1. 1a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana
Tortosa, 21 i 22 de gener de 2011
Eix 3: Tractament integrat de llengua i continguts
L’Aprenentatge de la llengua catalana en matèries no lingüístiques,
(classes bilingües al Rosselló)
Mary Sanchiz, Inspectora d’Acadèmia-Inspectora pedagògica regional encarregada del català
Acadèmia de Montpeller (demarcació regional del ministeri francès d’educació)
Introducció:
En el marc general de l’ensenyament a la Catalunya del Nord, el català és considerat com a llengua
regional (patrimoni cultural de la República francesa). Avui, les possibilitats d’ensenyament poden
analitzar-se segons tres direccions: les classes bilingües (paritat horària entre el francès i el català,
80% dels alumnes bilingues són a l’escola pública i el complement essencialment a la Bressola), la
iniciació o l’opció Llengua i cultura regional, i un aprenentatge de llengua viva, com les lengües
estrangeres.
També s’ha de considerar la situació diglòssica desfavorable al català : en l’ambient rural, el més
favorable a la llengua, la generació de més de seixanta anys el parla encara de manera espontània a
casa, la generació nascuda després de la segona guerra mundial l’entén però no el parla (fins i tot els
fills de refugiats de la Retirada), i la generació de trenta a seixanta anys el parla només si l’ha après a
l’escola. Ara bé, si l’ha après a l’escola, aquesta generació també l’escriu i el llegeix.
L’únic lloc de Perpinyà on es parla encara català pel carrer és el barri Sant-Jaume (el barri de la
comunitat gitana).
Avui, són uns 13000 alumnes que fan català a l’escola. Des de deu o quinze anys, la llengua catalana
comença a ser percebuda com a una possibilitat d’integració pels nous residents del departament
dels Pirineus-Orientals (immigració vinguda de les altres regions franceses o de països estrangers) i
com a una obertura cultural per a tothom. La ciutat de Perpinyà s’anomena ella mateixa “Perpinyà la
catalana” i les inscripcions en català (noms dels carrers, dels pobles, publicitats...) es multipliquen.
Avui doncs, els alumnes que estudien català a l’escola poden parlar la llengua amb la generació dels
seus avis i besavis, i la supervivència de la llengua ens sembla completament dependent d’aquest
lligam que podrà encara existir una vintena d’anys a condició que la consciència lingüística societal es
mantingui o progressi. És el repte que hem de reeixir per permetre als nostres néts de conservar la
llengua dels seus avantpassats.
I) Convergències entre l’aprenentatge de la llengua catalana i les altres matèries al sistema francès
d'educació:
Perquè la consciència lingüística es mantingui o progressi, cal que els programes oficials de l’escola
francesa tinguin una certa coherència general. Ja que l’escriptura dels programes oficials s’ha fet des
de fa pocs anys (A1 : 2007, A2 : 2008, B1 : experimentació al gener 2010) s’han pogut articular els
objectius, més o menys, amb els programes de la llengua materna (el francès per la majoria) i de les
altres matèries. D’aquesta manera, els professors de català poden fer tasques accionals, integrades
en el marc social, relacionades amb les tasques programades pels altres professors.
Tres direccions de treball s’ofereixen llavors:
-L’eix de les competències lingüístiques dels alumnes en llur llengua materna:
* Per a les classes de primària (de 6 a 10 anys), es tracta de l’aprenentatge concomitant de la
lectoescriptura en les dues llengües de l’escola (el francès i el català) i les possibilitats de
transferència d’una llengua a l’altra. El mètode que ofereix més interès i resultats és el que es fa
servir a les classes bilingües que treballen segons l’esquema “un mestre, dues llengües”. No en

2. parlarem pas aquí de manera més detallada. És el propòsit d’una reflexió més ampla que sobrepassa
el marc de la nostra comunicació i que d’altres intervinents potser desenvoluparan.
