Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors

Barcelona
Activa
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació

Docent: Nina Costa Guerra

Data

Ajuntament
de Barcelona

Barcelona Activa: Qui som?
Barcelona Activa, integrada en l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, és l’organització executora de les
polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.
Des de fa 25 anys impulsa el creixement econòmic de Barcelona i el seu àmbit d’influència donant suport a
les empreses, la iniciativa emprenedora i l'ocupació, alhora que promociona la ciutat internacionalment i els
seus sectors estratègics; en clau de proximitat al territori.

Barcelona Activa va ser guanyadora del Gran Premi del Jurat 2011, atorgat per la DG d’Empresa i Indústria de
la Comissió Europea en el marc dels European Enterprise Awards, per la iniciativa empresarial més creativa i
inspiradora d’Europa.

www.bcn.cat/barcelonactiva

Pàg 2

Ajuntament
de Barcelona

Àrees d’activitat de Barcelona Activa
Barcelona Activa s’estructura en tres grans blocs de serveis a les Empreses, a l’Emprenedoria i
a la Ocupació. La Formació és un instrument transversal present en els tres blocs, així com
també tot el relacionat amb l’economia social.

Empresa

Emprenedoria

Capacitació
Professional
i Ocupació

Formació

Economia Social


Pàg 3

Ajuntament
de Barcelona

Una xarxa d’Equipaments Especialitzats

Seu Central

Parc Tecnològic
BCN Nord

Centre
Iniciativa Emprenedora

Incubadora
Glòries

Almogàvers
Business Factory

Centre
Desenvolupament
Professional Porta22

Cibernàrium
MediaTIC

Convent
de Sant Agustí
Xarxa de Proximitat

Can Jaumandreu

Ca n’Andalet

13 antenes Cibernàrium a biblioteques
10 punts d’atenció en Ocupació


Pàg 4

Docent: Nina Costas Guerra

Pàg 5


Què protegim amb la Propietat Industrial?
Amb la Propietat Industrial obtenim uns drets en exclusiva sobre determinades
creacions immaterials que es protegeixen com a verdaders drets de propietat.
A Espanya hi ha varis tipus de drets de Propietat Industrial.

Què protegim amb la Propietat Intel·lectual?
Totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades
per qualsevol mitjà o suport tangible o intangible que es coneixi actualment o
es coneixi amb un futur:

Motor turbo 6V de BMV
Pàg 6


Propietat Industrial
1Patents i Models d’Utilitat
2Dissenys Industrials
3Marques i noms comercials

Popietat Intel·lectual
Llibres,...
composicions musicals,..
Obres dramàtiques, coreografies, obres
de teatre,
Obres de cine i obres audiovisuals
Les escultures, les pintures
Projectes, plànols, maquetes...
Gràfics, mapes ....
Les obres fotogràfiques
Els programes d’ordinador (Titularitat)
altres

Pàg 7


QUÈ ÉS LA PROPIETAT INDUSTRIAL?
A España la propietat industrial és el Dret que protegeix totes les
creacions que estan relacionades amb la Indústria: com la Patent,
el Model d’utilitat, els dissenys,i els signes distintius.
Amb la Propietat Industrial obtenim uns drets en exclusiva sobre
determinades creacions immaterials que es protegeixen com a
verdaders drets de propietat.
A Espanya hi ha varis tipus de drets de Propietat Industrial:
1 Les PATENTS I MODELS D’UTILITAT: Llei 11/1986 de Patents,
de 20 de març
2 Els DISSENYS (I DIBUIXOS) INDUSTRIALS: Llei 20/2003, de 7
de juliol, de Protecció Jurídica del disseny Industrial
3 Les MARQUES I NOMS COMERCIALS: Llei 17/2001 de 7 de
desembre, de marques

Pàg 8


CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL
•La Propietat Intelectual, o Drets d’Autor, és una Propietat peculiar per la seva
especial vinculació amb el seu creador. D’acord amb la definició de la WIPO (World
Intellectual Property Organization) OMPI és :
Definició amb sentit ampli Vs sentit estricte

Sentit estricte: La propietat intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres
fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una
propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a
posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que sigui
un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar. Les lleis
de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació
amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. També
és important ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procés de
creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden
protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Només queda protegida la seva
expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser
objecte de registre

Pàg 9


CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL

•Aquest Dret neix pel fet de la seva creació o divulgació, NO pel seu Registre

•Es un Dret qüasi Absolut pel seu creador (l’autor d’una peça musical o un llibre...)
•Els titulars de drets derivats (els intèrprets, els lectors, traduccions...), tenen una
protecció de determinats drets morals basats en els aspectes creatius de la seva
activitat.
Els drets afins a tots ells (Les fotos, els enregistraments, els suports mecànics,
produccions audiovisuals...) tenen una protecció molt menor pel que fa a l’autoria i
solen limitar-se als aspectes patrimonials, doncs el que es protegeix més és la
inversió empresarial.

Regulació: Llei de la Propietat Intel·lectual 1/1.996, 12 de Abril, modificada posteriorment
per la Llei 23/2.006 de 7 Juliol

Pàg 10


PROPIETAT INTEL·LECTUAL: FET GENERADOR I AUTORS

Art 1 LPI: La PI d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor
pel sol fet de la seva creació.
La creació és l’únic títol vàlid d’adquisició originària de la PI d’una obra.

