SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
AVALUACIÓ DEL PROJECTE
a) Indicadors per a l’avaluació
Tal i com hem vist durant aquest curs acadèmic, sabem que existeixen uns paràmetres
per tal de valorar la qualitat d’un espai ambient dins un centre1
. Per tant, basant-nos en
aquesta teoria hem dut a terme l’avaluació dels diferents espais que conformen el nostre
projecte.
A continuació expliquem breument en què consisteixen aquest vuit paràmetres.
o Osmosis: entesa com la influència recíproca que es dóna entre l’espai creat i els
infants. Concepció del centre no com a context aïllat sinó com a part de l’entorn.
o Habitabilitat: com a espai habitable capaç d’acollir tant als infants com als adults
proporcionant un sentiment de benestar, seguretat i confort.
o Identitat: la capacitat del centre de reflectir la seva identitat tant cultural com
pedagògica, a través dels espais i la documentació.
o Relació: per una banda, procurar que els espais mantinguin una comunicació entre ells
i per tant permetin la interacció entre infants de diferents grups, d’altra banda,
mantenir l’horitzontalitat dels espais entenent que són tots educatius, i per últim,
l’estructura de l’espai a de donar peu a les relacions, tant en parella, com en petits o
grans grups.
o Constructivitat: tal i com ens diuen Ceppi i Zeni, 1998: “tota l’escola hauria de ser
un gran laboratori per a l’autoaprenentatge dels infants”.
o Polisensorialitat: molts estudis neurobiològicsdestacan la relació dels sentits en l
construcció del coneixement. Un ambient poc estimulant pot empobrir aquest
coneixement.
o Epigènesi: entesa com a la capacitat de transformar per tal de convidar a una acció i
un aprenentatge diferent.
o Narració: tenir en compte que els espais han de recollir les petjades, presències i
memòries dels seus habitants, que permetin donar una continuïtat i construir una
consciència col·lectiva.
1
http://estudis.uib.es/es/grau/guia_docent/22009/1/ca/guia_docent.html
ESPAI ZONA DE DESCANS SÍ NO OBSERVACIONS
H
A
B
I
T
A
B
I
L
I
T
A
T
Manté una estètica X
És ampli X
És acollidor X
És tranquil X
És segur X
Presenta harmonia X
Visualment atraient X
Provoca curiositat X
Flexible X
Presenta bona delimitació X
És accessible per als infants X
I
D
E
N
T
I
T
A
T
Té identitat pròpia X
Espai identificatiu per a
l’infant
X
Identitat grupal X
Identitat individual X
Identitat docent
X
C
O
N
S
T
R
U
C
T
I
V
I
T
A
T
Afavoreix diferents tipus
d’agrupacions
X
Fomenta l’autonomia X
Diversificació d’espais X
Presenta sentit i funcionalitat
Provoca reptes X
Afavoreix la interacció/acció X
Afavoreix diferents ritmes i
estils d’aprenentatge
X
Afavoreix l’aprenentatge
compartit X
POLI
SENSO
RIA
LI
TAT
Ambient cromàtic X
Varietat de textures X
Ambient sonor X
OS
MO
SIS
Adaptable X
Crea reciprocitat X
EPI
GÈNESI
Capacitat de transformar
l’ambient
X
NARRA
CIÓ
Recull presència i memòria
dels infants
X
ZONA DE TAULES SÍ NO OBSERVACIONS
H
A
B
I
T
A
B
I
L
I
T
A
T
Manté una estètica X
És ampli X
És acollidor X
És tranquil X
És segur X
Presenta harmonia X
Visualment atraient X
Provoca curiositat X
Flexible X
Adaptable X
Presenta bona delimitació X
És accessible per als infants X
I
D
E
N
T
I
T
A
T
Té identitat pròpia X
Espai identificatiu per a
l’infant
X
Identitat grupal X
Identitat individual X
Identitat docent
X
C
O
N
S
T
R
U
C
T
I
V
I
T
A
T
Afavoreix diferents tipus
d’agrupacions
X
Fomenta l’autonomia X
Diversificació d’espais X
Presenta sentit i funcionalitat X
Provoca reptes X
Afavoreix la interacció/acció X
Afavoreix diferents ritmes i
estils d’aprenentatge
X
Afavoreix l’aprenentatge
compartit
X
POLI
SENSIO
RA
LI
TAT
Ambient cromàtic X
Varietat de textures X
Ambient sonor X
OS
MO
SIS
Adaptable X
Crea reciprocitat X
EPI
GÈNESI
Capacitat de transformar
l’ambient
X
NARRA
CIÓ
Recull presència i memòria
dels infants
X
MATERIAL ZONA DE DESCANS I TAULES SÍ NO OBSERVACIONS
Q
U
A
L
I
T
A
T
Material de l’entorn: natural o reciclat X
Provocador X
Significatiu X
Aprenentatge a través de la
descoberta/observació/experimentació
X
Material tancat X
Que atengui a la diversitat X
Multifuncional i manejable X
Qualitats estètiques i sensorials X
Variant en colors X
Formes i textures X
Higiènic X
Segur X
Permet l’autonomia X
Permet joc individual i col·lectiu X
T
I
P
U
S
D
E
Manipulatiu X
Simbòlic X
Per a la creativitat/expressivitat X
Que provoqui la
descoberta
X
a) Tècniques i estratègies
