2. Ciutats
Ciutat romana: Romans arriben a Catalunya a través
d’Emporion, colonia grega fundada 600 a.C.Segle II
instal.len un Campament exèrcit Escipions, té forma de
campament romà, per controlar al territori. Segle III cau ,
i és abandonada.Actualment quedan restes: murs,
paviment, pilons…
Muralla: la més conservada la del sud. Formada per dos
materials: doble pedra i formigó.Cardo Maximus unia la
entrada aquesta amb al forum.
3. Muralla
Entrada més ben conservada de la ciutat.
A la part dreta de la muralla podem veure al relleu
d’un fal.lus, simbolitzava protecció.
4. Fòrum
Ocupa quatre illes ,dividides en dues parts. Part
meridional i la part septrentrional.En la última part hi
presidia el temple dedicat el déu Jupiter.
August va agafar els poders va provocar un canvi total.
6. Amfiteatre
Segle I dC
Construït fora de les muralles de la ciutat.
Era una construcció característica de
l’arquitectura romana on es realitzaven
lluites de gladiadors i caceres o lluites de
bèstias. Era un edifici de planta ovalada,
amb un espai central on s’efectuaven els
jocs, envoltat per unes graderies per als
espectadors. Les graderies eren de fusta, a
més també estava format per una part de
pedra, que és la única que s’ha conservat.
La seva època de màxim esplendor va ser
el 100 dC.
Hi habia un possible circ però no s’ha sap
9. Ciutat romana
La casa atri era la típica casa urbana, a cada casa hi
habia una cisterna.
Les dimensions de la casa atri depenian de la luxuria de
la família.
Atri: Era la primera cambra que es trobava.Era el centre
de la vida familiar.
11. Ciutat romana
Agora-stoà és un edifici de grans dimensions, contruit en
dos nivell. Les parests estavan formadas per pedra
calcària.
Era com un gran centre comercial on els btigues
llogavan una parcel.la per colocar allí al seu negoci.
En la Agòra-stoà també si feia sociabilitat,és a dir, la gent
es reunia allà per parla.
13. Hipocaust
El hipocaust és una cambra subterrània utilitzada per
escalfar la cambra de sobre.Lescalfor es produia amb
una caldera que habia a fora, s’enviava a través d’unes
canalitzacions.
15. Ciutat grega
Durant els segles VIII i VII aC, els grecs van viure una
poca de greu inestabilitat social, causada
principalment pel creixement
fic i l'escassetat
de recursos. Això va provocar un important moviment
migratori
un
ode d'establiment de
nies de poblament al llarg del Mediterrani.
La seva economia estava basada en
l’agricultura i el comerç.
17. Ciutat grega
Neapolis: La ciutat grega més important, segles II i I aC. A
època visigoda va ser seu d’un bisbat. Segle III cau en
decadència i va sent abandonada.
Colonia:Es feia per reincertar als jubilats, se’ls i donavan
terres per viure.
S’ha descobert parts molt importants que es desconeixian.
L’àgora: una gran plaça tota envoltada de porxos, era el
centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la
travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de
la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord.
19. Comerciants grecs
Van arribar a la
nsula
finalitats comercials.
rica amb la intenció de
Eren bons artesans i treballaven el cuir, la
metalls.
Com que el territori grec
ser grans navegants
mica i els
format per moltes illes, van
22. EL mosaic d’Ifigènia
Agamèmnonrei de Micenesi cap
de les forces de Troia, està a punt
de sacrificar la seva filla Ifigènia a
la deessa Àrtemis.Amb aquest
gest el rei intentava recuperar el
favor de la deessa perquè els
vaixells pogessin partir cap a Troia.
24. Ciutat grega
Santuari d’Esclepi: Situat al sud-oest.Esclepi era al déu de
la medicina.Rituals fora al temple.
25. Esclepi
Tota persona que
vulia la curació
d’alguna extremitat,
feia amb fng una
figura de’aquella
extremitat i la
deixava en el temple
d’esclepi com a
ofrena.
26. Ciutat ibers
Els ibers n els primers pobladors a Catalunya. Vivien en
tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el segle VII
abans de Crist. Vivien al llarg de la costa
nia i
van rebre el nom d’ibers tots els pobles que vivien a
l’entorn riu Ebre.
27. Carácterísticas Ibers
Construïen poblats al cim dels turons, envoltats de
muralles i torres per defensar-se.
Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra,
parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets
amb palla, fusta i fang).
Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema
d’escriptura propi, que encara no s’ha pogut desxifrar.
28. Carácterísticas Ibers
Vivien de l’agricultura, la ramaderia i pesca.
Conreavan ordi, blati plantes que es feien servir epr fer
teixits.
Van difondre l’ús de l’arada i adoptaren el conreu de
vinya i olivera.
Conservavan els aliments amb la tècnica de salao.
Salao: Emmagatzemavan els aliments amb sal per
conservar-los.Anteriorment la sal era mes valuosa que els
diners, per aquest motiu es pagava amb sal.
