2. La primera manifestació literària en llengua
catalana va ser la poesia lírica popular
(relacionada amb la vida quotidiana, de
transmissió oral, anònima, creada pel poble i
per al poble) en llengua catalana.
Pel que fa a la lírica culta (de transmissió
escrita), fins al segle XII s’havia escrit
exclusivament en llatí i era de temàtica
religiosa.
3. En el segle XII neix la primera poesia lírica
culta escrita en una llengua romànica: la
poesia trobadoresca, escrita en occità.
Aquesta poesia, apareguda al sud del territori
de l’antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que
en el segle XIII arribarà als territoris de la
Corona d’Aragó i del nord d’Itàlia.
Els trobadors catalans copiaran no només la
forma i la temàtica d’aquesta poesia, sinó
també la llengua.
4. Per tant, la poesia lírica culta que s’escriu a
Catalunya des del segle XIII al segle XV serà
creada en llengua occitana. Ausiàs March serà
el primer poeta que farà lírica culta en català,
ja en el segle XV.
Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en
català.
Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran
el nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica
culta en occità s’anomenaven TROBADORS.
5. Per tant, la poesia trobadoresca:
oÉs la primera poesia lírica culta escrita en llengua
romànica (l’occità)
oÉs, en la majoria dels casos, d’autor conegut.
6. La poesia trobadoresca va néixer a la primera
meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la
zona coneguda com a "Provença", "Occitània"
o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual
Estat francès. La llengua pròpia d’aquest
territori és l’occità, també conegut com
provençal o llengua d’oc.
7.
8. En el segle XII, Occitània no formava una
única entitat política, sinó que estava dividida
en territoris independents governats per
senyors feudals (Aquitània, Gascunya,
Montpeller, Provença, etc).
Al sud d’aquest territori estava el regne de
Catalunya i Aragó i al nord, el regne de
França.
Alguns dels nobles feudals occitans eren més
poderosos que el mateix rei de França.
9.
10. Les raons per les quals les primeres
manifestacions de lírica culta als territoris de
la Corona Catalanoaragonesa foren en
llengua occitana i no en català són diverses:
La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit
arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres
terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya)
van copiar no només el model poètic, sinó
també la llengua.
11. La proximitat geogràfica va afavorir les relacions
polítiques, comercials, culturals i econòmiques
entre Occitània i els comtats catalans.
Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània
havien estat sempre molt estretes i es van
consolidar amb el casament del comte Ramon
Berenguer III amb Dolça de Provença l'any 1112.
La similitud entre les llengües catalana i occitana va
afavorir que aquesta última pogués ser usada pels
trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
12. Els senyors feudals occitans eren, en la seva
majoria, vassalls del rei de Catalunya i
Aragó.
Tant França com la Corona d’Aragó
aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se
els territoris occitans.
Catalunya, durant dos segles, va mantenir
estretes relacions amb Occitània.
13. A principis del segle XIII, el rei de França,
Felip August, decideix una expansió cap al
sud dels seus territoris, per afegir Occitània a
les seves possessions i acabar amb la
independència dels poderosos nobles feudals
occitans.
El rei de França buscarà una excusa de
caràcter religiós per dur a terme la seva
expansió. Aprofitant que la majoria de la
població occitana, inclosos molts dels
senyors, professava el catarisme, considrada
una heretgia per l’Església, convocà una
croada amb l’ajuda dels exèrcits del Papa.
14. Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu
senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el
Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per
combatre els exèrcits croats.
Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de
Muret defensant els seus vassalls occitans.
S’acaben aquí les aspiracions de la Corona
d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill
de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els
seus territoris cap al sud, conquerint terres
musulmanes.
15. Molts occitans acusats de càtars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres
catalanes, en les corts dels nobles catalans,
on portaran el model de la poesia
trobadoresca que començarà a ser conreada a
la Corona d’Aragó per trobadors catalans.
16.
17. Anomenem "trobadors" exclusivament als
autors de la poesia lírica provençal que creen
les seves obres entre els segles XII i XIII,
primer al sud de la Gàl·lia, i després a
Catalunya i al nord d'Itàlia.