Tenint en compte els objectius fixats abans de començar el projecte i els paràmetres
esmentats amb anterioritat, les tècniques i estratègies emprades a l’hora d’efectuar
l’avaluació han estat:
 D’una banda, l’observació directa i el registre fotogràfic de les accions dels
infants dins l’espai, basades en uns criteris d’avaluació comuns i fixats
prèviament entre els membres del grup, com per exemple, comprovar el temps
d’ús que fan d’aquest espai en relació als altres espais del pati.
 D’altra banda, un registre sistemàtic: taules sobre els paràmetres de qualitat.
 Per últim, els suggeriments rebuts de les docents del centre.
b) Resolució d’obstacles
 Cerca del material sense recursos econòmics: des d’un principi i una vegada
definit el disseny del nostre projecte, varem fer una recerca
planificadaentrediferents proveïdors per tal de comparar materials, preus,
qualitat, etc. Sempre tenint en compte els recursos econòmics dels que
disposàvem, però també l’adaptabilitat a les característiques del projecte.
J
O
C
Que permeti desenvolupar el
llenguatge i la comunicació
X
Per a l’observació X
Que permeti desenvolupar diferents
capacitats dels infants
X
O
R
G
A
N
I
T
Z
A
C
I
Ó
A l’abast dels infants X
Planificat X
Distribució atractiva X
Que provoqui interès i motivació X
Introducció progressiva dels materials X
Equilibri en la quantitat del material X
 La durabilitat i resistència del material: al fer un disseny a l’exterior ens varem
trobar que era necessari que els materials que havíem d’emprar presentessin un
alt grau de resistència (impermeabilitat, duresa, equilibri i flexibilitat) per
aconseguir que les instal·lacions fossin duradores. Així doncs, hem hagut de
tenir en compte la humitat, el sol, la intempèrie...a l’hora de triar el material.
 Els estris, ús i espai: ens hem trobat limitats a l’hora de confeccionar els
diferents espais donat que, d’una banda no disposàvem dels estris necessaris,
d’altra banda no dominàvem el maneig d’aquests, i per últim no contàvem amb
un espai adequat per dur-lo a terme. Davant aquestes controvèrsies i guiats pel
nostre propi ingeni, recursos i contactes, finalment aconseguírem disposar de les
eines i l’espai que ens varem permetre tirar-ho endavant (assessorament
professional, donacions de material per part d’alguns establiments de la zona i
petita ajuda econòmica per part del centre).
 El temps per dur a terme el projecte: aquest aspecte ha estat un gran obstacle,
donat que el nostre projecte requereix d’un temps de planificació, elaboració i
construccióper tal d’aconseguir les instal·lacions dissenyades. Aquest obstacle el
varem solucionar dedicant el nostre escàs temps personal.
Una vegada construït l’espai...
 Zona de descans: després de tenir l’espai muntat ens varem trobar que: els
ancoratges de les carpes no es varen aferrar suficientment al sòl. Això va
provocar que busquéssim una alternativa com va ser la de posar ciment a les
piques. Per altra banda, no varem calcular correctament la tensió que podien
resistir les lones ja que no contàvem amb els tipus d’ús que varen fer els infants
(trepar, tirar-se sobre o usar les lones a mena de tobogan). La solució va ser
repartir la tensió en diferents punts de la lona i no deixar-la només a la part de
l’anella. A més, varem reconduir la relació que els infants establien amb el
material fent una presentació d’aquest.
 Zona de taules:el principal problema d’aquest espai és que és una zona del pati
que sempre ha estat fora de l’ús quotidià dels infants, per tant, requereix una
intervenció docent que completi la invitació de la pròpia instal·lació a ocupar
l’espai. En el poc marge de temps que ens ha quedat des de la seva construcció,
ja hem realitzat dues activitats amb ells que han suposat els primers passos cap a
la conquista d’aquest espai. Una d’aquestes activitats va ser que tots els infants
de l’escola pintessin la paret exterior que conforma l’espai, amb la finalitat de
reforçar el vincle amb l’espai i el material i el sentiment de pertinença.
Per últim, l’altre gran obstacle ha estat el temps a l’hora d’avaluar els resultats
d’aquesta zona, ja que un espai per conquerir requereix d’uns ritmes i uns temps
a observar a llarg termini. No obstant, hem procurat conscienciar a tot l’equip
docent de la necessitat d’anar fent activitats i treball d’aula en aquest espai per
tal de que els nens, finalment, arribin a fer un ús autònom del mateix.

