T2. El sector primari

T2. EL SECTOR PRIMARI
I LES GRANS UNITATS DE
PRODUCCIÓ

Les activitats del sector primari
1. El sector primari en la actualitat
L’alimentació és una de les
necessitats bàsiques de l’ésser
h u m à . P e r a i x ò o b t e n i r
recursos per alimentar-se ha
estat una de les activitats
prioritàries i erradicar la fam a
la Terra és un dels grans
reptes del futur.
El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos
bàsics o primaris, és a dir que s’obtenen directament de la natura.
Aquestes activitats són: l’agricultura, la ramaderia, la pesca,
l’explotació forestal.
POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI

La situació actual del sector primari
CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS
La població mundial dedicada al
sector primari suposa el 40% del
total de la població activa, és un
percentatge impor tant que
disminueix progressivament.
Encara que la productivitat
augmenti cada any el seu pés pes
econòmic disminueix respecte al
pes del sector secuntadiri i terciari.
En el 2010, el sector agrari va
aportar el 2’8% del PIB mundial

POBLACIÓ ACTIVA EN EL SECTOR PRIMARI

Diferències entre països:
Països desenvolupats
POBLACIÓ OCUPADA El sector primari ocupa un percentatge petit de
la població activa. ( entre l’1% i el 5 %)
PRODUCTIVITAT Té una productivitat alta gràcies a la mecanització i
els avenços tècnics.
PARTICIPACIÓ EN EL PIB La contribució a la riquesa nacional és
reduida, menys del 4% del PIB (Producte Interior Brut)
Països amb economies emergents i en vies de desenvolupament.
POBLACIÓ OCUPADA percentatge de la població ocupada és molt
alt ( als països més pobres arriba al 80% de la població activa)
PRODUCTIVITAT productivitat és baixa a causa d’una utilització
reduïda de recursos tecnològics.
PARTICIPACIÓ EN EL PIB L’agricultura és + del 10% del PIB

El despoblament i la recuperació d’àrees rurals
PARC EÒLIC (CASTELLA-LA MANXA)
L’èxode rural cap a les ciutats té varies causes:
• Abandonament del camp per la implantació de
noves tècniques agràries
• Atracció per la via urbana
• Catàstrofes naturals
• L‘escassetat de la’aigua
• Conﬂictes armats
• Problemes mediambientals
• Fluctuació dels preus dels productes agrícoles
que a vegades arruïna als agricultors.
Despoblament
Recuperació d’àrees rurals
Països en vies de desenvolupament.
S’han recuperat àrees agrícoles mitjançant una agricultura de subsistència per garantir prou
aliments per a la població.
Països desenvolupats
Noves activitats a les àrees rurals no agràries: turisme rural, segones residències,
infraestructures energètiques ( panells solars, parcs eòlics…) Hi ha població que torna al medi
rural.
S’entén també l’agricultura a temps parcial: es a dir, complementària d’altres activitats dels
sectors secundaris i terciaris.

Característiques de l’agricultura de mercat
2. Els diferents tipus d’agricultura
Als països desenvolupats a finals del s. XVIII es va passar d’una agricultura de
subsistència a una agricultura de mercat orientada a la producció per a la venda.
Per obtenir-ne un benefici més gran l’agricultura té les següents característiques:
1) Especialització de la producció. Es conrea un producte en cada
explotació agrícola, la qual cosa simplifica l’ús de la maquinària i
augmenta el rendiment.
2) La mecanització de les feines del camp. Permet reduir la mà d’obra i fer
les feines més de pressa i a un cost més baix.
3) L’ús de tècniques de conreu avançades. Es fan servir fertilitzants per
augmentar la productivitat del sòl, llavors d’alt rendiment, productes que
prevenen i curen les malalties de les plantes, es conreen les plantes en
hivernacle i sòls artificials. A més els avenços en biotecnologia han
permés modificar genèticament les plantes per obtenir millors varietats,
són els anomenats trangènics.
4) Els sistemes d’emmagatzematges, transport i comerialització a gran
escala. Els productes arriben a mercats llunyans a cost baix.

