CTMA II T7 Hidrosfera 2 part 11_12

1. CTMA II:
T.7 HIDROSFERA
2 PART

2. EXERCICI 12: BALANÇ HÍDRIC A L’ESTANY DE BANYOLES

3. CIRCULACIÓ D’AIGUA A LA CONCA HIDROGRÀFICA
(RIUS)
• ( CIRCULACIÓ ) Q= R+Re+Ra+Sre+Sra
• R =ESCORRIMENT SUP., Re= RESERVES D’AIGUA SUP. (LLACS,NEU,CABALS
SORTIDA D’EMBASSAMENT), Ra= RESERVES AIGUA SUB. ( DE SURGÈNCIES O
DESCÀRREGA D’AQÜÍFERS ), Sre I Sra= RETORN AIGUA UTILITZADA ( DE
DEPURADORES ...).
• PERÍODES S/ PLUJA=> Q= O+Re+Ra+Sre+Sra
• S/INTERVENCIÓ HUMANA ( S/AIGUA D’EMBASSAMENTS, NI RETORN
D’AIGÜES UTILITZADES) => Q=O+(Re-
EMBASSAM.)+Ra+O+O
• Re I Ra(EL QUE +): SÓN APORTACIONS + CONSTANTS QUE LES
PRECIPITACIONS=> TENEN FUNCIÓ REGULADORA DEL RECURSOS HÍDRICS=>
DEPÈN DE LA QUANTITAT QUE HAGI EN AQUESTES RESERVES.

4. ESTACIONS D’AFORAMENT=>PER MESURAR CIRCULACIÓ:
xarxa de punts de mesura de cabals en principals rius.
• MESUREN CABAL (q): ÉS EL VOLUM D’AIGUA QUE CIRCULA
PER UNA SECCIÓ TRANSVERSAL EN UN TEMPS DETERMINAT.
• UNITATS: m3 /seg. EN RIU. EN l/seg . EN RIEROL.
• CÀLCUL: L (LONG.)
L
V= ---- S (SECCIÓ)
T en m 2
(Temps )
 q= S x V m3 / seg. V=Velocitat mitjana
-DES DE 1986 LES CONQUES INTERNES SÓN GESTIONADES PER LA
JUNTA D’AIGÜES DE LA GENERALITAT ( ACA). LA CONCA
EXTERNA ( L’EBRE) HO FA L’ESTAT (CHE )
-ESTACIÓ D’AFORAMENT :
SECCIÓ ÉS CONEGUDA=> TAN SOLS CAL SABER L’ALÇADA
D’AIGUA AMB AJUT DE DISPOSITIUS -> REGLE GRADUAT) (
LIMNÍMETRE )=> CAL LLEGIR , O BÉ UTILITZAR EL
REGISTRADOR AUTOMÀTIC AMB LIMNÍGRAF ( TAMBOR
GIRATORI) ------------------->

5. CONT.
• CÀLCUL DE VELOCITAT MITJANA:
-AMB MOLINET O CORRENTÒMETRE, INTERVALS
PETITS I DIFERENTS FONDÀRIES.
– MÈTODE SENZILL, DEIXAR ANAR UN BASTÓ .
• LES MESURES A MOLTES ESTACIONS
D’AFORAMENT=> CONSTRUCCIÓ DE CORBA
CABALS-ALÇADES=> SABER DIRECTAMENT EL
CABAL A PARTIR DE L’ALÇADA.
• EL LLIT POT CANVIAR=>CAL REVISAR-LES.

6. L’ HIDROGRAMA:
• ÉS UNA CORBA DE CABAL-TEMPS
.
• ANUALMENT REFLECTEIX
VARIACIONS ESTACIONALS (FUSIÓ
NEU,PLUGES PRIMAVERA O
TARDOR, ÈPOQUES SEQUES O
ESTIATGE......
• PER PLUGES CONCENTRADES TÉ
FORMA TÍPICA EN FUNCIÓ DE
MIDA CONCA, VEGETACIÓ....
• PER LA FORMA DE LA CORBA ES
POT DETECTAR EL % D’AIGUA
D’ESCORRIMENT SUP. I LA
D’AQÜÍFERS DINS DE Q .

