Una proposta perquè la "generació desmotivada" aprengui llengua" (ESO )   Esther Lucea Teruel Anna Maria Ma...
<ul><li>És un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar perquè la gent pensa el que pensa i es comporta c...
 
<ul><li>Hi ha dos tipus de motivació:  </li></ul><ul><li>MOTIVACIÓ INTRÍNSECA que es relaciona amb la meta que persegueix ...
<ul><li>La consigna mediàtica sembla clara: </li></ul>“ Los  estudiantes españoles  no sólo se sitúan significativamente p...
<ul><li>Què diuen “alguns” professionals i els gestors polítics? </li></ul><ul><li>“ La obligatoriedad hasta los 16 años u...
<ul><li>La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida al mateix temps que es deixa l’individu en llibertat perquè es ...
<ul><li>RELACIONAR  els objectius de les explicacions amb els objectius dels alumnes.  </li></ul><ul><li>PORTAR EL MÓN REA...
<ul><li>Un model innovador que es fonamenta en l’enfocament orientat al PROCÉS. </li></ul><ul><ul><li>Això és, prendre una...
 
 
<ul><li>QUÈ?  Una aula Facebook </li></ul><ul><li>QUAN?  Durant el segon semestre  (si funciona, ho mantindrem la resta de...
<ul><li>El nostre objectiu és potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes </li></ul><ul><li>És una eina q...
<ul><li>Cada dia de classe es proposaran 3 temes de debat relacionats amb la lectura del llibre: </li></ul><ul><ul><li>Cre...
<ul><li>Cada alumne haurà de fer un mínim de 3 intervencions cada dia del debat no menor de tres línies i no superior a 10...
<ul><li>NO  ESCRIUREM : </li></ul><ul><li>Io  (jo) </li></ul><ul><li>Dios  (adéu) </li></ul><ul><li>PK  (per què? perquè) ...
<ul><li>L’experiència ha de permetre recuperar l’interès i la motivació dels alumnes a partir d’una eina que els hi és atr...
<ul><li>ALONSO, J.  (1995):  Orientación educativa. Teoría, evaluación e intervención.  Capitulo IV: Problemas de aprendiz...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

LUCEA i MARTÍ "Motivació"

792 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
792
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
136
Acciones
Compartido
0
Descargas
6
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • “ Motivació” no existeix. És un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar perquè la gent pensa el que pensa i es comporta com ho fa. La “motivació” és un calaix de sastre que amaga un ventall de significats. Quan diem que un estudiant està motivat, gran part dels professors i els pares o les mares imaginaran a què ens referim: un alumne aplicat, entregat i entusiasta que té raons per aprendre, que estudia amb vigor i intensitat, i que no afluixa fàcilment. Amb tot, se’ns faria feixuc haver d’especificar-ho més. Tampoc no tindrem cap problema a l’hora de fer-nos al cas d’un alumne “desmotivat” però tampoc podrem descriure en què consisteix la “desmotivació”. La “motivació” entronca amb un dels aspectes més bàsics de la ment humana i té un paper importantíssim a l’hora de determinar l’èxit o el fracàs de qualsevol situació d’aprenentatge.
  • El capteniment humà té dues dimensions bàsiques, la direcció i la magnitud (la intensitat). Per tant la motivació s’ha d’aplicar a totes dues: la tria d’una acció en particular, l’esforç esmerçar en aquesta acció i la persistència demostrada. (aquí et passaré un quadre, la taula 1, que a casa no tinc escàner) “ Sens dubte, el veritable problema de la motivació és que tothom vol una resposta senzilla i única. Els docents busquen aquesta pedagogia unívoca que, un cop aplicada, faci que els alumnes vulguin fer deures a casa, presentar-se a classes de reforç extracurricular, treure bones notes i grans expedients. Malauradament hem de ser realistes, i motivar els alumnes (tant s’hi val ahir, avui com demà) mai no serà un procés únic i simplista.” (David Scheidecker i William Freeman 1999: 117) (aquí van la taula 2 i la taula 3)
  • El model que tria aquest llibre és nou (aquí posaria novetòs però veig que no existeix, ai!) perquè està fonamentat en un enfocament orientat al procés (tooooma, la cosa s’anima!). Això significa que agafa una perspectiva dinàmica de la motivació, que mira de donar compte dels canvis que pateix la motivació amb el temps . La motivació dels alumnes fluctua, té els seus alts i baixos i per això pot resultar útil incloure una dimensió temporal en un model de motivació que s’hagi d’aplicar a l’aprenentatge escolar (cf. Dörnyei 2000). Per tant, les fases de l’enfocament orientat al procés són (aquí va la figura 2): Generar : la dimensió motivacional lligada a aquesta fase es pot anomenar motivació per elecció , la motivació generada comporta la selecció de l’objectiu o de la tasca que cal dur a terme. Mantenir i protegir activament la motivació generada mentre duri l’acció concreta. Aquesta dimensió motivacional s’ha anomenat motivació executiva i és d’allò més pertinent en entorns didàctics a l’aula. Retrospecció motivacional, que comença quan acaba l’acció i té a veure amb l’avaluació retrospectiva que els laumnes fan del procés. D’aquesta avaluació de les experiències passades feta durant la fase retrospectiva dependran les activitats que estaran motivats a emprendre en el futur.