* per a les classes del col·legi (d’ 11 a 15 anys), la gramàtica de l’ “enunciació”: és
aproximadament equivalent de la gramàtica dels “discursos” dels programes del 1996 i s’ha de
precisar aquí el sentit del mot “discurs”. No es tracta del sentit del gramàtic Benveniste en els seus
cèlebres Recit / discours. No. El sentit definit pels programes de francès és el de “tota pràctica de la
llengua escrita, oral o icònica”, sentit molt més ample que el d’en Benveniste i que es declina de la
manera següent:
des de les classes primàries
(Eines per... (oral i escrit)
4 intencions enonciatives per 4 anys de col.legi
Contar Descriure Explicar Argumentar
6 organització del Eines per... Eines per... Eines per...
text narratiu (oral i escrit) (oral) (oral)
5 Complexificació organització del Eines per... Eines per...
text descriptiu (oral i escrit) (oral)
4 Complexificació Complexificació organització del Eines per...
text explicatiu (oral i escrit)
3 Complexificació Complexificació Complexificació organització del
text argumentatiu
cap a la classe de segona
-L’eix de la progressió cronològica:
Veritable espina dorsal del programes de francès i de història-geografia (socials), l’eix cronològic
permet una progressió comuna. Per exemple, a la classe de sisena s’estudia l’Antiguitat grecollatina i
judeocristiana amb la Ilíada i l’Odissea, l’Eneida, Les Metamorfosis i la Bíblia. A la classe de cinquena,
passem a l’Edat Mitjana amb una novel.la de cavalleria del cicle de Tristan i Isolda o del cicle arturià.
Ja podem veure quins lligams es poden fer amb els mites, els contes, la literatura catalana tradicional
i la literatura medieval catalana o de llengua d’oc (fin’amor i cavalleria). Igualment per a les classes
de quarta (segles XVII i XVIII, la novel.la curta, el gènere epistolar) i de tercera (segles XIX i XX,
l’autobiografia, la poesia lírica, els poetes compromesos).
-L’eix de les estructures mentals i la construcció de l’imaginari i d’una cultura comuna:
Anant i venint entre les estructures mentals i la construcció de l’imaginari, la nostra cultura
judeocristiana i grecoromana és hereva de les idees i de la construcció del món que van crear els
pobles de l’Antiguitat de l’entorn de la mar Mediterrània. Que es tracti dels mites, de les creences, de
la literatura, de les ciències, no podem ocultar la nostra font cultural.
Conclusió: Si creuem les competències lingüístiques, la gramàtica de l’enunciació, la progressió
cronològica i la construcció de l’imaginari, es pot concebre, per exemple, la progressió proposada en
el marc comparatiu editat sobre el portal internet de l’Acadèmia de Montpeller per al català i l’occità
(o altres llengües romàniques) (www.ac-montpellier.fr):

3. Classe de sisena (11-12 anys):
FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀ
Els textos fonamentals:
Particularment: - La part de la història: Canigó de Jacint Mirèio de Mistral :
Homer, La Ilíada i Grècia, Roma, i la part de Verdaguer (Cant VI) l’obertura del poema i la
L’Odissea, Ovidi, Les la llegenda. invocació a la Musa;
Metamorfosis i la Bíblia. Homer i l’epopeia del país
Virgili, l’Eneida (la fundació provençal.
de Roma). - Etimologies des del llatí i Exemple: la fundació de Lou pouèmo dóu Rose de
del grec Perpinyà: de la villa Mistral i la mitologia del
perpiniana al solc de les riu: «Naïado antico».
muralles cavat pel Pare La Bestio dóu Vacarés de
Pinya tal com havia fet Joseph d’Arbaud (el temps
Ròmul. dels sàtirs i dels mitos de
Camarga).
Classe de cinquena (12-13 anys):
FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀ
L’edat mitjana: L’Edat Mitjana
-La Cançó de Rotlan(Rotllà) Lligams amb el patrimoni Les cròniques: Ramon
medieval de la vila de Muntaner.
-Les novel .les de cavalleria Perpinyà (Catedral Sant- Les novel.les de
-La farsa, els contes Joan, palau dels Reis de cavalleria: Tirant lo
Mallorca…) Blanc.