7. EXEMPLES:

8. EXERCICI 13: LA
INFORMACIÓ D’UN
HIDROGRAMA

9. CABALS CIRCULANTS I LES APORTACIONS DELS RIUS DE CATALUNYA:
MAPA D’ISOLÍNIES DE CABAL ESPECÍFIC DELS RIUS DE CATALUNYA, AMB INDICACIÓ DE LA SITUACIÓ DE LES ESTACIONS D’AFORAMENT, EL
VALOR DEL CABAL ESPECÍFIC I LES APORTACIONS EN Hm 3 /ANY
• A PARTIR DE CABAL DIARI MESURAT EN ESTACIONS D’AFORAMENT => CÀLCUL: Cabal mensual => C. Mitjà anual => C. Mitjà anual del període
de registre de l’estació.
• PER PODER COMPARAR CABALS DE DIFERENTS ESTACIONS DEFINIM: CABAL ESPECÍFIC ,cabal en relació a un Km 2 de conca=> es mesura en
l/s/Km 2 .
• COMPARANT : isolínies de cabal específic ( fig 1) i isohietes de precipitacions (fig. 2) hi ha coincidència: cabals específics + grans en
Pirineus, serra Transversal i Montseny ( entre 5 i 15 l/s/Km 2.) Cap al sud disminució de valors ( fins mínims de 1 i 0,5 l/s/Km 2 ). Al
litoral al voltant de 3 l/s/Km 2 .
• A partir de C. Mitjà anual d’estacions d’aforament => càlcul volum aigua circulant tot l’any per aquest punt de xarxa de drenatge =>
en Hm 3 .En fig. 1 : es veu aportacions a l’entrada i sortida de Catalunya de cada riu important => representen els RECURSOS
HÍDRICS NATURALS DE LA CONCA(idea de volum màxim).
FIG.2
FIG.1

10. EXERCICI 14: CÀLCUL D’APORTACIÓ I CABAL ESPECÍFIC

11. CABAL MÍNIM, ECOLÒGIC O DE CONSERVACIÓ:
• DEFINICIÓ: QUANTITAT D’AIGUA NECESSÀRIA PER MANTENIR EL CONJUNT DE L’ECOSISTEMA RIU AMB
UNES CARACTERÍSTIQUES DETERMINADES.
• PER EMBASSAMENTS I UTILITZACIÓ D’AIGUA => DISMINUCIÓ CABALS => NECESSARI CABAL MÍNIM O
ECOLÒGIC PER MANTENIR ELS ECOSISTEMES, PROCESSOS GEOLÒGICS I RECÀRREGA D’AQÜÍFERS.
• EN ÀREES MOLT URBANITZADES => CABAL CIRCULANT MOLT COPS SOLS SÓN AIGÜES JA UTILITZADES =>
DE POCA QUALITAT => AFECTA A L’ECOSISTEMA FLUVIAL.
EXERCICI 15: EL CABAL MÍNIM