Art 5 LPI AUTOR: es considera autor a la persona natural que crea una
obra literària, artística o científica. També se’n podran beneficiar les
persones jurídiques en els casos previstos per la LPI.
Tipus d’obres: Anònimes i seudònimes (serà autor qui apareixi a l’obra
com a tal).
Obra en col·laboració: els drets d’autor corresponen a tots els autors en
la proporció que ells determinin. Obres col·lectives: obra multimedia, drets
per la persona Jª que la promou i inverteix i obra composta: recull
d’obres d’altres autors.
Pàg 11


DURACIÓ DELS DRETS DE PI

PROTECCIÓ:
Als titulars Primaris: La protecció és més amplia que la general de la
Propietat Industrial, ja que no va lligada a la necessitat del progrés
tecnològic. Els drets d’autor duren tota la vida de l’autor més 70 anys
després de la seva mort.
Titulars Derivats : 50 anys

Titulars Afins : 25 anys
Transcorreguts aquests terminis les propietats desapareixien perque
s’integren al domini públic i les obres podran ser utilitzades per
qualsevol persona sempre que es respectin els “drets Morals indefinitis”:
l’Autoria i la Integritat de l’obra

Pàg 12


On podem protegir les nostres creacions
intel·lectuals?

•

Per protegir la propietat intel·lectual anirem al registre de la propietat
intel·lectual. N’hi ha a Barcelona i a Madrid i tenen convenis internacionals
en els països de la OMPI per que tot allò que registrem quedi protegit arreu
del món.
• El registre d’una obra intel·lectual és DECLARATIU, significa que sols és una
prova fidedigna de que la obra és de la persona que l’ha registrat, ja que una
obra és teva pel sol fet de crear-la. I per tant, no és un dret constitutiu, on el
dret de propietat neix a partir del moment que es registra.
• També es pot protegir per dipòsit Notarial (software, webs...)
Pàg 13


I on protegim les nostres invencions i altres títols
de Propietat Industrial? Patents, dissenys i signes distintius

Criteris de protecció en funció del què volem protegir i del criteri de la
territorialitat, anirem a diferents Oficines. Per ex: farem la sol·licitud de la
patent nacional a la OEPM, per Europea la EPO i per la PCT la OMPI a través
de la OEPM
NOVETAT: S’ha arribat a un acord per la Patent Comunitària,
menys Espanya i Itàlia

www.oepm.es
http://www.wipo.int

http://www.epo.org
Pàg 14


La OFICINA ESPANYOLA DE PATENTS I MARQUES (OEPM)
intervé en el reconeixement dels drets de la Popietat Industrial.
Què fa la OEPM?

La Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) es un Organismo
Autónomo del Ministerio de Industria, Energía y Turismo que impulsa
y apoya el desarrollo tecnológico y económico otorgando protección
jurídica a las distintas modalidades de propiedad industrial mediante
la concesión de patentes y modelos de utilidad (invenciones); diseños
industriales (creaciones de forma); marcas y nombres comerciales
(signos distintivos)
- Oficina informativa: respecto a las diferentes formas de
protección de la propiedad industrial.
- Nivel Internacional, la OEPM representa a España en los
distintos foros y organizaciones internacionales que se encargan de
la propiedad industrial e intelectual

Pàg 15


Descripció de la naturalesa de la propietat industrial:
Peculiaritat de la Propietat Industrial: la seva exclusivitat, és un dret
excloent i exclusiu (no passa amb la propietat intel·lectual)
Exclusiu: el seu propietari és l’únic autoritzat a explotar econòmicament
aquesta propietat.
Excloent: Els altres s‘han d’abstenir d’intervenir en aquesta explotació
SENSE l’autorització del seu propietari.
No poden haver dos propietaris d’un mateix objecte (a no ser que hi hagi
acord entre les parts)
TERRITORIALITAT DE LA PROTECCIÓ:
La protecció té caràcter territorial i també és temporal (no dura tant com la
cosa sobre la que recau la protecció)

Pàg 16


-Hi ha Tres Nivells de Protecció Territorial:
NACIONAL (en el país d’origen)
Com les marques, patents i dissenys industrials.
EUROPEU (inclou tota la CE 28 països), amb seu a Munich

La protección de la patente mediante La VIA EUROPEA de
protección:
Mediante una solicitud de patente europea directa incluye la
designación de los Estados europeos adheridos al Convenio sobre
la concesión de Patentes Europeas (38 países en marzo de 2012).
La solicitud de patente europea se tramita en la Oficina Europea de
Patentes, y la concesión produce el efecto de una patente nacional
en cada uno de los Estados para los que se otorga.

Pàg 17


• Estados Miembros (en abril 2012):

Estats vinculats al Conveni de la Patent
Europea
AT Austria

FI Finlandia

LV Letonia

SE Suecia

AL Albania

FR Francia

LT Lituania

SL Eslovenia

BE Bélgica

GB Reino Unido

LU Luxemburgo

SK Eslovaquia

BG Bulgaria

GR Grecia

MC Mónaco

SM San Marino

CH Suiza

HR Croacia

MT Malta

TR Turquía

CY Chipre

HU Hungría

NL Países Bajos

CZ República Checa EI Irlanda

NO Noruega

DE Alemania

IS Islandia

PL Polonia

DK Dinamarca

IT Italia

PT Portugal

EE Estonia

LI Liechtenstein

RO Rumanía

ES España

LK Macedonia

RS Serbia

Estats que han signat acords d’extenssió (a data d’abril 2012):
BA Bosnia y Herzegovina
ME Montenegro
(2013) Croàcia
Pàg 18


•i a partir 2014 entra en Vigor la PATENT COMUNITÀRIA menys
Espanya i Itàlia, perquè? Per desacord en l’idioma oficial
•DISSENY COMUNITARI (28 països per recent incorporació de
Croàcia)
•MARCA COMUNITÀRIA (28 països)

ÀMBIT INTERNACIONAL
PATENTS –La Via Internacional o PCT permet sol·licitar
la protecció per una invenció en cada un del Estats que
formen part del Tractat Internacional PCT (144 países el
març de 2012), amb una sola sol·licitud, denominada
sol·licitud internacional (tractat de cooperació per
patents)

Pàg 19


MARQUES INTERNACIONALS
Els països que integren el Sistema de Madrid, que compren 2
tractats internacionals que són: l’Arreglo de Madrid i el Protocolo
de Madrid), actualment són 80.

