2 20,8 21,4 20,3 19,5 19,4 20,0 19,3 19,9
En família aliena 3,2 3,9 4,3 4,6 4,7 5,0 3,0 5,4 5,5 5,9
En acolliment preadoptiu 4,8 5,0 4,9 4,7 4,7 4,7 4,7 4,9 4,9 5,2
En centre d'acolliment 2,3 2,4 2,4 2,6 2,6 2,8 3,0 3,6 3,5 4,5
En CRAE 15,3 14,3 14,2 13,6 13,7 12,9 13,8 13,8 14,3 14,8
Taula 7. Número i taxa d’acolliments familiars per cada 10.000 infants i adolescents
2000-2002 2003-2005 2006-2007 2008-2009
Servei territorial
Núm. Taxa Núm. Taxa Núm. Taxa Núm. Taxa
ST Barcelona 7.979 33,1 9.410 36,7 6.983 38,6 7.095 37,4
ST Girona 1.010 32,5 1.147 33,8 872 34,8 868 32,0
ST Lleida 758 42,5 792 42,3 593 43,8 641 43,6
ST Tarragona 1.202 48,6 1.289 47,0 784 37,7 842 36,9
ST Terres de l'Ebre 0 0,0 316 39,8 247 43,3 301 48,9
Taula 8. Número i taxa d’acolliments residencials per 10.000 infants i adolescents
2000-2002 2003-2005 2006-2007 2008-2009
Servei territorial
Núm. Taxa Núm. Taxa Núm. Taxa Núm. Taxa
ST Barcelona 2.826 11,7 4.148 16,2 3.631 20,1 2.928 15,4
ST Girona 342 11,0 584 17,2 415 16,6 375 13,8
ST Lleida 367 20,6 455 24,3 346 25,5 350 23,8
ST Tarragona 442 17,9 515 18,8 395 19,0 331 14,5
ST Terres de l'Ebre 0 0,0 89 11,2 65 11,4 74 12,0

ANNEX 1| Taules
43
Taula 9. Evolució d’infants i adolescents acollits en família aliena. Catalunya.
Període 2000-2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Acollits en família aliena 336 420 467 514 538 589 635 669 704 801
Taula 10. Taxa d’infants i adolescents per cada 10.000 acollits en família aliena.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Acollits en família aliena 3,2 3,9 4,3 4,6 4,7 5,0 5,2 5,4 5,5 6,1
Taula 11. Evolució del número de famílies acollidores. Catalunya. Període 2000-
2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Famílies acollidores 272 272 306 344 363 396 442 466 492 559
Taula 12. Taxa de famílies acollidores per cada 100.000 famílies. Catalunya. Període
2000-2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Famílies acollidores 11,7 11,7 13,2 14,9 15,7 14,2 15,9 16,7 17,7 20,1
Taula 13. Número d’adopcions de nacionalitat espanyola a Catalunya. Període 2004-
2009.
Nacionalitat espanyola 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Número d'adopcions 130 121 128 143 156 143
Taula 14. Taxa d’adopcions de nacionalitat espanyola per cada 10.000 infants i
adolescents. Catalunya. Període 2004-2009.
Nacionalitat espanyola 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Taxa d'adopcions 1,14 1,02 1,05 1,15 1,22 1,08
Taula 15. Percentatge d’infants d’adopció nacional adoptats segons l’edat a
Edat 2004 2005 2006 2007 2008 2009
0 - 1 mes 27,7 32,2 32,8 32,9 36,5 29,4
1 - 12 mesos 35,4 30,6 27,3 24,5 23,7 16,1
13m - 4 anys 24,6 27,3 22,7 28,0 29,5 30,8
4 anys i més 12,3 9,9 17,2 14,7 10,3 23,8

ANNEX 1| Taules
44
Taula 16. Percentatge d’infants de nacionalitat espanyola adoptats segons el sexe a
Sexe 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Nens 49,2 53,7 47,7 50,3 52,6 56,6
Nenes 50,8 46,3 52,3 49,7 47,4 43,4
Taula 17. Número d’infants adoptats mitjançant l’adopció internacional a Catalunya.
Període 2000-2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Número d’infants 558 1.047 1.056 1.042 1.562 1.419 1.030 880 826 739
Taula 18. Taxa d’infants adoptats mitjançant l’adopció internacional per cada
10.000 infants i adolescents a Catalunya. Període 2000-2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Taxa d'infants 5,2 9,8 9,7 9,3 13,6 12 8,5 7,1 6,4 5,6
Taula 19. Percentatge d’infants adoptats d’adopció internacional segons el grup
d’edat a Catalunya. Període 2000-2009.
Grup d'edat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
1 - 11 mesos 35,0 30,9 40,9 39,0 37,5 38,8 29,0 16,6 12,3 16,8
12m - 3 anys 37,9 45,6 40,3 40,4 51,2 49,6 55,8 65,7 64,2 63,3
4 - 5 anys 12,7 13,5 11,9 13,5 8,0 6,9 9,3 10,1 15,3 11,9
6 - 8 anys 12,1 9,2 5,9 6,0 3,1 3,3 4,3 6,0 6,4 5,5
més de 8 anys 2,4 0,9 0,9 1,1 0,1 1,4 1,6 1,6 1,8 2,4
Taula 20. Percentatge d’infants adoptats d’adopció internacional segon el sexe, a
Sexe 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Nens 43,7 34,7 34,7 45,0 44,7 53,9 55,2
Nenes 56,3 65,3 65,3 55,0 55,3 46,1 44,8

