L'escenari físic de les activitats humanes

L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS
HUMANES

JÚLIA LÓPEZ VALERA
1.LESGRANSUNITATSDELRELLEUTERRESTRE
 Són grans extensions de terres emergents que separen els oceans.
 Hi ha 5 grans masses continentals: Àfrica, Amèrica, Antàrtida, Euràsia (Europa i
Àsia) i Oceania.
 S’ha dividit la Terra en sis continents:
ELS CONTINENTS

1.LESGRANSUNITATSDELRELLEUTERRESTRE ELS
CONTINENTS ÀFRICA:
Continent massís i uniforme. Format per roques antigues
i gastades per l’erosió
Predominen molts altiplans i cubetes.
 Sistemes muntanyosos:
serralada de l’Atles, massís
d’Ahaggar , massís de Tibesti.
 Rius: Nil, Zambesi, Congo.
 Llacs: Malawi, Tanganyica,
Turkana.
 Illes: Madagascar.
 Accidents costaners: cap de
Bona Esperança, Golf de Guinea

CONTINENTS
AMÈRICA:
S’estén des del pol nord
fins a tocar el cercle polar
antàrtic. Dividida en tres
grans unitats: Amèrica
del Nord, Amèrica del
Sud i l’istme d’Amèrica
Central.
Pel que fa al relleu,
podem parlar de
muntanyes joves,
altiplans, planes i
massissos antics.

CONTINENTS
Muntanyes Rocalloses, la Sierra
Madre Occidental,la Serralada
de l’Andes, els Apalatxes, el
Massís de les Guaines.
 Rius: Mississipi-Misouri,
Amazones, Orinoco, Paranà-
Paraguai.
 Llacs: els Grans Llacs.
 Accidents costaners: Estret de
Magallanes, Cap de Sant Roc,
Golf de Panamà, Golf de Mèxic,
Badia de Hudson i Golf d’Alaska.

CONTINENTS
ÀSIA:
És una gran massa de terra situada a la part oriental
d’Euràsia. Es distingeixen quatre sectors: extenses
planes i altiplans elevats al centre-sud; extenses
penínsules a l’oceà Índic i arxipèlags a l’oceà Pacífic.
serralada de l’Himàlaia,
muntanyes del Taure i el Zagros,
serralada de l’Hindukush, i els
altiplans del Palmir i del Tibet. .
 Rius: Obi, Ienissei, Lena,
Chang Jiang, Huang He, Mekong
i Ganges.
 Llacs: Baikal i mar Caspi.
 Accidents costaners:
península Aràbiga, Índica,
Indoxina, Corea.

CONTINENTS
EUROPA:
Situada a la part occidental d’Euràsia. És una gran
península del continent asiàtic. La serralada dels Urals i
del Caucas i els mars Caspi i Negre delimiten els dos
continents.
 Planes: Gran Plana Europea.
Massís Central francès, Meseta
Espanyola, els Alps, els Pirineus
i el Caucas.
 Rius: Volga, Don.
 Llacs:
 Accidents costaners:

CONTINENTS
OCEANIA:
Format per unes deu mil illes: entre elles Austràlia i
Nova Zelanda. Es distingeixen quatre zones: Australàsia,
la Melanèsia, la Micronèsia i la Polinèsia.
.
 Australàsia: formada per
Austràlia, Tasmània i Nova
Zelanda.
- Austràlia: Gran Serralada
Divisòria.
- Nova Zelanda: Alps del Sud.
 La Melanèsia, la Micronèsia i
la Polinèsia: la majoria formada
per erupcions volcàniques, i
d’altres d’origen coral·lí.

CONTINENTS
ANTÀRTIDA:
Situada al pol sud, envoltada per l’oceà Glacial Antàrtic,
que convergeix amb els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.
Coberta per una gran massa de glaç.
.
 Sistemes muntanyosos: serralada Transantàrtica.

2.ELRELLEU,ELSRIUSILESCOSTESD’EUROPA LES MUNTANYES:
 MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, formes arrodonides i poca
altitud: Muntanyes Grampianes, la Serralada Escandinava, el Massís
Central francès...
Separats per valls on passen rius de cabal regular com el Rin, el Sena i el
Loira.
 MUNTANYES JOVES: són d’una època més recent , amb formes més
punxegudes: els Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas.
Trobem molts rius com el Roine, el Po i el Danubi.

2.ELRELLEU,ELSRIUSILESCOSTESD’EUROPA LES PLANES:
LES COSTES
La Gran Plana Europea: Ocupa més de la meitat de la superfície
continental, des de Bèlgica fins als Urals. Hi ha rius importants: el Volga, el
Don, el Dnièper i el Dnièster.
 Altres planes importants: la Plana d’Hongria, la Plana del Po i les
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
 Europa té unes costes de formes molt
retallades.
En funció dels mars o dels oceans parlem
de costes atlàntiques i costes
mediterrànies.
 Quan les muntanyes arriben fins al mar
es formen els penya-segats (costes de
Noruega, Escòcia, mar Cantàbric).
 Quan el relleu és pla i arriba fins al mar
es formen costes baixes (Països Baixos,
Dinamarca i Alemanya). Els rius formen
deltes.