Tècniques de conreu avançades
CULTIUS HIDROPÒNICS L’ARENAMENT REGATGE GOTA A GOTA

L’agricultura en les regions en desenvolupament
En aquests països conviuen diverses formes d’agricultura. Hi han els sistemes
tradicionals, explotats per famílies amb pocs recursos i les plantacions, explotades per
multinacionals i lligades als mercats internacionals.
L’agricultura tradicional
S’organitza en petites explotacions familiars i es destina a l’autoconsum
i al comerç interior a petita escala. Tipus:
1) Agricultura de subsistència. Es practica per obtenir aliments per a la família
pagesa. Es fan diversos conreus en rotació al llarg de l’any. Tècniques tradicionals
i productivitat baixa.
2) L’agricultura d’artiga. Es la més arcaica. Es practica a regions d’Àfrica, de
l’Amazonia i en alguns llocs d’Àsia i Amèrica central. Consisteix en cremar i
desbrossar la zona del bosc que es vol conrear, tot repetint l’operació quan el
terreny s’esgota.
3) L’agricultura irrigada monsònica. Es practica a l’est de Xina, Sud-est asiàtic i
a la costa oriental de l’Índia. S’hi aproﬁta la inundació periòdica dels camps per
les pluges monsòniques d’estiu pel cultiu de l’arròs que es fa en petites parcel·les.
Es necessita molta mà d’obra.

1) L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
SISTEMES TRADICIONALS

2) L’AGRICULTURA D’ARTIGA

3) AGRICULTURA D’IRRIGACIÓ

En aquests països conviuen diverses formes d’agricultura. Hi han els sistemes
tradicionals, explotats per famílies amb pocs recursos i les plantacions, explotades per
multinacionals i lligades als mercats internacionals.
L’agricultura de plantacions
Aquest sistema va ser implantat pels colonitzadors europeus a
Amèrica, Àfrica, l’Índia i el sud-est asiàtic.
Són grans extensions de terra dedicada al monocultiu a
gran escala. Es fa una gran inversió de capital.
El producte està destinat al mercat internacional per la qual
cosa està en mans de multinacionals i capital estranger.
(Café, sucre, té, cotó, tabac…)

PLANTACIÓ DE TÉ A L’ÍNDIA
PLANTACIONS

1) El relleu
3. Els paisatges agrícoles
El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector
primari. La diversitat de paisatges agraris resulta de la combinació de elements físics i
elements humans.
El relleu condiciona el tipus de paisatge. Com?
L’altitud: A mesura que ascendim, les temperatures disminueixen,
la qual cosa diﬁculta el conreu de certes espècies de plantes. Les
terres més apropiades per l’agricultura, se situen a menys de 200m.
El pendent: Que la inclinació sigui petita, facilita la mecanització
de les tasques. per això l’agricultura en general s’estèn per les
planes i les valls. A més de 10º de pendent no es pot cultivar.
Elements físics que condicionen el paisatge:

2) Tipus de sòl
Les plantes absorbeixen del sòl aigua i nutrients. Cada tipus de planta
necessita un terreny amb unes característiques determinades.
La grandària dels grans de terra i la porositat codicionen la quantitat d’oxigen
del sòl i la capacitat per retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició
química i biològica que determina el grau d’acidesa i la riquesa de nutrients i
matèria orgànica.
Sòl argilòs
És ric en nutrients però s’embassa fàcilment.
Requereix un bon sistema de drenatge
perquè les plantes no es podreixin.
Sòl sorrenc Humus
No reté l’aigua ni els nutrients que
necessiten les plantes. Els conreus en
aquests sòls requereixen ser adobats, i
segons les plantes, un reg freqüents o no.
És ric en nutrients per a les plantes, ja que
conté una gran qualitat de matèria orgànica
en descomposició.

CONREUS AL DESERT, A ISRAEL.
Les plantes reben aigua mitjançant reg per aspersió ( com si fos pluja) o per sisrema de reg gota a gota molt
modern i costós, però que estalvia molta aigua

CONREUS EN HIVERNACLES DE PLÀSTIC, A ALMERIA
Aquest sistema impedeix que s’vapori l’aigua de reg i manté la humitat, però obliga a utilitzar molts productes
químics per evitar malalties a les plantes, ja que són més vulnerables perquè estan sotmeses a un ambient
artiﬁcial.