-El romanç de la Guineu
El Llibre de les Bèsties:
Ramon Llull…
-En oposició, però també L’evolució lingüística : Els Trobadors: L’amor de lonh de Jaufré
en complementaritat: la del llatí fins a les llengües Rudel
fin’amor. romàniques però també La vida i les cançons de
la llengua d’oc comuna a Guillem de Cabestany La lauseta de B.de
la literatura i als canvis Ventadorn
econòmics i polítics Si ai perdut…: Pons
d’Ortafà També l’élogi de la guerra
per Bertrand de Born: La
coindeta sazos
La descripció: Organització del text El dia de l’ós, Joan-Lluís Lutz d’aicí de M.Miniussi
descriptiu, funció de la Lluís
descripció. L’engranatge : Joan La Festa de R. Lafont
Tocabens. (primera part del text « En
Gardonenca »).

4. Classe de quarta (13-14 anys):
FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀ
El text explicatiu: Organització del text Un home qualsevol :
explicatiu i utilitzacions Jordi Carbonell.
literàries
La novel·la (curta o Construcció, gènere… «Faula de l’antiquari i de
llarga): la viuda» in Les amnèsies
de Déu: Joan-Daniel
Bezsonoff.
La perspectiva narrativa i Palimpsest textual El gelat rosa: Mercè Jan-l’an-pres, abbé Fabre.
el punt de vista: Rodoreda.
Un home qualsevol: Jordi La Festa, Robert Lafont
Carbonell.
Gènere epistolar: Funcions de les cartes, Cartes a Pere : Josep Pla.
novel·la epistolar
Classe de tercera (14-15 anys):
FRANCÈS Recerques comunes CATALÀ OCCITÀ
L’autobiografia: -Autor = narrador = El quadern gris. Un dietari de Josep Legir de Jasmin (narració
personatge. Pacte Pla. autobiogràfica en versos)
amb el lector Jan-l’an-pres, abat Fabre:
pacte de la narració
-Les funcions de la autobiogràfica (el vilà conta
citació dins una la seva vida al Senyor que li
altra llengua ha demanat)
La poesia: totes les Poemes lírics I si em regirés? Renada-Laura Alba, anònim
variacions del Portet, Lo consirier, Comtessa de
gènere. Suite de Parlavà, Miquel Martí i Pol. Die
Ausiàs March , Jacint Verdaguer, Emé lou calabrun d’Aubanel
Joan Maragall, Josep Carner, Josep- Lo sòmi, Bellaud de la
Sebastià Pons, Josep-Viçens Foix, Bellaudière, Bertrand Larade
Joan Amade, Àlex Susanna, Coleta
Planas…
Poemes satírics Elogi dels diners, Anselm Turmeda. La ciutat dels fòls, Pèire
Cardenal
Poemes en prosa Jordi-Pere Cerdà, Josep-Sebastià Ma cara de Max Allier
Pons, Jep Gouzy, Pere Verdaguer…
L’argumentació Els poetes Assaig de càntic en el temple, Escambarlat de Despuech
compromesos Salvador Espriu,
Entre Sallagosa i Llívia, Jordi-Pere
Cerdà,
Davant la tomba d’Antonio
Machado, Gumersind Gomila.
Mary SANCHIZ/Claire TORREILLES (www.ac-montpellier.fr)

5. II) Dues entrades privilegiades per proposar treballs i progressions comunes:
-Un recorregut llatinoromànic (llatí / llengües romàniques): la hipòtesi bàsica és que els alumnes que
fan llatí o que coneixen una o dues llengües romàniques poden entendre, al menys a l’escrit, la
majoria de les paraules de totes les altres llengües romàniques (vegeu els treballs de Pierre Escudé
de la universitat de Tolosa de Llenguadoc, o els treballs de la universitat de Marsella).
Per als alumnes que comencen l’aprenentatge del català al col.legi, és possible de posar en plaça un
estudi comparatiu de les diferents llengües romàniques i de les llengües ofertes pel centre. Aquest
estudi comparatiu es pot iniciar també més d’hora, amb l’objectiu de plantejar una consciència
lingüística més o menys intuïtiva (recerca INRP en curs), però és al col.legi que es poden comparar
més bé els mots i les estructures de la sintaxi amb el llatí i el francès, més, per exemple, el castellà o
l’italià.
