Barcelona
Activa
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació

Docent: Nina Costa Guerra

Data
Ajuntament
de Barcelona

Barcelona Activa: Qui som?
Barcelona Activa, integrada en l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, ...
Ajuntament
de Barcelona

Àrees d’activitat de Barcelona Activa
Barcelona Activa s’estructura en tres grans blocs de servei...
Ajuntament
de Barcelona

Una xarxa d’Equipaments Especialitzats

Seu Central

Parc Tecnològic
BCN Nord

Centre
Iniciativa ...
Docent: Nina Costas Guerra

Pàg 5

Docent: Nina Costas Guerra
Què protegim amb la Propietat Industrial?
Amb la Propietat Industrial obtenim uns drets en exclusiva sobre determinades
cr...
Propietat Industrial
1Patents i Models d’Utilitat
2Dissenys Industrials
3Marques i noms comercials

Popietat Intel·lectual...
QUÈ ÉS LA PROPIETAT INDUSTRIAL?
A España la propietat industrial és el Dret que protegeix totes les
creacions que estan re...
CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL
•La Propietat Intelectual, o Drets d’Autor, és una Propietat peculiar per la seva
espe...
CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL

•Aquest Dret neix pel fet de la seva creació o divulgació, NO pel seu Registre

•Es u...
PROPIETAT INTEL·LECTUAL: FET GENERADOR I AUTORS

Art 1 LPI: La PI d’una obra literària, artística o científica correspon a...
DURACIÓ DELS DRETS DE PI

PROTECCIÓ:
Als titulars Primaris: La protecció és més amplia que la general de la
Propietat Indu...
On podem protegir les nostres creacions
intel·lectuals?

•

Per protegir la propietat intel·lectual anirem al registre de ...
I on protegim les nostres invencions i altres títols
de Propietat Industrial? Patents, dissenys i signes distintius

Crite...
La OFICINA ESPANYOLA DE PATENTS I MARQUES (OEPM)
intervé en el reconeixement dels drets de la Popietat Industrial.
Què f...
Descripció de la naturalesa de la propietat industrial:
Peculiaritat de la Propietat Industrial: la seva exclusivitat, és ...
-Hi ha Tres Nivells de Protecció Territorial:
NACIONAL (en el país d’origen)
Com les marques, patents i dissenys industri...
• Estados Miembros (en abril 2012):

Estats vinculats al Conveni de la Patent
Europea
AT Austria

FI Finlandia

LV Letonia...
•i a partir 2014 entra en Vigor la PATENT COMUNITÀRIA menys
Espanya i Itàlia, perquè? Per desacord en l’idioma oficial
•DI...
MARQUES INTERNACIONALS
Els països que integren el Sistema de Madrid, que compren 2
tractats internacionals que són: l’Arre...
Què és una patent? Aerogenerador
eòlic de turbina vertical (molí de vent pels
oceans)

I un Model d’Utilitat? Cub de netej...
Requisits patent:com ha de ser una patent
Definició: Una Patente es un título que reconoce el derecho de explotar en exclu...
PROTECCIÓ DELS PRODUCTES I PROCEDIMENTS
NOUS: LES PATENTS
1 Es poden protegir per Patent d’invenció, sempre que siguin sus...
Què

ha de fer l’emprenedor
Si crees una web, no publiquis la teva invenció a la web, ni
facis articles que parlin d’aques...
Què ha de fer l’emprenedor amb el seu nou producte?

1. Demanar l’informe tecnològic: Pot ser el teu invent ja està patent...
7. Seguiment pel procediment general o Examen Previ
8.

Passats 3-4 anys l’OEPM et concedirà la Patent per un període de 2...
AVANTATGES DE REGISTRAR LA PATENT
•
•
•

4.
5.

6.
7.

L’EXCLUSIVITAT: Disfrutar del monopoli del producte
IMPEDIR QUE TER...
DESVANTATGES

1 ES FA PÚBLICA
2 IMPORTANT INVERSIÓ ECONÒMICA SI VOLEM QUE LA
NOSTRA PATENT TINGUI UN ÀMBIT GEOGRÀFIC MÉS
A...
Què passa si no protegim?

En 1961 Rafael Marquina va crear una vinagrera en forma de erlenmeyer amb un original
disseny a...
La Vanguardia - 28.01.2007

A finals de 2006 la mol·lècula que tenia Pfizer en su “pipeline” para
substituïr la atorvastat...
Les patents ajuden a la comercialització

Pàg 31
Respecte a la notícia anterior comentar que generalment els
productes són comercialitzats per empreses que, sense dubte
te...
PROTECCIÓ D’APLICACIONS TIC, APPS...

És el software patentable?
Normalment protecció per mitjà de copyright. “programa d...
Patentabilitat: Caràcter tècnic?
􀂙 Condició específica per a programes d’ordinador:
 El programa d’ordinador, quan s’exec...
PATENTS:
Cas de NTP Vs RIM
Infracció:
Bloqueig de producte
NTP Inc. vs. Research in Motion Ltd. (Cas Blackberry)
•NTP és t...
Sentència patents
Model utilitat
TS Sta núm. 234/2007 d’1 de març
RJ 20071623
Envàs de cartró per gelats.
Frigo SA vs La M...
Sentències
Cas vileda Vs Spontex: “Moncho
perfeccionado”
TS Sta de 22 de gener 2003.Recurs
cassació 9016/1997. Mocho Viled...
SENTÈNCIES
Caso del “rodillo para utensilios de
pintar”. AP Sta de 19 abril 1995
AC1995976
Acción de nulidad por falta de
...
Model Utilitat: Requisits
•

•
•

Definició: Un Modelo de Utilidad es un título que reconoce el derecho de explotar en exc...
PATENTS: TÍTOL DE PROPIETAT

-

Una vegada definits els conceptes de patent i MU hem de saber que:
Encara que les patents ...
VALORACIÓ D’UNA INVENCIÓ
En la valoració d’una invenció hem de tenir en compte els següents factors:
DISPONIBILITAT I PROT...
QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION
El freedom of operation és l’informe del RISC D’INFRACCIÓ.
Requisits:
- Definir exactament ...
QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION
L’estudi de patentabilitat és:
- Més econòmic
- Sols exigeix que la invenció estudiada sigu...
A QUI CORRESPON LA PATENT
-

El dret de la P correspon a l’inventor(si és titular) o als seus hereus: Invencions lliures
L...
CASOS PRÀCTICS
¿I a la pràctica què significa tot això? Com definir la patent perque
no infringeixi antecedents i abarqui ...
CAS PRÀCTIC
¡D’una descripció limitativa passem a una descripció que
abarca qüasi totes les cadires!