12. EXERCICI 16:
MESURA DE
CAMP DEL
CABAL
APROXIMAT
D’UNA RIERA

13. EXERCICI 17:

14. EXERCICI 18:

15. EXERCICI 19:

16. EXERCICI 20:

17. EXERCICI 21:

18. LLACS GLACERES:
•
• TIPUS:
DENSITAT NEU COMPACTADA: 0,1 A 0,2 g/cm 3 FINS D=
0,9 GEL BLANC I 0,92 GEL BLAU.
• T= ENTRE -28 I -2 º C => PER T PROPERA A PT. FUSIÓ
A. D’ORIGEN GLACIAL: IBONS O ALTRES DE
PERMET QUE FLUEXI PLÀSTICAMENT.
MORENA FINAL.
• MOVIMENT PER COMPRESSIÓ I GRAVETAT.
B. DE CRÀTER: EN ZONES VOLCÀNIQUES Ex. NYOS • TIPUS: -
(CAMERUN) INLANSIS O CASQUETS GLACIALS: ANTÀRTIDA,
C. ZONES DE RIFT (DISTENSIVES): - GRENLÀNDIA, MENORS A ISLÀNDIA I NORD CANADÀ I
OCUPEN FOSES TECTÒNIQUES Ex. RIFT AFRICÀ: NORUEGA. Moviment de desenes de m./ dia.
- GLACERES DE VALL. EX. ALPS.... Moviment de cms./dia.
Turkana, Victoria o Tanganyika.
• OCEÀ ÀRTIC I VOLTANTS ANTÀRTIDA HI HA BANQUISA
-ZONES DISTENSIVES POSTERIOR A (CAPA IAGUA MARINA GLAÇADA DE POCS METRES DE
CONSTITUCIÓ DE LES SERRALADES Ex. Titicaca GRUIX).
(Andes).
• AL FINAL ES REOMPLEN DE SEDIMENTS =>
PANTANS O ES OBREN SI ELS DICS DE
TANCAMENT SÓN EROSIONATS.

19. 4.2.2 AIGÜES SUBTERRÀNIES
• AIGUA QUE S’INFILTRA PASSARÀ PER:
1. ZONA D’ AIREACIÓ: ÉS ZONA NO SATURADA, ON PORUS DEL ROQUES PERMEABLES: les que deixen passar lliurament l’aigua.
TERRENY PODEN TENIR AIRE O AIGUA. ROQUES POC PERMEABLES: amb circulació d’aigua molt lentament .
2. ZONA DE SATURACIÓ: LLOC ON S’ACUMULA L’AIGUA FORMANT Ex. Argiles.
UN AQÜÍFER (FORMACIÓ ROCOSA PERMEABLE QUE PERMET POROSITAT I PERMEABILITAT DEPENEN DE :
PAS D’AIGUA I LA SEVA ACUMULACIÓ, DELIMITADA PER NIVELL -GRAU D’ALTERACIÓ DE ROCA => roques amb fissures ( diàclasis
IMPERMEABLE EN LA BASE QUE EVITA QUE SEGUEIXI LA o escletxes) connectades=> flueix bé l’aigua
INFILTRACIÓ). -COMPACTACIÓ SEDIMENT => si poc compactats => flueix bé CASOS:
• => AQÜÍFERS SÓN RESERVES HÍDRIQUES, D’ ON ES PODEN FER a) Argiles 50% porus, però molt fins => molta dificultat de circular per
EXTRACCIONS. efecte de tensió superficial (queda enganxada a la paret) => molt
poc permeables.
• NIVELL FREÀTIC: LÍMIT SUPERIOR D’UN AQÜÍFER, ON ELS
b) Pumites: porositat del 50% , i poc connectats => poc permeables.
MATERIALS HI ESTAN SATURATS.
• A+ PROFUNDITAT => + PRESSIÓ => + TANCAMENT DELS PORUS
=> + DIFÍCIL DE TROBAR AQÜÍFERS.
• 2 ASPECTES QUE DETERMINEN LA PRESÈNCIA D’AQÜÍFERS:
A. POROSITAT: % D’ESPAIS BUITS EN VOLUM TOTAL DE LA ROCA =>
EXPRESSA CAPACITAT D’UN MATERIAL DE CONTENIR AIGUA.
% Porositat total = volum espais buits /volum roca .100
POROSITAT CONNECTADA: % buits connectats.
POROSITAT EFECTIVA:espais accessibles als fluids lliures.
B. PERMEABILITAT: CAPACITAT D’UNA ROCA DE DEIXAR PASSAR AL
SEU TRAVÉS AIGUA, AIRE O ALTRES FLUIDS COM ARA EL
PETROLI.
ROCA POROSA SERÀ POC PERMEABLE SI ELS PORUS NO ESTAN PROU
CONNECTATS.
QUANTITATIVAMENT, PERMEABILITAT ES DEFINEIX COM : velocitat
de pas d’ aigua a través d’una unitat de secció transversal de sòl
saturat d’humitat en una unitat de temps. AIXÒ =>

20. POROSITAT I PERMEABILITAT

22. EXEMPLE: BROLLADOR AL POBLE DE NAS (CERDANYA)

23. CONT.

24. CONT.

25. CONT.

26. CONT.