Filosofia

3. INDEX
CAPÍTOL I: “EL SENTIT DE LA VIDA”
1.-EL BON SENTIT DE LA VIDA
2.-FORMES DE SENTIT
2.1.- Desenvolupament personal
2.2.- El sentit de la vida i la llibertat
2.3.- El sentit i la responsabilitat
2.4.- El sentit i l'autonomia
2.5.- Mort i sentit de la vida
3.- LA VIDA BONA
3.1.-L'altra cara de la felicitat
3.2.- La bona vida i la vida bona
4.- LA FELICITAT
4.1.- Què és la felicitat
4.2.- Distints models de felicitat
4.2.1.- El nihilisme
4.2.2.- El carpe diem
4.2.3.- La postura pragmàtica: l'interés
4.2.4.- La postura contemporània: el benestar
4.2.5.- El poder dels diners
4.2.6.- L'afany de poder i la llei del més fort

4. 1. EL BON SENTIT DE LA VIDA
Amb el pensament creem formes de sentit de vida.
Quan ho fem és perquè la vida mateixa no té sentit.
Por a la inseguretat
Temor = Ens fa refugiar-nos en la nostra ment
El temor és l'obstacle per a viure de manera diferent,
el temor de ser lliure, a viure.
Zona de Confort

5. EL BON SENTIT DE LA
VIDA
Víctor Frankl
L'home necessita viure una vida amb sentit,
“Quan es té en la vida un perquè,
es viu sense dificultat el cóm",
Açò ens vol dir que
no podem canviar el destí que ens toca
sinó seguir endavant amb actitud positiva.

6. EL BON SENTIT DE LA VIDA
Necesitem un Sentit per a desenvoluparnos com
individus.
És la condició de l'existència d'una consciència
A vegades no ens dóna temps a pensar què volem.
Provoca inconstància vital.
No agafem les regnes de la nostra vida
Les coses no sempre són senzilles,
Difícil ser fidel al propi projecte.
a falta la confiança en un mateix.
No dir “No puc“

7. EL BON SENTIT DE LA VIDA
La vida té sentit quan tenim una tasca que complir en
ella.
Això ens conduïx cap a l'estabilitat, il·lusió i per tant, i
una certa felicitat cada dia que comença.
“Quan hi ha felicitat
es desperta un nou dia
amb ganes de dir si a la vida,
de seguir endavant,
això és la felicitat”

8. ¿TE SENTIT LA VIDA?
 El sentit de la vida es dóna quan l’individu vol
canviar els elements de la realitat sense que això
influixca directament a damunt d’ell
 Si enfoquem les accions en benefici personal
(guanyar diners, tenir coses, aprendre sense ensenyar…)
estem gastant temps i energia
Per tant…
De què estem parlant?
AUTORREALITZACIÓ

9. 2. FORMES DE SENTIT DE LA VIDA
Les persones volem que les coses tinguen sentit, encara
que hi ha la posibilitat de que no en tingan: L’absurd.
El sentit deu ser personal. No basta que les coses tinguen
sentito en general o pels altres.
Reconeixer un sentit que no existix es autoenganyarse,
Ens du al desequilibri psicològico
i espiritual (de valors)
Ens du a un món fictici.
Viktor Frankl ens parla de la Logoterapia

10. 2.1. EL DESENVOLUPAMENT
PERSONAL
El sentit de la vida apareix en el proces de
desenvolupament personal
Ens desenvolupem en el encontre amb l’altra
Al trobarme amb altres persones i formar comunitats
ens trobem amb la nostra realitat
Ens mostra el cami cap a
la nostra missió
la nostra vocació
Dirigim la nostra vida (els nostres hàbits) cap aquest
camí

11. 2.2. PRIVACIONS DE SENTIT DE LA
VIDA
Una resposta pot ser l’abortament, el suicidi,
l’eutanàsia
Ho és l’homicidi? I la pressó?
I la violència? I qualsevol acte roin?
No donar sentit a la vida del altra
es no entendre el sentit
Caure en l’egocentrisme
Despersonalització
Subordinació a:
Dinero, plaer, poder, fama…