Il.lustrarem el nostre tema de “l’amansiment” simultani de les dues llengües amb un passatge de
Saint-Exupéry:
- Non, dit le petit prince. Je cherche des amis. -No, digué el petit príncep. Cerqui amics. Què vol
Qu’est-ce que signifie « apprivoiser » ? dir «domesticar» ?
- C’est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça -És una cosa massa oblidada, digué la guilla. Vol
signifie « créer des liens… » dir «crear lligams… »
Saint-Exupéry, Le Petit Prince, ch. XXI, Gallimard
Jeunesse, Paris, 2006.
Comparació de les traduccions en les 7 llengües romàniques d’una altra frase del Petit Príncep:
català El petit Príncep : Heus aquí el meu secret. És molt senzill : només hi veiem bé amb el cor.
Tot el que és essencial és invisible als ulls.
espanyol El Principito : He aquí mi secreto. Es muy simple : no se ve bien sino con el corazón. Lo
esencial es invisible a los ojos.
francès Le petit Prince : Voici mon secret. Il est très simple : on ne voit bien qu’avec le coeur.
L’essentiel est invisible pour les yeux.
italià Il piccolo Principe : Ecco il mio segreto. È molto semplice : non si vede bene che col
cuore. L’essenziale è invisibile agli occhi.
occità Lo Princilhon : Aquí lo meu secret. Es plan simple : se vei ben solament amb lo còr. Çò
mai essencial es invisible pels uèlhs
portuguès O Principezinho : Vou-te contar o tal segredo. É muito simples : só se vê bem com o
coração. O essencial é invisível para os olhos.
romanès Micul Print : Iatã care-I taina mea. E foarte simplã : limpede nu vezi decît cu inima. Ochii
nu pot sã pãtrundã-n miezul lucrurilor.
Sous la dir. de Christian Nique, Précis d’occitan et de Catalan, CRDP Montpellier, 2006.
Evidentment, molts temes poden donar lloc a recerques compartides entre les llengües romàniques:
-Els contes, els mites (l’Odissea), les llegendes (Les construccions del diable (ponts), la fada-promesa
(la dona d’aigua), els casaments prohibits (la Ventafocs, Pell d’Ase, Joan de l’ós), les faules (el llop i
l’anyell), els monstres (dracs)
-Els textos més antics: Les homilies d’Organyà (català), Nodicia de kesos (castellà), Cançó de Santa Fé
(occità), Juraments d’Estrasburg (francès)
-Els herois medievals...
-un recorregut d’història-geografia amb documents autèntics de la història i de l'espai catalans en el
programa francès (matèries que es poden redactar en català al diploma de fi de tercera - tercer
d'ESO - diploma nacional del Brevet) i al batxillerat general.

6. a
Exemple : Joan-LLuís Mas, Recursos per a la classe de 2 en català – període: segles XVI - XVIII
Enllaços entre els programes de història-geografia francesos i documents de la cultura catalana: recerca pels documents d’acompanyament dels programes
de català, 2010.
Tema cultural Suport literari Suport artístic Problemàtica interdisciplinaritat Pistes de tasques Bibliografia
o documental accionals i llocs webs
Els retaules barrocs
“Un évêché entre dels Pirineus- Per què apareix l’art Història: guerres de Visita de la catedral Un évêché entre
La Reforma deux mondes, Elne- Orientals, el barroc? religió a França, d’Elna (baldaquí), o deux mondes,
Perpignan” baldaquí d’Elna o protestantisme, d’altres monuments, Elne-Perpignan,
esglésies amb concili de Trento. guiada pels alumnes. E. Rebardy-Julia,
patrimoi barroc: Arts i música : el Ed. Trabucaire,
(Argelers, Cotlliure, barroc – El baldaquí 2009.
Prada, Fontromeu, de Saint-Germain en
...) Laye.