El seu nom deriva del verb "trobar", en el
sentit de "crear literàriament". Durant aquests
segles, la paraula "poeta" estava reservada
per als autors de poesia culta en llatí. En
contraposició, els trobadors escrivien les
seves composicions en llengua vulgar.
18. La poesia trobadoresca es recitava
acompanyada de música. El trobador era
l’autor tant de la lletra com de
l’acompanyament musical. Per tant, havia de
ser un home culte, ja que sabia llegir i
escriure i, a més, música.
Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.
També hi havia trobadors de condició social
més baixa.
La poesia dels trobadors ens ha arribat
recollida en “cançoners”.
19. En els cançoners trobem la lletra i la notació
musical d’aquestes poesies.
20. En els cançoners també s’hi incloïen les
“Vidas” (biografies dels trobadors) i les
“Razós”, petits textos on s’explicava el
perquè de la composició de cada poesia.
El trobador, doncs, escrivia la lletra de la
poesia i en composava la música per tal que
la recitació anés acompanyada pel so d’un
instrument.
21.
22. Existeix una diferència clara entre “trobador” i
“joglar”:
TROBADOR: Autor de poemes musicals en
llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis,
senyors feudals...) o baixa. En el segon cas, es
convertien en professionals i vivien d'aquest art
(per exemple, Bernat de Ventadorn). Per als
trobadors nobles, en canvi, trobar era una
distracció, un complement per a la seva
personalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).
23. JOGLAR: Recitava en públic els poemes
compostos pels trobadors. Era d'estament social
baix i es dedicava professionalment a aquesta
activitat.
Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia
trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre
que els que es dedicaven a la recitació dels cantars
de gesta (epopeies medievals europees
en llengua romànica, redactades en vers i
transmeses originalment per joglars que
narren incidents llegendaris, sovint basats en
fets reals, que fan èmfasi en els combats
entre cristians i sarraïns) rebien el nom de
joglars èpics.
24.
25. Diem que la poesia trobadoresca és una
“poesia cortesana” perquè es desenvolupa a
les corts dels nobles i dels reis, primer a
Occitània i després, a Catalunya i al nord
d’Itàlia.
Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i
tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: l’amor, la guerra,
l’honor…
Els trobadors d’extracció social humil vivien a
les corts dels nobles, prínceps i reis dels
quals rebien una remuneració econòmica pels
seus serveis.
26. Durant els segles de naixement,
desenvolupament i expansió de la poesia
trobadoresca, l’occident europeu viu sota el
sistema social anomenat FEUDALISME.
La societat feudal estava estructurada d'una
manera jeràrquica i ordenada en el sentit
d'una piràmide, l'esquema bàsic de la qual
era la relació senyor-vassall. El vèrtex
d'aquesta piràmide era el monarca (el poder
del qual era més nominal que efectiu).
27.
28. Els estaments socials que tenien un graó
d’aquesta piràmide social per sobre, eren
vassalls d’aquells que ocupaven l’estament
superior. Però, a la vegada, podien ser
senyors dels que estaven en un graó inferior
de la piràmide.
En el feudalisme s’establia una relació o pacte
de vassallatge: entre el senyor i el vassall
s’establien un seguit d’obligacions.
29.
30. Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
SERVEI, ja fos militar o econòmic.
31. Per què diem que la poesia trobadoresca és
una “poesia feudal”? Perquè traslladarà les
relacions feudals entre un senyor i un vassall
a la poesia de temàtica amorosa.
DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca
“midons”, que vol dir “el meu senyor”. Serà com el
senyor feudal en un pacte de vassallatge.
TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”.
Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel
i lleial i a lloar-la en les seves poesies.
32.
33. VASSALLATGE FEUDAL
El senyor feudal té una situació social clarament
superior a la del vassall, a qui deu protecció.
El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui
defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn
totalment dels favors del senyor feudal.
POESIA TROBADORESCA
La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un
ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i
bona. Socialment estava per sobre del seu estimat.
Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o
senyor feudal) i, per tant, amb drets jurídics propis.
34. El trobador adopta una actitud suplicant envers la
dama: és l’om, el vassall, mentre que la dama és el
senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora
amb els seus poemes. Demana els favors de la
dama.
El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva
senyora i ell és el seu servent en l’amor.
La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un
senyor feudal.