DIBUIXOS I MODELS INTERNACIONALS
El disseny Internacional s’enmarca en un sistema de Registre
Internacional de Dissenys per països que estan integrats al “Arreglo
de La Haya” (una única sol·licitud) que comprén les Actes de 1934,
1960, 1967, Protocol de Ginebra de 1975 i l’ “Acta de Ginebra de
1999”.
Exemple de disseny Int: Botella Coca-cola

Pàg 20


Què és una patent? Aerogenerador
eòlic de turbina vertical (molí de vent pels
oceans)

I un Model d’Utilitat? Cub de neteja
amb separador d’aigües

Pàg 21


Requisits patent:com ha de ser una patent
Definició: Una Patente es un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una

invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular.
Como contrapartida, la patente se pone a disposición del público para general conocimiento.
El derecho otorgado por una patente es sobre todo "el derecho de excluir a otros" de la
fabricación, utilización o introducción del producto o procedimiento patentado en el comercio.

Duració: 20 anys
Requisits:

Novetat
Activitat Inventiva
Susceptible de fabricació industrial
Període de tramitació, mín 30 mesos
Informe estat de la tècnica

Pàg 22


PROTECCIÓ DELS PRODUCTES I PROCEDIMENTS
NOUS: LES PATENTS
1 Es poden protegir per Patent d’invenció, sempre que siguin susceptibles
d’aplicació industrial: que es puguin fabricar
2 Han de ser nous i posseir activitat inventiva, és a dir, no poden haver estat
inventats abans i estar al mercat i no poden ser obvis per un expert en la
matèria. Han de tenir la “xispa” inventiva........aportar alguna cosa a la
tècnica!
IMPORTANT: perque l’Estat concedeixi la patent d’invenció, és important
que l’emprenedor no faci divulgació del seu producte o procediment
3 Sols el farem públic quan s’hagi sol·licitat la Patent a la OEPM, de no ser
així, no compleix el requisit de novetat.

Pàg 23


Què

ha de fer l’emprenedor
Si crees una web, no publiquis la teva invenció a la web, ni
facis articles que parlin d’aquesta.
Si has de posar en coneixement el teu nou producte
o procediment fes-ho amb estrictes condicions de
confidencialitat Recorda el contracte de
confidencialitat!
Compte amb les tesis doctorals i les ponències i
seminaris, publicacions en revistes, també
descarten la novetat.
Pàg 24


Què ha de fer l’emprenedor amb el seu nou producte?

1. Demanar l’informe tecnològic: Pot ser el teu invent ja està patentat (igual o similars).
2 Presentar la sol·licitud de Patent a la OEPM
3. Fes unes indagacions de si hi ha interès en el mercat per la seva fabricació.
4. Sol·licitada la patent estarà en 18 mesos en secret.

5. Examen de forma i de fons
6. Informe de l’Estat de la tècnica: publicació de la patent i IET.
Comença termini d’oposicions

Pàg 25


7. Seguiment pel procediment general o Examen Previ
8.

Passats 3-4 anys l’OEPM et concedirà la Patent per un període de 20 anys.

9.
Hauràs de mantenir en vigor la Patent per mitjà del pagament d’anualitats
(tasses)
10. Els drets exclusius que atorga la patent és per oposar-se a qualsevol
competidor o tercer que exploti sense el seu consentiment el seu producte o
procediment.

11.

Si qualsevol tercer vol explotar la patent haurà de pagar una llicència.

12. La OEPM atorga una protecció provisional des de la data de la seva sol·licitud.
Advertència del Patent Pending

Pàg 26


AVANTATGES DE REGISTRAR LA PATENT
•
•
•

4.
5.

6.
7.

L’EXCLUSIVITAT: Disfrutar del monopoli del producte
IMPEDIR QUE TERCERS PARALITZIN EL TEU PRODUCTE
EINA DE PRESTIGI I MARKETING: DONAR LA IMATGE D’EMPRESA
TECNOLÒGICAMENT ABANÇADA: (CV EMPRESA) Les clàusules de "Patent pending"
"producte patentat", etc… son reconegudes pels consumidors com a indicador de
qualitat i exclusivitat.
homologacions o subvencions, facilita la labor del dpt de Marketing
EFECTE DISUASSORI : frena la competència en alguns sectors tecnològics, retrassa la
sortida de genèrics
PUBLICACIÓ DE TECNOLOGIA, llibera la tecnologia i evita P posteriors d’altres
sol·licitants.
MECANISME LEGAL DEFENSIU
PERMET ATORGAR LLICÈNCIES. La patent és un actiu que pot llicenciar-se a tercers i
permet que el producte arribi allà on la nostra empresa no és capaç d’arribar.

Pàg 27


DESVANTATGES

1 ES FA PÚBLICA
2 IMPORTANT INVERSIÓ ECONÒMICA SI VOLEM QUE LA
NOSTRA PATENT TINGUI UN ÀMBIT GEOGRÀFIC MÉS
AMPLI QUE EL NACIONAL:
tot i això.....es paga a terminis,
es donen subvencions...
LA PATENT ÉS VITAL PEL DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC DEL PAÍS.
Pàg 28


Què passa si no protegim?