Reivindicació:
Dispo...
CAS PRÀCTIC: LLAPIS
Es vol patentar aquest llapis:

I l’estat de la tècnica és aquest:

Pàg 47
LA PROTECCIÓ DE LA FORMA: EL DISSENY i MODEL INDUSTRIAL
1. Què protegim? L’aparença externa d’un producte. Pot ser bidimen...
Sentència Model industrial: el quiosc
Sentència Tribunal Suprem de 13 desembre
2006 RJ 2007134
Denegació: del registre de ...
Botelles registrades de la marca Nina Ricci
1. L’air du temps
2. Lola
3. L’Elixir
4. Mademoiselle
També el podem registrar...
Dissenys que es poden protegir: exemples
•
•
•
•
•
•

Col·leccions de moda
Formes dels aliments
(bombons de xocolata)
Mobl...
Diferència entre el disseny i el model industrial: la forma
bidimensional i tridimensional
Sentència: POLÉMICA Con el dibu...
Disseny passtís de gelat “tarta Romántica”

La tarta “Romántica” de Frigo (Unilever) estava protegida pel disseny
128.715....
Pastissos gelats “Tartas Fantástica” de la Menorquina

La primera “tarta” es va considerar una infracció del disseny, sola...
El fet és que finalment la infracció era més per la caixa que no
pas pel producte en sí. Val a dir que Frigo reivindicava ...
Què hi podem protegir a les figures de les imatges?
4.REGISTRE LA TEVA MARCA
1. Els signes distintius poden ser :
Marques

Noms comercials

Definició: La marca és un signe di...
Conceptes i tipus de marques:
1.Identifica el producte o servei: és distintiva i ofereix una funció
indicadora de: LA PROC...
QUÈ POT SER UNA MARCA D’ACORD AMB LA LLEI DE MARQUES?
Art 4.2 LM
Las palabras o combinaciones de palabras, incluidas las ...
EXEMPLES

• Garmin, HP, chanel nº 5

Pàg 60

Docent: Nina Costas Guerra
Trets característics de la MARCA:
• Classificació de Niça: 45 classes. 35 de productes i 10 de serveis
• Vigència: 10 anys...
SENTÈNCIES

Sta 293/2005 AP BCN “carrefourcasa.com” y "champion.es", así como de
otros muchos que incluyen los términos "c...
Prohibicions de registre: Absolutes i Relatives
Absolutes. No es poden registrar com a marques:
• Les que no siguin confor...
Prohibicions relatives

No es podran registrar com a marques:
1. Que siguin idèntiques a una marca o nom comercial
anterio...
Àmbit geogràfic on podem ampliar l’exclusivitat de la
nostra marca
Si volem ampliar l‘àmbit geogràfic de la marca, podem d...
QUÈ TENEN EN COMÚ AQUESTES IMATGES? QUINS TÍTOLS
DE PROPIETAT INDUSTRIAL ES PODEN PROTEGIR?

Pàg 66

Docent: Nina Costas G...
SIMILITUD FONÈTICA en les marques
Sta. Tribunal Suprem de 25 novembre 2010 RJ 20108682 Marcas: supuestos
de acceso registr...
5. NOM COMERCIAL

DEFINICIÓ: Es un signe distintiu. La seva funció és la de identificar

•
•
•
•

l’empresa en el mercat i...
Exemple:

"

INDUSTRIA DE DISEÑO TEXTIL, S.A

GRUPO INDITEX
ZARA, PULL & BEAR, MASSIMO DUTTI, BERSHKA, STRADIVARIUS, OYSHO...
Marques vulgaritzades

Kleenex

bamba

Nutella

Polo
Xiruca

Pàg 70

Docent: Nina Costas Guerra
Exemple de NOM COMERCIAL
•
•
•
•
•

Titular: COBEGA, S.A.
Denominación: COBEGA, S.A.
Tipo Distintivo: Denominativo
Situaci...
Marques enganyoses: Per què?

• Ens fan equivocar en el seu origen empresarial
• Ens fan equivocar en les característiques...
Sentències: Nom comercial/denominació social
AP Navarra (Sección 3ª), sentencia núm. 108/2007, de 3 septiembre.
Excavacion...
Què ha de fer l’emprenedor quan crea la pròpia
empresa?

-

Si surt d’empresa que crea dissenys industrials i els patenta
...
1 Pacte de no concurrència:

Estatut dels Treballadors:

2. El pacte de no-competència quan s’ha extingit el contracte de ...
El deure de secret

• 3. Llei 15/1999 LOPD: Artícle 10. Deure de secret.
El responsable del fitxer i qui intervingui en qu...
4. La no revelació del Secret Industrial:El secret industrial no es
patenta
• DEFINICIÓ: És el conjunt de coneixements i i...
5. Ull! El descobriment i la revelació de secrets en l’àmbit Penal,
Novetats en el CODI PENAL
El 26/06/2012 es va publicar...
6. I a més a més demanar autorització
6. Totes les creacions (dissenys gràfics, logos, campanyes de comunicació,
dissenys ...
CONCLUSIÓ:

Existeix una variada tipologia d’actius intangibles que
poden ser protegits i gestionats per l’emprenador des
...
MOLTES GRÀCIES
info@nc-consultors.com

NINA COSTAS

Pàg 81

Docent: Nina Costas Guerra
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors

446 visualizaciones

Publicado el

Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors. Nina Costa. Marques, patents, aspectes legals, curs fet a Barcelona Activa 2013

Publicado en: Empresariales
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
446
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Propietat Industrial i Patents - Formació 2013 per NC Consultors