  • No podem emprar estratègies de motivació d’èxit en un “buit motivacional”. Cal un seguit de condicions prèvies que són un requisit sine qua non: conducta adient del docent i bona relació amb els estudiants, ambient a l’aula agradable i de suport, grup d’alumnes cohesionat i amb normes de grup adequades. Pel que fa al docent , cal: entusiasme, el compromís i les expectatives respecte l’aprenentatge dels alumnes la relació amb els alumnes, i la relació amb les mares i pares dels alumnes. Si els alumnes s’adonen que al professor tant li és aquesta percepció és la manera més ràpida de fer-los trontollar la motivació. L’absència espiritual (i, de vegades, física) del professor envia un missatge tan potent als alumnes (“Tant hi fa!”) que tothom, fins i tot els més aplicats, acabaran ressentint-se’n i desmoralitzant-se. Jere Brophy (1998) “ si tractes els teus alumnes com si ja tinguessin moltes ganes d’aprendre , és més probable que mostrin realment les mateixes ganes; han de saber que esperes que mostrin curiositat...” Pel que fa a l’ambient agradable i reconfortant a l’aula , cal: Fixar una norma de tolerància Fomentar l’assumpció de riscos Aportar humor i aconsellar fer-ne ús Animar els alumnes perquè personalitzin l’entorn de l’aula segons els seus gustos. Pel que fa al grup cohesionat , cal: Crear un grup cohesionat (aquí va un quadre titulat estratègia 6) Fixar normes de grup constructives (aquí va la taula 5) Disciplinar els alumnes que vulnerin les regles (estratègia 8)
  • LUCEA i MARTÍ "Motivació"

    1. 1. Una proposta perquè la &quot;generació desmotivada&quot; aprengui llengua&quot; (ESO ) Esther Lucea Teruel Anna Maria Martí Solé Metodologia de l’Ensenyament de la Llengua 7 de novembre de 2011
    2. 2. <ul><li>És un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar perquè la gent pensa el que pensa i es comporta com ho fa. </li></ul><ul><li>És un calaix de sastre que amaga un ventall de significats. </li></ul><ul><ul><ul><li>Un alumne està motivat perquè notem que és i està aplicat, entregat i entusiasmat... de cara a l’acte d’aprendre? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Un alumne desmotivat és i està a les antípodes de l’anterior exemple? </li></ul></ul></ul><ul><li>La “motivació” entronca amb un dels aspectes més bàsics de la ment humana: EL CAPTENIMENT HUMÀ que té un paper importantíssim a l’hora de determinar l’èxit o el fracàs ens els processos d’aprenentatge. </li></ul>
    3. 4. <ul><li>Hi ha dos tipus de motivació: </li></ul><ul><li>MOTIVACIÓ INTRÍNSECA que es relaciona amb la meta que persegueix un subjecte en termes d’experiència del sentiment de competència i autodeterminació. El resultat és la realització mateixa i no depèn de cap premi extern. </li></ul><ul><li>MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA que està relacionada amb la realització d’unes tasques per tal d’aconseguir un premi o bé evitar un càstig. </li></ul>
    4. 5. <ul><li>La consigna mediàtica sembla clara: </li></ul>“ Los estudiantes españoles no sólo se sitúan significativamente por debajo de la media de la OCDE por su capacidad lectora en Internet, sino que sus resultados son incluso peores en términos comparativos de los que habían obtenido en el informe   PISA sobre habilidad para entender textos impresos.” “ Lectura en textos impresos … .La peculiaridad de España es que el porcentaje de alumnos que alcanzan la excelencia es muy inferior a la media, y así sólo un 0,2 % entran en el nivel 6, el máximo, frente al 1 % en el conjunto de la OCDE, y únicamente un 3,4 % en el siguiente, comparado con el 7,5 % de media.” “ comparar los sexos … las calificaciones medias de las chicas son 19 puntos superiores a las de los chicos, cuando en la OCDE llegan a ser de 24 puntos. Esa brecha de género únicamente es menor en Corea del Sur (18 puntos), Dinamarca (6) y ya fuera de la organización en Hong Kong (8) y Colombia (3)…” On ens porta aquest camí tortuós?
