Cicle cel·lular
Fases del cicle cel·lular
Divisió cel·lular
Divisió del nucli
Mecanismes que controlen el cicle cel·lular
Disfunció en les cèl·lules canceroses
2. Índex
Cicle cel·lular
Fases del cicle cel·lular
Divisió cel·lular
Divisió del nucli
Mecanismes que controlen el cicle cel·lular
Disfunció en les cèl·lules canceroses
Bibliografia i webgrafia
3. Cicle cel·lular
• És el cicle vital de cada classe de
cèl·lula, que comprèn des de que s’ha
format, per divisió de la cèl·lula
mare, fins que es divideix o mor.
4. Cicle cel·lular
DIVISIÓ
CEL·LULAR
Fase G1
•La cèl·lula augmenta de mida.
•Sintetitza proteïnes i altres substàncies.
•Organitza seus orgànuls i estructures.
Mitosis
es reparteix material
genètic
Citocinesi
Dos cèl·lules filles
idèntiques genèticament
L'ADN es duplica
Cada cromosoma és doble.(dues
cromàtides idèntiques )
Fase S
Fase G2
La cèl·lula es prepara la divisió cel·lular.
• Emmagatzema energia
• Emmagatzema matèria
5. Interfase
• Fase G1
• Fase S
• Fase G2
•La cèl·lula augmenta de mida.
•Sintetitza proteïnes i altres substàncies.
•Organitza seus orgànuls i estructures.
L'ADN és duplica
Cada cromosoma és doble.
(dues cromàtides idèntiques )
La cèl·lula es prepara la divisió
cel·lular.
• Emmagatzema energia
• Emmagatzema matèria
6. DIVISIÓ CEL·LULAR
• Mitosis
• Citocinesi
es reparteix
material genètic
Cada cromosoma és senzill
formada per = una cromàtide.
8. Mitosi
• La mitosi té lloc durant el creixement de tots els
organismes des d’una única cèl·lula fins un organisme
pluricel·lular.
• La mitosi també permet la substitució de cèl·lules velles
o danyades per noves còpies idèntiques.
• Molts organismes es reprodueixen asexualment fabricant
còpies de sí mateixos per mitosi produint descendents
genèticament idèntics entre sí i amb el seu progenitor.
9. Fases de la mitosi
Hi han 4 fases
• Profase: 1a
fase de la mitosi.
Desapareix la membrana nuclear,(nuclèol).
Es fan visibles els cromosomes.
• Metafase:Els cromosomes se situen en el pla equatorial de la cèl·lula.
• Anafase:Els cromosomes es divideixen pel centròmer i cada cromàtide
migra als pols. La cromàtide és el cromosoma a la meitat.
Telofase:Es formen dues cèl·lules filles amb el
mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula
mare.
10. Meiosi
• La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular a partir
del qual una cèl·lula amb un nombre diploide de
cromosomes (2 n), es divideix en quatre cèl·lules filla
haploides (n), cada una amb la meitat de cromosomes
que la cèl·lula mare o inicial.
• Aquest tipus de divisió reduccional només es dóna a la
reproducció sexual i es necessari per evitar que el
nombre de cromosomes es vagi duplicant a cada
generació.
11. Fases de la meiosi
Hi han 4 fases:
Profase:és la més llarga i complexa.
Divideix en cinc subfases anomenades: leptotens, zigotens, paquitè, diplotens i
diacinesis.
Metafase: Cada parella de cromosomes homòlegs ocupa un lloc al pla equatorial.
Els dos centròmers d'una parella de cromosomes homòlegs s'uneixen a la
fibra del fus de pols oposats.
Anafase:Aquesta fase comença amb els cromosomes moguent-se cap als pols.
Cada membre de una parella homologa es dirigeix a un pol oposat.
Telofase: En aquesta fase els cromosomes es desespiralitzen una mica i es
comença a formar una coberta nuclear que dura molt poc, altres vegades
s'inicia directament la segona divisió meiòtica.
12. Diferencies entre mitosi i meiosi
Meiosi Mitosi
Originen cèl·lules sexuals. Originen cèl·lules somàtiques.
S'obtenen cèl·lules filles
diferent.
S'obtenen cèl·lules filles iguals.
Produeixen 4 cèl·lules haploides. Produeixen 2 cèl·lules diploides.
Dos divisions nuclears. Un divisió nuclear.
Introdueixen varies genètiques. No introdueixen varies genètiques.
Cromosomes homòlegs bivalents. Cromosomes homòlegs
independents.
Procés més llarg. Procés més curt.
13. Mecanismes que controlen el
cicle cel·lular
Hi ha uns punts de control en el cicle que asseguren la
progressió sense fallades d'aquest, avaluant el correcte
avanç de processos crítics en el cicle, com són la
replicació de l'ADN o la segregació de cromosomes.
Aquestes rutes de verificació presenten dues
característiques, i és que són transitòries (desapareixen
una vegada resolt el problema que les va posar en marxa)
i que poden caducar si el problema no és resolt al cap
d'un temps.
14. Disfunció en les cèl·lules canceroses
Es creu que molts tumors són el resultat d'una multitud
de passos, dels quals una alteració mutagènica no
reparada de l'ADN podria ser el primer pas. Les
alteracions resultants fan que les cèl·lules iniciïn un
procés de proliferació descontrolada i envaeixin teixits
normals. El desenvolupament d'un tumor maligne
requereix moltes transformacions genètiques.
L'alteració genètica progressa, reduint cada vegada més
la capacitat de resposta de les cèl·lules al mecanisme
normal regulador del cicle.
15. Els gens que participen de la carcinogènesi resulten de la
transformació dels gens normalment implicats en el
control del cicle cel·lular, la reparació de danys en
l'ADN i l'adherència entre cèl·lules veïnes. Perquè la
cèl·lula es transformi en neoplàsica es requereixen,
almenys, 2 mutacions: una a un gen supressor de tumors
i una altra en un, que doni lloc, llavors a un oncogèn.
(A) Quan les cèl·lules normals estan
malmeses, són eliminades per
apoptosi. (B) Les cèl·lules
cancerígenes eviten l'apoptosi i
continuen multiplicant-se de manera
incontrolada.