Cròniques del
Dietaris de Jeroni Cros Plànols d’Elna i Com era la vida Història: la guerra de Edició d’un opuscle. Rosselló, segles
La guerra amb (1597-1638), Pere Perpinyà del segle quotidiana durant Trenta anys a Europa i XVI-XVII, a cura
França Pasqual (1594-1644) i XVII, les muralles de les invasions i les la guerra entre França d’Antoni Simon i
de l’Església de St. Perpinyà i d’Elna. ocupacions i Espanya. Pep Vila, Curial,
Jaume (1623-1640). franceses? 1998.
Església Sant-Jaume Tradició: les herbes
Les pestes de Perpinyà: Com era la vida remeieres Organitzar un itinerari
(1482,1488,1506, idem estàtues, vitralls... quotidiana durant la Processó cap a Sant- cap a Sant Jaume idem
1560,1563, Estàtua de St. pesta? Jaume de Compostel·la passant pels Pirineus-
1588,1631) Sebastià de per allunyar la pesta. Orientals
Montescot i Goigs Els vilatges del
de Montescot Rosselló que tenen
(deslliurat de la Sant Sebastià com a
pesta) protector (“Sant
Sebastià és més que el
Bon déu” !)

7. Claustre d’Elna i Per què els bisbes Història: l’Església i Realitzar un Idem
El bisbat d’Elna idem claustre-cementiri varen traslladar la les metròpolis document video per
de Sant-Joan. seua residència (Tarragona, Narbona, presentar el Campo i Un évêché entre
d’Elna a Perpinyà? Roma) Santo deux mondes,
Art: catedrals d’Elna i Elne-Perpignan,
de Perpinyà. E. Rebardy-Julia,
Llocs a Elna i als Ed. Trabucaire,
voltants, el vocabulari 2009
episcopal.
-Rajoles esmaltades Com era Història: la guerra Escriure una auca dels Manuscrit de
La família al segle “La vinya de l’ermita” (col·lecció dels l’agricultura amb França, la pesta, oficis, o d’una l’abat Ciuró (arxiu
XVII oficis) rossellonesa al segle la religió. família... departamental ).
-Ajuntament d’Arles XVII? Literatura: JS Pons
de Tec : retrat del Tradició: els aplecs,
senyor Riu (Guerra les ermites, els goigs.
Minor)
Retrats de J. Rigau:
els Ros (de
Perpinyà)
“Xocolata cada dia” Orfebreria de D’on ve el gust per Història: Comerç amb Realitzar un dinar (o Xocolata cada dia,
La gastronomia al segons el dietari de Perpinyà (cafetera) la xocolata ? Amèrica. només una recepta o a taula amb el
segle XVIII a Rafael d’Amat, baró Què hi havia a la Tradició: gastronomia el menú d’un dia de baró de Malda,
Catalunya de Maldà (“Calaix de taula dels catalans (Eliana Comelada) festa o de cada dia al Joan de Déu
sastre”). al segle XVIII? segle XVIII). Domènech, la
Magrana, 2004.
“Mise en cène,
repas sacrés,
repas profanes”
Hospici d’Illa,
1990.

8. Com va evolucionar Llengües: castellà Fer un resum, amb Fénix de Cataluña,
Decadència i el comerç i la Història: l’economia l’ajuda del professor Narcís Feliu de la
recuperació a “Fénix de Cataluña” indústria a catalana al període de castellà, dels punts Penya, 1683.
Catalauya Catalunya als segles modern. Lligams més importants Edició facsímil en
XVII i XVIII? Catalunya i Amèrica. (difusió internet) castellà i
introducció en
català, 1983.
Història: Nyerros i Escriure una novel·la Serrallonga, el
cadells. curta dins el marc bandoler
El bandolerisme “Serrallonga, el Làmines d’època Per què neix el Tradició: cançons històric. llegendari català,
bandoler llegendari bandolerisme? populars dels Xavier Roviró,
català” bandolers. Farell, 2006;
Geografia: Les
Guilleries
Els convents de Com varen viure la Història: El paper de Redactar un text Anna-Maria
Perpinyà: Santa- gent, l’annexió a l’Església catalana al argumentatiu Antigó, 1602-
Clara...(arquitectura, França? moment de l’annexió. d’introducció a un una 1676, MP Oudot,
El Tractat dels “Anna-Maria Antigó” decoració, retaules...) Tradició: El cos exposició: El Tractat dels Ed. Franciscaines,
Pirineus Esplendor i vicissituds incorrupte de la mare Pirineus: cartells per 1997.
