1. Cristian Ramírez Robles
LA TEORIA DE LES CORDES
En el nostre coneixement bàsic de la Física, tots els objectes estan formats per àtoms,
cadascun d'aquests àtoms conté partícules subatòmiques anomenades fermions, però,
realment de què estan fetes aquestes partícules?
Les cordes poden vibrar a diferents freqüències produint diferents notes. Si imaginem
una corda un bilió de vegades més petita que un àtom, en produir una vibració en
aquesta, no produeix un so, sinó que es manifesta en forma de partícula. Una freqüència
produeix un neutró i una altra de diferent un protó.
Quan aquestes partícules interactuen entre si com en el decaïment beta d'un neutró, és a
dir, quan un neutró decau cap a un protó, un electró i un antineutrí, els físics fan servir
les propietats de les cordes per modelar aquestes interaccions.
Les cordes també es manifesten com partícules de camp, els bossons, aquests
produeixen els efectes coneguts com gravetat, força electromagnètica i força nuclear
forta i feble. Gràcies a l'aplicació de les matemàtiques, els físics van descobrir que una
corda ocupa espai, temps i sis o set dimensions superiors.
Tot i que és difícil imaginar una cosa que existeix en deu o onze dimensions, aquesta és
la millor manera de descriure el comportament de les forces i partícules en el nostre
univers. El moviment d'una corda a alguna d'aquestes dimensions pot produir efectes
que podem mesurar, com la càrrega d'una partícula.
L'energia de vibració d'una corda determina la massa de la partícula, donada per
l'equació d'Albert Einstein (E = mc ^ 2).
Els físics esperen que aquest model conduesca a una teoria que incorpore les quatre
forces fonamentals i tota la matèria coneguda de l'univers.
Les cordes seran llavors l'element bàsic que suporte tota la Física i explique totes les
teories en un nou model global.