En 1961 Rafael Marquina va crear una vinagrera en forma de erlenmeyer amb un original
disseny antigoteig, amb quest invent va ser el guanyador del premi Delta d’Or ADI-FAD.
Però no va protegir la seva tecnologia (ni amb patent ni model d’utilitat, ni la seva forma
(model industrial). Varis anys després es va començar a comercialitzar per Vinçon com a
"vinagrera-anti-goteig" amb molt d’èxit, però no es va poder registrar aquest nom com a
marca. Li van sorgir moltes limitacions legals. La imitació legal es beneficiosa des del punt
de vista socio-econòmic ja que permet una baixada de preu i una major accessibilitat al
producte.

Pàg 29


La Vanguardia - 28.01.2007

A finals de 2006 la mol·lècula que tenia Pfizer en su “pipeline” para
substituïr la atorvastatina, el torcetrapid, va caure en els estudis clínics. Això
i els anuncis que posteriorment va fer l’empresa sobre la reducció de plantilla
i altres mesures va significar una caiguda de la bolsa d’un 10%.

Pàg 30

Les patents ajuden a la comercialització

Pàg 31

Respecte a la notícia anterior comentar que generalment els
productes són comercialitzats per empreses que, sense dubte
tenen ànim de lucre. Així, la probabilitat de comercialització
d’un producte va directament lligada a les seves perspectives
d’èxit econòmic. Aquest fet és molt més rellevant en els
productes que necessiten una forta inversió econòmica pel seu
desenvolupament i tenen moltes possibilitats de no arribar a un
bon fi, com és el cas de la industria farmacèutica.

La patent que va protegir la invenció del Dr. Pedroso als EEUU
va ser llicenciada a una empresa i la UB va rebre royalties per
la seva explotació durant alguns anys.

Pàg 32

PROTECCIÓ D’APLICACIONS TIC, APPS...

És el software patentable?
Normalment protecció per mitjà de copyright. “programa de ordenador”,
Ley de Propiedad Intelectual.
􀂙 ... però és el software patentable?
Cuando los programas de ordenador formen parte de una patente o un
modelo de utilidad gozaran, sin perjuicio de lo dispuesto en la presente
Ley, de la protección que pudiera corresponderles por aplicación del
régimen jurídico de la propiedad industrial. (Art. 96.3, Ley Prop. Int.)
Un “programa d’ordinador” pot ser patentable…... encara que no “com a
tal”

Pàg 33

Patentabilitat: Caràcter tècnic?
􀂙 Condició específica per a programes d’ordinador:
 El programa d’ordinador, quan s’executa, ha de proveïr un
“efecte tècnic addicional”.

 Efectes tècnics normals com el flux de corrents elèctrics no són
suficient.
Jurisprudència Oficina Europea de Patents
T1173/97 – IBM, T0935/97 – IBM

Hi ha caràcter tècnic quan...
•􀂙 Processat de dades físiques, paràmetres o variables de control
d’un procés industrial.
•􀂙 Processat que afecta la manera de funcionar d’un ordinador
 Estalviar memòria, augmentar rapidesa processador...
Seguretat transaccions, velocitat de transferència de dades...
Pàg 34

PATENTS:
Cas de NTP Vs RIM
Infracció:
Bloqueig de producte
NTP Inc. vs. Research in Motion Ltd. (Cas Blackberry)
•NTP és titular de patents relatives a tecnologia per wireless email.
•RIM rebutja adquirir una llicència per les patents.
•NTP inicia accions legals contra RIM per infracció de patents (2000).
•Negociacions per acord amistós infructuoses.
•Condemna contra RIM per infracció de les patents inclou l’ordre d’aturar les activitats
infractores (aturar el servei Blackberry).
•Departament de Defensa USA indica que servei Blackberry és “crucial per la seguretat
nacional”.
• RIM accepta un acord de llicència per 480 milions d’euros (Març 2006).

Pàg 35

Sentència patents
Model utilitat
TS Sta núm. 234/2007 d’1 de març
RJ 20071623
Envàs de cartró per gelats.
Frigo SA vs La Menorquina SA
Envàs de “Sorbi” de la Menorquina,
copiat de l’envàs “Calipo” de Frigo.
L’envàs “Sorbi” es retira del mercat i
paga danys i perjudicis

Pàg 36

Sentències
Cas vileda Vs Spontex: “Moncho
perfeccionado”
TS Sta de 22 de gener 2003.Recurs
cassació 9016/1997. Mocho Vileda

Cas Vileda vs Spontex.TS Sts núm.
541/2012 de 24 octubre 2012
2. Retirada del “Cabezal universal”
d’Espontex
3. MU sol·licitat per Vileda
anterior a Spontex

Pàg 37

SENTÈNCIES
Caso del “rodillo para utensilios de
pintar”. AP Sta de 19 abril 1995
AC1995976
Acción de nulidad por falta de
novedad.
Obligación de retirar la patente
del demandante
Acciones por violación de su derecho de exclusiva a consecuencia de la
fabricación y comercialización de un rodillo, que según afirma, constituye
copia servil del registrado a su favor, contra «Ordesa Comercial, SA»; la
demandada se ha opuesto a la demanda y ha formulado reconvención
mediante la que pretende la declaración de nulidad por falta de novedad del
modelo de utilidad del actor
Pàg 38

Model Utilitat: Requisits
•

•
•

Definició: Un Modelo de Utilidad es un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una
invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular. Como
contrapartida, el modelo de utilidad se pone a disposición del público para general conocimiento.
El derecho otorgado por un modelo de utilidad es sobre todo "el derecho de excluir a otros" de la fabricación,
utilización o introducción del producto o procedimiento patentado en el comercio.
Diferències amb Patent:
-Un modelo de utilidad se debe manifestar a través de la forma, estructura o constitución de un objeto para
lograr una ventaja técnica.
-Quedan excluidos los procedimientos (sólo pueden protegerse mediante patentes)
-No se realiza examen ni informe sobre el estado de la técnica.