  1. 1. Barcelona Activa Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Docent: Nina Costa Guerra Data
  2. 2. Ajuntament de Barcelona Barcelona Activa: Qui som? Barcelona Activa, integrada en l’àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, és l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Des de fa 25 anys impulsa el creixement econòmic de Barcelona i el seu àmbit d’influència donant suport a les empreses, la iniciativa emprenedora i l'ocupació, alhora que promociona la ciutat internacionalment i els seus sectors estratègics; en clau de proximitat al territori. Barcelona Activa va ser guanyadora del Gran Premi del Jurat 2011, atorgat per la DG d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea en el marc dels European Enterprise Awards, per la iniciativa empresarial més creativa i inspiradora d’Europa. www.bcn.cat/barcelonactiva Pàg 2
  3. 3. Ajuntament de Barcelona Àrees d’activitat de Barcelona Activa Barcelona Activa s’estructura en tres grans blocs de serveis a les Empreses, a l’Emprenedoria i a la Ocupació. La Formació és un instrument transversal present en els tres blocs, així com també tot el relacionat amb l’economia social. Empresa Emprenedoria Capacitació Professional i Ocupació Formació Economia Social www.bcn.cat/barcelonactiva Pàg 3
  4. 4. Ajuntament de Barcelona Una xarxa d’Equipaments Especialitzats Seu Central Parc Tecnològic BCN Nord Centre Iniciativa Emprenedora Incubadora Glòries Almogàvers Business Factory Centre Desenvolupament Professional Porta22 Cibernàrium MediaTIC Convent de Sant Agustí Xarxa de Proximitat Can Jaumandreu Ca n’Andalet 13 antenes Cibernàrium a biblioteques 10 punts d’atenció en Ocupació www.bcn.cat/barcelonactiva Pàg 4
  5. 5. Docent: Nina Costas Guerra Pàg 5 Docent: Nina Costas Guerra
  6. 6. Què protegim amb la Propietat Industrial? Amb la Propietat Industrial obtenim uns drets en exclusiva sobre determinades creacions immaterials que es protegeixen com a verdaders drets de propietat. A Espanya hi ha varis tipus de drets de Propietat Industrial. Què protegim amb la Propietat Intel·lectual? Totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport tangible o intangible que es coneixi actualment o es coneixi amb un futur: Motor turbo 6V de BMV Pàg 6 Docent: Nina Costas Guerra
  7. 7. Propietat Industrial 1Patents i Models d’Utilitat 2Dissenys Industrials 3Marques i noms comercials Popietat Intel·lectual Llibres,... composicions musicals,.. Obres dramàtiques, coreografies, obres de teatre, Obres de cine i obres audiovisuals Les escultures, les pintures Projectes, plànols, maquetes... Gràfics, mapes .... Les obres fotogràfiques Els programes d’ordinador (Titularitat) altres Pàg 7 Docent: Nina Costas Guerra
  8. 8. QUÈ ÉS LA PROPIETAT INDUSTRIAL? A España la propietat industrial és el Dret que protegeix totes les creacions que estan relacionades amb la Indústria: com la Patent, el Model d’utilitat, els dissenys,i els signes distintius. Amb la Propietat Industrial obtenim uns drets en exclusiva sobre determinades creacions immaterials que es protegeixen com a verdaders drets de propietat. A Espanya hi ha varis tipus de drets de Propietat Industrial: 1 Les PATENTS I MODELS D’UTILITAT: Llei 11/1986 de Patents, de 20 de març 2 Els DISSENYS (I DIBUIXOS) INDUSTRIALS: Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció Jurídica del disseny Industrial 3 Les MARQUES I NOMS COMERCIALS: Llei 17/2001 de 7 de desembre, de marques Pàg 8 Docent: Nina Costas Guerra
  9. 9. CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL •La Propietat Intelectual, o Drets d’Autor, és una Propietat peculiar per la seva especial vinculació amb el seu creador. D’acord amb la definició de la WIPO (World Intellectual Property Organization) OMPI és : Definició amb sentit ampli Vs sentit estricte Sentit estricte: La propietat intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques. És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible; el que fa que sigui un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar. Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Només queda protegida la seva expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre Pàg 9 Docent: Nina Costas Guerra
  10. 10. CONCEPTE de PROPIETAT INTEL·LECTUAL •Aquest Dret neix pel fet de la seva creació o divulgació, NO pel seu Registre •Es un Dret qüasi Absolut pel seu creador (l’autor d’una peça musical o un llibre...) •Els titulars de drets derivats (els intèrprets, els lectors, traduccions...), tenen una protecció de determinats drets morals basats en els aspectes creatius de la seva activitat. Els drets afins a tots ells (Les fotos, els enregistraments, els suports mecànics, produccions audiovisuals...) tenen una protecció molt menor pel que fa a l’autoria i solen limitar-se als aspectes patrimonials, doncs el que es protegeix més és la inversió empresarial. Regulació: Llei de la Propietat Intel·lectual 1/1.996, 12 de Abril, modificada posteriorment per la Llei 23/2.006 de 7 Juliol Pàg 10 Docent: Nina Costas Guerra
  11. 11. PROPIETAT INTEL·LECTUAL: FET GENERADOR I AUTORS Art 1 LPI: La PI d’una obra literària, artística o científica correspon a l’autor pel sol fet de la seva creació. La creació és l’únic títol vàlid d’adquisició originària de la PI d’una obra. Art 5 LPI AUTOR: es considera autor a la persona natural que crea una obra literària, artística o científica. També se’n podran beneficiar les persones jurídiques en els casos previstos per la LPI. Tipus d’obres: Anònimes i seudònimes (serà autor qui apareixi a l’obra com a tal). Obra en col·laboració: els drets d’autor corresponen a tots els autors en la proporció que ells determinin. Obres col·lectives: obra multimedia, drets per la persona Jª que la promou i inverteix i obra composta: recull d’obres d’altres autors. Pàg 11 Docent: Nina Costas Guerra
  12. 12. DURACIÓ DELS DRETS DE PI PROTECCIÓ: Als titulars Primaris: La protecció és més amplia que la general de la Propietat Industrial, ja que no va lligada a la necessitat del progrés tecnològic. Els drets d’autor duren tota la vida de l’autor més 70 anys després de la seva mort. Titulars Derivats : 50 anys Titulars Afins : 25 anys Transcorreguts aquests terminis les propietats desapareixien perque s’integren al domini públic i les obres podran ser utilitzades per qualsevol persona sempre que es respectin els “drets Morals indefinitis”: l’Autoria i la Integritat de l’obra Pàg 12 Docent: Nina Costas Guerra
  13. 13. On podem protegir les nostres creacions intel·lectuals? • Per protegir la propietat intel·lectual anirem al registre de la propietat intel·lectual. N’hi ha a Barcelona i a Madrid i tenen convenis internacionals en els països de la OMPI per que tot allò que registrem quedi protegit arreu del món. • El registre d’una obra intel·lectual és DECLARATIU, significa que sols és una prova fidedigna de que la obra és de la persona que l’ha registrat, ja que una obra és teva pel sol fet de crear-la. I per tant, no és un dret constitutiu, on el dret de propietat neix a partir del moment que es registra. • També es pot protegir per dipòsit Notarial (software, webs...) Pàg 13 Docent: Nina Costas Guerra
