Esta es una presentación donde podéis encontrar toda la información sobre el sector primario en España, así como los paisajes agrarios también de España. ATENCIÓN: Esta es una presentación en valenciano
2. Normalment, el sector
primari ha sigut el més
important de l’economia
espanyola, però des del
segle XX, i com a
conseqüència del
desenvolupament de la
indústria i els serveis, ha
perdut pes econòmic.
Les dades recents
mostren que el 4,2% de
la població treballa en el
sector primari.
3. Explotacions agràries: latifundis
Són explotacions molt grans
(més de 100 ha). Aquestes
dimensions permeten una
agricultura extensiva i
mecanitzada, cosa que crea un
nou tipus de treball
especialitzat a fer anar
màquines (recol·lectores,
sembradores, etc.).
Castella-la
ManxaExtremadura
Andalusia
4. Explotacions agràries: minifundis
Nord peninsular
Illes Balears
Illes Canàries
Són explotacions molt
menudes (menys de 10 ha). Les
seues dimensions dificulten la
mecanització, i el volum escàs
de la producció no permet una
bona comercialització sense fer
front a l’augment dels
productes industrials d’ús
agrari. Experimenta canvis
perquè l’economia de mercat
vol incrementar la rendibilitat,
que s’obté amb la pràctica
d’una agricultura intensiva o
científica: plantes
ornamentals, conreu sota
plàstic…
5. Explotacions agràries: explotacions de
dimensions mitjanes
Espanya
Tenen al voltant de 30 ha.
Acostumen a ser familiars i
estan orientades a productes
de qualitat per a un mercat
cada vegada més exigent.
Aquest tipus d’explotacions ha
anat augmentnt, cosa que ha
fet incentivar la reagrupació
de parcel·les d’una mateixa
explotació i ha facilitat la
inversió per a la pràctica
d’una agricultura intensiva.
6. La producció agrícola: conreus de secà
Els conreus de secà més estesos són els de la trilogia mediterrània: el blat, el cereal
predominant a la Península; la vinya, que s’estén a zones atlàntiques i mediterrànies i la
seua producció s’especialitza en vins de qualitat; i l’olivera, que normalment es destina a
l’oli perquè la seua producció és menys rendible.
Ocupa milions d’hectàrees a Jaén, Ciudad Real i Badajoz.
Badajoz
Jaén
Ciudad
Real
7. De secà també hi ha producció de:
- fruiters de fruita seca (ametler, avellaner, noguera)
- oleaginoses (gira-sol)
- lleguminoses (faves)
8. Els que predominen són: els fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomers,
nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer, pruner…).
Les hortalisses es conreen a la zona Mediterrània (encisam, ceba, tomaca…)
especialment en hivernacles d’Almeria, Múrcia…
Aquests requereixen molta mà d’obra, un ús creixent de
fertilitzants i llavors d’alt rendiment.
La producció agrícola: conreus de
regadiu
9. La producció ramadera
Espanya és el segon país de la UE pel que fa a importància ramadera. Aquesta combina
formes de producció tradicional amb altres que disposen de tecnologies més avançades.
Les produccions s’obtenen a partir de tres tipus de bestiar:
− Boví, per a carn i llet.
− Oví, per a carn i llet.
− Porcí, que es destina al consum fresc i a la elaboració d’embotits.
− Avicultura, per a carn i ous.
10. La pesca
Espanya és una gran potència pesquera dins la UE. Tanmateix, el sector pateix
l’esgotament de moltes espècies dels seus caladors tradicionals per la sobrepesca.
Les regions pesqueres són:
− Nord-occidental, que correspon a les costes gallegues. És la regió més important per
volum de pesca i per valor econòmic.
El primer port pesquer d’Espanya és
Vigo, ja que té una destacable flota
congeladora i bacallanera, indústries
conserveres i empreses distribuïdores.
(Vigo)
11. − Cantàbrica, que va del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en volum de pesca.
Comprén els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón.
(Port pesquer de Sant Sebastià)
12. − Mediterrània, que ocupa tota la costa mediterrània i balear. Té ports pesquers poc
actius.
(Port pesquer de Barcelona)
13. − Sud-atlàntica, que s’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción. Comprén
els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies d’un gran valor
econòmic (cigales, llangostins…), sovint procedents de les costes africanes.
(Pesca de cigala)
14. − Canàries, on les parts més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca
d’altura i de gran altura a les costes africanes.
(Pesca en Las Palmas)
15. L’explotació forestal
Es caracteritza per l’explotació intensiva de pi i eucaliptus, que es concentra a la cornisa
Cantàbrica i a les zones d’influència atlàntica i de muntanya.
L’explotació de boscos de faig, castanyer, roure, pollancre i eucaliptus es destina a fusta,
resina i suro.
Espanya és el segon productor mundial de suro.
17. Per a classificar els
paisatges agraris cal
tindre en compte la
latitud, l’altitud i la
distància al mar.
A Espanya podem
distingir cinc tipus
de paisatges agraris:
Oceànic o atlàntic
18. Per a classificar els
paisatges agraris cal
tindre en compte la
latitud, l’altitud i la
distància al mar.
