El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els impactes sobre els determinants de l’equitat en salut: Una revisió realista, per Lluís Camprubí, Davide Malmusi, Roshanak Mehdipanah, Laia Palència, Agnes Molnar, Carles Muntaner i Carme Borrell. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.

1. El procés d’implementació de polítiques
d’aïllament tèrmic de façanes i els impactes
sobre els determinants de l’equitat en salut:
Una revisió realista
Barcelona, 8 Octubre 2015
Lluís Camprubí, Davide Malmusi, Roshanak
Mehdipanah, Laia Palència, Agnes Molnar,
Carles Muntaner, Carme Borrell

2. *La pobresa energètica és la dificultat de mantenir
l'habitatge a una temperatura confortable i poder satisfer
el seu consum energètic domèstic necessari a un cost
econòmic assumible.
Hills, J. Fuel poverty: the problem and its measurement. CASE report, 69. London: Department for Energy and Climate Change; 2011.
Marmot Review Team. The Health Impacts of Cold Homes and Fuel Poverty. Friends of the Earth & the Marmot Review Team; 2011. Disponible en:
http://www.instituteofhealthequity.org/projects/the-health-impacts-of-cold-homes-and-fuel-poverty/the-health-impacts-of-cold-homes-and-fuel-poverty-full-report.pdf
[Accessed: 27th November 2013].
Thomson H, Thomas S, Sellstrom E, Petticrew M. Housing improvements for health and associated socioeconomic outcomes. Cochrane Database Syst Rev.2013;
(2):CD008657.
Gibson M, Petticrew M, Bambra C, Sowden AJ, Wright KE, Whitehead M. Housing and health inequalities: a synthesis of systematic reviews of interventions aimed at
different pathways linking housing and health. Health Place. 2011;17(1):175-84.
World Health Organization (WHO). (2011) Environmental burden of disease associated with inadequate housing [Online]. Disponible en:
http://www.thehealthwell.info/node/87948 [Accessed: 27th November 2013].
Howden-Chapman P, Crane J, Chapman R, Fougere G. Improving health and energy efficiency through community-based housing interventions. Int J Public Health.
2011;56(6):583-8.
Healy, JD. Excess winter mortality in Europe: a cross country analysis identifying key risk factors. J Epidemiol Community Health. 2003;57:784-9.
Pobresa energètica i salut
Aspecte de la
salut
*física (circulatòria, respiratòria,…)
*mental (ansietat, depressió)
Impacte *agut
*crònico (efecte acumulatiu)
*agravant
Medició *Objectiva
*Subjectiva
Mecanisme *via fred
*vía trade-offs (“heat or eat”)
Severitat *Morbilitat
*Mortalitat (“EWD”,“Harvest”…)
*Consideracions prèvies:
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

3. Liddell, C., & Guiney, C. (2015). Living in a cold and damp home: frameworks for understanding impacts on mental well-being. Public Health, 129(3), 191–199.
De la mala salut mental a la física
1.chronic thermal discomfort,
2. worry about energy bills,
3. the experience of falling
into debt
(or the fear of it),
4. concern that cold is
damaging physical health,
5 ‘spatial shrink’ from living in
only one or two rooms that
can be affordably heated,
6.stigma within one's
community,
7.damage to possessions
from damp and mould,
8. the absence of any
solution or sense of control
over the problem.
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

4. Intervencions per combatre la pobresa energètica: L’aïllament de
façanes
Capdevila I, Linares E, Folch R ; Estudi Ramon Folch i Associats S.L. Eficiencia energética en la rehabilitación de edificios. Guías técnicas de energía y medio ambiente. Barcelona:
Fundación Gas Natural Fenosa; 2012.
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

5. Rutes de l’impacte intervencions en Eficiencia Energètica sobre la salut
Willand, N., Ridley, I., & Maller, C. (2015). Towards explaining the health impacts of residential energy efficiency interventions–A realist review. Part 1:
Pathways. Social Science & Medicine.
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