  14. 14. I on protegim les nostres invencions i altres títols de Propietat Industrial? Patents, dissenys i signes distintius Criteris de protecció en funció del què volem protegir i del criteri de la territorialitat, anirem a diferents Oficines. Per ex: farem la sol·licitud de la patent nacional a la OEPM, per Europea la EPO i per la PCT la OMPI a través de la OEPM NOVETAT: S’ha arribat a un acord per la Patent Comunitària, menys Espanya i Itàlia www.oepm.es http://www.wipo.int http://www.epo.org Pàg 14 Docent: Nina Costas Guerra
  15. 15. La OFICINA ESPANYOLA DE PATENTS I MARQUES (OEPM) intervé en el reconeixement dels drets de la Popietat Industrial. Què fa la OEPM? La Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM) es un Organismo Autónomo del Ministerio de Industria, Energía y Turismo que impulsa y apoya el desarrollo tecnológico y económico otorgando protección jurídica a las distintas modalidades de propiedad industrial mediante la concesión de patentes y modelos de utilidad (invenciones); diseños industriales (creaciones de forma); marcas y nombres comerciales (signos distintivos) - Oficina informativa: respecto a las diferentes formas de protección de la propiedad industrial. - Nivel Internacional, la OEPM representa a España en los distintos foros y organizaciones internacionales que se encargan de la propiedad industrial e intelectual Pàg 15 Docent: Nina Costas Guerra
  16. 16. Descripció de la naturalesa de la propietat industrial: Peculiaritat de la Propietat Industrial: la seva exclusivitat, és un dret excloent i exclusiu (no passa amb la propietat intel·lectual) Exclusiu: el seu propietari és l’únic autoritzat a explotar econòmicament aquesta propietat. Excloent: Els altres s‘han d’abstenir d’intervenir en aquesta explotació SENSE l’autorització del seu propietari. No poden haver dos propietaris d’un mateix objecte (a no ser que hi hagi acord entre les parts) TERRITORIALITAT DE LA PROTECCIÓ: La protecció té caràcter territorial i també és temporal (no dura tant com la cosa sobre la que recau la protecció) Pàg 16 Docent: Nina Costas Guerra
  17. 17. -Hi ha Tres Nivells de Protecció Territorial: NACIONAL (en el país d’origen) Com les marques, patents i dissenys industrials. EUROPEU (inclou tota la CE 28 països), amb seu a Munich La protección de la patente mediante La VIA EUROPEA de protección: Mediante una solicitud de patente europea directa incluye la designación de los Estados europeos adheridos al Convenio sobre la concesión de Patentes Europeas (38 países en marzo de 2012). La solicitud de patente europea se tramita en la Oficina Europea de Patentes, y la concesión produce el efecto de una patente nacional en cada uno de los Estados para los que se otorga. Pàg 17 Docent: Nina Costas Guerra
  18. 18. • Estados Miembros (en abril 2012): Estats vinculats al Conveni de la Patent Europea AT Austria FI Finlandia LV Letonia SE Suecia AL Albania FR Francia LT Lituania SL Eslovenia BE Bélgica GB Reino Unido LU Luxemburgo SK Eslovaquia BG Bulgaria GR Grecia MC Mónaco SM San Marino CH Suiza HR Croacia MT Malta TR Turquía CY Chipre HU Hungría NL Países Bajos CZ República Checa EI Irlanda NO Noruega DE Alemania IS Islandia PL Polonia DK Dinamarca IT Italia PT Portugal EE Estonia LI Liechtenstein RO Rumanía ES España LK Macedonia RS Serbia Estats que han signat acords d’extenssió (a data d’abril 2012): BA Bosnia y Herzegovina ME Montenegro (2013) Croàcia Pàg 18 Docent: Nina Costas Guerra
  19. 19. •i a partir 2014 entra en Vigor la PATENT COMUNITÀRIA menys Espanya i Itàlia, perquè? Per desacord en l’idioma oficial •DISSENY COMUNITARI (28 països per recent incorporació de Croàcia) •MARCA COMUNITÀRIA (28 països) ÀMBIT INTERNACIONAL PATENTS –La Via Internacional o PCT permet sol·licitar la protecció per una invenció en cada un del Estats que formen part del Tractat Internacional PCT (144 países el març de 2012), amb una sola sol·licitud, denominada sol·licitud internacional (tractat de cooperació per patents) Pàg 19 Docent: Nina Costas Guerra
  20. 20. MARQUES INTERNACIONALS Els països que integren el Sistema de Madrid, que compren 2 tractats internacionals que són: l’Arreglo de Madrid i el Protocolo de Madrid), actualment són 80. DIBUIXOS I MODELS INTERNACIONALS El disseny Internacional s’enmarca en un sistema de Registre Internacional de Dissenys per països que estan integrats al “Arreglo de La Haya” (una única sol·licitud) que comprén les Actes de 1934, 1960, 1967, Protocol de Ginebra de 1975 i l’ “Acta de Ginebra de 1999”. Exemple de disseny Int: Botella Coca-cola Pàg 20 Docent: Nina Costas Guerra
  21. 21. Què és una patent? Aerogenerador eòlic de turbina vertical (molí de vent pels oceans) I un Model d’Utilitat? Cub de neteja amb separador d’aigües Pàg 21 Docent: Nina Costas Guerra Docent: Nina Costas Guerra
  22. 22. Requisits patent:com ha de ser una patent Definició: Una Patente es un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular. Como contrapartida, la patente se pone a disposición del público para general conocimiento. El derecho otorgado por una patente es sobre todo "el derecho de excluir a otros" de la fabricación, utilización o introducción del producto o procedimiento patentado en el comercio. Duració: 20 anys Requisits: Novetat Activitat Inventiva Susceptible de fabricació industrial Període de tramitació, mín 30 mesos Informe estat de la tècnica Pàg 22 Docent: Nina Costas Guerra
  23. 23. PROTECCIÓ DELS PRODUCTES I PROCEDIMENTS NOUS: LES PATENTS 1 Es poden protegir per Patent d’invenció, sempre que siguin susceptibles d’aplicació industrial: que es puguin fabricar 2 Han de ser nous i posseir activitat inventiva, és a dir, no poden haver estat inventats abans i estar al mercat i no poden ser obvis per un expert en la matèria. Han de tenir la “xispa” inventiva........aportar alguna cosa a la tècnica! IMPORTANT: perque l’Estat concedeixi la patent d’invenció, és important que l’emprenedor no faci divulgació del seu producte o procediment 3 Sols el farem públic quan s’hagi sol·licitat la Patent a la OEPM, de no ser així, no compleix el requisit de novetat. Pàg 23 Docent: Nina Costas Guerra
  24. 24. Què ha de fer l’emprenedor Si crees una web, no publiquis la teva invenció a la web, ni facis articles que parlin d’aquesta. Si has de posar en coneixement el teu nou producte o procediment fes-ho amb estrictes condicions de confidencialitat Recorda el contracte de confidencialitat! Compte amb les tesis doctorals i les ponències i seminaris, publicacions en revistes, també descarten la novetat. Pàg 24 Docent: Nina Costas Guerra
  25. 25. Què ha de fer l’emprenedor amb el seu nou producte? 1. Demanar l’informe tecnològic: Pot ser el teu invent ja està patentat (igual o similars). 2 Presentar la sol·licitud de Patent a la OEPM 3. Fes unes indagacions de si hi ha interès en el mercat per la seva fabricació. 4. Sol·licitada la patent estarà en 18 mesos en secret. 5. Examen de forma i de fons 6. Informe de l’Estat de la tècnica: publicació de la patent i IET. Comença termini d’oposicions Pàg 25 Docent: Nina Costas Guerra