ANNEX 1| Taules
45
Taula 21. Número d’infants adoptats d’adopció internacional segons el país d’origen
(TOP 5), a Catalunya. Període 2000-2009.
País d’origen 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Rússia 0 245 256 438 506 441 363 246 332 277
Ucraïna 34 99 102 76 55 67 27 45 11 14
Etiòpia - - - 54 87 107 120 141 156 134
Colòmbia 65 106 54 65 38 29 25 45 27 82
Xina 131 320 434 223 688 622 281 242 126 47
Taula 22. Evolució del número de joves acollits/des a l’ASJTET a Catalunya. Període
1995-2009.
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
103 297 291 364 358 387 487 494 485 519 664 740 923 1.209 1.511
Taula 23. Taxa de joves acollits/des a l’ASJTET a Catalunya respecte el total de
població entre 16 i 21 anys. Període 2000-2009.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
0,8 1,1 1,1 1,1 1,2 1,5 1,7 2,2 2,8 3,5
Taula 24. Evolució del número de joves acollits/des a l’ASJTET segons trienni, a
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Número de joves 691 1.109 1.466 1.923 3.643
Taula 25. Evolució del número de les altes de joves acollits/des a l’ASJTET segons
trienni, a Catalunya. Període 1995-2009.
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Número de joves 451 523 791 1.040 1.754
Taula 26. Evolució del percentatge de joves acollits/des a l’ASJTET segons el trienni
i el sexe, a Catalunya. Període 1995-2009.
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Noies 54,0 44,8 39,8 38,1 32,0
Nois 46,0 55,2 60,2 61,9 68,0

ANNEX 1| Taules
46
Taula 27. Evolució del percentatge de joves acollits/des a l’ASJTET segons trienni i
el grup d’edat, a Catalunya. Període 1995-2009.
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Menors de 18 anys 59,8 70,7 77,9 77,8 57,3
De 18 anys i més 40,2 29,3 22,1 22,2 42,7
Taula 28. Evolució del número de joves acollits/des a l’ASJTET segons trienni i
l’origen, a Catalunya. Període 1995-2009.
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Origen
N % N % N % N % N %
Estrangers 62 6,3 233 21,4 706 43,9 1.196 52,0 1.465 51,5
Nacionals 927 93,7 855 78,6 902 56,1 1.104 48,0 1.382 48,5
Taula 29. Evolució del percentatge de les altes de joves acollits/des a l’ASJTET
segons trienni i la formació en el moment de la sol—licitud, a Catalunya. Període
1995-2009.
1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009 Total
Formació
N % N % N % N % N % N %
Batxillerat 7 2,2 8 2,1 15 2,5 36 4,2 36 2,9 102 3
ESO 16 5 53 14,2 101 17,1 199 23,3 280 22,3 649 19,1
Educació especial 1 0,3 4 1,1 6 1 12 1,4 10 0,8 33 1
Estudis primaris 190 59,7 165 44,1 125 21,2 107 12,5 275 21,9 862 25,4
Estudis primaris incomplets 39 12,3 53 14,2 113 19,1 59 6,9 180 14,3 444 13,1
FO/PGS 21 6,6 72 19,3 203 34,3 361 42,3 393 31,3 1.050 30,9
FP 38 11,9 6 1,6 13 2,2 65 7,6 65 5,2 187 5,5
Sense estudis 6 1,9 13 3,5 15 2,5 13 1,5 17 1,4 64 1,9
Universitaris 0 0 0 0 0 0 1 0,1 1 0,1 2 0,1
Total 318 100 374 100 591 100 853 100 1.257 100 3.393 100
Taula 30. Número de joves tutelats/des acollits/des en cadascun dels programes
que ofereix l’ASJTET. Catalunya. Període 2000-2009.
Programes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Acompanyament jurídic 70 128 237 316 425
Ajuts econòmics 28 40 64 140 150 193 253 366 395
Habitatge 159 225 279 293 293 329 416 470 514 545
Seguiment socioeducatiu (altes anuals) 72 147 57 43 54 78 79 139 260 266
Via laboral 128 207 210 292 269 283 318 342