6. Impactes en salut mental
de les intervencions
Liddell, C., & Guiney, C. (2015). Living in a cold and damp home: frameworks for understanding impacts on mental well-being. Public Health, 129(3), 191–199. doi:10.1016/j.puhe.2014.11.007
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

7. Thomson, H., Thomas, S., Sellstrom, E., & Petticrew, M. (2013). Housing improvements for health and associated socio-economic outcomes. Cochrane Database of Systematic Reviews (Online)
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

8. Pregunta de la investigació:
Per què i què fa que els diferents grups socials puguin diferencialment ...
a) Rebre una intervenció de rehabilitació energètica d'habitatge?
b) Experimentar impactes en salut derivats d'ella?
Why and what makes different social groups more or less likely to:
a) receive a housing energy retrofit intervention?
b) experience health impacts from it?
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

9. Revisió realista
* La revisió REALISTA és una metodologia "theory-driven" interpretativa per
a la revisió de la literatura existent.
* Permet aproximació a la complexitat i heterogeneïtat de les intervencions
socials.
* Enfocada a donar explicacions plausibles (respondre a les preguntes: "Per
què", "Com", "En quines circumstàncies", "Per qui“ ?) i no tant a fer judicis
si / no sobre si funcionen les intervencions .
* Pretén descobrir les teories subjacents que expliquen les demi-regularitats
(patrons) mitjançant l'anàlisi crítica de la interacció entre el context, el
mecanisme i el resultat (configuracions CMO).
* Permet combinar diverses fonts tant qualitatives com quantitatives,
científiques i literatura gris. El criteri d'acceptabilitat és la confrontació de
"rellevància i rigor".
•Pawson, R., Greenhalgh, T., Harvey, G., and Walshe, K. Realist Synthesis: an introduction. http://www.ccsr.ac.uk/methods/publications/documents/RMPmethods2.pdf . 2004. ESRC
Research Methods Programme.
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

10. Stage 4: Drawing conclusions
and making recommendations
Stage 1: Defining the scope of
the review
Identification of the research
question
Clarification of the purpose and/or
focus of review
Finding and articulating the
programme theory and candidate
middle-range theories underlying
the intervention
Stage 2: Searching and
appraising the evidence
Set inclusion and exclusion criteria
Design, pilot and refine search
strategies on search data bases
Design, pilot and refine data
extraction processes on a subset of
relevant papers
Run searchers and extract data to
data extraction tools
Appraise included papers looking
for relevance and rigour
Stage 3: Extracting and
synthesising the results
Test the programme theory and
candidate middle-range theories
against data in included papers
Look for new theories, if needed,
from included papers
Search for additional papers in
reference lists of full text papers
If new ideas or theories emerge,
return to earlier stages, if needed,
to look for more / different type of
data.
Disseny i passos d’una revisió realista (iteracions)
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

11. PEARLING
Pre-pearling:
6 reviews
6 reports
3 articles
1019 articles
retrieved
Excluded based
on title/abstract:
894
Full text not found:
15 (mainly older and
conference papers)
Drop-out once read:
6
125 articles selected
to read full text
110 full texts available
INCLUDED DROP-OUT
104 articles used in RR
Pearling through
references:
5 articles added
Total used documents for literature review:
124
Drop-out during
iterative process:
54
Total used documents for the final analysis:
70
Diagrama selecció publicacions
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

12. Esquema etapes procés implementació política/intervenció
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

13. • 1. Demiregularitat per Enfocament de política pública
La preocupació principal o ideologia dels governs resulta en l'aplicació de programes
més o menys forts, i més o menys equitatius.
• 2. Demiregularitat per Tipus de política: Regulació
Les normes d'eficiència energètica aplicables a la rehabilitació poden forçar reformes
importants per incloure obres d'aïllament i assegurar bons resultats, però també
dissuadir les llars - especialment aquells amb baixos ingressos - d'emprendre
reformes massa cares.
• 3. Demiregularitat per Tipus de política: Esquema de finançament
Els grups desafavorits rebran menys intervencions llevat que la rehabilitació estigui
totalment finançada a través de subvencions directes.
Resultats per Demiregularitats (agrupacions CMO) (I)
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