  26. 26. 7. Seguiment pel procediment general o Examen Previ 8. Passats 3-4 anys l’OEPM et concedirà la Patent per un període de 20 anys. 9. Hauràs de mantenir en vigor la Patent per mitjà del pagament d’anualitats (tasses) 10. Els drets exclusius que atorga la patent és per oposar-se a qualsevol competidor o tercer que exploti sense el seu consentiment el seu producte o procediment. 11. Si qualsevol tercer vol explotar la patent haurà de pagar una llicència. 12. La OEPM atorga una protecció provisional des de la data de la seva sol·licitud. Advertència del Patent Pending Pàg 26 Docent: Nina Costas Guerra
  27. 27. AVANTATGES DE REGISTRAR LA PATENT • • • 4. 5. 6. 7. L’EXCLUSIVITAT: Disfrutar del monopoli del producte IMPEDIR QUE TERCERS PARALITZIN EL TEU PRODUCTE EINA DE PRESTIGI I MARKETING: DONAR LA IMATGE D’EMPRESA TECNOLÒGICAMENT ABANÇADA: (CV EMPRESA) Les clàusules de "Patent pending" "producte patentat", etc… son reconegudes pels consumidors com a indicador de qualitat i exclusivitat. homologacions o subvencions, facilita la labor del dpt de Marketing EFECTE DISUASSORI : frena la competència en alguns sectors tecnològics, retrassa la sortida de genèrics PUBLICACIÓ DE TECNOLOGIA, llibera la tecnologia i evita P posteriors d’altres sol·licitants. MECANISME LEGAL DEFENSIU PERMET ATORGAR LLICÈNCIES. La patent és un actiu que pot llicenciar-se a tercers i permet que el producte arribi allà on la nostra empresa no és capaç d’arribar. Pàg 27 Docent: Nina Costas Guerra
  28. 28. DESVANTATGES 1 ES FA PÚBLICA 2 IMPORTANT INVERSIÓ ECONÒMICA SI VOLEM QUE LA NOSTRA PATENT TINGUI UN ÀMBIT GEOGRÀFIC MÉS AMPLI QUE EL NACIONAL: tot i això.....es paga a terminis, es donen subvencions... LA PATENT ÉS VITAL PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DEL PAÍS. Pàg 28 Docent: Nina Costas Guerra
  29. 29. Què passa si no protegim? En 1961 Rafael Marquina va crear una vinagrera en forma de erlenmeyer amb un original disseny antigoteig, amb quest invent va ser el guanyador del premi Delta d’Or ADI-FAD. Però no va protegir la seva tecnologia (ni amb patent ni model d’utilitat, ni la seva forma (model industrial). Varis anys després es va començar a comercialitzar per Vinçon com a "vinagrera-anti-goteig" amb molt d’èxit, però no es va poder registrar aquest nom com a marca. Li van sorgir moltes limitacions legals. La imitació legal es beneficiosa des del punt de vista socio-econòmic ja que permet una baixada de preu i una major accessibilitat al producte. Pàg 29 Docent: Nina Costas Guerra
  30. 30. La Vanguardia - 28.01.2007 A finals de 2006 la mol·lècula que tenia Pfizer en su “pipeline” para substituïr la atorvastatina, el torcetrapid, va caure en els estudis clínics. Això i els anuncis que posteriorment va fer l’empresa sobre la reducció de plantilla i altres mesures va significar una caiguda de la bolsa d’un 10%. Pàg 30
  31. 31. Les patents ajuden a la comercialització Pàg 31
  32. 32. Respecte a la notícia anterior comentar que generalment els productes són comercialitzats per empreses que, sense dubte tenen ànim de lucre. Així, la probabilitat de comercialització d’un producte va directament lligada a les seves perspectives d’èxit econòmic. Aquest fet és molt més rellevant en els productes que necessiten una forta inversió econòmica pel seu desenvolupament i tenen moltes possibilitats de no arribar a un bon fi, com és el cas de la industria farmacèutica. La patent que va protegir la invenció del Dr. Pedroso als EEUU va ser llicenciada a una empresa i la UB va rebre royalties per la seva explotació durant alguns anys. Pàg 32
  33. 33. PROTECCIÓ D’APLICACIONS TIC, APPS... És el software patentable? Normalment protecció per mitjà de copyright. “programa de ordenador”, Ley de Propiedad Intelectual. 􀂙 ... però és el software patentable? Cuando los programas de ordenador formen parte de una patente o un modelo de utilidad gozaran, sin perjuicio de lo dispuesto en la presente Ley, de la protección que pudiera corresponderles por aplicación del régimen jurídico de la propiedad industrial. (Art. 96.3, Ley Prop. Int.) Un “programa d’ordinador” pot ser patentable…... encara que no “com a tal” Pàg 33
  34. 34. Patentabilitat: Caràcter tècnic? 􀂙 Condició específica per a programes d’ordinador:  El programa d’ordinador, quan s’executa, ha de proveïr un “efecte tècnic addicional”.  Efectes tècnics normals com el flux de corrents elèctrics no són suficient. Jurisprudència Oficina Europea de Patents T1173/97 – IBM, T0935/97 – IBM Hi ha caràcter tècnic quan... •􀂙 Processat de dades físiques, paràmetres o variables de control d’un procés industrial. •􀂙 Processat que afecta la manera de funcionar d’un ordinador  Estalviar memòria, augmentar rapidesa processador... Seguretat transaccions, velocitat de transferència de dades... Pàg 34
  35. 35. PATENTS: Cas de NTP Vs RIM Infracció: Bloqueig de producte NTP Inc. vs. Research in Motion Ltd. (Cas Blackberry) •NTP és titular de patents relatives a tecnologia per wireless email. •RIM rebutja adquirir una llicència per les patents. •NTP inicia accions legals contra RIM per infracció de patents (2000). •Negociacions per acord amistós infructuoses. •Condemna contra RIM per infracció de les patents inclou l’ordre d’aturar les activitats infractores (aturar el servei Blackberry). •Departament de Defensa USA indica que servei Blackberry és “crucial per la seguretat nacional”. • RIM accepta un acord de llicència per 480 milions d’euros (Març 2006). Pàg 35
  36. 36. Sentència patents Model utilitat TS Sta núm. 234/2007 d’1 de març RJ 20071623 Envàs de cartró per gelats. Frigo SA vs La Menorquina SA Envàs de “Sorbi” de la Menorquina, copiat de l’envàs “Calipo” de Frigo. L’envàs “Sorbi” es retira del mercat i paga danys i perjudicis Pàg 36
  37. 37. Sentències Cas vileda Vs Spontex: “Moncho perfeccionado” TS Sta de 22 de gener 2003.Recurs cassació 9016/1997. Mocho Vileda Cas Vileda vs Spontex.TS Sts núm. 541/2012 de 24 octubre 2012 2. Retirada del “Cabezal universal” d’Espontex 3. MU sol·licitat per Vileda anterior a Spontex Pàg 37
  38. 38. SENTÈNCIES Caso del “rodillo para utensilios de pintar”. AP Sta de 19 abril 1995 AC1995976 Acción de nulidad por falta de novedad. Obligación de retirar la patente del demandante Acciones por violación de su derecho de exclusiva a consecuencia de la fabricación y comercialización de un rodillo, que según afirma, constituye copia servil del registrado a su favor, contra «Ordesa Comercial, SA»; la demandada se ha opuesto a la demanda y ha formulado reconvención mediante la que pretende la declaración de nulidad por falta de novedad del modelo de utilidad del actor Pàg 38
