1. VINCENT VAN GOGH: NIT ESTRELLADA Títol: La nit estrellada Autor : Vincent Van Gogh ( Groot Zunder 1853- Anvers- sur- Oise 1890) Cronologia: 1889 Estil: Postimpressionista Tècnica: Oli sobre tela: 73,7 x 91,1 Tema: Paisatge Localització: MoMa Nova York Mercè Bigorra IES DEL MOIANÈS
2.
3.
4. El traç de la pinzellada adquireix ritmes diferents en tot el quadre, circular per als astres i estrelles, ondulant pel firmament, tirabiuxons per la vegetació del fons i línies rectes per a les cases, flamejants en el xiprer
5. Pinzellades llargues , que descriuen corbes i ondulacions de colors blaus, verds grocs i taronja El verd, el groc taronja i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics
6.
7. La ciutat, en primer pla, traçada amb línies rectes i amb figures geomètriques elementals (rectangles, quadrats, triangles i pentàgons).
8. Fort contrast entre el cel, lluminós, agitat en fort moviment i la terra, quieta i fosca L’aura lluminosa que envolta la lluna fa que es confongui amb el sol Contorns de les cases marcats amb una línia negra i gruixuda Els colors no es corresponen amb la realitat sinó amb les emocions Estrella brillant que pot ser Venus Espiral que representa la Via Làctia Llum de l’albada
9.
10.
11.
12.
13. En una carta escrita al seu germà Theo el juliol de 1889 diu: “Els xiprers em preocupem sempre; voldria fer alguna cosa semblant a les teles (quadres) dels gira-sols, perquè em sorprèn que ningú no els hagi pintat encara tal com jo els veig. Pel que fa a les línies i les proporcion, uin xiprer és bell com un obelisc egipci.” Van Gogh fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, com una flama, mogut pel vent, que uneix la terra amb el cel, i que pot manifestar la seva identitat, la fe en la vida després de la mort i la mateixa idea de la mort, ell el considera un símbol funerari.
14. El poble representat és fictici, la torre de l’església evoca el seu país natal, Holanda.