    5. 6. <ul><li>Què diuen “alguns” professionals i els gestors polítics? </li></ul><ul><li>“ La obligatoriedad hasta los 16 años unida a una posible falta de autoestima en los alumnos hace que una gran parte de los alumnos que se encuentran en 2° o 3° de ESO no muestren ningún interés en aprender ” </li></ul><ul><li>“ Una gran majoria dels alumnes només espera acabar els primers cursos per obtenir un certificat o una titulació i, immediatament, abandonar els estudis…” </li></ul><ul><li>“ El malestar en el aula está originado por este tipo de alumnos totalmente desmotivados. ” </li></ul><ul><li>'La frustración que un día te puede producir un chaval problemático es mayor que la satisfacción que te dan los otros 24. Y a consecuencia de esto es verdad que nuestra actitud puede que cada vez sea más negativa'. </li></ul>
    6. 7. <ul><li>La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida al mateix temps que es deixa l’individu en llibertat perquè es pugui desenvolupar. </li></ul><ul><li>Si un dia han d’arribar la salvació i l’ajuda, només podrà ser a través dels infants perquè són ells els creadors de la humanitat. </li></ul><ul><li>Aquesta és la nostra obligació respecte als infants: donar-los un raig de llum i continuar el nostre camí. </li></ul>
    7. 8. <ul><li>RELACIONAR els objectius de les explicacions amb els objectius dels alumnes. </li></ul><ul><li>PORTAR EL MÓN REAL A L’AULA i tractar aspectes que, a banda de preceptius, fomentin l’interès dels alumnes. </li></ul><ul><li>LA PREGUNTA com a eina de motivació no pas com a judici de competències. </li></ul><ul><li>AJUDAR a reconèixer tant la capacitat com el sentiment de frustració. </li></ul><ul><li>PERSONALITZAR el tracte amb l’alumne dedicant-li temps exclusiu per parlar dels temes acadèmics i, fins i tot extraescolars (tutories). </li></ul><ul><li>POTENCIAR EL TREBALL COOPERATIU que trameti un missatge de cohesió com a grup i de reforç com a individus. </li></ul>
    8. 9. <ul><li>Un model innovador que es fonamenta en l’enfocament orientat al PROCÉS. </li></ul><ul><ul><li>Això és, prendre una perspectiva dinàmica de la motivació i estar atents als canvis que pateix la motivació amb el temps. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La motivació dels alumnes fluctua, té els seus alts i baixos i per això pot resultar útil incloure una dimensió temporal en un model de motivació que s’hagi d’aplicar a l’aprenentatge escolar (cf. Dörnyei 2000). </li></ul></ul></ul><ul><li>FASES: </li></ul><ul><li>GENERAR la dimensió motivacional lligada a aquesta fase ( motivació per elecció) , la motivació generada comporta la selecció de l’objectiu o de la tasca que cal dur a terme. </li></ul><ul><li>MANTENIR I PROTEGIR la motivació generada mentre duri l’acció ( motivació executiva) i és d’allò més pertinent en entorns didàctics a l’aula. </li></ul><ul><li>RETROSPECCIÓ MOTIVACIONAL que s’inicia quan acaba l’acció i té a veure amb l’avaluació retrospectiva que els alumnes fan del procés. </li></ul><ul><ul><li>D’aquest punt en dependran les activitats que estaran motivats a emprendre en el futur. </li></ul></ul>
    9. 12. <ul><li>QUÈ? Una aula Facebook </li></ul><ul><li>QUAN? Durant el segon semestre (si funciona, ho mantindrem la resta de curs) . </li></ul><ul><li>COM? A partir de la lectura del llibre Un estiu amb l’Anna i aprofitant el programa 1X1 que comporta que cada alumne tingui el seu pc a l’aula. </li></ul><ul><li>PER QUÈ? Per aprendre llengua mentre debatem: per aprendre a comunicar i comunicar-nos . </li></ul>
    10. 13. <ul><li>El nostre objectiu és potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes </li></ul><ul><li>És una eina que ens ajudarà a fer créixer l’esperança d’èxit dels alumnes </li></ul><ul><li>Reforcem l’orientació envers els objectius per part dels alumnes </li></ul><ul><li>Adaptem els materials docents als alumnes perquè els siguin rellevants </li></ul><ul><li>Generar creences realistes entre els alumnes </li></ul><ul><li>Trenquem la monotonia. </li></ul><ul><li>Variem el procés: canviem el canal, els exercicis, el format d’organització, l’estil de presentació... </li></ul><ul><li>Hi ha un NOU repte, un NOU contingut interessant pels alumnes, innovador, intrigant, exòtic, fantàstic... un element personal </li></ul><ul><li>Impliquem més als alumnes (pactem normes) </li></ul><ul><li>Facilitem la participació activa dels alumnes (participació i responsabilitat) </li></ul>