14. • 4. Demiregularitat per Els criteris d'elegibilitat (i "targetting")
Els grups desfavorits tindran una menor recepció de les intervencions públiques llevat
que siguin dirigides específicament a través dels criteris d'elegibilitat, priorització o
l'assignació geogràfica.
• 5. Demiregularitat per Recepció de la intervenció
En l'absència de polítiques públiques, les categories socials que pateixen major pobresa
energètica experimenten majors barreres per rebre la intervenció.
• 6. Demiregularitat per Intervenció posterior a la recepció de la intervenció
Els factors ambientals, culturals i socioeconòmics influeixen en la mesura en què els
diferents grups i poblacions tradueixen la millora de l'aïllament en confort tèrmic o en
ingrés disponible addicional.
Resultats per Demiregularitats (agrupacions CMO) (II)
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

15. Resum
Els grups socials que més pateixen PE (baixos ingressos, inquilins, malalts crònics) poden
obtenir més beneficis per si salut de les rehabilitacions però experimenten més barreres
(costos inicials, split incentives, "invasió de domicili", ...)
Les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica tendeixen a augmentar les desigualtats
tret que es focalitzin específicament sobre pobresa eneregética o sobre desigualtats socials i
siguin gratuïtes per als usuaris, adreçades als grups més afectats i adaptades a les seves
necessitats
-Els Beneficis per a la salut de l'aïllament de façanes d'habitatges
més pronunciats en els grups amb Pobresa Energètica
-Els Grups socials que pateixen major pobresa energètica tenen
menys probabilitats de rebre intervenció d'aïllament
-Les Polítiques d'eficiència energètica centrades exclusivament en
la reducció de CO2 poden augmentar les desigualtats
-Els "Split-incentives" i l'efecte "Take-Back" presenten variabilitat
contextual i socioeconòmica
-Les Polítiques universals sense "targetting" o "proporcionalitat"
augmenten la desigualtat en les intervencions de rehabilitació
-Alguns Contextos impliquen l'activació de diferents mecanismes
(habitatge social, ..)
-Els Eixos de desigualtat i vulnerabilitat poden tenir interacció
sumativa / multiplicativa quan es concentren en un grup.
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

16. Rellevància, fortaleses i limitacions
* Rellevància:
-Primer estudi (que sapiguem) que sintetitza circumstàncies polítiques socials i individuals
que contribueixen a impacte més o menys equitatiu de les intervencions en els
determinants
-Tema rellevant per a la salut pública i amb creixent centralitat en debat polític
-Mirada en totes etapes del procés d'implementació de la política / intervenció
* Fortaleses:
-Metodologia vàlida per entendre "why / what / how / when / who / whichcontext" les
intervencions funcionen
-Combinació de mecanismes socials i individuals
* Limitacions:
-Equitat i salut generalment no són objectius declarats de les intervencions
-Mecanismes no descrits en algunes ocasions
-Alguns mecanismes meres especulacions dels autors
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

17. Recomanacions
En el disseny de polítiques:
-enfocament de CO2 / estalvi d'energia pot augmentar bretxa de desigualtat
-tenir present les desigualtats en la concepció de la política
-enfocament Universalisme proporcional
-tenir en compte les diferents estratègies de "coping"
-augmentar la participació en la definició de la intervenció
-Necessitat abordar:
coordinació
planificació
edat dels receptors
Aplicar criteris de salut a la elegibilitat
En línies futures de recerca:
-Interaccions entre eixos
-Alguns eixos de desigualtat i vulnerabilitat poc estudiats: gènere; ètnia i ruralitat, p.ex.
-Perspectiva llarg termini
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

18. Resum final (en anglès)
IntroduccióMètodesResultatsDiscussió

19. Lluís Camprubí, Davide Malmusi, Roshanak Mehdipanah, Laia
Palència, Agnes Molnar, Carles Muntaner, Carme Borrell
Gràcies!