  39. 39. Model Utilitat: Requisits • • • Definició: Un Modelo de Utilidad es un título que reconoce el derecho de explotar en exclusiva una invención, impidiendo a otros su fabricación, venta o utilización sin consentimiento del titular. Como contrapartida, el modelo de utilidad se pone a disposición del público para general conocimiento. El derecho otorgado por un modelo de utilidad es sobre todo "el derecho de excluir a otros" de la fabricación, utilización o introducción del producto o procedimiento patentado en el comercio. Diferències amb Patent: -Un modelo de utilidad se debe manifestar a través de la forma, estructura o constitución de un objeto para lograr una ventaja técnica. -Quedan excluidos los procedimientos (sólo pueden protegerse mediante patentes) -No se realiza examen ni informe sobre el estado de la técnica. -Su concesión es más rápida y su coste inferior Duración: 10 años Requisits: Igual que la Patent Conclusió: invenciones de menor altura inventiva. QUÉ POT PROTEGIR-SE PER MITJÀ D’UN MODEL D’UTILITAT? Llista no exhaustiva 1. Utensilis ,2. Instruments ,3. Eines ,4. Aparells, 5. Dispositius o les parts d’aquest Pàg 39
  40. 40. PATENTS: TÍTOL DE PROPIETAT - Una vegada definits els conceptes de patent i MU hem de saber que: Encara que les patents siguin intangibles, són autèntics objectes de propietat Com a tals es poden: comprar, vendre, cedir, abandonar, canviar.... El valor d’una patent el determina el MERCAT, en funció de: a) L’interés que generi el producte/procediment b) Falta d’alternatives viables c) Número d’empreses interessades en la tecnologia Interessant saber que.... les patents amb examen de patentabilitat tenen molt més valor pel Jutge. A EEUU sols es concedeixin les patents amb examen de patentabilitat. Pàg 40
  41. 41. VALORACIÓ D’UNA INVENCIÓ En la valoració d’una invenció hem de tenir en compte els següents factors: DISPONIBILITAT I PROTECCIÓ 1.Grau de desenvolupament de la invenció 2. La qualitat de la protecció de la propietat industrial-intel·lectual (com està protegida, per P, MU, àmbit geogràfic, PI...) 3. La probabilitat i el cost de la industrialització i comercialització POTENCIAL INNOVADOR 4. Grau d’innovació respecte el que ja és conegut 5. Avantatges que ofereixi: funcionalitat, disponibilitat, complexitat i inversió. POTENCIAL DE MERCAT 6. Aplicabilitat i normativa reguladora 7. Oportunitat i dimensió del mercat 8. Absència de barreres de propietat industrial –intel·lectual (Risc infracció a patents d’altres =FREEDOM OPERATE REPORT). Pàg 41
  42. 42. QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION El freedom of operation és l’informe del RISC D’INFRACCIÓ. Requisits: - Definir exactament que es vol estudiar - Punt crític per aconseguir un resultat útil i amb un cost raonable. (de la meva invenció analitzar element per element) - Realització de busquedas i obtenció de documents - Anàlisi de l’àmbit de la protecció de les reivindicacions dels documents rellevants - Valorar la possible invenció COMPARATIVA AMB INFORME TECNOLÒGIC (Patentabilitat): L’estudi d’infracció és molt més complex que el de patentabilitat. L’estudi de patentabilitat sols exigeix que la invenció plantejada sigui nova i inventiva. L’estudi d’infracció a més a més d’estudiar el conjunt del producte comercial s’ha d’estudiar tots els elements que constitueixen el producte. Pàg 42
  43. 43. QUÈ ÉS EL FREEDOM OF OPERATION L’estudi de patentabilitat és: - Més econòmic - Sols exigeix que la invenció estudiada sigui nova i inventiva - Poden donar a errors que poden ser subsanables, de manera que en la tramitació d’una patent si sorgeix algun error comés i no previst en l’estudi de patentabilitat es pot subsanar L’estudi de risc d’infracció és: - Més car que el de patentabilitat - S’ha de portar a terme l’estudi de cada element que constitueix el producte i és susceptible de protecció - En el cas d’un estudi d’infracció incorrecte, pot donar lloc a un plet per infracció i la pèrdua de la patent. Pàg 43
  44. 44. A QUI CORRESPON LA PATENT - El dret de la P correspon a l’inventor(si és titular) o als seus hereus: Invencions lliures Les invencions realitzades pel treballador durant la vigència del ctre o relació de treball de l’empresa que siguin fruit d’una activitat d’investigació explícita o implícitament constitutiva de l’objecte dels seu contracte, pertany a l’empresari: Invencions laborals. L’inventor té sempre el dret de ser mencionat com a tal a la P: DRET MORAL. - En el cas de la universitat, les P que són resultat de la investigació del professor, són de la Universitat, el professor tindrà dret a participar en beneficis. Per què els inventors no perceben drets econòmics? La majoria de legislacions no concedeixen drets econòmics als inventors (si no són titulars), sí a ser mencionats. A Espanya si la P genera molts beneficis l’inventor por reclamar beneficis. A Alemanya i Japó l’inventor participa en beneficis. Pàg 44
  45. 45. CASOS PRÀCTICS ¿I a la pràctica què significa tot això? Com definir la patent perque no infringeixi antecedents i abarqui el màxim de possibilitats? Aquí està la feina del tècnic Reivindicació: Dispositivo para sentarse que dispone de una base, un respaldo, elementos para reposar los brazos y cuatro patas de soporte. Estado de la técnica: Taburete Absència d’infracció Pàg 45
  46. 46. CAS PRÀCTIC ¡D’una descripció limitativa passem a una descripció que abarca qüasi totes les cadires! Reivindicació: Dispositivo para sentarse que dispone de una base, un respaldo y un soporte adecuado para elevar el conjunto anterior. La protecció és molt més amplia ja que no es reivindiquen elements que no eren essencials per la definició d’una invenció nova (reposa braços) i es generalitzen altres (suport en lloc de “quatre potes”) per augmentar la protecció Pàg 46
  47. 47. CAS PRÀCTIC: LLAPIS Es vol patentar aquest llapis: I l’estat de la tècnica és aquest: Pàg 47
  48. 48. LA PROTECCIÓ DE LA FORMA: EL DISSENY i MODEL INDUSTRIAL 1. Què protegim? L’aparença externa d’un producte. Pot ser bidimensional o tridimensional 2. Característiques: ha de ser nou i amb caràcter singular. 3. Definició:Diseño: la apariencia de la totalidad o de una parte de un producto, que se derive de las características de, en particular, las líneas, contornos, colores, forma, textura o materiales del producto en sí o de su ornamentación. 4. L’emprenedor podrà protegir el disseny per ex:d’un dispositiu, d’un producte o d’un envàs. 5. Vida del disseny: 5 anys prorrogable a 25. Registre a la OEPM 6. Període de gràcia de 12 mesos: abans de registrar el titular pot divulgar el disseny en una revista,exposició o fira. Important acreditació. Després decidirà si vol registrar. 1a divulgació és la data del còmput. Pàg 48
  49. 49. Sentència Model industrial: el quiosc Sentència Tribunal Suprem de 13 desembre 2006 RJ 2007134 Denegació: del registre de les 3 variants dels MODELS Industrials de les cases de gelats A,B i C, existencia d’evidents similituts amb altres cases de gelats precedents Pàg 49
  50. 50. Botelles registrades de la marca Nina Ricci 1. L’air du temps 2. Lola 3. L’Elixir 4. Mademoiselle També el podem registrar a nivell comunitari i internacional Pàg 50
  51. 51. Dissenys que es poden protegir: exemples • • • • • • Col·leccions de moda Formes dels aliments (bombons de xocolata) Mobles: cadira, taula,.. Objectes de taula: posa llapis, grapadora... Forma dels electrodomèstics, utensilis de cuina... 1. Disseny taula. 2bombons 3.liquadora industrial. 4. làmpara sobre taula,5. làmpares de sostres amb forma de botelles Pàg 51