    11. 14. <ul><li>Cada dia de classe es proposaran 3 temes de debat relacionats amb la lectura del llibre: </li></ul><ul><ul><li>Creus que l’Oriol és un immadur perquè no accepta beure alcohol? </li></ul></ul><ul><ul><li>L’Anna és una “motivada”? </li></ul></ul><ul><ul><li>La nova parella de la mare de l’Oriol és el detonant perquè ell vulgui escapar? </li></ul></ul><ul><ul><li>Per què creus que falla la comunicació entre l’Oriol i la seva mare? </li></ul></ul><ul><ul><li>La nova colla d’amics que fa l’Oriol és determinant per a la seva vida? </li></ul></ul><ul><ul><li>T’esperaves un final infeliç? </li></ul></ul><ul><ul><li>… </li></ul></ul>
    12. 15. <ul><li>Cada alumne haurà de fer un mínim de 3 intervencions cada dia del debat no menor de tres línies i no superior a 10 línies. </li></ul><ul><li>ES PODRÀ UTILITZAR el nou llenguatge escrit que comporten les noves eines telemàtiques i les noves formes de comunicació, sota criteris pactats, clars i que s’ajustin a la normativa. </li></ul>
    13. 16. <ul><li>NO ESCRIUREM : </li></ul><ul><li>Io (jo) </li></ul><ul><li>Dios (adéu) </li></ul><ul><li>PK (per què? perquè) </li></ul><ul><li>XO (però) </li></ul><ul><li>OK </li></ul><ul><li>ESCRIUREM: </li></ul><ul><li>Jo (són igualment dues lletres!!) </li></ul><ul><li>Dw (i explicarem que és una uau) </li></ul><ul><li>PQ (tenim una Q, usem-la) </li></ul><ul><li>XÒ (l’accent obert ens fa singulars) </li></ul><ul><li>DK (recuperem el “d’acord”) </li></ul>Ens interessa establir una certa normativa en aquesta nova forma d’expressió. L’anirem discutint, raonant i pactant en cada cas i així, treballarem aspectes ortogràfics, fonètics i gramaticals que ens atorgaran identitat (consciència lingüística) fins i tot en aquest tipus de missatges:
    14. 17. <ul><li>L’experiència ha de permetre recuperar l’interès i la motivació dels alumnes a partir d’una eina que els hi és atractiva i que tots coneixen. </li></ul><ul><li>L’èxit de la iniciativa depèn del seu sentit de responsabilitat (confiança). </li></ul><ul><li>Assajarem una nova relació docent/alumne amb unes normes pactades i uns objectius comuns. </li></ul><ul><li>Treballarem la llengua des del debat i anirem polint les errades (política de pactes). </li></ul><ul><li>Aconseguirem sembrar una certa llavor que normativitzi l’ús del llenguatge que els joves fan, actualment, a la xarxa. </li></ul>
    15. 18. <ul><li>ALONSO, J. (1995): Orientación educativa. Teoría, evaluación e intervención. Capitulo IV: Problemas de aprendizaje (II): Evaluación y mejora de la motivación hacia el aprendizaje. Madrid. Síntesis. </li></ul><ul><li>BORGES, F. (2005). «La frustración del estudiante en línea. Causas y acciones preventivas». Digithum [artículo en línea]. UOC. N.º 7. [consulta: 10/2011].<http://www.uoc.edu/digithum/7/dt/esp/borges.pdf </li></ul><ul><li>DÖRNEI, Z. (2008). Estratègies de motivació a l'aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC. </li></ul><ul><li>ESCAÑO, J.; GIL DE LA SERNA, M. (2000). “¿Favorecemos que nuestros hijos estén motivados por el trabajo del colegio? Cuestionario para padres y madres”. Aula de innovación educativa nº 95, pp.6 – 8. </li></ul><ul><li>“ L’exemple de’n Jordi” : [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.xtec.cat /~joriola2/personal/motivar.htm </li></ul><ul><li>MARINA,J.A. (1997). El misterio de la voluntad perdida. Barcelona. Anagrama. [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.geocities.com/motivacionescolar . </li></ul><ul><li>“ MARIA MONTESSORI , la pedagogia de la responsabilidad y la autoformación” [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm </li></ul><ul><li>MÉTODO MONTESSORI a www.psicopedagogia.com [en línia] [consulta: 10/2011] </li></ul>

    ×