El clima

3) El clima
Cada planta necessita unes condicions de temperatura, insolació i humitat per a
créixer. En cada regió climàtica es desenvolupen més bé uns conreus que altres.
Hi ha 4 factors climàtics que limiten l’activitat agrícola:
1. El fred extrem. En general, les plantes no poden créixer en temperatures
sota zero. La majoria, ﬁns i tot, no es desevolupen per sota dels 10º.
2. La calor excessiva. Les temperatures molt altes, per damunt dels 45º no
són favorables.
3. La humitat elevada. Les pluges abundants i constants afavoreixen el
creixement de les males herbes, erosien el sòl i la vegetació desapareix.
4. L’aridesa. L’escassetat d’aigua i la irregularitat de les precipitacions limiten
el desenvolupament de l’agricultura.
Per això, als pols, els deserts i les selves tropicals, es practica molt poc
l’agricultura.

4. Els elements humans dels paisatge agrari
1) Les parcel·les
L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats
pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una
persona o una empresa. Segons la grandària, poden ser latifundis ( grans) o
minifundis ( mitjanes o petites) i segons l’activitat que hi predomina, poden
ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.
Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la
forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les poden ser:
1) SEGONS LA FORMA: Poden ser regulars o irregulars.
2) SEGONS LA GRANDÀRIA: Poden ser petites (1hectàrea), mitjanes ( entre 1 i 10 ha) o grans
(+ de 10 ha)
3) SEGONS ELS LÍMITS: Poden ser:
Camps oberts, sense tanques, els habitatges solen estar agrupats. Predomina en la
submeseta sur d’Espanya.
Camps closos, amb parcel·les envoltades de tanques, murs de pedra, ﬁlats, arbres. Els
pagesos viuen en cases aïllades, prop dels conreus, o en poblets. Paisatge de la cornisa
cantàbrica o l’Europa atlàntica.

Paisatge de camps oberts. València

Paisatge regular de camps closos. Normandia, França

Agricultura intensiva de regadiu. Marroc

Agricultura extensiva de secà. Canadà

2) Els sistemes de conreu
Intensiva
Es vol treure el màxim profit de la terra. Als
països desenvolupats es fan servir tècniques de
conreu avançades. Als països en vies de
desenvolupament, com que l’agricultura és
tradicional, l’aprofitament s’obté amb més mà
d’obra però el rendiment és baix.
Extensiva
Es practica en grans parcel·les en les quals es deixa
una part en guaret, és a dir, sense sembrar per
facilitar la recuperació de la fertilitat. La producció
és elevada perquè hi ha molta superfície
conreada.
Segons el grau d’aprofitament, l’agricultura pot ser intensiva o extensiva., i
segons la manera d’obtenir-ne l’aigua, poden ser de regadiu o de secà.

2) Els sistemes de conreu
Segons el grau d’aproﬁtament, l’agricultura pot ser intensiva o extensiva., i
segons la manera d’obtenir-ne l’aigua, poden ser de regadiu o de secà.
Regadiu
Els conreus creixen amb l’aigua que s’obté a
partir de sistemes artiﬁcials de reg: canals,
inundació, aspersió…
Secà
Els conreus es desenvolupen amb l’aigua de pluja,
encara que sovint es proveeixen d’aigua, amb sistemes
moderns de reg per afrontar els períodes de sequera.

3) La varietat de conreus
Segons la varietat d’espècies conreades en les explotacions agrícoles parlem
de:
1) MONOCULTURA. Només es conrea un producte. Això simplifica l’ús de
la maquinària. L’objectiu és obtenir la màxima producció amb el cost
mínim perquè sigui competitiva. Està destinada a la venda. Grans
explotacions.
2) POLICULTURA. Es conreen espècies vegetals diferents en una mateixa
explotació. En petites parcel·les. Es destina a l’autoconsum de la família
pagesa. Zones d’horta.
4) Altres elements que defineixen els paisatges agraris
Als paisatges ramaders, la grandària, forma i delimitació de les parcel·les
i el seu aprofitament.
Als paisatges forestals, el tipus d’arbres.

5. La distribució de recursos agraris al món
PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT SEGONS LA LATITUD

La distribució de recursos agrícoles al món, està condicionada per factors
físics ( clima, mediambient…) i per factors humans ( economia, tecnologia…).
Els grans espais agrícoles al món
Les zones de clima temperat presenten les zones més productives i
extenses del planeta. Ténen sòls adequats i recursos hídrics. S’hi
concentren la producció de cereals, la ramaderia extensiva. Són
agricultures de mercat, amb tecnologia avançada per maximitzar la
producció.
A les zones fredes, hi han grans reserves forestals que permeten
l’obtenció de fusta a gran escala. Algunes àrees acumulen recursos
hídrics i pesquers.
A les zones càlides o intertropicals, hi ha grans àrees d’agricultura de
subsistència. En algunes zones hi ha desertització. Al sud-est asiàtic,
hi ha conreu a gran escala com l’arròs.

