Geografia batxillerat. Climes i paisatges d'Espanya i Catalunya.

1. La vegetació es divideix en estatges segons l’altura, el clima i la
latitud. Ens trobem amb dos tipus de muntanya: l’alpina o pirenaica i
la resta de muntanyes.
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA

2. Estatge nival, per damunt dels 3000 metres,
amb vegetació rupícola (sobre les roques) on hi
ha neu.
Estatge alpí:
entre els 2400 i
els 3000 metres:
prats quan es
produeix el
desgel.
Estatge subalpí: entre els 1200 i els 2400
metres: vegetació de coníferes (avets, pi negre
i pi silvestre), el sotabosc amb arbustos com el
rododendre.
Estatge basal: fins els 1200 m, bosc
d’alzines o roure , en funció de si és
solana o obaga.
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA
- Activitats
relacionades
amb la
ramaderia i
l’explotació
forestal.
- Activitats
relacionades
amb el
turisme
rural, de
muntanya,...

3. PIS NIVAL : (DAMUNT DE 3000 M) CREIXEN PETITES PLANTES ADAPTADES A
LES ROQUES (RUPÍCOLES) COM ELS LÍQUENS I MOLSES
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA

4. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA
PIS ALPÍ (ENTRE 2400 I 3000 M) GRAN PART DE L’ANY AQUESTA ZONA
ESTÀ COBERTA DE NEU ,LA VEGETACIÓ QUE S’HI DESENVOLUPA SÓN ELS PRATS

5. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA ALPINA
PIS SUBALPÍ
FAIG (HAYA)
AVET
PI NEGRE
INCLOU CONÍFERES COM EL PI NEGRE I AVET
(A VEGADES FAIG) I SOTOBOSC FORMAT PER
ARBUSTOS.

6. Es caracteritza per
l’absència d’estatge subalpí,
de coníferes. Passa
directament del bosc propi
de la zona (caducifoli a la
regió atlàntica i perennifoli
a la mediterrània) a
l’estatge supraforestal, a
partir dels 1900 metres.
Aquest darrer estatge es
compon de petits arbustos,
el tipus dels quals varia
segons el clima.
PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA

7. PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA NO ALPINA