2.ELRELLEU,ELSRIUSILESCOSTESD’EUROPA

3.LESUNITATSDELRELLEUD’ESPANYA EL RELLEU PENINSULAR
 Situada a l’extrem sud-oriental d’Europa. Límits: mar Cantàbric, el mar
Mediterrani, l’oceà Atlàntic i la Serralada dels Pirineus. La separa d’Àfrica,
l’estret de Gibraltar.
 Té una altitud mitjana elevada, per les serralades i la Meseta.
 Presenta formes compactes, originen un litoral d’aspecte rectilini (menys en el
litoral gallec).
 Unitats principals:
1. La Meseta castellana, ocupa bona part de l’interior de la península.
És una plataforma elevada.
2. Les serralades interiors: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
3. Les muntanyes que encerclen la Meseta: Muntanya de Lleó,
Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
4. Unes altres serralades més lluny de la Meseta: Massís Galaic,
Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.
5. Dues grans zones de terres planes i fèrtils: Depressió de l’Ebre i
Depressió del Guadalquivir.

3.LESUNITATSDELRELLEUD’ESPANYA EL RELLEU INSULAR
 El formen dos grups d’illes:
ARXIPÈLAG BALEAR
 Situat al mar Mediterrani.
 Tres illes principals: Mallorca,
Menorca i Eivissa.
 Dues illes menors:
Formentera i Cabrera.
ARXIPÈLAG CANARI
 Situat a l’oceà Atlàntic, davant
costes del Sàhara.
 Set illes principals: Lanzarote,
Fuerteventura, Gran Canaria,
Tenerife, La Gomera, El Hierro i la
Palma).
 Alguns illots.

4.ELRELLEUDECATALUNYA ELS PIRINEUS
 Conjunt muntanyós més ampli i extens de Catalunya. Dues unitats: el Pirineu
Axial i el Prepirineu.
 Els rius han excavat valls transversals i han obert camins naturals com el Coll del
Pertús.
LES SERRALADES DE LA COSTA
 Formades per dues serralades paral·leles a la costa: la Serralada Litoral i la
Serralada Prelitoral. Entre les dues hi ha la Depressió Litoral.
LA DEPRESSIÓ CENTRAL
 Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el
Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.
LES PLANES COSTERES
 Són terres de poc pendent formades per la terra que arroseguen els rius que hi
desemboquen. Plana de l’Empordà (Muga, Ter i Fluvià), i el Delta de l’Ebre
(Ebre).

5.LESCOSTESIELSRIUSD’ESPANYA LES COSTES
 Són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds es
troben a les ries gallegues.
 També hi dominen les costes altes i rocalloses.
ELS RIUS PENINSULARS
 Es distribueixen en tres vessants hidrogràfics, segons e mar o l’oceà on
desemboquen:
RIUS DEL VESSANT CANTÀBRIC
 Rius curts, de corrent fort i cabalosos.
 Pluges abundants tot l’any.
 Són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion,
el Sella, el Nalón i el Navia.
RIUS DEL VESSANT ATLÀNTIC
 Rius llargs amb molts afluents.
 Rius cabalosos , tot i que pateixen
estiatges notables.
 Són: : el Miño, el Duero, el Tajo, el
Guadiana i el Guadalquivir
RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI
 Rius curts, de poc cabal i irregulars
(menys l’Ebre).
 Són: l'Ebre i el Xúquer, el Ter, el
Llobregat, el Túria, el Segura

6.LESCOSTESIELSRIUSDECATALUNYA EL LITORAL CATALÀ
 El litoral català, amb una longitud d’uns 800 km, s’estén des de Portbou, que
fa frontera amb França, fins al riu la Sénia, que estableix el límit amb Castelló.
 És una costa força rectilínia.
 Els dos accidents costaners més importants són el cap de Creus i el delta de
l’Ebre.
 Tipus de costes:
1. Les costes altes són accidentades pel fet que les serralades
arriben fins a la vora del mar, però els rius i els torrents hi han obert
cales amb un gran atractiu paisatgístic, com passa, per exemple, a la
Costa Brava.
2.Les costes baixes són poc accidentades, amb platges llargues de
sorra fina i amb aigües poc profundes i més calentes que a les
costes altes del nord.

6.LESCOSTESIELSRIUSDECATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA
 En general, cap dels rius, menys l’Ebre, té un cabal comparable al dels grans rius
peninsulars o europeus. Són bastant curts, per la proximitat entre la capçalera i la
desembocadura.
•Els rius del vessant mediterrani es divideixen en dos tipus de conques:
•Conca de l’Ebre. Està formada pel riu Ebre i tots els rius que desemboquen al
Mediterrani a través d’ell. La majoria d’aquests rius neixen als Pirineus
Occidentals, tenen un fort poder erosiu i porten força cabal, sobretot a la
primavera a causa de la fosa de la neu. Són rius aprofitats intensament per a
la producció d’energia elèctrica.
•Conques internes. S’hi inclouen els rius que desemboquen directament al
Mediterrani. Segons el lloc on neixen, podem diferenciar dos tipus de xarxes:
els rius que neixen als Pirineus Orientals i els rius que neixen a les Serralades
Litorals Catalanes.
•Pel que fa al vessant atlàntic, només inclou la conca de la Garona. Aquest és
l'únic riu català que desemboca a l’oceà Atlàntic.
.

7.ELSPAISATGESDELATERRA
PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
• Van des de les regions càlides fins a les fredes a tots dos
hemisferis.
• Temperatures i precipitacions moderades.
• Quatre estacions climàtiques ben diferenciades.
• Gran diversitat de matisos: oceànic o atlàntic, mediterrani i
continental.
PAISATGES DE CLIMES EXTREMS
• Es localitzen en llocs on la calor, el fred, la humitat i la sequera
tenen un valor molt alts.
• En indrets de climes càlids: paisatge de selva, sabana i desert.
• En indrets de climes freds: paisatge polar i d’alta muntanya.

7.ELSPAISATGESDELATERRA LA SELVA
- Temperatures de 25ºC i altes
precipitacions. Rius cabalosos.
- Vegetació exuberant.
-Fauna molt variada.
-- Població es dedica a la caça i a la
recol·lecció.
LA SABANA
-Temperatures elevades tot l’any.
Pluges abundants durant l’estiu.
- Vegetació formada per herbes altes.
- La població es dedica a la ramaderia i
a l’agricultura.
EL DESERT
-Vegetació pràcticament inexistent.
- Calor de dia, fred de nit.
- Pastors nòmades.
PAISATGE POLAR I D’ALTA MUNTANYA
-Es localitzen a les zones polars i a les
serralades més altes.
- Temperatures molt baixes durant tot
l’any. Precipitacions escasses (en forma
de neu).
-Arbustos i prats.
- Zones poc poblades.

8.ELSPAISATGESD’EUROPA PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC CLIMA MEDITERRANI CLIMA CONTINENTAL
CARACTERÍSTIQUES
Façana atlàntica del continent. La
proximitat a l’oceà permet:
Temperatures: suaus tot l’any
Precipitacions: freqüents i
abundants
Costes i illes mediterrànies.
Temperatures: estius
calorosos i hiverns suaus.
Precipitacions: estiu sec.
Pluges a la tardor i
primavera
Interior del continent, on
s’accentua.
Temperatures:
contrastades; altes a l’estiu
i baixes a l’hivern
Precipitacions:
concentrades a l’estiu
VEGETACIÓ
Boscos de fulla caduca (roures, faigs
i castanyers) i prats.
Actualment predominen els
conreus de blat de moro, patates,
farratge.
Boscos de fulla perenne
(alzina) molt degradats
(pins i garriga).
Actualment predominen els
conreus de blat, vinya i
olivera.
Taigà al Nord (bosc d’avets i
bedolls).
Estepa al sud (praderia).
ACTIVITATHUMANA
Tradicional: agricultura i ramaderia.
Actual: són paisatges molt
humanitzats, amb ciutats,
industries, infraestructures, etc.
Tradicional: agricultura .
Actual: paisatges molt
industries i infraestructures
turístiques.
Tradicional: agricultura i
ramaderia.
Actual: paisatges en part
industries, infraestructures,
etc.

8.ELSPAISATGESD’EUROPA

9.ELSPAISATGESD’ESPANYA TRETS CLIMÀTICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
LATITUD
Entre els 36º i els 43º
de latitud Nord.
Més a prop del tròpic
que del cercle polar.
Temperatures: més
altes al Sud i més
suaus al Nord.
Precipitacions: més
importants al nord i
menors al Sud.
DISTÀNCIA AL MAR
La Península té una
forma compacta, el
que fa que la distància
al mar sigui de fins
500 Km.
Temperatures: més
suaus al mar i més
contrastades a
l’interior .
importants a la costa i
en disminució cap a
l’interior.
ALTITUD
Espanya és el segon
país europeu en
altitud mitjana (660m)
per la Meseta,
Temperatures:
disminució en altitud.
importants a les àrees
de muntanya.

9.ELSPAISATGESD’ESPANYA ELS PAISATGES D’ESPANYA
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.
ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.
ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.