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Presentació del projecte
Presentació del projectePresentació del projecte
Presentació del projecte
 
Gracies als mestres del ceip son quint
Gracies als mestres del ceip son quintGracies als mestres del ceip son quint
Gracies als mestres del ceip son quint
 
Comunicación digital
Comunicación digitalComunicación digital
Comunicación digital
 
Conociendo a colombia.pptx
Conociendo a colombia.pptxConociendo a colombia.pptx
Conociendo a colombia.pptx
 
Decreto 4 2008
Decreto 4 2008Decreto 4 2008
Decreto 4 2008
 
Aula 1
Aula 1Aula 1
Aula 1
 
Les propostes didactiques
Les propostes didactiquesLes propostes didactiques
Les propostes didactiques
 
Revista eines
Revista einesRevista eines
Revista eines
 
MODERNISMO Y 98
MODERNISMO Y 98MODERNISMO Y 98
MODERNISMO Y 98
 
Dibujos
Dibujos Dibujos
Dibujos
 
Educacin Virtual
Educacin VirtualEducacin Virtual
Educacin Virtual
 
Concurs literari 2011
Concurs literari 2011Concurs literari 2011
Concurs literari 2011
 
Vull Macedònia!!! - Especial 10 números
Vull Macedònia!!! - Especial 10 números Vull Macedònia!!! - Especial 10 números
Vull Macedònia!!! - Especial 10 números
 
Presentació del projecte
Presentació del projectePresentació del projecte
Presentació del projecte
 
Presentacion competencia digital
Presentacion competencia digitalPresentacion competencia digital
Presentacion competencia digital
 
Presentacion 4 10-11
Presentacion 4 10-11Presentacion 4 10-11
Presentacion 4 10-11
 
Histriada edução fsica
Histriada edução fsicaHistriada edução fsica
Histriada edução fsica
 
Parte 3
Parte 3Parte 3
Parte 3
 
Powerpointblog
PowerpointblogPowerpointblog
Powerpointblog
 
Presentacioo cameradefinitiva
Presentacioo cameradefinitivaPresentacioo cameradefinitiva
Presentacioo cameradefinitiva
 

Similar a Avaluació del projecte

Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xemaefsauba
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltFrancesc Vila i Batallé
 
02.unitat didàctica tilc iii
02.unitat didàctica tilc iii02.unitat didàctica tilc iii
02.unitat didàctica tilc iiillenguaoral
 
Projecte de millora: El pati un espai educatiu
Projecte de millora: El pati un espai educatiuProjecte de millora: El pati un espai educatiu
Projecte de millora: El pati un espai educatiuSandra Martin
 
Expossicó reflexió i innovació
Expossicó reflexió i innovacióExpossicó reflexió i innovació
Expossicó reflexió i innovaciómelissa110192
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòescolanovacervello
 
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3MagdalenaMS
 
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]guesta53a254
 
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]rosermontserrat
 
Dossier 31 de maig
Dossier 31 de maigDossier 31 de maig
Dossier 31 de maigMaialen_07
 
Coneixem el parc de collserola
Coneixem el parc de collserolaConeixem el parc de collserola
Coneixem el parc de collserolaDolça Valero
 
Aula acollida 2005
Aula acollida 2005Aula acollida 2005
Aula acollida 2005Nuria Alart
 
Resum jornada de treball (Marta)
Resum jornada de treball (Marta)Resum jornada de treball (Marta)
Resum jornada de treball (Marta)home.
 
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglès
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglèsMemòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglès
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglèsceippuigdenvalls
 

Similar a Avaluació del projecte (20)

55
5555
55
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
Sessió 3
Sessió 3Sessió 3
Sessió 3
 
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De SaltProgramació Racons Aules Dacollida De Salt
Programació Racons Aules Dacollida De Salt
 
02.unitat didàctica tilc iii
02.unitat didàctica tilc iii02.unitat didàctica tilc iii
02.unitat didàctica tilc iii
 
Projecte de millora: El pati un espai educatiu
Projecte de millora: El pati un espai educatiuProjecte de millora: El pati un espai educatiu
Projecte de millora: El pati un espai educatiu
 
Expossicó reflexió i innovació
Expossicó reflexió i innovacióExpossicó reflexió i innovació
Expossicó reflexió i innovació
 
Escola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellòEscola escola nova de cervellò
Escola escola nova de cervellò
 
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
 
Del currículum a la ppc
Del currículum a la ppcDel currículum a la ppc
Del currículum a la ppc
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
 
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
C:\Fakepath\Aa Ies Olorda[1]
 
temari_3_medi.pdf
temari_3_medi.pdftemari_3_medi.pdf
temari_3_medi.pdf
 
Dossier 31 de maig
Dossier 31 de maigDossier 31 de maig
Dossier 31 de maig
 
Programació EP
Programació EPProgramació EP
Programació EP
 
Coneixem el parc de collserola
Coneixem el parc de collserolaConeixem el parc de collserola
Coneixem el parc de collserola
 
Aula acollida 2005
Aula acollida 2005Aula acollida 2005
Aula acollida 2005
 
Resum jornada de treball (Marta)
Resum jornada de treball (Marta)Resum jornada de treball (Marta)
Resum jornada de treball (Marta)
 
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglès
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglèsMemòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglès
Memòria i avaluació del projecte 2003 aprofundiment anglès
 