12. 2.3. EL SENTIT I LA
RESPONSABILITAT
La Responsabilitat es imprescindible per a donar
sentit a la vida
Per a trobar sentit a la vida la pregunta no es:
Quin partit li puc traure a la vida?
Sino
Què vol de mí la vida?
El sentit de la vida ve donat per els VALORS

13. 2.4. EL SENTIT I L’AUTONOMIA I
HETERONÒMIA
Autonomia = Capacitat de prendre decisions sense
intervenció dels altres
Heteronòmia = Acció influenciada pels altres
L’esquema autonomia – heteronòmia deixa de ser un
dilema per convertirse en un contrastament
Soc autónom al ser heterónom?

14. 2.5. MORT I SENTIT DE LA VIDA
En arribar la mort ens preguntem:
Ha tingut sentit la vida?
La filosofía ens dona tres respostes:
A- La vida ha tingut sentit per si mateixa
B- La vida no ha tingut sentit
i jo li he donat
C- La vida ha sigut absurda

15. A. El sentit absolut
El món i la vida tenen sentit en si mateix.
Aquest sentit radica en el seu propi ser.
Que l’home ho conega o ho descobrisca és un altre problema.
Alguns filòsofs situen el sentit més enllà, en una realitat
trascendent.
Llavors el món no té sentit PER si mateix
sino EN si mateix
Altres, com Nietzsche afirmen que la recerca
de sentit fora del mon ha portat al home al
nihilisme i a la alienació

16. B. La Donació de sentit
El sentit del món no és independent del home.
Ho dóna el home.
I només podem donar al món
el sentit que les coses ens
sugereixen.
Només el home pot donar
sentit a quelcom que pareix
no tindre sentit.

17. C. L’absurd
Alguns existencialistes diuen que la vida no te sentit i a
més és imposible donar-li-lo.
Tot és absurd i la realitat és sorda a les nostres preguntes.
Sartre diu que el món és absurd però creu que l’home li
pot donar sentit
No és el mateix revelar allò absurd de la nostra existéncia
concreta que dir que tota l’existència és absurda.
Schopenhauer diu que l’existència és irracional
El dolor és el sentiment fonamental de l’existència
L’únic real és el dolor
Perque el plaer no és més que la absència de dolor i la
absència no pot ser sentida

19. 3.1.L’ALTRA CARA DE LA
FELICITAT
 La vida bona no es busca, sorgeix quan un es troba a
si mateix
 La felicitat no pot arribar si un no es coneix.
 Suposa estar atent a la vida.
 La vida bona es anar aprenent a viure bé
 Donar a cada cosa i a cada moment la importància
que te: TOTA.

20.  La vida bona precisa:
 Benestar
 Calitat de Vida
 Bens que serveixen per a quelcom
 El saber i la virtut, ens ensenyen que la felicitat no
està tant en tenir com en ser.
 El que hem de fer per a ser feliç es practicar les
virtuts
 Ser virtuós es la forma de creixer i arribar a la
plenitut.
 Allò més comú és l’amor. Bona part de la felicitat
radica en tenir a qui estimar

21. 3.2. LA BONA VIDA I LA VIDA BONA
 Res és tan interesant com viure bé. Però la paraula
“BÉ” no significa el mateix per a tots
 Què fa que una cosa siga BONA?
 Què es el BE?
 És el mateix que el PLAER?
 El plaer no és, ni bo ni roïn. El que es dóna es un ús o
un abús
 Té una relació el BÉ amb la VERITAT?
 És subjectiu el BÉ?