Antigó. Els goigs. presentar i analitzar
L’arquitectura dels construccions i
forts de Vauban enderrocaments,
posicions estratègiques...
Quina va ser la Història: La revolució Escriure altres Veure edició d’uns
La revolució Les cahiers de Farandola reacció de la gent francesa. estrofes Cahiers de
francesa a doléances. rossellonesa de Cat. del nord a la Tradició: les cançons o/i corrandes doléances o llibre
Catalunya del Corrandes revolució francesa? que similar.
nord. monarquistes (“Flor celebren/critiquen
de lliri blanc...”) l’esdeveniment

9. III) Reflexió metalingüística i transferències d’aprenentages (entre bilingüisme i immersió, quines
possibilitats per als professors?)
L’aprenentatge de la llengua no és doncs el domini exclusiu del professor de llengua catalana. A més,
ens sembla que la reflexió metalingüística es fa més naturalment en les matèries no-lingüístiques,
atès que s’han de respectar els programes francesos, encara que es puguin pouar exemples locals, i
atès que la llei francesa no permet un aprenentatge exclusiu en català (Consell d’estat del 2002). Els
ponts i els lligams entre la llengua materna (el francès) i la llengua segona (el català) es fan doncs
més evidents a un alumne obligat a passar contínuament d’una llengua a l’altre. Les àrees
privilegiades d’aquest anar i venir, són:
-El lèxic: exemples:
-matemàtiques: un triangle scalaire // referència a escala en català
-biologia: Bouture – Esqueix / plançó: més explícit en català
-arts plàstiques: parchemin / pergamí:etimologia evident: la ciutat de Pergama
-història: Majorque/Mallorca (transcripció del fonem «ll»)
-geografia: adret/solana (sol = assoleiat)
Un exemple original: Ultreia, CRDP Montpeller, 2009 (amb pistes pedagògiques: www.crdp-
montpellier.fr/languesregionales).

10. Cada pàgina presenta, en quatre colors diferents el mateix text (mes no els mateixos llocs i
personatges) en francès, occità, català i castellà:
Accoudé à une table de bois, dans une petite auberge sur la Via Tolosana, Lucas de Saint-Guilhem songeait à
Adam et Eve. « Et ils virent qu’ils étaient nus… » disait la Bible.
Des hommes nus, il en avait vu maintes fois, lorsqu’il se baignait à la rivière, mais la pudeur lui avait fait
tourner la tête, et jamais, il n’aurait pensé à les dessiner…
« Oh, Maître, à quoi pensez-vous ?
- Au paradis perdu, Ceset ! »
Acoidat a una taula de fusta, dins una albèrga pichona sus la Via Tolosana, Lucàs de Sant-Guilhèm somiava d'Adam e d’Èva,
« E vegèron qu'èran nuses... » disiá la Bíblia. D'òmes nuses, mai d'un còp n'aviá vist a la ribièra, que se banhavan, mas per
pudor los aviá pas agachat e jamai auriá pas imaginat de los dessenhar…
« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?
- Al paradís perdut, Ceset ! »
Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Girona pensava en Adam i Eva.
«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.
Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar el cap, i mai no hagués
pensat a dibuixar-los…
«Eh, Mestre, en què penseu?
-En el paradís perdut, Nin!»
Acodado en una mesa de madera, en una posada del Camino Catalán, Domènec de Gerona soñaba con Adán y Eva. “Y
vieron que estaban desnudos…” decía la Biblia.
Ya había visto muchas veces hombres desnudos, cuando se bañaba en el río, pero el pudor le había hecho volver la cabeza,
y nunca habría pensado en dibujarlos…
“Oh, maestro, ¿en qué está pensando?
- ¡En el paraíso perdido, Nin!”
Però es poden experimentar altres possibilitats, per exemple fer parlar cadascú en la seva llengua:
Accoudé à une table de bois, dans une petite auberge sur la Via Tolosana, Lucas de Saint-Guilhem songeait à
Adam et Eve. « Et ils virent qu’ils étaient nus… » disait la Bible.
Des hommes nus, il en avait vu maintes fois, lorsqu’il se baignait à la rivière, mais la pudeur lui avait fait
tourner la tête, et jamais, il n’aurait pensé à les dessiner…
« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?
- Al paradís perdut, Ceset ! »
Acoidat a una taula de fusta, dins una albèrga pichona sus la Via Tolosana, Lucàs de Sant-Guilhèm somiava d'Adam e d’Èva,
« E vegèron qu'èran nuses... » disiá la Bíblia. D'òmes nuses, mai d'un còp n'aviá vist a la ribièra, que se banhavan, mas per
pudor los aviá pas agachat e jamai auriá pas imaginat de los dessenhar…
« Òu, Mèstre, a qué pensatz ?
- Al paradís perdut, Ceset ! »
Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Girona pensava en Adam i Eva.
«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.
Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar el cap, i mai no hagués
pensat a dibuixar-los…
«Eh, Mestre, en què penseu?
-En el paradís perdut, Nin!»
Acodado en una mesa de madera, en una posada del Camino Catalán, Domènec de Gerona soñaba con Adán y Eva. “Y
vieron que estaban desnudos…” decía la Biblia.
Ya había visto muchas veces hombres desnudos, cuando se bañaba en el río, pero el pudor le había hecho volver la cabeza,
y nunca habría pensado en dibujarlos…
«Eh, Mestre, en què penseu?
-En el paradís perdut, Nin!»

11. Tornem aquí cap al lèxic:
Pistes pedagògiques d’occità (Gèli Arbousset)
-La gramàtica (Pistes pedagògiques de català: Mary Sanchiz/Lluc Bonet):
Exemples:
-diferencia entre pensar a + infinitiu / pensar en + substantiu o pronom:
Exemple: Recolzat en una taula de fusta, dins un petit alberg del Camí Català, en Domènec de Girona
pensava en Adam i Eva.
«I varen veure que eren nus…» deia la Bíblia.
Homes nus, n’havia vist més d’una vegada, quan es banyava al riu, però el pudor li havia fet girar el
cap, i mai no hagués pensat a dibuixar-los…
«Eh, Mestre, en què penseu?
-En el paradís perdut, Nin!»
-l’ús de per (sentit explícit del « pour » francès, a diferenciar de « per » = « par » francès: com per
encanteri).
Comentari en francès: « Même si l’emploi de « per » et « per a » est encore l’objet de discussions de
spécialistes, l’oralisation du texte a fait pencher pour l’emploi de « per a » + substantif et de « per »
+ infinitif »:
Exemple: El jove imatger no li contestà. Es va arronsar d’espatlles i va tornar a pujar a la bastida per
pintar una Verge de tota bellesa.
Aleshores el Diable donà un tal cop de peu a la bastida que s’esfondrà. Però el pintor, com per
encanteri, quedà sospès en l’aire, arrapat al pinzell. I d’ençà d’aquell dia, es diu a Castella que la
Verge protegeix els imatgers de tot el mal que els dimonis voldrien fer-los per venjar-se.»

12. -els girs impersonals: Hom diu que // es/se diu que:
Comentari en francès: « La formule « hom » inclut le narrateur. La tournure pronominale exclut le
narrateur. »
Exemples: M’han dit que hi havia una obra important a fer per aquí.
Es diu a Castella que la Verge protegeix els imatgers.
-La norma: Aquí troba també el seu lloc una reflexió a propòsit de les variants dialectals.
Conclusió:
Els alumnes de les classes bilingües de l’escola pública francesa tenen un nivell A2 a la fí de l’escola
primària (no solament per parlar català, sinó en totes les competències del marc europeu) i arriben al
liceu (quatre anys més tard) amb un nivell B2 equivalent a les prestacions de les classes immersives
del privat (Bressoles).
Mary Sanchiz, 21 de gener de 2010.