2. “Jo només puc mostrar-te
la porta,eres tu
qui l'ha de travessar...”
3. The Matrix
Director: Andy & Larry Wachowski
Guió: Andy & Larry Wachowski
Productor: Joel Silver
Música original: Don Davis
Fotografia: Bill Pope
Muntatge: Zach Staenberg
Génere: Ciència Ficció
4.
5. Finals dels 90
Es temia el fi del mil·lenni que, suposadament, aniria
acompanyat de la fi del món.
L'efecte 2000 era el tema de moda, tot el món parlava
sobre ell sense tindre la més mínima idea del que era.
7. “Jo només puc mostrar-te la porta,
eres tu qui l'ha de travessar...”
8. és cine,
és la busca de la veritat,
és dilucidar entre el món dels somnis i la realitat,
és filosofia cartesià-platònica,
és cyberpunk,
és el seu codi,
és ciència-ficció en estat pur,
és el naixement d'un messies, de l’elegit,
és una simulació interactiva neural,
és control...
9. "No penses que ho eres. Saps que ho eres.
No hi ha cullera”
11. eclecticisme Matrix
cogito ergo sum
Descartes
dubte
els somnis
la realitat
mite de la caverna
LLENGUATGE matemàtic
cristianisme Neo
salvador
Jesucrist
PLATÓN
budisme
Buda
el que ha despertat
ignorància patiment
il·luminació
12. "Ho sent Sr. Anderson?
És el so de l'inevitable"
14. El problema de la realitat
i el problema de la llibertat.
La mitologia grega
(Oracle, Neo, Morfeu, Persèfone, etc.)
La literatura
(Alicia en el País de les Meravelles)
El cristianisme
(l’elegit, Trinity, Xifra, etc.)
El budisme
(metàfora de l'espill,
el xiquet budista, etc.)
La cultura oriental
(les arts marcials,
les lletres de la katakana,
l'acupuntura, la casa de te, etc.).
16. Any 2199 aproximadament...
Hi ha una guerra entre humans i màquines.
Les màquines han sotmés els humans mantenint-
los dormits en unes cubetes, connectats a un
món oníric i fals procedent d'un programa
informàtic anomenat Matrix.
En el món real sobreviu una colònia d'humans
lliures, Sió, que intenta alliberar als que estan en
les cubetes.
Per això han format un exèrcit els soldats del
qual han d'entrar en Matrix a la recerca d'aquelles
persones que sospiten que Matrix existix.
19. els humans de les cubetes no són lliures perquè estan immòbils dins d'elles
és el ser humà lliure de triar el
seu futur, la seua vida, o hi ha un
destí que predetermina tot el que
ocorrerà?
20. Neo al llarg de tota la trilogia, se li diu que ell és
l’elegit, el salvador de la humanitat.
És el vell dilema de la filosofia cristiana entre el
destí o providència i el lliure albir.
22. Hi ha dos mons:
el real (on es troben el cel arrasat, la
terra devastada, la ciutat de les
màquines, les collites d'humans, les
naus dels soldats i la ciutat de Sió)
i Matrix, una simulació interactiva
neural, un lloc virtual on les ments
dels humans esclavitzats creuen
viure amb normalitat...
23. “Eres un esclau, Neo. Igual que els altres, vas
nàixer en captivitat. Vas nàixer en una presó
que no pots ni assaborir, ni olorar, ni tocar.
Una presó per a la teua ment”.
25. “Són les ments dels mateixos que intentem salvar.
Però fins que no ho fem, continuen formant part d'eixe
sistema i això fa que siguen els nostres enemics. (…)
molts d'ells estan tan habituats que lluitarien per a
defendre’l.”
26. Mentres el món real per a Plató és
intel·ligible (s'accedix a ell amb l'ànima), el
món real en la pel·lícula és físic.
Per tant, el món fictici per a Plató és el
sensible (físic), i en la pel·lícula la mentida
residix en un món virtual i mental.
Com veiem, el caràcter dels mons està
invertit
28. “Alguna vegada has tingut la sensació
de no saber amb seguretat si somies o
estàs despert?”
