Microrrelat

204 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
204
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Microrrelat

  1. 1. • Microrrelat, és un gènere literari que s’utilitza per un conjunt d’obres de gran condensació semàntica i síntesis expressiva que la seva principal característica és la narrativa, diferent a la novel·la o el conte i de contingut breu.• També rep el nom de microconte, microficció o miniconte. Encara que també hi ha petites diferències entre el microrrelat i el microconte etc.
  2. 2. M’entres el microconte pertany al gènera narratiu, elmicrorrelat es troba a la frontera de entre lo narratiu,perquè està escrit en prosa i sol predominar l’acciósobre l’adjectivació, i lo poètic, perquè els escrits escentren en la força excessiva del llenguatge i no enla història en si explicada.
  3. 3. • Els microrrelats poden tenir diferents formats: des de les narracions passant pels apòlegs i els sil·logismes.• Els mecanismes de construcció d’un microconte, té dos maneres d’interpretació, la literària i la que el lector a de trobar per contemplar la narració, sen a la vegada lector i autor.
  4. 4. • Aquesta narració és breu i precisa i d’una intensitat expressiva ja que lo més important del seu relat, és la seva essència.
  5. 5. ORIGEN DEL MICRORRELAT• Apareixen al llarg de tots els temps, són texts escrits o orals curts. Rondalles, endevinalles, paràboles, epitafis... Va començar a lEdat Mitjana en els anomenats bestiaris i més endavant és possible trobar-ho en les sentències del Comte Lucanor, les primeres obres breus es troben en les cultures de l’Orient, però encara més enrere en les paràboles de Jesús vistes de forma individual.
  6. 6. • El microrrelat va començar a tenir jerarquia i independència com a gènere amb obres de Jose Arreola, Marc Deveni, Monterroso i Enric Anderson Imbert.• A l’Argentina al 1955 Jose Luis Borges i Alfons Bioy Casares van publicar “Cuentos breves y extraordinarios”, eren relats entra dos pàgines i dos línees. Al 1960, Borges escriu el llibre “El Hacedor” a on hi ha microrrelats junt a poemes. Bioy Casares fa el mateix amb “Guirnalda con amores” i Julio Cortazar amb “Historias de Cronopios y de Famas” va ser el que es va ocupar de fer famós aquest gènera per Europa.
  7. 7. • A Espanya hi ha diferents autors d’aquest gènere com Ramón Gómez de la Serna, Juan Ramón Jiménez i Max Aub fins a Albert Tugues.• Als Estats Units comença als 70 i al part de Llatinoamèrica als 80. Els escriptors de microficció de la literatura francesa, van ser influenciats pels escriptors espanyols.• A la segona meitat del s. XX els microrrelats es presenten com una autèntica proposta literària. Ben bé tots el escriptors han intentat escriure’ls.
  8. 8. FACTORS QUE VAN AFAVORIR LA SEVA POPULARITZACIÓ• L’explosió de les vanguardies amb la seva renovació expressiva, la proliferació de les revistes que volien textos breus il·lustrats a les seves pàgines culturals, els congressos internacionals de minificció que van tenir lloc a partir del 1998.
  9. 9. • A la actualitat, és una alternativa de creació i lectura davant gèneres tradicionals. Ha arribat a difondre’s a través de la proliferació de tallers literaris, grups de lectura, per mitjançant de publicacions d’antologia i llibres dedicats al gènere i també de revistes especialitzades. Amb la conseqüència de la minificció ens trobem amb el sorgiment d’una nova forma teatral: el microrrelat teatral o miniteatre.
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES• La brevetat i el·lipsis: És la característica més comú d’aquests textos. És una característica bastant subjectiva, ja que existeixen microrrelats de més duna pàgina. Els títols solen ser pertinents perquè ens ajuden a trobar tot allò que volen dir hi que no està escrit per la seva brevetat i que necessitem per completar el sentit.
  11. 11. • Condensació: És el principi • La temàtica : Són relats de constructiu de microrrelat. ficció pura, relats de la inclusió daltres discursos (polítics, socials, etcètera), fins a lús de la intertextualitat, té un diàleg amb altres textos. Té la particularitat de presentar un desenllaç inesperat pel que fa als successos narrats. El lector participa en la lectura i pot relacionar el microrrelat amb altres històries reals o imaginaries. Té un doble sentit final inesperat que fa que el lector es commogui. El final s’acompanya d’una ensenyança moral al funcionar com un relat didàctic.
  12. 12. • Individualisme: Enfoca un incident individual, acció, espai i temps suggerits, rapidesa, exactitud, visibilitat, multiplicitat i consistència. Elements recurrents, l’oníric, absurd, la fantasia, la confusió de la realitat i la ficció, el terror tractat amb indiferència, la preponderància de la imatge, la subversió poètica del llenguatge, el humor i els jocs metaficcionals i lingüístics.• Encreuament de gèneres: És un gènere híbrid que amb els seus recursos estilístics entremescla narració, assaig, poesia, entre uns altres.
  13. 13. SEMBLANCES I DIFERÈNCIES AMB ALTRES GÈNERES BREUS• El que distingeix i diferència al microrrelat d’altres gèneres es el moviment i una certa • Les semblances entre voluntat metaliteraria, que són els microrrelats i els obres que parlen o fan altres gèneres com les referència velada d’altres gregueries, aforismes, obres, i per això necessiten un sentències... són que bon lector. El microrrelat té són textos breus que relació amb el haiku, amb les expressen els gregàries, amb el aforismes, pensaments dels seus amb les frases lapidaries, amb escriptors. Tots són els acudits i amb les notícies gèneres literaris. periodístiques, ja sigui per la seva extensió, motivació etc.
  14. 14. • José Antonio Martin, escriptor veneçolà nascut al 1804 i mori al 1874. "Cuento que me contó una vez mi hija Adriana fastidiada de que le pidiera un cuento: HABÍA UNA VEZ UN COLORÍN COLORADO"
  15. 15. • Juan Ramón Jiménez, va néixer a Moguer, Huelva al 1881 i va morir a Puerto Rico al 1958. EL RECTO Tenía la heroica manía bella de lo derecho, lo recto, lo cuadrado. Se pasabael día poniendo bien, en exacta correspondencia delíneas, cuadros, muebles, alfombras, puertas, biombos. Su vida era un sufrimientoacerbo y una espantosa pérdida. Iba detrás de familiares y criados, ordenandopaciente e impaciente lo desordenado. Comprendía bien el cuento del que se sacóuna muela sana de la derecha porque tuvo que sacarse una dañada de laizquierda. Cuando se estaba muriendo, suplicaba a todos con voz débil que le pusieranexacta la cama en relación con la cómoda, el armario, los cuadros, las cajas de lasmedicinas. Y cuando murió y lo enterraron, el enterrador le dejó torcida la caja en latumba para siempre.
  16. 16. • Quim Monzó escriptor català que va néixer a Barcelona al 1952. DE NUEVO “En cuanto acaba el libro y lo cierra ya lo ha olvidado por completo. De modo que observa un instante la cubierta, con curiosidad, y acto seguido busca la primera página y empieza a leerlo”.
  17. 17. Miriam García Lizano 4º eso B

×