Definició, funció, fonts, temps i explicació de què és la història pels alumnes de 1r ESO.

1. QUÈ ÉS LA HISTÒRIA?
INS MONTGRÒS
SANT PERE DE RIBES
PROJECTE 2n TRIMESTRE

2. 1. DEFINCIÓ D’HISTÒRIA
-La història estudia la història. Però saps què és la història??
- Aquesta paraula té un doble significat:
- 1. La realitat històrica. Allò que ha succeït en el passat a les societats humanes, el
que ha ocorregut en la vida social dels humans, les seues experiències històriques...
La realitat històrica és objectiva, existeix més enllà de qualsevol interpretació que es
faci. Per exemple: les piràmides, l’Imperi Romà, la Guerra Civil Espanyola son fets o
experiències històriques que van existir de manera independent a les explicacions o
interpretacions que hi fem dels mateixos.
Les piràmides existeixen més enllà de la interpretació que fem
del seu origen, funció o procés de construcció

3. 1. DEFINCIÓ D’HISTÒRIA
-La història estudia la història. Però saps què és la història??
- Aquesta paraula té un doble significat:
- 2. El coneixement històric. Per coneixement històric entenem l’estudi, l’anàlisi i
explicació científica de la realitat històrica. L’explicació científica és un procés
d’assimilació de la realitat objectiva a la raó, així doncs, l’explicació històrica no es altra
cosa que la pretensió de comprendre les societats humanes en el temps, de mostrar-
nos, en definitiva, com funcionen, com hi viuen els individus i com canvien les
estructures socials.
El coneixent històric, a diferència de la realitat històrica, és una explicació subjectiva
de la matèria històrica, és una elaboració dels historiadors . No tots els historiadors
interpreten igual la realitat històrica.
No tots els historiadors interpreten per igual la Guerra Civil Espanyola. Llavors, com podem
saber si una història està be feta o no? Totes les històries son vàlides?

4. 1. DEFINCIÓ D’HISTÒRIA
-La Història és una ciència?
- Si. Per a que una interpretació històrica sigui científica , la realitat històrica, els fets i
experiències històriques viscudes, han de ser interrogats, problematitzats, investigats,
sistematitzats i demostrats. En altres paraules, cal fer-se preguntes i estudiar les restes,
documents, arxius..., per a contestar-les.
Els historiadors, els bons historiadors, per reconstruir el nostre passat, es fan preguntes i
elaboren hipòtesis, per a després analitzar i estudiar les restes de la realitat històrica i construir
el coneixement històric, la història.

5. 2. COM S’EXPLICA LA HISTÒRIA?
-1.L’explicació providencial
L’explicació providencial o mítica és aquella que atribueix als deus els esdeveniments i fets de les
societats humanes, sense buscar les causes reals dels canvis que es produeixen a la societat.

6. 2. COM S’EXPLICA LA HISTÒRIA?
-2.L’explicació racional
Herodot Tucícides Xenofont
Els filòsofs de l’Antiga Grècia , al segle V abans de Crist, foren els primers en rebutjar les
explicacions mítiques i començaren a anar a la recerca de la veritat. Tanmateix, a Europa
Occidental, no seria fins l’Il·lustració, al segle XVIII després de Crist, quan aquesta visió racional
esdevingui majoritària.
Els filòsofs grecs

7. 2. COM S’EXPLICA LA HISTÒRIA?
-2.L’explicació racional
Els il·lustrats
Montesquieu Voltarie Rousseau
Aquests filòsofs, van pertànyer al moviment il·lustrat, que ficava a l’home com a centre del món.
Assentaren les bases de la Història Universal introduint els països orientals en les explicacions
concausals. Montesquieu considerava que la Història era el progrés de la raó; Voltarie va
afermar que Déu era creació de l’home i que calia deixar enrere les supersticions i els mites;
Rousseau, és un dels filòsofs més importants de tots els temps i els seus escrits van influenciar
moltíssim a l’evolució del coneixement històric.

8. 3. EL MÈTODE CIENTÍFIC A LA HISTÒRIA
-Allò que fa que la història siga una ciència no és altra cosa que el mètode, l’aplicació del
mètode científic al coneixement històric.
- El mètode científic té el seu origen en un gran filòsof de la Grècia Clàssica, Aristòtil, que va
establir les cinc preguntes que calia fer-se per comprendre les coses:
- QUÈ/QUI?
- COM?
- PER QUÈ?
- PER A QUE?
-Al segle XIX, altre gran filòsof, Hegel, va afegir dues preguntes més, fonamentals per a qualsevol
explicació històrica:
- QUAN?
- ON?

9. 3. EL MÈTODE CIENTÍFIC A LA HISTÒRIA
-Mitjançant aquestes preguntes interroguem la realitat, per a verificar les hipòtesis, per a, en el
cas de que siguen correctes, enunciar conceptes i lleis, entenent com a lleis pautes que es
repeteixen, no coneixements immutables.
- Tota explicació científica està subjecta a revisió, canvi i millora. Les explicacions històriques,
també.
- La història és fruit dels homes. Les explicacions històriques mai son senzilles, ni úniques, ni
simples. Sempre obeeix a múltiples causes que els historiadors han d’investigar i jerarquitzar.