29. “Totes les vegades que m'ha succeït somiar de nit
que estava en este mateix lloc, vestit, assentat junt
amb el foc, estant en realitat nu i ficat en el llit! (…)
no hi ha indicis certs per a distingir el somni de la
vigília”.
30. Descartes va resoldre dubtar de tot,
però no podia fer-ho perquè Déu és bo
i no permetria que la humanitat
visquera enganyada
31. “Un cert geni o esperit maligne, no menys astut i burlador que
poderós, ha posat la seua indústria tota a enganyar-me (…)
amb gran atenció procuraré no donar crèdit a cap falsedat, i prepararé
el meu enginy tan bé contra les astúcies d'eixe gran burlador, que, per
molt poderós i astut que siga, mai podrà imposar-me res.
Mes este designi és penós i laboriós, i una certa deixadesa
m'arrossega insensiblement al curs de la meua vida ordinària; i com
un esclau que somia que està gaudint d'una llibertat imaginària, al
començar a sospitar que la seua llibertat és la seua, -te'm
el despertar i conspira amb eixes grates il·lusions per a continuar
sent més temps enganyat”.
32. “Què és real? De quina manera
definiries real?
Si et referixes al que pots sentir, a
la qual cosa pots olorar,
a la qual cosa pots assaborir i
veure, la realitat podria ser
senyals elèctrics interpretades pel
teu cervell.”
33. “sóc quelcom que pensa i no extens i, d'altra banda, tinc una idea diferent del cos,
segons la qual este és una cosa extensa, que no pensa (…) m'ensenya la naturalesa,
per mitjà d'eixos sentiments de dolor, fam, set, etc., que no estic ficat en el meu cos
com un pilot en el seu navili, sinó tan estretament unit i confós i mesclat amb ell,
que forme com un sol tot amb el meu cos”.
34. “El cos no pot viure sense la ment”.
Si algú mor en Matrix, mor en el món real i viceversa.”
35. L’argument és una demostració de l'existència de Déu
basada en la seua perfecció.
D'ell concloem que Déu creador és perfecte i, gràcies a
això, existix:
“tan cert és almenys que Déu, que és eixe ser perfecte, és
o existix, com ho puga ser una demostració de
geometria.”
36.
37. “Els humans són una malaltia,
són el càncer d'este planeta,
són una plaga.
I nosaltres som l'únic antídot”.
38. “Què és el que veig per la finestra?
Barrets i capes, que molt bé podrien
ocultar unes
màquines artificials, mogudes per
ressorts”.
39. Hilary Putnam
L'autor narra una història en què tota la humanitat no és una altra cosa
que molts cervells en cubetes, connectats a un ordinador per un diabòlic
científic, tenint una al·lucinació col·lectiva.
Darrere d'exposar la hipòtesi pregunta al lector:
“Si fórem cervells en cubetes, podríem pensar que ho
som?”
40.
41. •Hi ha el destí però també la llibertat
•No hi ha el destí i sí la llibertat
•Hi ha una causalitat i els humans no són lliures
42. Jean Paul Sartre
la defensa de la llibertat i la negació sartreana del destí
l'elecció com a moment estel·lar
de la llibertat humana
l'autoconeixement
llibertat interna
nosce te ipsum
43.
44. “L'home és abans que res un projecte que es viu subjectivament (…)
res existix prèviament a este projecte; res hi ha en el cel intel·ligible.
(…) Però si verdaderament l'existència precedix a l'essència,
l'home és responsable del que és, sobre ell recau la responsabilitat
total de la seua existència.”
45. “En el fons, la qual cosa espanta de la doctrina
que exposaré, no és el fet que deixa una
possibilitat d'elecció a l'home?”
46. La trajectòria de Neo està sembrada d'eleccions:
pastilla roja o blava?
assaltar un edifici per a salvar Morfeu o matar-lo?,
la porta de Trinity (el pathos) o la de la font (el logos)?
anar a la ciutat de les màquines o quedar-se en la nau?
continuar lluitant contra Smith en la batalla final o rendir-se?
Sartre defenia que els humans estan condemnats a ser lliures,
que sempre han de triar: “Si no trie, també trie”.