  52. 52. Diferència entre el disseny i el model industrial: la forma bidimensional i tridimensional Sentència: POLÉMICA Con el dibujo de una pistola estampada Un juez de Alicante condena a Santiago Segura por plagiar las camisetas de 'Torrente 4' Pàg 52
  53. 53. Disseny passtís de gelat “tarta Romántica” La tarta “Romántica” de Frigo (Unilever) estava protegida pel disseny 128.715. Pàg 53
  54. 54. Pastissos gelats “Tartas Fantástica” de la Menorquina La primera “tarta” es va considerar una infracció del disseny, solament variava la forma dels troçets de xocolata de la part superior, en lloc de les boletes del disseny de la tarta Romàntica. La segona tarta es va comercialitzar després de la infracció de la primera, ja que es va considerar que no infringia el disseny d’Unilever. Pàg 54
  55. 55. El fet és que finalment la infracció era més per la caixa que no pas pel producte en sí. Val a dir que Frigo reivindicava el laminat de xocolata entre les textures de la nata com a invenció, no obstant ,La Menorquina va demostrar que aquest laminat ja esxistia en pastissos anteriors Pàg 55
  56. 56. Què hi podem protegir a les figures de les imatges?
  57. 57. 4.REGISTRE LA TEVA MARCA 1. Els signes distintius poden ser : Marques Noms comercials Definició: La marca és un signe distintiu que distingeix en el mercat els productes o serveis d’una empresa individual o social, de la resta de productes o serveis similars o iguals en el mercat, i per garantir l’origen empresarial i la seva qualitat El nom comercial identifica l’empresa en el tràfic mercantil. MARCA I NOM COMERCIAL: AMB LA SEVA PROTECCIÓ PROTEGIM LA NOSTRA IMATGE I LA QUALITAT DEL NOSTRE PROUCTE O SERVEI
  58. 58. Conceptes i tipus de marques: 1.Identifica el producte o servei: és distintiva i ofereix una funció indicadora de: LA PROCEDÈNCIA EMPRESARIAL (GARANTIA), LA QUALITAT, LA BONA REPUTACIÓ I LA FUNCIÓ PUBLICITÀRIA. Ha de ser atractiva (concepte no jurídic) 2.Duració: 10 anys renovables indefinidament 3.CLASSES: •Pel seu àmbit territorial: Nacional, comunitària i Internacional. •Pel seu nivell i àmbit de difusió: NÒTÒRIES conegudes en l’àmbit del producte i servei que identifiquen, Ex. Sony, Versace..., i RENOMBRADES tenen un àmbit de coneixement més ampli que el propi del producte o servei que identifiquen, per ex: Coca-Cola, Colacao, chupa-chups...) •Per legitimació activa i funció: COL·LECTIVES i DE GARANTIA Pàg 58 Docent: Nina Costas Guerra
  59. 59. QUÈ POT SER UNA MARCA D’ACORD AMB LA LLEI DE MARQUES? Art 4.2 LM Las palabras o combinaciones de palabras, incluidas las que sirven para identificar a las personas: DENOMINATIVAS Las imágenes, figuras, símbolos y dibujos –FIGURATIVAS Las letras, cifras, y sus combinaciones Las formas tridimensionales, se incluyen los envoltorios, los envases, y la forma del producto y o de su presentación. Los sonoros Cualquier combinación de signos con carácter enunciativo Olores Colores Numéricas Exemples de marques: Pàg 59 Docent: Nina Costas Guerra
  60. 60. EXEMPLES • Garmin, HP, chanel nº 5 Pàg 60 Docent: Nina Costas Guerra
  61. 61. Trets característics de la MARCA: • Classificació de Niça: 45 classes. 35 de productes i 10 de serveis • Vigència: 10 anys prorrogables indefinidament 3. Es ampliable a nivell comunitari i internacional: Marca comunitària i Marca Internacional 4. Els drets s’obtenen quan es registra a la OEPM. 6-8 mesos per la seva concessió 5. Imprescindible: INFORME PREVI = búsqueda d’anterioritats. Què és? 6. La marca no és el mateix que un nom de domini. La marca té preferència davant el ND No confondre marca amb nom de domini, la marca sempre s’ha de registrar. El ND és un dret personal d’ús o utilització del nom a Internet. Funcions: Primer localitzava l’equip informàtic i ara te funció distintiva de productes, serveis i activitats empresarials. Pàg 61 Docent: Nina Costas Guerra
  62. 62. SENTÈNCIES Sta 293/2005 AP BCN “carrefourcasa.com” y "champion.es", así como de otros muchos que incluyen los términos "carrefour" y "champion" como páginas web a través de las cuales ofertan productos y servicios en la red por sociedades que incluyen tales nombres y creadas en las Islas Vírgenes. Marques vs noms domini Sta 336/2005 AP Madrid- BOE vs INFORBOE, es retira tant la marca com el Nom de domini INFORBOE Ambdós sentències obliguen a retirar les webs per abús de marca renombrada Pàg 62 Docent: Nina Costas Guerra
  63. 63. Prohibicions de registre: Absolutes i Relatives Absolutes. No es poden registrar com a marques: • Les que no siguin conformes a l’art 4 de la LLM • Que no tinguin caràcter distintiu • Les que solament estiguin composades per signes que indiqui procedència geogràfica, l’espècie, la qualitat, el destí, el valor, etc, • Signes que serveixin per designar productes o serveis en el llenguatge comú: cleenex, nutella, Polo... • Els constituïts per la forma imposada per la seva pròpia naturalesa. • Contraris a la llei, ordre públic o els bons costums. • Els que portin al públic a error • Els que reprodueixin una bandera, escut,... Pàg 63 Docent: Nina Costas Guerra
  64. 64. Prohibicions relatives No es podran registrar com a marques: 1. Que siguin idèntiques a una marca o nom comercial anterior, que designi productes o serveis idèntics 2. Que per ser idèntiques o semblants a una marca o nom comercial anterior i per tenir identitat o similitud aplicativa, existeixi un risc de confusió en el públic amb risc d’associació amb la marca anterior. Pàg 64 Docent: Nina Costas Guerra
  65. 65. Àmbit geogràfic on podem ampliar l’exclusivitat de la nostra marca Si volem ampliar l‘àmbit geogràfic de la marca, podem demanar la seva ampliació territorial en el país o països que més ens interessin. COMUNITÀRIA (OAMI) INTERNACIONAL (OEPM) Pàg 65 Docent: Nina Costas Guerra
  66. 66. QUÈ TENEN EN COMÚ AQUESTES IMATGES? QUINS TÍTOLS DE PROPIETAT INDUSTRIAL ES PODEN PROTEGIR? Pàg 66 Docent: Nina Costas Guerra
  67. 67. SIMILITUD FONÈTICA en les marques Sta. Tribunal Suprem de 25 novembre 2010 RJ 20108682 Marcas: supuestos de acceso registral: los distintivos que por su semejanza fonética o gráfica con otros ya registrados puedan inducir a error o confusión en el mercado: inexistencia: «HIPERDINO» y «DANONINO»: diferencias entre los animales registrados. Solicitud multiclase • Es dóna la raó a HIPERDINO per diferència gràfica d’ambdós logotips TITULAR Supermercados Dinosol Pàg 67 Docent: Nina Costas Guerra
  68. 68. 5. NOM COMERCIAL DEFINICIÓ: Es un signe distintiu. La seva funció és la de identificar • • • • l’empresa en el mercat i diferenciar-la i individualizar-la en el tràfic mercantil de les altres empreses que desenvolupen activitats idèntiques o similars: es caracteritza per: Identifica l’empresa en el tràfic mercantil Es d’àmbit nacional no ampliable a nivell comunitari ni internacional Igual duració que la marca No és el mateix que la denominació social La denominació social és el nom que identifica a una persona jurídica como a subjecte de relacions jurídiques i, per tant, susceptible de drets i obligacions. Pàg 68 Docent: Nina Costas Guerra