-Su concesión es más rápida y su coste inferior
Duración: 10 años
Requisits: Igual que la Patent
Conclusió: invenciones de menor altura inventiva.

QUÉ POT PROTEGIR-SE PER MITJÀ D’UN MODEL D’UTILITAT?
Llista no exhaustiva
1. Utensilis ,2. Instruments ,3. Eines ,4. Aparells, 5. Dispositius o les parts d’aquest

Pàg 39

PATENTS: TÍTOL DE PROPIETAT

-

Una vegada definits els conceptes de patent i MU hem de saber que:
Encara que les patents siguin intangibles, són autèntics objectes de
propietat
Com a tals es poden: comprar, vendre, cedir, abandonar, canviar....
El valor d’una patent el determina el MERCAT, en funció de:
a) L’interés que generi el producte/procediment
b) Falta d’alternatives viables
c) Número d’empreses interessades en la tecnologia
Interessant saber que.... les patents amb examen de patentabilitat tenen
molt més valor pel Jutge.
A EEUU sols es concedeixin les patents amb examen de patentabilitat.

Pàg 40

VALORACIÓ D’UNA INVENCIÓ
En la valoració d’una invenció hem de tenir en compte els següents factors:
DISPONIBILITAT I PROTECCIÓ
1.Grau de desenvolupament de la invenció
2. La qualitat de la protecció de la propietat industrial-intel·lectual (com està
protegida, per P, MU, àmbit geogràfic, PI...)
3. La probabilitat i el cost de la industrialització i comercialització
POTENCIAL INNOVADOR
4. Grau d’innovació respecte el que ja és conegut
5. Avantatges que ofereixi: funcionalitat, disponibilitat, complexitat i inversió.
POTENCIAL DE MERCAT
6. Aplicabilitat i normativa reguladora
7. Oportunitat i dimensió del mercat
8. Absència de barreres de propietat industrial –intel·lectual (Risc infracció a
patents d’altres =FREEDOM OPERATE REPORT).

Pàg 41

QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION
El freedom of operation és l’informe del RISC D’INFRACCIÓ.
Requisits:
- Definir exactament que es vol estudiar
- Punt crític per aconseguir un resultat útil i amb un cost raonable. (de la meva
invenció analitzar element per element)
- Realització de busquedas i obtenció de documents
- Anàlisi de l’àmbit de la protecció de les reivindicacions dels documents rellevants
- Valorar la possible invenció
COMPARATIVA AMB INFORME TECNOLÒGIC (Patentabilitat): L’estudi d’infracció és molt
més complex que el de patentabilitat. L’estudi de patentabilitat sols exigeix que la
invenció plantejada sigui nova i inventiva. L’estudi d’infracció a més a més d’estudiar
el conjunt del producte comercial s’ha d’estudiar tots els elements que constitueixen
el producte.

Pàg 42

QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION
L’estudi de patentabilitat és:
- Més econòmic
- Sols exigeix que la invenció estudiada sigui nova i inventiva
- Poden donar a errors que poden ser subsanables, de manera que en la tramitació
d’una patent si sorgeix algun error comés i no previst en l’estudi de patentabilitat es
pot subsanar

L’estudi de risc d’infracció és:
- Més car que el de patentabilitat
- S’ha de portar a terme l’estudi de cada element que constitueix el producte i és
susceptible de protecció
- En el cas d’un estudi d’infracció incorrecte, pot donar lloc a un plet per infracció i la
pèrdua de la patent.

Pàg 43

A QUI CORRESPON LA PATENT
-

El dret de la P correspon a l’inventor(si és titular) o als seus hereus: Invencions lliures
Les invencions realitzades pel treballador durant la vigència del ctre o relació de
treball de l’empresa que siguin fruit d’una activitat d’investigació explícita o
implícitament constitutiva de l’objecte dels seu contracte, pertany a l’empresari:
Invencions laborals.
L’inventor té sempre el dret de ser mencionat com a tal a la P: DRET MORAL.

-

En el cas de la universitat, les P que són resultat de la investigació del professor, són
de la Universitat, el professor tindrà dret a participar en beneficis.
Per què els inventors no perceben drets econòmics? La majoria de legislacions no
concedeixen drets econòmics als inventors (si no són titulars), sí a ser mencionats.
A Espanya si la P genera molts beneficis l’inventor por reclamar beneficis.
A Alemanya i Japó l’inventor participa en beneficis.

Pàg 44

CASOS PRÀCTICS
¿I a la pràctica què significa tot això? Com definir la patent perque
no infringeixi antecedents i abarqui el màxim de possibilitats?
Aquí està la feina del tècnic
Reivindicació:
Dispositivo para sentarse que dispone de
una base, un respaldo, elementos para
reposar los brazos y cuatro patas de
soporte.
Estado de la técnica: Taburete

Absència d’infracció

Pàg 45

CAS PRÀCTIC
¡D’una descripció limitativa passem a una descripció que
abarca qüasi totes les cadires!

