1. La història de la sociologia

2. 1- Elsinicis: Comte i Marx S’inicia un estudisistemàtic i objectiu del comportamenthumà i de la societat.

3. AUGUSTE COMTE Es va proposarcom a objectiucomprendrecientíficament la societat per desprésreorganitzar-la sobre bases científiques. Pensava que la societat (com la naturalesa) estàsotmesa a un conjunt de lleis que regulen el fet social i la història. Creia que la sociologia ha de descobriraquesteslleis.

4. Va proposar la lleidels tres estats, segons la qual, la humanitat ha passat per: L’estatteològic: que es caracteritzapelfet que elsfenòmensnaturalss’expliquen per la intervenció de forcessobrenaturals. L’estatmetafísic: pretén el mateix que l’anteriorperò defensa que les forces que causen elsfenòmensno sónésserssobrenaturalssinóentitatsabstractes. L’estatpositiu o científic: es caracteritzapelfet de volerdescobrir les lleissegons les qualselsfetss’encadenen.

5. Considerava que l’astronomia, la física i la biologiasónciències positives. Creia que les ciències humanes i socials no funcionaven igual i s’haviend’unificar (teòrica i metodològicament). Va ser el primer en fer servir el termesociologia, per tal de delimitar l’àrea que s’haviad’ocupar de l’estudi de la societat i descobrir les lleis que regeixen el món social.

6. KARL MARX Marx (1818 – 1883) va intentar explicar la situació conflictiva i elscanvissocials que es van produircom a conseqüència de la Revolució Industrial. Aquestasituació conflictiva és provocada pelcaràctercontradictori de la societat capitalista.

7. Va afirmar que les causes delscanvissocials no són les idees ni elsvalors, sinó les influèncieseconòmiques. El seuestudi es centra en el capitalisme. Elspropietaris del capital són la classedominant, mentre que el proletariatés la classe dominada.

8. Segons Marx, el capitalisme no durarà per sempre, sinó que seràreemplaçat en el futur per una societatsenseclasses, sensedivisions entre rics i pobres.

9. 2- Elsclàssics: Durkheim i Weber Durkheim(1858- 1917) va recollirelements de l’obra de Comte. Creia que la societathavia de ser estudiada amb la mateixaobjectivitatambquèelscientífics estudien la naturalesa.

10. Segonsell, el fetmésrellevant de les societatsmodernesés la “divisió del treball” (especialització en totselsàmbits de la vida social). Elsindividus de les societatsmodernestenenfuncionssocialsdiferents i es caracteritzen per la manca de consciènciacol·lectiva. No hi ha cohesió ni solidaritatsocials. La societat moderna ha creat noves necessitats humanes que difícilment es poden satisferambelsmitjans que les persones tenen (anomia). Això es produeixperquè provoca el trencamentdelsvinclestradicionals (ex: religió).

11. MAX WEBER Max Weber (1864 – 1920). Creia que elsfactorseconòmicssónimportantsperòpensava que l’economia no era l’únic motor de la història. Pensava que la religió cristiana haviatingut un paperfonamental en l’aparició del capitalisme. Afirma que el capitalisme no ésl’únic factor que constitueix el desenvolupament social. També sónimportants la ciència i la burocràcia.

12. 3- Elsmodelssociològics del segle XX Després de la Segona Guerra Mundial es produeix:

13. L’apariciód’organismesacadèmics de sociologia va provocar les següentsconseqüències:

14. Apareixen diversos correntssociològics:

15. L’estructural - funcionalisme Defensa que la societatéscom un organismeviu, un totformat per elementsinterdependents entre si. Cadascund’aquestselements té un paperimportant a l’hora de mantenirl’equilibri del tot.

16. L’interaccionismesimbòlic El representantmésimportantés Mead. Afirma que totselselements de la vida social i cultural són el resultat de les interaccionssocials.

17. L’escola de Frankfurt Intenta dur a terme una reflexió crítica sobre la societat postindustrial i sobre les conseqüències que aquesta ha tingut per a l’ésserhumà. La forma d’anàlisiés la teoria crítica. Elsseusrepresentantsmésimportantssón: Horkheimer, Adorno, Marcuse i Habermas. Pensen que no es poden explicar de la mateixa manera elsfetsnaturals que el fet social. Per ells, l’home ha convertit en mercaderiatot el que éshumà.

18. La sevaconclusióés que la raó pràctica es limita a mantenir i afirmar allòestablert, malgrat que sigui irracional i representil’alienació de l’ésserhumà. Preten construir un coneixement sobre la societat que mostri la racionalitatdelsprocessossocials i desenmascariallò que tenend’irracionals. NOVA RACIONALITAT = MÉS LLIBERTAT PER L’ÉSSER HUMÀ.