El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la,
com feien els vassalls en el pacte de vassallatge.
35. El tema central de la poesia dels trobadors és
l'amor cortès. Molts estudiosos consideren
que el concepte d'amor que coneixem
actualment en la civilització occidental actual
prové, precisament, de la idea d'amor
desenvolupada en les poesies dels trobadors.
En aquest tipus d’amor, la dama serà
superior al seu enamorat, sigui quina sigui la
posició social d’aquest.
La dama es pot mostrar distant, mentre que
el trobador, el seu enamorat, li suplica els
seus favors.
37. Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no
és possible dins del matrimoni, que entre els
nobles acostumava a ser concertat per les
famílies. El veritable amor només podien
viure’l els amants.
38.
39. El trobador (om): És el vassall de la dama, el
seu servidor. Fins i tot si el trobador era un
rei o príncep i la dama a qui adreçava la seva
poesia era de categoria social inferior (una
dama noble), el poeta, com a vassall, se
situava immediatament per sota d'ella,
perquè sempre havia de ser el seu servidor. Li
devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.
40. El trobador, que ofereix el seu servei amorós a la
dama (sempre casada), ha de passar per quatre
fases abans d’aconseguir que ella li lliuri el seu
amor:
fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no
s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a
aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès
per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a
través de la poesia.
entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat
s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta
els seus poemes de servei amorós i els seus
juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del
seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un
floc de cabells...) o diners ("aver").
41. drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en
"drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca
consideren que, malgrat aquesta classificació,
l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors,
era bàsicament platònica. Aquesta afirmació és
vàlida per a alguns trobadors, però no es pot
acceptar de manera general, ja que altres
trobadors pretenien o van arribar a l'amor físic
amb les dames a qui adreçaven les seves
poesies.
42. La dama o midons: era la senyora feudal, la
"domina". Amb freqüència, rep el nom de
midons, "senyor meu", en masculí, que
mostra que el trobador-enamorat ha de ser
submís a la dama com si es tractés d'un
senyor feudal. La dama de la poesia
trobadoresca ha de ser casada.
Per tant, la relació amorosa entre la dama i el
trobador era adúltera. Com que la dama era
casada, el trobador havia de referir-se a ella
amb un pseudònim, anomenat senyal, per no
despertar les sospites del marit i dels
cortesans.
43. El marit o gilós: si la dama està casada, el
marit es converteix en el "gilós". Per això
apareix sempre en aquestes poesies com un
ésser roí, malvat, del qual s'han d'amagar.
Existeix la idea en aquesta poesia que la
dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no
l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de
l'interès i de la imposició.
44. Els envejosos maldients o lauzangiers: com
que el marit de la dama és un gran senyor
feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans,
aduladors que per aconseguir el favor del
senyor, espien la relació entre el trobador i la
dama, sempre atents a qualsevol infidelitat
que pugui cometre la dama per anar-la a
explicar al senyor. Per tant, juntament amb el
senyor, els lauzangiers es converteixen en
enemics del trobador.
45. De temàtica amorosa:
La cançó: serveix per expressar les lloances a la
dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir,
representa la traspossició de les relacions de
vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i
una pastora (que té totes les característiques i les
qualitats d'una dama noble), a la qual pretén
enamorar.
46. Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de
l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb
la seva dama, perquè l'alba representa la separació,
ja que poden descobrir-los junts. En aquestes
composicions apareix un nou personatge, el gaita
(el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila
que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els
amants estan junts.
47. Poesia d’atac personal
Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un
personatge, a la vegada que serveixen per fer
propaganda de les idees del trobador sobre aquest
personatge.
Altres temes
El plany: composició en què el poeta lamenta la
mort d'algun personatge important o d'un amic.
La canço de croada: composició que el trobador fa
per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a
les croades.
La tensó: debat o discussió entre dos trobadors
sobre temes diversos (qüestions amoroses,
literàties o polítiques).
48. OCCITANS
Guillem IX d’Aquitània
Jaufré Raudel
Arnaut Daniel
Marcabrú
Cercamón
Bernat de Ventadorn
Giraut de Bornelh
Raimbaut d’Aurenga
49. CATALANS
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
Berenguer de Palol