22. LA BONA VIDA
Durant la joventut s’ha de crear un
PROJECTE DE VIDA
Exposar les expectatives
Què vull fer?
Com ho vull fer?
Quan ho vull fer?
Durant la maduressa asumim i fem el camí que separa
el projecte de la realització.
La realització dels projectes dona sentit a la nostra vida

24. 4.1. ¿QUÈ ÉS LA FELICITAT?
 Tothom troba la felicitat en el seu PROJECTE
PERSONAL
 En tot encontre amb la vida, la veritat, bellesa i amor.
 La felicitat no la trobem en els bens materials.
 No és feliç qui no sap per què i per a què viu
 Donar-se a un mateix és la forma més intensa d’estimar
 Donarse exigeix un destinatari.
 S’estima el SER ABSOLUT

25. 4.2. DIFERENTS MODELS DE
FELICITAT
 NIHILISME  Porta amb si la vivència del no-res.
El no-res és, des del punt de vista de la voluntat, la vivència
del “no hi ha ningú” i el que ens rodeja és la soledat.
Per als nihilistes la felicitat no és possible, no existix, és
inútil buscar-la, perquè mai es pot trobar
Tenim:
 La desesperació
 El fatalisme
 L'absurd
 El cinisme
 El pessimisme o esceptismo practique
 Contrapunt: L'afirmació eufòrica de la vida i l'ebrietat

26. EL CARPE DIEM significa aprofita el moment, disfruta el
dia. Se'ns convida així a viure el present el més intensament
posible. Es tracta d'una forma d'afirmació vitalista immediata i
directa. El que sol succeir quan s'adopta esta postura és que
s'identifica la felicitat i el sentit de la vida amb el plaer .La
intensitat amb què esta actitud pot ser mantinguda és molt
variable, però el conjunt dels seus trets és prou constant:
La virtut i el plaer, es presenten com oposats. Tot allò que ens
agrada és pecat i el que no està prohibit és obligatori. La
doctrina és popular. La bondat moral significa llavors
avorriment, i la verdadera llibertat,
acabar amb els tabúes que ens impe-dixen
disfrutar de les coses bones: la
vida és un brollador del plaer“

27.  La postura pragmàtica: el interés Una de les postures
més freqüents enfront de la felicitat consistix a dir que tota
la felicitat que aconseguisca serà a base de cuidar dels seus
propis interessos.
 La postura contemporània: el benestar La
identificació de la felicitat amb el benestar ha anat
adquirint un desenvolupament, difusió i vigència en la
nostra època, sense proporció amb la qualitat intel·lectual
d'eixa interpretació per a comprendre en que vivim.
 El poder dels diners Hi ha un ideal de felicitat que és
el més adequat per a ambiciosos, el poder. Poder significa
potència, capacitat, força. Significa apostar per un mateix
com a dominador del que rodeja és ací on apareix l'avarícia.
 L’afany de poder i la llei del més fort L'afany
de poder i la llei del més fort? Hi ha prou gent que
en la seua conducta demostra un gran afany
de poder. Es mouen per l'afany de tindre-ho i
conquistar-ho, encara que siga en una dosi
miserable. ¡Açò és meu i només meu! Ací mane jo!

28. 5. La religió i el sentit
La religió fou la primera resposta històrica que trobà la
humanitat al problema del sentit
Es llavors una estructura simbòlica de sentit:
A .- A nivell cosmològic: Es la explicació darrere.
B.- Coneixer a Deu mitjançant la raó
Es un postulat de la moral
C.- A nivell antropològic
– En la actualitat

29. 5.1. La experiència religiosa
La religió és una estructura simbòlica de sentit que presta un
sentit postrer a la vida, però es basa en una experiència
profunda. Una experiència de sentit
Es tracta de l’experiència de la presència de la trascendència.
De una realitat que està més enllà del propi món.
Pot tractarse d’una persona, però pot ser una força impersonal
i infinita
Ser un ser religiós implica preguntarse pel sentit de la nostra
vida i estar disposat a qualsevol resposta

30. 5.1. La experiència religiosa
La experiència religiosa implica la vivència de trobarse re-lligat,
d’estar unit i amb dependència de l’altre.
Aquest “religare” és el que dóna sentit a la vida i el que
constitueix la religió.
Tant la metafísica com la religió tenen per objecte determinar
la relació del home amb l’univers; però aquesta relació sols
pot ser captada pel sentiment i experiència de allò infinit.
L’home religiós te la experiència de allò divi: NUMINOS
Enfront d’ell apareix en l’home el sentit de criatura, de
ANONADAMENT