Reivindicació:
Dispositivo para sentarse
que dispone de una base,
un respaldo y un soporte
adecuado para elevar el
conjunto anterior.
La protecció és molt més amplia ja que no es reivindiquen
elements que no eren essencials per la definició d’una
invenció nova (reposa braços) i es generalitzen altres (suport
en lloc de “quatre potes”) per augmentar la protecció

Pàg 46

CAS PRÀCTIC: LLAPIS
Es vol patentar aquest llapis:

I l’estat de la tècnica és aquest:

Pàg 47

LA PROTECCIÓ DE LA FORMA: EL DISSENY i MODEL INDUSTRIAL
1. Què protegim? L’aparença externa d’un producte. Pot ser bidimensional o
tridimensional
2. Característiques: ha de ser nou i amb caràcter singular.
3. Definició:Diseño: la apariencia de la totalidad o de una parte de un
producto, que se derive de las características de, en particular, las líneas,
contornos, colores, forma, textura o materiales del producto en sí o de su
ornamentación.
4. L’emprenedor podrà protegir el disseny per ex:d’un dispositiu, d’un
producte o d’un envàs.
5. Vida del disseny: 5 anys prorrogable a 25. Registre a la OEPM
6. Període de gràcia de 12 mesos: abans de registrar el titular pot divulgar el
disseny en una revista,exposició o fira. Important acreditació. Després
decidirà si vol registrar. 1a divulgació és la data del còmput.
Pàg 48

Sentència Model industrial: el quiosc
Sentència Tribunal Suprem de 13 desembre
2006 RJ 2007134
Denegació: del registre de les 3
variants dels MODELS Industrials
de les cases de gelats A,B i
C, existencia d’evidents similituts
amb altres cases de gelats precedents

Pàg 49

Botelles registrades de la marca Nina Ricci
1. L’air du temps
2. Lola
3. L’Elixir
4. Mademoiselle
També el podem registrar a nivell comunitari
i internacional

Pàg 50

Dissenys que es poden protegir: exemples
•
•
•
•
•
•

Col·leccions de moda
Formes dels aliments
(bombons de xocolata)
Mobles: cadira, taula,..
Objectes de taula: posa llapis, grapadora...
Forma dels electrodomèstics, utensilis de cuina...

1. Disseny taula. 2bombons 3.liquadora industrial. 4. làmpara sobre
taula,5. làmpares de sostres amb forma de botelles
Pàg 51

Diferència entre el disseny i el model industrial: la forma
bidimensional i tridimensional
Sentència: POLÉMICA Con el dibujo de una pistola estampada
Un juez de Alicante condena a Santiago Segura por plagiar las
camisetas de 'Torrente 4'

Pàg 52

Disseny passtís de gelat “tarta Romántica”

La tarta “Romántica” de Frigo (Unilever) estava protegida pel disseny
128.715.
Pàg 53

Pastissos gelats “Tartas Fantástica” de la Menorquina

La primera “tarta” es va considerar una infracció del disseny, solament
variava la forma dels troçets de xocolata de la part superior, en lloc de les
boletes del disseny de la tarta Romàntica.
La segona tarta es va comercialitzar després de la infracció de la primera, ja
que es va considerar que no infringia el disseny d’Unilever.
Pàg 54

El fet és que finalment la infracció era més per la caixa que no
pas pel producte en sí. Val a dir que Frigo reivindicava el laminat
de xocolata entre les textures de la nata com a invenció, no
obstant ,La Menorquina va demostrar que aquest laminat ja
esxistia en pastissos anteriors
Pàg 55

Què hi podem protegir a les figures de les imatges?

4.REGISTRE LA TEVA MARCA
1. Els signes distintius poden ser :
Marques

Noms comercials

Definició: La marca és un signe distintiu que distingeix en el mercat els productes o serveis
d’una empresa individual o social, de la resta de productes o serveis similars o iguals en el
mercat, i per garantir l’origen empresarial i la seva qualitat
El nom comercial identifica l’empresa en el tràfic mercantil.
MARCA I NOM COMERCIAL: AMB LA SEVA PROTECCIÓ PROTEGIM LA NOSTRA IMATGE I LA
QUALITAT DEL NOSTRE PROUCTE O SERVEI

Conceptes i tipus de marques:
1.Identifica el producte o servei: és distintiva i ofereix una funció
indicadora de: LA PROCEDÈNCIA EMPRESARIAL (GARANTIA), LA
QUALITAT, LA BONA REPUTACIÓ I LA FUNCIÓ PUBLICITÀRIA. Ha de
ser atractiva (concepte no jurídic)
2.Duració: 10 anys renovables indefinidament
3.CLASSES:
•Pel seu àmbit territorial: Nacional, comunitària i Internacional.
•Pel seu nivell i àmbit de difusió: NÒTÒRIES conegudes en l’àmbit del producte
i servei que identifiquen, Ex. Sony, Versace..., i RENOMBRADES tenen un
àmbit de coneixement més ampli que el propi del producte o servei que identifiquen, per ex: Coca-Cola, Colacao, chupa-chups...)

•Per legitimació activa i funció: COL·LECTIVES i DE GARANTIA

Pàg 58


QUÈ POT SER UNA MARCA D’ACORD AMB LA LLEI DE MARQUES?
Art 4.2 LM
Las palabras o combinaciones de palabras, incluidas las que sirven para
identificar a las personas: DENOMINATIVAS
Las imágenes, figuras, símbolos y dibujos –FIGURATIVAS
Las letras, cifras, y sus combinaciones
Las formas tridimensionales, se incluyen los envoltorios, los envases, y la
forma del producto y o de su presentación.
Los sonoros
Cualquier combinación de signos con carácter enunciativo
Olores
Colores
Numéricas
Exemples de marques:

Pàg 59


EXEMPLES

• Garmin, HP, chanel nº 5

Pàg 60


Trets característics de la MARCA:
• Classificació de Niça: 45 classes. 35 de productes i 10 de serveis
• Vigència: 10 anys prorrogables indefinidament
3. Es ampliable a nivell comunitari i internacional: Marca comunitària i Marca
Internacional
4. Els drets s’obtenen quan es registra a la OEPM. 6-8 mesos per la seva
concessió
5. Imprescindible: INFORME PREVI = búsqueda d’anterioritats. Què és?
6. La marca
no és el mateix que un nom de domini.
La marca té preferència davant el ND
No confondre marca amb nom de domini, la marca sempre
s’ha de registrar. El ND és un dret personal d’ús o
utilització del nom a Internet. Funcions: Primer localitzava
l’equip informàtic i ara te funció distintiva de productes,
serveis i activitats empresarials.
Pàg 61


SENTÈNCIES

Sta 293/2005 AP BCN “carrefourcasa.com” y "champion.es", así como de
otros muchos que incluyen los términos "carrefour" y "champion" como
páginas web a través de las cuales ofertan productos y servicios en la red
por sociedades que incluyen tales nombres y creadas en las Islas Vírgenes.

