SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 8
MESURES TRADICIONALS A
      MALLORCA



                Matemàtiques
                   6è Primaria
LONGITUD
Camins, alçaria, cordes… allò que ens permet mesurar
llargàries o distàncies s’anomena longitud.
Per les distàncies curtes, les unitats més emprades eren el
PAM.
El fet que les ciutats empressin normalment el Pam del seu
rei, duia problemes a l’hora de fer comparacions entre
diferents ciutats. Així que el DIT va passar a ser la unitat
més petita.



A Mallorca encara avui dia la gent parla de Pams que
equival a 20 cm.
Quan s’havien de mesurar longituds mes llargues com, per
exemple, la distància entre dos pobles, les unitats de
mesura eren les LLEGUA O MILLA.




Els mapes antics, quan encara no s’havia inventat el metre,
marcaven les distàncies en LLEGÜES.
Les cartes nàutiques mesuraven les distàncies en MILLES
marines.
 https://www.youtube.com/watch?v=AjdHiAwU6ag&feature=relmfu
MASSA / PES
Igual que passa amb les longituds, les unitats de pes que
s’empren depenen de si allò que hem de mesurar és
petit i gros.
Quan s’havien de pesar coses més feixugues (llenya,
terra, porcs…) les unitats que s’empraven eren el
QUINTAR i l’ARROVA.




El instruments per mesurar el pes són les balances.
Les balances són aparells molts antics que utilitzem el
principi de la palanca d'Arquímedes. Les més senzilles són
les que tenen els braços iguals.




Què pesa més un kilogram de plom o un quilogram de
palla?

https://www.youtube.com/watch?v=4EV-SdBiKgs&feature=relmfu
SUPERFÍCIE
Les mesures de superfície eren molt importants per
saber quina quantitat de vegetals es podien sembrar en
una extensió de terra, quins impostos s’haurien de
cobrar, quina quantitat de llavor era necessària, com es
podia distribuir una herència, etc. A cada illa teníem una
mesura diferent.
Avui en dia, per a coses com la superfície d’una casa,
s’empra el METRE QUADRAT, és a dir, la superfície que fa
un quadrat amb tots els costats d’un metre.
LES MESURES ACTUALS
El científics de París, després de la Revolució Francesa,
varen decidir que seria bo que totes les ciutats i països del
món tinguessin les mateixes mesures. Per això varen crear el
METRE.




Napoleó Bonaparte firmà el naixement del Metre el 10 de
desembre de 1799.
Per les distàncies espacials, els astronòms utilitzen els ANYS –
LLUMS. En un any, la llum recorre una distància de
10.000.000.000.000km

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀfinamorenoo
 
Projecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitProjecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitescolanovacervello
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestremabad6
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaMariaJose Ariño
 
Perímetres i àrees
Perímetres i àreesPerímetres i àrees
Perímetres i àreesMprof
 
Egipte
EgipteEgipte
EgipteRMACIA
 
Endevinalles final
Endevinalles finalEndevinalles final
Endevinalles finalplanllengui
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
Aigua del mar es blava
Aigua del mar es blavaAigua del mar es blava
Aigua del mar es blavacimioms
 
Projecte Els planetes P5 B Escola Nova
Projecte Els planetes P5 B Escola NovaProjecte Els planetes P5 B Escola Nova
Projecte Els planetes P5 B Escola Novaescolanovacervello
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Guida Allès Pons
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 

La actualidad más candente (20)

Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Projecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitProjecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimit
 
Unitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humàUnitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humà
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestre
 
La g i la j
La g i la jLa g i la j
La g i la j
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primària
 
Perímetres i àrees
Perímetres i àreesPerímetres i àrees
Perímetres i àrees
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Endevinalles final
Endevinalles finalEndevinalles final
Endevinalles final
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Aigua del mar es blava
Aigua del mar es blavaAigua del mar es blava
Aigua del mar es blava
 
Projecte Els planetes P5 B Escola Nova
Projecte Els planetes P5 B Escola NovaProjecte Els planetes P5 B Escola Nova
Projecte Els planetes P5 B Escola Nova
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
 
Noves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiquesNoves estratègies metodològiques
Noves estratègies metodològiques
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Els invents
Els inventsEls invents
Els invents
 
Projecte La Bicicleta
Projecte La BicicletaProjecte La Bicicleta
Projecte La Bicicleta
 

Destacado (20)

Les cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundacióLes cèl·lules sexuals i la fecundació
Les cèl·lules sexuals i la fecundació
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
L'embaràs
L'embaràsL'embaràs
L'embaràs
 