9.ELSPAISATGESD’ESPANYA
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.
LOCALITZACIÓ Nord i Nord-oest Península. Costes del Cantàbric i Atlàntic.
CLIMA
Clima Oceànic per la proximitat de l’Oceà Atlàntic.
Temperatura: suau a l’estiu i l’hivern (entre els 20ºC i els
10ºC)
Precipitacions: Abundants tot l’any, però disminueixen a
l’estiu.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de fulla caduca (roures, faigs, oms, àlbers).
Actualment l’home ha introduït el pi i l' eucaliptus per
l’explotació de cel·lulosa.
Antròpica: Agricultura i prats pel bestiar vacum.
POBLAMENT
Costa: àrea més antropitzada, amb grans ciutats (Bilbao,
San Sebastià, Gijón, La Corunya, Vigo, etc) i
infraestructures (ports, carreteres, etc).
Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i
turisme.
Interior: població rural i disseminada.
Activitat econòmica principal: agricultura i ramaderia

ELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.
LOCALITZACIÓ
Est i Sud de la Península i Illes Balears. Costes Mar
Mediterrani.
CLIMA
Clima Mediterrani per la proximitat al Mar Mediterrani.
Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i suau a l’hivern
(10ºC).
Precipitacions: poques i irregulars. Estius secs i pluges
torrencials a la tardor i la primavera.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. La degradació
per la activitat humana fa que predomini el pi i la garriga
(vegetació arbustiva baixa amb predomini de espècies amb
punxes –romaní, farigola, ginesta, etc-)
Antròpica: Agricultura de secà (blat, raïm, olivera, etc) i
horta.
POBLAMENT
Costa: àrea molt antropitzada, ja que és la més densament
poblada de la Península. Amb grans ciutats (Barcelona,
València, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Les
activitats turístiques han degradat molt el paisatge.
Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i
turisme.
Interior: població rural concentrada en grans pobles.
Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme
rural.

ELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.
LOCALITZACIÓ
A l’interior de la Península. Meseta, Depressió de l’Ebre
i Depressió del Guadalquivir
CLIMA
Clima Mediterrani amb tendència continental.
Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i freda a l’hivern
(5ºC).
Precipitacions: poques per la llunyania del mar i amb un
estiu sec.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. A les àrees
de muntanya pi negre (Soria, Terol, Conca) i a les mes
seques l’estepa (Depressió de l’Ebre)
Antròpica: Agricultura de secà (cereals) i ramaderia
ovina
POBLAMENT
Àrea poc poblada i antropitzada. Poques grans ciutats
(Madrid, Valladolid, Saragossa, etc). Les activitats
agrícoles son les que han modificat el paisatge.
Àrees rurals: població rural concentrada en pobles
petits i mitjans.
Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme
rural.

LOCALITZACIÓ
Alta Muntanya. Pirineus, Serralades Bètiques, Sistema
Ibèric, Serralada Cantàbrica…
CLIMA
Clima d’alta muntanya.
Temperatura: estiu fresc i curt i hiverns llargs i freds (-
0ºC).
Precipitacions: abundants tot l’any, de neu a les zones
altes.
VEGETACIÓ
Natural: disposada en pisos en funció de l’altitud
- Bosc Mediterrani. Alzines 0-500 m.
- Bosc de fulla caduca. Roure, faig, etc 500-1.000 m.
- Bosc de coníferes. Avets, pins 1.000-1.600 m.
- Landa. Matoll 1.600-2.000 m.
- Prats + 2.000 m.
POBLAMENT
Àrea poc poblada pel relleu accidentat i el clima dur.
Població rural dispersa o concentrada en pobles petits.
Activitats econòmiques principals: ramaderia,
explotació forestal i actualment turisme rural.
ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.

LOCALITZACIÓ
Illes Canàries. Illes d'origen volcànic situades enfront de les
costes atlàntiques del Nord d’Àfrica
CLIMA
Clima subtropical àrid.
Temperatura: temperatures altes tot l’any (17º-25ºC)
Precipitacions: escasses tot l’any i amb irregularitats en
funció de les illes i el relleu. Absència de rius
VEGETACIÓ
Natural: terreny àrid amb vegetació poc abundant, però
amb unes característiques especials:
- Gran varietat d’espècies.
- Vegetació de tipus subtropical.
- Moltes espècies endèmiques: pi canari, drago, etc
Antròpica: productes tropicals com el plàtan o la pinya
POBLAMENT
Costa. Àrea molt poblada on es concentra la població pel
fenomen turístic
Interior. Pobles petits de cases blanques
Activitats econòmiques principals: turisme i agricultura
ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.

L'escenari físic de les activitats humanes

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (7)

Similar a L'escenari físic de les activitats humanes

Similar a L'escenari físic de les activitats humanes (20)

Más de Julia Valera

Más de Julia Valera (20)

Último

Último (7)

L'escenari físic de les activitats humanes