Marques vs noms domini
Sta 336/2005 AP Madrid- BOE vs INFORBOE, es retira tant la marca com el
Nom de domini INFORBOE

Ambdós sentències obliguen a retirar les webs per abús de
marca renombrada

Pàg 62


Prohibicions de registre: Absolutes i Relatives
Absolutes. No es poden registrar com a marques:
• Les que no siguin conformes a l’art 4 de la LLM
• Que no tinguin caràcter distintiu
• Les que solament estiguin composades per signes que indiqui procedència
geogràfica, l’espècie, la qualitat, el destí, el valor, etc,
• Signes que serveixin per designar productes o serveis en el llenguatge comú:
cleenex, nutella, Polo...
• Els constituïts per la forma imposada per la seva pròpia naturalesa.
• Contraris a la llei, ordre públic o els bons costums.
• Els que portin al públic a error
• Els que reprodueixin una bandera, escut,...

Pàg 63


Prohibicions relatives

No es podran registrar com a marques:
1. Que siguin idèntiques a una marca o nom comercial
anterior, que designi productes o serveis idèntics
2. Que per ser idèntiques o semblants a una marca o
nom comercial anterior i per tenir identitat o similitud
aplicativa, existeixi un risc de confusió en el públic
amb risc d’associació amb la marca anterior.

Pàg 64


Àmbit geogràfic on podem ampliar l’exclusivitat de la
nostra marca
Si volem ampliar l‘àmbit geogràfic de la marca, podem demanar
la seva ampliació territorial en el país o països que més ens
interessin.

COMUNITÀRIA (OAMI)

INTERNACIONAL (OEPM)
Pàg 65


QUÈ TENEN EN COMÚ AQUESTES IMATGES? QUINS TÍTOLS
DE PROPIETAT INDUSTRIAL ES PODEN PROTEGIR?

Pàg 66


SIMILITUD FONÈTICA en les marques
Sta. Tribunal Suprem de 25 novembre 2010 RJ 20108682 Marcas: supuestos
de acceso registral: los distintivos que por su semejanza fonética o gráfica
con otros ya registrados puedan inducir a error o confusión en el mercado:
inexistencia: «HIPERDINO» y «DANONINO»: diferencias entre los animales
registrados.
Solicitud multiclase

• Es dóna la raó a HIPERDINO per diferència gràfica
d’ambdós logotips TITULAR Supermercados Dinosol

Pàg 67


5. NOM COMERCIAL

DEFINICIÓ: Es un signe distintiu. La seva funció és la de identificar

•
•
•
•

l’empresa en el mercat i diferenciar-la i individualizar-la
en el tràfic mercantil de les altres empreses que desenvolupen activitats
idèntiques o similars: es caracteritza per:
Identifica l’empresa en el tràfic mercantil
Es d’àmbit nacional no ampliable a nivell comunitari ni internacional
Igual duració que la marca
No és el mateix que la denominació social
La denominació social és el nom que identifica a una
persona jurídica como a subjecte de relacions jurídiques i, per
tant, susceptible de drets i obligacions.
Pàg 68


Exemple:

"

INDUSTRIA DE DISEÑO TEXTIL, S.A

GRUPO INDITEX
ZARA, PULL & BEAR, MASSIMO DUTTI, BERSHKA, STRADIVARIUS, OYSHO,ZARA HOME,....

TELEFONICA S.A.

TELEFONICA SA

Pàg 69


Marques vulgaritzades

Kleenex

bamba

Nutella

Polo
Xiruca

Pàg 70


Exemple de NOM COMERCIAL
•
•
•
•
•

Titular: COBEGA, S.A.
Denominación: COBEGA, S.A.
Tipo Distintivo: Denominativo
Situación: EN VIGOR: PUBL. CONCESION DE RENOVACION
Fecha de situación: 11/03/2011//Clasificación de Niza: 29 30 32 35

Niza

Productos/Servicios
29 FABRICACIÓN DE CONSERVAS DE CARNE, FRUTA, PESCADO, VERDURAS, HORTALIZAS Y LEGUMBRES.
30 FABRICACIÓN DE JARABES DE MELAZA.
32 FABRICACIÓN DE BEBIDAS CARBÓNICAS; JARABES, HORCHATA, JUGOS Y ZUMOS DE FRUTAS, EXTRACTOS DE FRUTAS SIN
ALCOHOL.
35 VENTA AL MAYOR Y AL DETALL DE TODA CLASE DE BEBIDAS CARBÓNICAS, JARABES, HORCHATAS, JUGOS Y ZUMOS DE

.

FRUTAS, EXTRACTOS VEGETALES Y CONSERVAS

Pàg 71


Marques enganyoses: Per què?