Avaluació del projecte

  • 1. AVALUACIÓ DEL PROJECTE a) Indicadors per a l’avaluació Tal i com hem vist durant aquest curs acadèmic, sabem que existeixen uns paràmetres per tal de valorar la qualitat d’un espai ambient dins un centre1 . Per tant, basant-nos en aquesta teoria hem dut a terme l’avaluació dels diferents espais que conformen el nostre projecte. A continuació expliquem breument en què consisteixen aquest vuit paràmetres. o Osmosis: entesa com la influència recíproca que es dóna entre l’espai creat i els infants. Concepció del centre no com a context aïllat sinó com a part de l’entorn. o Habitabilitat: com a espai habitable capaç d’acollir tant als infants com als adults proporcionant un sentiment de benestar, seguretat i confort. o Identitat: la capacitat del centre de reflectir la seva identitat tant cultural com pedagògica, a través dels espais i la documentació. o Relació: per una banda, procurar que els espais mantinguin una comunicació entre ells i per tant permetin la interacció entre infants de diferents grups, d’altra banda, mantenir l’horitzontalitat dels espais entenent que són tots educatius, i per últim, l’estructura de l’espai a de donar peu a les relacions, tant en parella, com en petits o grans grups. o Constructivitat: tal i com ens diuen Ceppi i Zeni, 1998: “tota l’escola hauria de ser un gran laboratori per a l’autoaprenentatge dels infants”. o Polisensorialitat: molts estudis neurobiològicsdestacan la relació dels sentits en l construcció del coneixement. Un ambient poc estimulant pot empobrir aquest coneixement. o Epigènesi: entesa com a la capacitat de transformar per tal de convidar a una acció i un aprenentatge diferent. o Narració: tenir en compte que els espais han de recollir les petjades, presències i memòries dels seus habitants, que permetin donar una continuïtat i construir una consciència col·lectiva. 1 http://estudis.uib.es/es/grau/guia_docent/22009/1/ca/guia_docent.html
  • 2. ESPAI ZONA DE DESCANS SÍ NO OBSERVACIONS H A B I T A B I L I T A T Manté una estètica X És ampli X És acollidor X És tranquil X És segur X Presenta harmonia X Visualment atraient X Provoca curiositat X Flexible X Presenta bona delimitació X És accessible per als infants X I D E N T I T A T Té identitat pròpia X Espai identificatiu per a l’infant X Identitat grupal X Identitat individual X Identitat docent X C O N S T R U C T I V I T A T Afavoreix diferents tipus d’agrupacions X Fomenta l’autonomia X Diversificació d’espais X Presenta sentit i funcionalitat Provoca reptes X Afavoreix la interacció/acció X Afavoreix diferents ritmes i estils d’aprenentatge X Afavoreix l’aprenentatge compartit X POLI SENSO RIA LI TAT Ambient cromàtic X Varietat de textures X Ambient sonor X OS MO SIS Adaptable X Crea reciprocitat X EPI GÈNESI Capacitat de transformar l’ambient X
  • 3. NARRA CIÓ Recull presència i memòria dels infants X ZONA DE TAULES SÍ NO OBSERVACIONS H A B I T A B I L I T A T Manté una estètica X És ampli X És acollidor X És tranquil X És segur X Presenta harmonia X Visualment atraient X Provoca curiositat X Flexible X Adaptable X Presenta bona delimitació X És accessible per als infants X I D E N T I T A T Té identitat pròpia X Espai identificatiu per a l’infant X Identitat grupal X Identitat individual X Identitat docent X C O N S T R U C T I V I T A T Afavoreix diferents tipus d’agrupacions X Fomenta l’autonomia X Diversificació d’espais X Presenta sentit i funcionalitat X Provoca reptes X Afavoreix la interacció/acció X Afavoreix diferents ritmes i estils d’aprenentatge X Afavoreix l’aprenentatge compartit X POLI SENSIO RA LI TAT Ambient cromàtic X Varietat de textures X Ambient sonor X
  • 4. OS MO SIS Adaptable X Crea reciprocitat X EPI GÈNESI Capacitat de transformar l’ambient X NARRA CIÓ Recull presència i memòria dels infants X MATERIAL ZONA DE DESCANS I TAULES SÍ NO OBSERVACIONS Q U A L I T A T Material de l’entorn: natural o reciclat X Provocador X Significatiu X Aprenentatge a través de la descoberta/observació/experimentació X Material tancat X Que atengui a la diversitat X Multifuncional i manejable X Qualitats estètiques i sensorials X Variant en colors X Formes i textures X Higiènic X Segur X Permet l’autonomia X Permet joc individual i col·lectiu X T I P U S D E Manipulatiu X Simbòlic X Per a la creativitat/expressivitat X Que provoqui la descoberta X