31. 5.2. La expresió de l’experiència de
Deu
Si la experiència religiosa posa en contacte amb el misteri
sóls es podrà expresar per mitjans diferents: Símbols i rites.
Els símbols apareixen bàsicament en tres dimensions:
Els somnis (oníric)
La poesia (poétic)
La religió
Els rites són estructures carregades de
sentit que recreen de forma ordenada
quelcom important

32. 5.2.1. Els símbols
En el simbolisme oníric veren que els somnis podrien
tindre missatges de Deus. En la actualitat parlem de
missatges del inconscient.
Freud se encarrega de fer una lectura de eixos en
“Interpretació dels somnis”
En el simbolisme poétic un simbolisme ulterior s’amaga i
es revela.
El mecanisme de producció és invers. Si en els somnis el
símbol amaga un desig prohibit, en la poesia s’utiliza per a
expresar millor un sentiment o intuició.
En tots els signes hi ha una dualitat: significat-significant,
però també els objectes mateixos es converteixen en
símbols. P.e. L’aigua en vida.

33. 5.2.2.Característiques dels símbols
- Pertanyen a l'àmbit de la imaginació.
- Són l'alfabet de la imaginació.
- Aquesta forma de coneixement és intuïtiva i sintètica
- Tots els hòmens empren els mateixos símbols
- Són insubstituïbles per a expressar determinades
experiències i encara que s'interprete el símbol, mai es pot
prescindir del tot d'ell.
- Formen un sistema, de manera que si s'aïllen, perden sentit
- Els símbols si són vius posseïxen una força que arrossega
- Els amulets són símbols amb eixa força.
- Es comprén amb tot açò que les religions s'expressen a
través de signes.
- Aquests símbols són l'única manera d'expressar les
experiències religioses

34. 5.3. Les estructures religioses del
sentit
La manifestació de allò sagrat sacralitza el lloc o l'objecte
en què es realitza.
El grup humà que participa de la mateixa experiència
religiosa es constituïx en comunitat i crea les institucions
adequades per a prolongar i mantindre la seua creença.
D'esta manera la religió es convertix en una estructura de
sentit

35. A. El sagrat i el profà
L'homogeneïtat del món queda trencada quan en un lloc es
manifesta el numinós.
La realitat s'organitza en dos àmbits: El sagrat i el profà
La sacralització d'un objecte no li priva del seu ser natural.
Entre el sagrat i profà hi ha una ruptura.
Si el profà toca el sagrat, este pot perir.
Per això sorgixen els tabús (prohibicions rituals)
Els ritus d'iniciació són un dels elements més comuns de les
religions: Els passos d'un estat a un altre.

36. B. Espais i temps sagrats
Quan en un lloc es manifesta el sagrat, eixe lloc se sacralitza.
Dóna un orde - cosmos- al món, traient-ho del caos.
Les religions són les que doten l'home d'estructures d'orientació i
sentit.
El mateix passarà amb el temps Hi ha temps forts, sagrats.
Etern retorn
Només la religió bíblica es convertix en una excepció

37. C- Institucionalització de la religió
Les experiències religioses profundes solen ser privatives de
pocs individus, però es comuniquen a tots.
De aquesta manera apareix la comunitat religiosa.
La seva estabilitat exigeix que els elements esencials de la
religió siguen institucionalitzats (dogmes, ritus, festes, etc…)

38. D- Crítica a la religió
-L'expressió de les experiències a través de les al·legories,
són confoses amb faules, mites i llegendes.
-La dimensió psicològica. Feuerbach defén que la religió
és una projecció que l'home fa de si mateix on es
convertix en fill, no responsable i alienat.
- La dimensió psicològica - Pel que és un invent perquè
els poderosos mantinguen la seua posició i facen obeir
l'home sense temor.
- Marx: La religió és l'opi del poble
- Nietzsche: La religió la utilitza l'esclau per a fer
veure el ric un Déu a imatge i semblança seua