• Ens fan equivocar en el seu origen empresarial
• Ens fan equivocar en les característiques del
producte
EXEMPLES:

Pàg 72


Sentències: Nom comercial/denominació social
AP Navarra (Sección 3ª), sentencia núm. 108/2007, de 3 septiembre.
Excavaciones Vidaurre, SL Vs Vidaurre Obras y Proyectos, SL
Sta Airtel SL Vs Airtel Moviles SA, da razón a la Demandada. Audiencia
Provincial de Madrid (Sección 25ª) Sentencia de 19 diciembre 2000 AC
20011004

StaTribunal Supremo (Sala de lo Civil, Sección Unica) Sentencia núm.
463/2003 de 16 mayo RJ 20034755 «Juguetes Chico, SL» y «Chicco
Española, SA»: mantenimiento del nombre propio con prohibición de
la utilización de marcas, nombres comerciales o rótulos.

Pàg 73


Què ha de fer l’emprenedor quan crea la pròpia
empresa?

-

Si surt d’empresa que crea dissenys industrials i els patenta

-

Si és un dissenyador gràfic que ha treballat per empresa gràfica, empresa de
moda,
- Qui que ha treballat amb arquitectes, enginyers,
- Amb consultories de protecció de dades, advocats,acadèmies de formació,
cursos on-line...
5 coses que hem de tenir en compte!

Pàg 74


1 Pacte de no concurrència:

Estatut dels Treballadors:

2. El pacte de no-competència quan s’ha extingit el contracte de treball, que no pot tenir
una durada superior a 2 anys per als tècnics i a 6 mesos per als altres treballadors,
només ésvàlid si hi concorren els requisits següents:

a) Que l'empresari hi tingui un interès industrial o comercial efectiu,
b) I que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada.
Per tant: S’anomena pacte de no concurrència, a l’acord contractual entre empresa i treballador, en el que

el treballador una vegada cessa a l’empresa no podrà treballar en l’àmbit empresarial que coincideixi
substancialment amb el de l‘empresa en la que treballava.
També en qualsevol contracte mercantil

2 Pacte de confidencialitat tant de la informació de l’empresa en
general com de les dades personals: Ex de pacte: L’empleat haurà de guardar
la màxima confidencialitat i secret professional de tota la informació de l’empresa i de les dades de
caràcter personal dels quals sigui titular qualsevol de les parts, als que accedeixi o tracti per raó de

l'objecte d'aquest Contracte. Aquesta obligació subsistirà de manera indefinida després d'acabar les
seves relacions.

Pàg 75


El deure de secret

• 3. Llei 15/1999 LOPD: Artícle 10. Deure de secret.
El responsable del fitxer i qui intervingui en qualsevol
fase del tractament de les dades de caràcter personal
estan obligats al secret professional respecte
d’aquestes dades i al deure de guardar-les,
obligacions que subsistiran després de finalitzar les
seves relacions amb el titular del fitxer o, en el seu
cas, amb el responsable d’aquest.

Pàg 76


4. La no revelació del Secret Industrial:El secret industrial no es
patenta
• DEFINICIÓ: És el conjunt de coneixements i informació
que, sense ser de domini públic, són necessaris per
fabricar o comercialitzar un producte o per prestar un
servei, o bé per l’organització o financiació d’una
empresa, i que, precisament per això suposa una
avantatge pel seu titular, qui procurarà evitar la seva
divulgació.

Es protegeix per la Llei de Competència Deslleial i el Codi Penal :S’han de
complir tres requisits:
1.La informació ha de ser totalment desconeguda per tercers.
2. La informació ha de suposar una avantatge en front de les empreses
competidores que no la tenen.
3. El titular ha d’aplicar mesures per mantenir el secret, ja siguin controls de
seguretat, contractes de confidencialitat, etc

Pàg 77


5. Ull! El descobriment i la revelació de secrets en l’àmbit Penal,
Novetats en el CODI PENAL
El 26/06/2012 es va publicar ala BOE la Llei Orgànica 5/2010 on modifica el CIBERDELICTES i afecta
per tant el delicte de revelació de secrets professionals:
Revelació de secrets laborals o professionals.
El Códi penal estableix en el seu artícle 199:
“1. El que revelare secretos ajenos, de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o sus relaciones
laborales, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. 2. El
profesional que, con cumplimiento de su obligación de sigilo o reserva, divulgue los secretos de otra persona
será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e
inhabilitación especial para dicha profesión por tiempo de dos a seis años.”
Es preten castigar a aquells que en virtut del càrrec que ocupen tinen accés a secrets aliens de manera lícita i els revelen sense
el consentiment de la víctima.

Novetats reforma CP:
1.- La Responsabilitat Penal de les persones jurídiques.
2.- Canvi de concepte. Es castiga la falta de prevenció que eviti que els empleats de l’empresa incorrin en
actuacions no legals. La Corporate Compliance.
(Resp corporativa)

Pàg 78


6. I a més a més demanar autorització
6. Totes les creacions (dissenys gràfics, logos, campanyes de comunicació,
dissenys industrials, creacions intel·lectuals, etc...) que s’han creat sota el
règim laboral d’una empresa i amb les eines d’aquesta, no podran ser
exposades a la nova web que creï l'emprenedor, si no obté l’autorització de
l’empresa
Es millor obtenir un “no” que un
requeriment

Pàg 79


CONCLUSIÓ:

Existeix una variada tipologia d’actius intangibles que
poden ser protegits i gestionats per l’emprenador des
de l’inici de la seva activitat.
Una bona protecció permetrà que poguem treure
benefici de l’esforç invertit amb treball, temps i diners.
Una explotació segura amb els títols registrats i amb
acords de llicencia de marca, disseny, patent i knowhow és la millor garantia.

Pàg 80


MOLTES GRÀCIES
info@nc-consultors.com

NINA COSTAS

Pàg 81


Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (18)

Similar a Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors

Similar a Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors (19)

Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors