En la presentació veurem una petit resum del territori actualment conegut com ha Terres de l'Ebre, i com poc a poc el riu que el banya va anar configurant la vida d'aquesta gent. D'aquesta manera reseguirement el fluir de l'aigua durant segles a traves d'aquesta terra. FInalment també prestarem especial atenció a la lluita antitransvasament i la empenta que va donar al poble ebrenc.

1. Terres de l'Ebre el forjament d'una identitat
entorn el riu.
Jordi Cid Segura
4rt Història URV
2013
Figura 1: El riu a la seva desmbocadura

2. El territori
●
●
El territoris que banya
l'Ebre i els quals al llarg de
la història han estavlert uns
vincles economics
culuturals i terriotirals son
els que avui en dia
anomenem amb la marca
Terres de l'Ebre.
La qual
adminstrataivement
englova les comarques del
sud de Catalunya: Baix
Ebre, Terra Alta, Ribera
d'Ebre i Montsia
Figura 2 Mapa Terres de l'Ebre

3. L'Espai central:
El Riu
Figura 3:Imatge del riu.

4. L'espai uneix la gent
●
●
●
Des de temps antics el riu era el motor econòmic de la
zona, aquesta economia es desenvolupa a traves del riu i
com a centre a Tortosa,
son les condicions de
l'espai que crea uns
determinats
comportaments de la
població.
Es va desenvolupar una
economia envers el riu,
pescadors, llaüters,
cistellers, canyissers.
Era l'adaptació de una
població a l'espai.
Fig 4: Transport pel riu, Ascó

5. L'espai en el temps
●
Es desenvolupa un dels episodis mes durs de la guerra civil,
la Batalla de l'Ebre, la qual va deixar arrasat el territori i la
població.
●
Figura 5. Soldats republicants creuan l'Ebre a Miravet

6. L'espai en el temps
●
●
Amb el franquisme es perd qualsevol idea de territori.
Però també es destrueix els vincles creats al llarg de la
historia amb la construcció dels pantans, i la introducció
del capitalisme la població que havia viscut del riu
comença a donar-li la esquena.
●
Figura 6:Envalsament Riba-Roja

7. L'espai en el temps
●
Amb la transicio veiem que la població ebrenca comensa a
despertarse a traves de movilitzacions antitransvassement
i lluites antinuclears.
La generalitat llavors incipient veia com havia de calmar
una població historicament marginada, pero nomes amb la
intencio de poder dur a terme el minitransvassent i fer
entrar en funcionament les centrals.
●
Crea diversos organismes per tal de contentar la població
sense la idea de donar resposta a la situacio real sino
fomentant els recels interns i esquedran el terriotri.

8. Espai ideològic
●
●
●
Veiem dos elements que treballaven en el sentit del
territori que banya l'Ebre.
A nivell oficial Institut de desenvenvolpumanent de l'Ebre
òrgan oficial que en teoria tenia que donar suport a
aquestes iniciatives.
I l'Associació de Amics i Amigues de l'Ebre que va
començar a treballar de forma primerenca per rescatar
aquesta identitat territorial, de l'Ebre. Va actualitzar l'us del
terme ebrenc i va treballar de forma ininterrompuda per
sembrar la llavors que va germinar finalment amb la lluita
anitrasnvasment.

9. La posició de les Terres de l'Ebre
●
●
A partit d'aquesta lluita el poble
Ebrenc la seva posició. Com una
regió de Catalunya una regió la
qual deixi de ser atropellada
continuamanent i maltractada
pels diversos centralismes.
Les Terres de l'Ebre demanen
una organització administrativa
unitarià i independent respecta
altres zones catalanes.
Figura 9. Cartell Manifestació.

10. El símbol.
●
El nus antitransvasment s'ha establert com el símbol de les
Terres de l'Ebre i l'element per exportar la marca Terres de
l'Ebre.
Figura 10. Nus antitransvasament.

11. Bibliografia.
●
Llibres:
Bayerri,Josep. (1985) Les Terres de l'Ebre encara un
futur...?. Tortosa. Cooperativa Gràfica Dertosense,
Editorial.
Boquera, Montserrat. (2009) Primer la sang que l'aigua.
Benicarló. Ona edicions.
L'Avenç (263.novembre 2001). Barcelona, Avenç S.L