ANNEX 1| Taules
47
Taula 31. Evolució del percentatge de les baixes dels joves acollits/des a l’ASJTET
segons trienni i segons motiu de la baixa. Període 1995-2009.
Motiu de baixa 1995-1997 1998-2000 2001-2003 2004-2006 2007-2009
Altres 10,0 2,8 6,0 9,1 13,2
Perfil no adient 9,5 1,6 6,7 6,8 16,2
Voluntària 33,3 59 30,3 25,7 26,4
Estancament procés 4,4 3,6 6,0 5,8 9,0
Expulsió 3,1 5,9 5,9 4,3 3,7
Finalització procés 39,7 27,1 45,1 48,3 31,5
Taula 32. Temps mitjans, medianes i quartils dels nois i noies acollits a l’ASJTET
segons el sexe.
Temps (mesos)
Noies Nois
Número de casos 1.383 2.070
Mínim 0,03 0,03
Primer quartil 4,79 4,62
Mediana 9,74 9,62
Tercer quartil 18,39 17,28
Màxim 98,26 87,90
Rang interquartílic 13,61 12,66
Mitjana aritmètica 13,10 12,50
Desviació típica 11,81 11,00

ANNEX 2| Glossari de termes
48
ANNEX 2. Glossari de termes
Expedients administratius de protecció a la infància i l’adolescència
Expedient informatiu
L’article de la Llei 30/1992, del 30 de novembre, estableix que amb anterioritat a l’acord
d’inici de procediment, l’òrgan competent (Servei Territorial d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència per raó del Territori) podrà obrir un període d’informació prèvia amb la finalitat
de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència d’iniciar el procediment o no.
Per tant, el període d’informació prèvia és un expedient de caràcter potestatiu que té com a
finalitat esbrinar les circumstàncies dels fets a determinar i l’existència d’indicis que justifiquin
la incoació e l’expedient de risc o de desemparament. Tanmateix és aquell expedient que
permetre deixar constància de tota aquella informació i/o documentació que arriba a la DGAIA
relativa a un infant o adolescent respecte al qual es valora procedent no fer cap actuació.
Expedient de risc
Es considera situació de risc tota situació en la qual el desenvolupament i el benestar de
l’infant o l’adolescent són limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o
familiar, sempre que per la seva protecció efectiva no sigui necessària la separació del seu
nucli familiar.
Així, segons la Llei en matèria de Serveis Socials (Llei 12/2007) es determina que és funció
dels serveis socials bàsics intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc,
especialment si hi ha infants i adolescents. La mateixa Llei estableix que els serveis socials
especialitzats intervindran per valorar i diagnosticar les situacions que no es poden abordar
des d’un Servei Social Bàsic, oferiran un tractament especialitzat a les persones en situació de
necessitat, faran actuacions preventives de situacions de risc i necessitat social i promouran,
establiran i aplicaran mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar.
Per tant, es possible distingir entre la situació de risc objecte d’aquest expedient, i la situació
d’alt risc o desemparament que ha de donar lloc a un expedient de desemparament.
Expedient de desemparament
Aquest expedient s’inicia quan hi ha indicis que l’infant o l’adolescent es troba en situació de
desemparament, ja que li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la
seva personalitat.
Expedient de tutela
L’expedient de tutela s’inicia des del moment en què es dicta la resolució administrativa de
desemparament i dura mentre es mantenen les funcions tutelars sobre l’infant o l’adolescent.
En aquest expedient es fan totes aquelles actuacions i tràmits que impliquen la representació i
la defensa dels interessos de la persona tutelada. Pot ser que quan s’obre l’expedient de
tutela s’hagi apreciat, mitjançant la resolució corresponent, el desemparament de l’infant o
l’adolescent i s’hagi constituït la mesura de protecció, atès que la situació sociofamiliar de
l’infant o l’adolescent ha permès l’estudi o la valoració dins del mateix nucli natural, i s’han
pogut fer tots els tràmits previs a l’adopció de mesura de protecció.
Es possible que quan s’obre un expedient de tutela s’hagi apreciat, mitjançant la resolució
corresponent, el desemparament de l’infant o l’adolescent, però per raó de les circumstàncies

ANNEX 2| Glossari de termes
49
del cas s’hagi acordat l’ingrés en el centre d’acollida o s’hagi aprovat provisionalment alguna
mesura de protecció atès que s’està estudiant quina és la mesura de protecció més adequada
o bé perquè falten completar els tràmits necessaris per adoptar les mesures de protecció.
Expedient de guarda
Són aquells expedients que tenen per objecte l’assumpció de la guarda de l’infant o
adolescent, a instància dels pares per circumstàncies de força major (guarda administrativa)
o bé per resolució judicial (guarda judicial).
També s’inclouen en aquest expedient aquells casos en que una altra comunitat autònoma té
la tutela i ens demana el seguiment, ja que s’ha constituït l’acolliment amb una família
resident a Catalunya.
Expedients de mesures assistencials
Aquest expedient té per objecte mantenir determinades mesures de tipus assistencial en els
casos d’infants o adolescents que han arribat a la majoria d’edat, però que necessiten suport
assistencial de caire social, econòmic o jurídic, sigui perquè hi ha un procediment
d’incapacitació en curs, sigui per una altra circumstància.

Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010

Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010

Similar a Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010 (20)

Más de Jordi Muner

Más de Jordi Muner (20)

Els infants i adolescents acollits pel sistema de protecció a Catalunya, 2010