47. “Vas a haver de prendre una decisió.
Tu eres el que decidix.
No podem veure més enllà de les eleccions que no entenem.
És la meua elecció, jo he de prendre la meua igual que tu la teua…”.
48. Simone de Beauvoir
a pesar de les misèries del món, sempre continuen somiant
“Plutarc conta que un dia Pirros
feia projectes de conquista:
“Primer anem a Grècia”, deia.
“I després?”, li pregunta Cineas.
“Passarem a l'Àsia, conquistarem
Àsia Menor, Aràbia”.
“I després?” “Anirem fins a les Índies”.
“I després de les Índies?”
“ah!”, diu Pirros, “descansaré”.
“Per què no descansar llavors, immediatament?”
49. “Per què, sr. Anderson?, per què?,
per què?, per què ho fa?, per què?,
per què s'alça?, per què continua lluitant?
De veritat creu que lluita per quelcom
a més que per la seua pròpia supervivència?,
voldria dir-me què és, si és que potser ho sap?
És per la llibertat?, per la veritat?, tal vegada per la pau?,
potser per l'amor? Il·lusions, sr. Anderson, desvaris
de la percepció.
Concepcions temporals d'un fràgil intel·lecte humà
que tracta amb desesperació de justificar una existència
sense sentit ni objectiu”.
52. Jesucrist Neo
Profecies Els profetes anuncien el
naixement del Salvador (Isaïes 7, 14)
L'Oracle prediu la seua vinguda
alliberadora
Preparació Juan el Baptiste assenyala la
seua presència (Juan 1, 29-34)
Morfeu està convençut d'haver-lo trobat
La seva Missió: Salvar la humanitat La seva Misió: Salvació dels humans
esclaus de Màtrix i alliberar-los
Els seus deixebles Han de deixar-ho tot
(Marcos 3, 14)
Els seus deixebles han de deixar la vida en
Màtrix, per a endinsar-se en el món real.
Traïció Judes el ven per diners (Mateo 26,
15)
Cypher entrega a Neo per a aconseguir
una vida millor i ser ric, amb molts diners
Mort a les mans de les autoritats del temple A les mans dels agents de The Matrix
Resurrecció per l'Amor del pare Obra de la
Trinidad
Per l'amor d'una dona anomenada Trinity
Poder taumatúrgic, abans de morir; diví,
darrere de la resurrecció
Especial abans de morir; Omnipotent
darrere de ressuscitar
Presència radiant darrere de la resurrecció
(Mateo 17,2)
Figura incandescent que inhabita a l'agent
Smith
Ascensió en presència dels deixebles Escena de vol final
53. Els tres junts poden véncer a Matrix (el diable?).
Ells tenen poders i capacitat per a fer coses que els altres rebels no.
Neo, Trinity i Morfeu
Santíssima Trinidad
54. El seu nom significa "nou". És Jesucrist, el Messies,
l’elegit, anunciat per les profecies que ve a salvar la
humanitat. Hi ha una referència directa (un amic li diu
que ell serà el seu Jesús personal) i una explicació dels
directors (compten que en la Bíblia Jesús ressuscita
passats dos dies complets des de la seua mort,
s'apareix a la gent per a parlar-los de la veritat, la
salvació, la vida... i puja al cel. En "Matrix", Neo
ressuscita dos minuts després de la seua mort, parla a
la humanitat sobre la realitat de les seues vides, els diu
que això no és el final sinó el principi i s'eleva cap al
cel. A més quan Neo "posseïx" el cos de l'agent i ix
d'ell, apareix embolicat en una brillant llum blanca).
Traient-li més significats al seu nom, "Anderson"
significa "Fill de l'Home" (com moltes vegades es va
cridar Jesucrist). La cita de la Bíblia que veu Neo
escrita en la Nabucodonosor (Marcos 3,11) diu "tu
eres el Fill de Déu". Una altra referència és la de la
"temptació" a botar des d'un edifici (només que no
l’arreplega cap àngel).
Neo
55. Morfeo
El seu nom és el del déu mitològic
dels somnis ("fill de la Nit i del
Somni"). Simbolitza a Déu Pare.