L’embaràs i el part
L’embaràs i el partL’embaràs i el part
L’embaràs i el part
 
La ReproduccióN Humana
La ReproduccióN HumanaLa ReproduccióN Humana
La ReproduccióN Humana
 
B i v
B i vB i v
B i v
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
L'embaràs
L'embaràsL'embaràs
L'embaràs
 
Treball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióTreball cristina la reproducció
Treball cristina la reproducció
 
Biotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproduccióBiotecnologia i reproducció
Biotecnologia i reproducció
 
Sexualidad y reproducción humana
Sexualidad y reproducción humanaSexualidad y reproducción humana
Sexualidad y reproducción humana
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humana
 
Unidad 6 Mitosis y Meiosis
Unidad 6 Mitosis y MeiosisUnidad 6 Mitosis y Meiosis
Unidad 6 Mitosis y Meiosis
 
Conocer Ciencia - Vida y Reproducción IV
Conocer Ciencia - Vida y Reproducción IVConocer Ciencia - Vida y Reproducción IV
Conocer Ciencia - Vida y Reproducción IV
 
L'embaràs
L'embaràsL'embaràs
L'embaràs
 
T. 6.1 reprod y sex nuevo
T. 6.1 reprod y sex nuevoT. 6.1 reprod y sex nuevo
T. 6.1 reprod y sex nuevo
 
Reproducción y division celular
Reproducción y division celularReproducción y division celular
Reproducción y division celular
 
La reproducció humana 14
La reproducció humana 14La reproducció humana 14
La reproducció humana 14
 
MARINA. LA REPRODUCCIÓN
MARINA. LA REPRODUCCIÓNMARINA. LA REPRODUCCIÓN
MARINA. LA REPRODUCCIÓN
 
La reproducció humana biologia
La reproducció humana biologiaLa reproducció humana biologia
La reproducció humana biologia
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Mesures tradicionals a mallorca

  • 1. MESURES TRADICIONALS A MALLORCA Matemàtiques 6è Primaria
  • 2. LONGITUD Camins, alçaria, cordes… allò que ens permet mesurar llargàries o distàncies s’anomena longitud. Per les distàncies curtes, les unitats més emprades eren el PAM. El fet que les ciutats empressin normalment el Pam del seu rei, duia problemes a l’hora de fer comparacions entre diferents ciutats. Així que el DIT va passar a ser la unitat més petita. A Mallorca encara avui dia la gent parla de Pams que equival a 20 cm.
  • 3. Quan s’havien de mesurar longituds mes llargues com, per exemple, la distància entre dos pobles, les unitats de mesura eren les LLEGUA O MILLA. Els mapes antics, quan encara no s’havia inventat el metre, marcaven les distàncies en LLEGÜES. Les cartes nàutiques mesuraven les distàncies en MILLES marines. https://www.youtube.com/watch?v=AjdHiAwU6ag&feature=relmfu
  • 4. MASSA / PES Igual que passa amb les longituds, les unitats de pes que s’empren depenen de si allò que hem de mesurar és petit i gros. Quan s’havien de pesar coses més feixugues (llenya, terra, porcs…) les unitats que s’empraven eren el QUINTAR i l’ARROVA. El instruments per mesurar el pes són les balances.
  • 5. Les balances són aparells molts antics que utilitzem el principi de la palanca d'Arquímedes. Les més senzilles són les que tenen els braços iguals. Què pesa més un kilogram de plom o un quilogram de palla? https://www.youtube.com/watch?v=4EV-SdBiKgs&feature=relmfu
  • 6. SUPERFÍCIE Les mesures de superfície eren molt importants per saber quina quantitat de vegetals es podien sembrar en una extensió de terra, quins impostos s’haurien de cobrar, quina quantitat de llavor era necessària, com es podia distribuir una herència, etc. A cada illa teníem una mesura diferent.
  • 7. Avui en dia, per a coses com la superfície d’una casa, s’empra el METRE QUADRAT, és a dir, la superfície que fa un quadrat amb tots els costats d’un metre.
  • 8. LES MESURES ACTUALS El científics de París, després de la Revolució Francesa, varen decidir que seria bo que totes les ciutats i països del món tinguessin les mateixes mesures. Per això varen crear el METRE. Napoleó Bonaparte firmà el naixement del Metre el 10 de desembre de 1799. Per les distàncies espacials, els astronòms utilitzen els ANYS – LLUMS. En un any, la llum recorre una distància de 10.000.000.000.000km