A Espanya podem
distingir cinc tipus
de paisatges agraris:
Mediterrani
19. Per a classificar els
paisatges agraris cal
tindre en compte la
latitud, l’altitud i la
distància al mar.
A Espanya podem
distingir cinc tipus
de paisatges agraris:
d’Interior
20. Per a classificar els
paisatges agraris cal
tindre en compte la
latitud, l’altitud i la
distància al mar.
A Espanya podem
distingir cinc tipus
de paisatges agraris:
de Muntanya
21. Per a classificar els
paisatges agraris cal
tindre en compte la
latitud, l’altitud i la
distància al mar.
A Espanya podem
distingir cinc tipus
de paisatges agraris:
Subtropical
22. Paisatge agrari oceànic o atlàntic
És el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de la
Península, banyades per el marc Cantàbric i l’oceà Atlàntic.
Es caracteritza per:
− Agricultura, que ocupa poca extensió: pràcticament ha desaparegut. La policultura
per a l’autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia.
− Ramaderia, on la cria de boví està orientada a la producció de llet a Cantàbria,
Astúries i el País Basc. A Galícia, la producció de boví es destina a la carn.
− Silvicultura, on el bosc s’explota de manera intensiva per a l’obtenció de fusta. Es
duen a terme plantacions d’eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al seu ràpid
creixement.
− Estructura agrària: minifundi, principalment a Galícia. Les explotacions ramaderes
són de tipus familiar o de xicotetes empreses relacionades amb les indústries làcties o
càrnies.
− Poblament dispers en veïnats o poblats.
23. Paisatge agrari mediterrani
És el paisatge que predomina al litoral i prelitoral
mediterrani, situat a l’est i al sud peninsulars, a les
zones de depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i
a les Illes Balears.
Els seus trets característics són:
− Agricultura, on destaquen els conreus de secà de la
trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera), l’ametler,
l’avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu per a hortalisses, fruiters (cítrics) i
fruites tropicals en hivernacles (alvocat i xirimoia).
− Ramaderia, on l’oví i el caprí es practica de manera extensiva en zones de secà, al contrari
que el boví i el porcí, que es crien de manera intensiva a granges i la seua producció es
destina a abastar la població dels nuclis urbans.
− Silvicultura, on el bosc mediterrani es troba en un estat de degradació preocupant, de
manera que l’explotació econòmica dels boscos no resulta molt rendible.
− Estructura agrària: explotacions de dimensions mitjanes, encara que a Andalusia hi
predomina el latifundi i a planes litorals, els minifundis.
− Poblament nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que es pot trobar l’hàbitat
dispers.
24. Paisatge agrari d’interior
El trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de les
depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a l’interior
d’Andalusia.
Presenta les següents característiques:
− Agricultura, que predominen els cereals (blat i ordi) per
al consum humà i com a aliment per al bestiar. El treball
agrícola està molt mecanitzat. Al costat dels rius hi ha
explotacions hortofructícoles de regadiu.
− Ramaderia, on destaca l’oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels nuclis
urbans s’hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí, boví, avicultura),
mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi trobem ramaderia extensiva
porcina, ovina i bovina.
− Silvicultura, on la manca de precipitacions limita el creixement dels boscos, per la
qual cosa el terreny forestal és escàs.
− Estructura agrària, que a les zones de secà, les explotacions són grans, amb una
agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les propietats són de
dimensions mitjanes.
− Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis rurals i en ciutats de llarga tradició
agropecuària.
25. Paisatge agrari de muntanya
És el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, el
Sistema Central, la serralada Ibèrica i les serralades
Bètiques.
Es caracteritza per:
− Agricultura, que varia segons l’altitud i la insolació:
boscos i pastures a les zones altes i hortes a les valls. Als
vessants baixos, els bancals són abandonats a causa de
la gran dificultat a l’hora d’utilitzar maquinària.
− Ramaderia, on la cria del boví i oví es fa de manera extensiva, encara que també es
practica la transhumància local, en el cas de l’oví.
− Silvicultura, que es basa en l’aprofitament del faig i el castanyer, de creixement lent i
de fusta molt preuada. La repoblació de pins i eucaliptus, de ràpid creixement, es
destina a fusta de menys qualitat i paper.
− Estructura agrària: xicotetes propietats a les valls, molt parcel·lades i separades per
tanques i camins amb arbres.
− Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis a les valls. Actualment, els paisatges
de muntanya s’estàn transformant a causa de l’impacte del turisme.
26. Paisatge agrari subtropical
Correspon a les Illes Canàries.
Les característiques són:
− Agricultura, on el plàtan és el primer producte agrícola
(Tenerife i La Palma), i el segon, la tomaca d’exportació
(Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura). Cal destacar la
producció de creïlla a Tenerife i a Gran Canària.
− Ramaderia, on la caprina i l’ovina són les més nombroses.
− Silvicultura que, en el passat, els boscos van patir tales
abusives per explotar-los o aconseguir sòl agrícola. Actualment, estàn protegits.
− Estructura agrària: propietats menudes a les zones de llarga tradició d’economia de
subsistència. A la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització dels
seus productes.