Tanc es referix a ell una vegada
dient-li que ell és una miqueta més
que un líder per a tots ells, que és
com un pare. A través del seu "fill"
(alumne) busca salvar la humanitat.
També se li poden veure influències
de Joan Baptiste.
56. Trinity
Significa trinitat, tres persones en u. Per
un costat ella és la tercera part d'eixa
Santa Trinidad que integra amb Morfeu i
Neo. Per un altre ella mateixa és símbol
de tres persones: l'Esperit Sant
(completa el trio, és el nexe d'unió entre
Déu-Morfeu i Jesús-Neo, encarna
l'amor, la tendresa, la fragilitat i la força
al mateix temps, l'espiritual i eteri, la fe.
Ressuscita a Neo insuflant-li vida amb el
seu bes, vola... com una colom), és la
Mare de Déu (ajuda a Neo a nàixer en el
món real) i també és María Magdalena
(per motius evidents: és la companya de
Neo, encara que Trinity abans de
conéixer-lo tenia millor fama que la
bíblica senyora).
57. Xifra
és Judes (és evident perquè:
traïx els seus
companys, encara que en el
fons es puga sentir
culpable, per uns quants
filets hologràfics que
suposem la bossa de
monedes d'or del futur)
58. Tanc
Se li suposa Lázaro, perquè
ressuscita en el moment més
adequat.
Altres referències bíbliques
són els noms d'Oracle (que pot
veure's també com un Juan
Bautista propietari que anuncia en
profecies l'arribada de l’elegit), de
la ciutat de Sió o de la nau
(Nabucodonosor, rei bíblic que
tenia malsons)…
60. 1.- Explica les diferències i similituds entre el personatge del Senyor Anderson i Neo. Es a dir:
•el Senyor Anserson en Matrix
•Neo en el món real
•Neo quan torna a Matrix
2.- Investigació sobre els referents literaris en els que es basa Matrix i els seus pareguts i diferències
respecte a la pel·lícula:
A) Alicia en el país de les meravelles de Lewis Carroll.
B) Viatge al centre de la Terra de Julio Verne.
C) La vida és somni de Pedro Calderón de la Barca.
D) Frankenstein de Mary Shelley.
E) El show de Truman de Peter Weir
3.- Investigació sobre els referents filosòfics i la seua relació amb la pel·lícula -semblants i diferències:
A.- Plató: el mite de la Caverna. Obra: La República -Llibre VII-
B.- Descartes: Dubte sobre el cos i el món extern. Obra: Meditacions Metafísiques -Meditació I-
C.- Nietzsche: Teoria del Superhome i crítica dels dos mons del cristianisme i la filosofia (*).
D.- Conceptes d'alienació i explotació de l'home segons Marx. (*)
(*)opcional
4.- Investigació i referències mitològiques i religioses. La seua relació amb la pel·lícula:
A.- Mitologia Grega : La figura de Morfeu i la de l'Oracle o vident.
Pistes: Delfos. Símbol dels ulls. Tiresias. Concepte de destí.
B.- Mitologia hebrea o judaica : La ciutat de Sió.
C.- Mitologia judeocristiana: idees del Messies i la Trinidad. Els apòstols i la seva missió.
D.- Mitologia budista: la busca del Dalai-Lama.
5.- Exercici de Pensament: el nostre present i el futur hipotètic plantejat en Matrix.
a.- Reflexiona sobre la funció de les noves tecnologies en este aspecte, els avantatges i els
riscos que l'assumpte té en la formació i en la vida de les persones.
b.- Reflexionant sobre la idea de fer-nos veure la realitat o el món de la manera que a "algú" li interessa,
dus a terme una reflexió sobre les distintes maneres que tenim de rebre informació sobre el món -el nostre,
el que vivim quotidianament, però també el món que no vivim-. Exposa exemples de mitjans de comunicació
que plantegen visions contradictòries del mateix fenomen o de la mateixa regió del món.
Després d'açò, es tractaria de reflexionar entorn de la pregunta:
Es pot entendre la realitat virtual, deformada, de Matrix com una hipèrbole de la realitat que hui vivim?