  69. 69. Exemple: " INDUSTRIA DE DISEÑO TEXTIL, S.A GRUPO INDITEX ZARA, PULL & BEAR, MASSIMO DUTTI, BERSHKA, STRADIVARIUS, OYSHO,ZARA HOME,.... TELEFONICA S.A. TELEFONICA SA Pàg 69 Docent: Nina Costas Guerra
  70. 70. Marques vulgaritzades Kleenex bamba Nutella Polo Xiruca Pàg 70 Docent: Nina Costas Guerra
  71. 71. Exemple de NOM COMERCIAL • • • • • Titular: COBEGA, S.A. Denominación: COBEGA, S.A. Tipo Distintivo: Denominativo Situación: EN VIGOR: PUBL. CONCESION DE RENOVACION Fecha de situación: 11/03/2011//Clasificación de Niza: 29 30 32 35 Niza Productos/Servicios 29 FABRICACIÓN DE CONSERVAS DE CARNE, FRUTA, PESCADO, VERDURAS, HORTALIZAS Y LEGUMBRES. 30 FABRICACIÓN DE JARABES DE MELAZA. 32 FABRICACIÓN DE BEBIDAS CARBÓNICAS; JARABES, HORCHATA, JUGOS Y ZUMOS DE FRUTAS, EXTRACTOS DE FRUTAS SIN ALCOHOL. 35 VENTA AL MAYOR Y AL DETALL DE TODA CLASE DE BEBIDAS CARBÓNICAS, JARABES, HORCHATAS, JUGOS Y ZUMOS DE . FRUTAS, EXTRACTOS VEGETALES Y CONSERVAS Pàg 71 Docent: Nina Costas Guerra
  72. 72. Marques enganyoses: Per què? • Ens fan equivocar en el seu origen empresarial • Ens fan equivocar en les característiques del producte EXEMPLES: Pàg 72 Docent: Nina Costas Guerra
  73. 73. Sentències: Nom comercial/denominació social AP Navarra (Sección 3ª), sentencia núm. 108/2007, de 3 septiembre. Excavaciones Vidaurre, SL Vs Vidaurre Obras y Proyectos, SL Sta Airtel SL Vs Airtel Moviles SA, da razón a la Demandada. Audiencia Provincial de Madrid (Sección 25ª) Sentencia de 19 diciembre 2000 AC 20011004 StaTribunal Supremo (Sala de lo Civil, Sección Unica) Sentencia núm. 463/2003 de 16 mayo RJ 20034755 «Juguetes Chico, SL» y «Chicco Española, SA»: mantenimiento del nombre propio con prohibición de la utilización de marcas, nombres comerciales o rótulos. Pàg 73 Docent: Nina Costas Guerra
  74. 74. Què ha de fer l’emprenedor quan crea la pròpia empresa? - Si surt d’empresa que crea dissenys industrials i els patenta - Si és un dissenyador gràfic que ha treballat per empresa gràfica, empresa de moda, - Qui que ha treballat amb arquitectes, enginyers, - Amb consultories de protecció de dades, advocats,acadèmies de formació, cursos on-line... 5 coses que hem de tenir en compte! Pàg 74 Docent: Nina Costas Guerra
  75. 75. 1 Pacte de no concurrència: Estatut dels Treballadors: 2. El pacte de no-competència quan s’ha extingit el contracte de treball, que no pot tenir una durada superior a 2 anys per als tècnics i a 6 mesos per als altres treballadors, només ésvàlid si hi concorren els requisits següents: a) Que l'empresari hi tingui un interès industrial o comercial efectiu, b) I que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada. Per tant: S’anomena pacte de no concurrència, a l’acord contractual entre empresa i treballador, en el que el treballador una vegada cessa a l’empresa no podrà treballar en l’àmbit empresarial que coincideixi substancialment amb el de l‘empresa en la que treballava. També en qualsevol contracte mercantil 2 Pacte de confidencialitat tant de la informació de l’empresa en general com de les dades personals: Ex de pacte: L’empleat haurà de guardar la màxima confidencialitat i secret professional de tota la informació de l’empresa i de les dades de caràcter personal dels quals sigui titular qualsevol de les parts, als que accedeixi o tracti per raó de l'objecte d'aquest Contracte. Aquesta obligació subsistirà de manera indefinida després d'acabar les seves relacions. Pàg 75 Docent: Nina Costas Guerra
  76. 76. El deure de secret • 3. Llei 15/1999 LOPD: Artícle 10. Deure de secret. El responsable del fitxer i qui intervingui en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal estan obligats al secret professional respecte d’aquestes dades i al deure de guardar-les, obligacions que subsistiran després de finalitzar les seves relacions amb el titular del fitxer o, en el seu cas, amb el responsable d’aquest. Pàg 76 Docent: Nina Costas Guerra
  77. 77. 4. La no revelació del Secret Industrial:El secret industrial no es patenta • DEFINICIÓ: És el conjunt de coneixements i informació que, sense ser de domini públic, són necessaris per fabricar o comercialitzar un producte o per prestar un servei, o bé per l’organització o financiació d’una empresa, i que, precisament per això suposa una avantatge pel seu titular, qui procurarà evitar la seva divulgació. Es protegeix per la Llei de Competència Deslleial i el Codi Penal :S’han de complir tres requisits: 1.La informació ha de ser totalment desconeguda per tercers. 2. La informació ha de suposar una avantatge en front de les empreses competidores que no la tenen. 3. El titular ha d’aplicar mesures per mantenir el secret, ja siguin controls de seguretat, contractes de confidencialitat, etc Pàg 77 Docent: Nina Costas Guerra
  78. 78. 5. Ull! El descobriment i la revelació de secrets en l’àmbit Penal, Novetats en el CODI PENAL El 26/06/2012 es va publicar ala BOE la Llei Orgànica 5/2010 on modifica el CIBERDELICTES i afecta per tant el delicte de revelació de secrets professionals: Revelació de secrets laborals o professionals. El Códi penal estableix en el seu artícle 199: “1. El que revelare secretos ajenos, de los que tenga conocimiento por razón de su oficio o sus relaciones laborales, será castigado con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses. 2. El profesional que, con cumplimiento de su obligación de sigilo o reserva, divulgue los secretos de otra persona será castigado con la pena de prisión de uno a cuatro años, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitación especial para dicha profesión por tiempo de dos a seis años.” Es preten castigar a aquells que en virtut del càrrec que ocupen tinen accés a secrets aliens de manera lícita i els revelen sense el consentiment de la víctima. Novetats reforma CP: 1.- La Responsabilitat Penal de les persones jurídiques. 2.- Canvi de concepte. Es castiga la falta de prevenció que eviti que els empleats de l’empresa incorrin en actuacions no legals. La Corporate Compliance. (Resp corporativa) Pàg 78 Docent: Nina Costas Guerra
  79. 79. 6. I a més a més demanar autorització 6. Totes les creacions (dissenys gràfics, logos, campanyes de comunicació, dissenys industrials, creacions intel·lectuals, etc...) que s’han creat sota el règim laboral d’una empresa i amb les eines d’aquesta, no podran ser exposades a la nova web que creï l'emprenedor, si no obté l’autorització de l’empresa Es millor obtenir un “no” que un requeriment Pàg 79 Docent: Nina Costas Guerra
  80. 80. CONCLUSIÓ: Existeix una variada tipologia d’actius intangibles que poden ser protegits i gestionats per l’emprenador des de l’inici de la seva activitat. Una bona protecció permetrà que poguem treure benefici de l’esforç invertit amb treball, temps i diners. Una explotació segura amb els títols registrats i amb acords de llicencia de marca, disseny, patent i knowhow és la millor garantia. Pàg 80 Docent: Nina Costas Guerra
  81. 81. MOLTES GRÀCIES info@nc-consultors.com NINA COSTAS Pàg 81 Docent: Nina Costas Guerra

×