  • 5. a) Tècniques i estratègies Tenint en compte els objectius fixats abans de començar el projecte i els paràmetres esmentats amb anterioritat, les tècniques i estratègies emprades a l’hora d’efectuar l’avaluació han estat:  D’una banda, l’observació directa i el registre fotogràfic de les accions dels infants dins l’espai, basades en uns criteris d’avaluació comuns i fixats prèviament entre els membres del grup, com per exemple, comprovar el temps d’ús que fan d’aquest espai en relació als altres espais del pati.  D’altra banda, un registre sistemàtic: taules sobre els paràmetres de qualitat.  Per últim, els suggeriments rebuts de les docents del centre. b) Resolució d’obstacles  Cerca del material sense recursos econòmics: des d’un principi i una vegada definit el disseny del nostre projecte, varem fer una recerca planificadaentrediferents proveïdors per tal de comparar materials, preus, qualitat, etc. Sempre tenint en compte els recursos econòmics dels que disposàvem, però també l’adaptabilitat a les característiques del projecte. J O C Que permeti desenvolupar el llenguatge i la comunicació X Per a l’observació X Que permeti desenvolupar diferents capacitats dels infants X O R G A N I T Z A C I Ó A l’abast dels infants X Planificat X Distribució atractiva X Que provoqui interès i motivació X Introducció progressiva dels materials X Equilibri en la quantitat del material X
  • 6.  La durabilitat i resistència del material: al fer un disseny a l’exterior ens varem trobar que era necessari que els materials que havíem d’emprar presentessin un alt grau de resistència (impermeabilitat, duresa, equilibri i flexibilitat) per aconseguir que les instal·lacions fossin duradores. Així doncs, hem hagut de tenir en compte la humitat, el sol, la intempèrie...a l’hora de triar el material.  Els estris, ús i espai: ens hem trobat limitats a l’hora de confeccionar els diferents espais donat que, d’una banda no disposàvem dels estris necessaris, d’altra banda no dominàvem el maneig d’aquests, i per últim no contàvem amb un espai adequat per dur-lo a terme. Davant aquestes controvèrsies i guiats pel nostre propi ingeni, recursos i contactes, finalment aconseguírem disposar de les eines i l’espai que ens varem permetre tirar-ho endavant (assessorament professional, donacions de material per part d’alguns establiments de la zona i petita ajuda econòmica per part del centre).  El temps per dur a terme el projecte: aquest aspecte ha estat un gran obstacle, donat que el nostre projecte requereix d’un temps de planificació, elaboració i construccióper tal d’aconseguir les instal·lacions dissenyades. Aquest obstacle el varem solucionar dedicant el nostre escàs temps personal. Una vegada construït l’espai...  Zona de descans: després de tenir l’espai muntat ens varem trobar que: els ancoratges de les carpes no es varen aferrar suficientment al sòl. Això va provocar que busquéssim una alternativa com va ser la de posar ciment a les piques. Per altra banda, no varem calcular correctament la tensió que podien resistir les lones ja que no contàvem amb els tipus d’ús que varen fer els infants (trepar, tirar-se sobre o usar les lones a mena de tobogan). La solució va ser repartir la tensió en diferents punts de la lona i no deixar-la només a la part de l’anella. A més, varem reconduir la relació que els infants establien amb el material fent una presentació d’aquest.  Zona de taules:el principal problema d’aquest espai és que és una zona del pati que sempre ha estat fora de l’ús quotidià dels infants, per tant, requereix una intervenció docent que completi la invitació de la pròpia instal·lació a ocupar l’espai. En el poc marge de temps que ens ha quedat des de la seva construcció, ja hem realitzat dues activitats amb ells que han suposat els primers passos cap a la conquista d’aquest espai. Una d’aquestes activitats va ser que tots els infants
  • 7. de l’escola pintessin la paret exterior que conforma l’espai, amb la finalitat de reforçar el vincle amb l’espai i el material i el sentiment de pertinença. Per últim, l’altre gran obstacle ha estat el temps a l’hora d’avaluar els resultats d’aquesta zona, ja que un espai per conquerir requereix d’uns ritmes i uns temps a observar a llarg termini. No obstant, hem procurat conscienciar a tot l’equip docent de la necessitat d’anar fent activitats i treball d’aula en aquest espai per tal de que els nens, finalment, arribin a fer un ús autònom del mateix.