10. 4. DEFINICIÓ D’HISTÒRIA
-Trobem moltes definicions d’història. Podem dir què és “la ciència dels homes en el temps”, “la
ciència que estudia els canvis a les societats”, “l’estudi del passat”...
- Tanmateix aquesta és la que més m’agrada i la que us vull explicar:
-La Història és la ciència del creixement i el desenvolupament de les societats humanes en el
tems i l’espai, d’acord a uns procediments i lleis socials específiques. (Enric Sebastià)
-Aquesta definició vol dir que la Història estudia a l’home, l’humanitat, les societats, son el
subjecte de la història i els seus protagonistes. No són els reis, els ministres, els nobles o els
polítics qui fan la història. La fem, la han fet, tots els nostres avantpassats.
- Cada societat del passat, cada civilització, ha tingut les seves normes de funcionaments i les
seves pautes o lleis, que han permès canvis, que han modificat les relacions dins d’ells (per
exemple entre els esclaus i els amos) i que finalment han desaparegut o han donat lloc a altres
formes d’organització.

11. 5. FUNCIÓ DE L’HISTÒRIA
-La història respon a una necessitat bàsica de l’ésser humà, tenir consciència del seu passat
col·lectiu, per entendre el seu present.
- La comprensió del nostre passat és indispensable per entendre el nostre món actual. Aquells
pobles que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la. Aquells pobles sense història,
no tenen consciència col·lectiva, per tant, no formen un poble.
- La història no ha de servir per legitimar el present, ni per jutjar el passat. La funció de la
història ha de ser la comprensió.
Aquestes piràmides representen tres èpoques històriques diferents.

12. 5. EL TEMPS HISTÒRIC
- Com segur que saps, dividim la història, d’aquesta manera facilitem els seu estudi i
aprenentatge. Saps quina és la divisió més habitual?

13. 5. EL TEMPS HISTÒRIC
PREHISTÒRIA: des de l’aparició dels homínids fins el desenvolupament de l’escriptura
(aproximadament des de fa 2.000.000 d’anys fins el 3000 AC)
HISTÒRIA ANTIGA: des de el desenvolupament de l’escriptura fins la caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident. 3000 AC – 476 DC
HISTORIA MEDIEVAL: Des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident fins el “descobriment”
d’Amèrica (476 – 1492)
HISTÒRIA MODERNA: des de el descobriment d’Amèrica fins la Revolució Francesa (1492 –
1789)
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA: des de la Revolució Francesa fins els nostres dies (1789 – present)

14. 5. EL TEMPS HISTÒRIC
-Aquesta divisió, malgrat ser la més estesa, no és la millor, ni la més completa. En primer lloc,
has de saber, que els fets escollits sempre ho ha estat després d’ocórrer., son fets aleatoris que
s’han escollit per la seva rellevància posterior.
- Nosaltres datem, de fet, a partir d’un fet com és el naixement de Crist. Aquesta elecció és fruit
de la importància que ha tingut el cristianisme a la civilització occidental. Però has de saber, que
Crist no va néixer un 25 de desembre. Aquesta data va estar fixada a posteriori per l’Església
Catòlica i coincidia con festes paganes de l’Antiguitat.
- Civilitzacions passades com els grecs i els romans ja dataven. Els primers segons l’era Olímpica;
els segons, des de la fundació de la ciutat de Roma (ad urbe conditia).
- Als nostres dies, tenim civilitzacions i cultures, com ara la hindú, la xinesa, la jueva o la
corànica, que empren un altre calendari.

15. 5. EL TEMPS HISTÒRIC
-La crítica més important a aquesta divisió de la història, és que està feta des d’una visió blanca i
europea de la Història. Un xinès va estar afectat per la caiguda de l’Imperi Romà? I un indi
d’Amèrica del Sud? I els habitants de la illa de Pasqua?
- Per això, hi ha altres divisions del temps històric:
ESCOLA HISTORIOGRÀFICA
ANNALES
Temps curt: els fets, com ara, una guerra.
Temps mitjà: els cicles, com per exemple,
els econòmics (duració 10/20 anys)
Temps llarg: els grans processos històrics
(segles)
-La tradició de pensament marxista, divideix la història atenent als canvis del s models de
producció, és a dir, de la manera que té la societat d’organitzar-se:
- SOCIETAT ESCLAVISTA
- SOCIETAT FEUDAL
- SOCIETAT CAPITALISTA
- SOCIETAT SOCIALISTA

16. 6. LES FONTS HISTÒRIQUES
-Els historiadors necessiten estudiar les restes del passat per poder comprovar les seves
hipòtesis. A les restes de les societats passades, les anomenen fonts, i poden ser de diversos
tipus:
-FONTS ESCRITES:
Material dur (pedra) Material bla (paper, papir,
còdex...)
Impreses (màquina o
impressora)

17. 6. LES FONTS HISTÒRIQUES
- FONTS MATERIALS:
- Tots aquells descobriments que no son documents (utensilis, deixalles
humanes, eines materials, construccions....)
Columna de Trajà. Segle II
Roma
Xemeneia industrial. Segle
XIX. Barcelona.
Puntes de sílex
17000 anys
França
Escultura
prehispànica
S XII Mèxic

18. 6. LES FONTS HISTÒRIQUES
- FONTS ORALS I TRADICIONALS: memòria dels individus, relats, comptes...

19. 6. LES FONTS HISTÒRIQUES
- Per estudiar aquestes fonts, s’han desenvolupat el que coneguem com ciències auxiliars de la
història
Paleografia
Estudia els diferents tipus
d’escriptura
Numismàtica: estudia les monedes
Epigrafia
Estudia les inscripcions
Arxivística: estudia els arxius