Els factors demogràﬁcs, econòmics i tecnològics
La delimitació de les àrees agrícoles al món, està condicionada pels
següents factors humans i tecnològics:
1) Grans concentracions de població. Creen grans mercats per als
productes alimentaris i proporcionen mà d’obra.
3) La disponibilitat de capitals i mitjans de ﬁnançament i disponibilitat
d’accès a les xarxes de transport ( ports, ferrocarrils i carreteres…)
5) L’accès a recursos tecnològics com ara la maquinària agrícola, adobs
químics, biotecnologia, centres de recerca.

Els factors medioambientals
1) La distribució de sòls agrícoles està en transformació per la desertizació,
l’esgotament i l’increment d’àrees urbanes.
2) La contaminació ambiental afecta a tots els sectors.
3) Els recursos hídrics. El 70 % de l’aigua potable es destina a l’agricultura.
Les necessitats del consum humà i la creixent contaminació de les aigües
condicionen l’explotació.
4) El canvi climàtic. La desertizació i els canvis de temperatures afecten el
rendiment de les explotacions agrícoles i ramaders.

GRANJA MECANITZADA DE PRODUCCIÓ DE LLET DE VACA

PAGESOS TREBALLANT AL CAMP. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

CLICA AQUI
Home ("Hogar" en español) es un documental dirigido por Yann Arthus-
Bertrand y estrenado en 2009. La película está enteramente compuesta por
vistas aéreas de diversos lugares alrededor del mundo junto a la voz de un
narrador. Muestra la diversidad de la vida en La Tierra y cómo las
actividades humanas se han convertido en una amenaza para el equilibrio
ecológico del planeta.

Els canvis en les explotacions tradicionals
L’augment en la demanda mundial d’aliments també incideix en els canvis
en les explotacions tradicionals.
La creixent demanda de carn produeix una substitució de cultius destinats
al consum humà per altres dedicats a l’alimentació del bestiar.
Això fa encarir el preu dels aliments bàsics com són els cereals i agreuja les
situacions de fam.

6. La ramaderia
La ramaderia en l’actualitat
La ramaderia consisteix a criar animals per aproﬁtar-
ne els productes que donen ( carn, ous, llet, llana,
mel, etc.), o també la força de treball o simplement
destinar-los a la reproducció.
En els països en vies de desenvolupament
complementa l’agricultura i en els desenvopulats, és
una activitat d’alta rentabilitat.
Es una activitat en creixement. El 30% de la
superfície del planeta està ocupada per pastures
i el 33% de les terres cultivables es dedica a
produir farratge per alimentar el bestiar.
Les espècies més nombroses són el bestiar
porcí, boví, oví i aviari
A més també en alguns llocs destaca el bestiar
cabrú, equí, la cria de conills o cunicultura i
l’apicultura, o cria d’abelles

6. La ramaderia
La ramaderia en l’actualitat
En l’últim segle, la investigació cientíﬁca ha permès obtenir races selectes que proporcionen
rendiments elevats i que van permetre vèncer moltes malalties que afectaven al bestiar.
Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport de productes
ramaders a llarga distància.
Hi ha una gran polèmica a voltant:
• Les deixalles animals, el fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers
contaminen els sòls, l’atmòsfera i les aïgues.
• Aquesta contaminació, els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals poden
afectar negativament la nostra salut.
• La tala abusiva de boscos per generat prats que serveixin per alimentar el bestiar és un
gran problema. En Amèrica llatina el 70% dels boscos talats es dedica al pasturatge.

6. La ramaderia
Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant
La ramaderia sedentària és la més estesa al món. El bestiar no es desplaça,
perquè disposa de pastures o de pinso.
En la ramaderia nòmada es bestiar es desplaça permanentment a la recerca
de pastures. Es practica al nord de l’Àfrica septentrional i subsahariana, l’Àsia
Central i el Pròxim Orient.
Si el desplaçament és estacional ( a l’hivern cap a les valls i a l’estiu cap a les
muntanyes), parlem de ramaderia transhumant.

6. La ramaderia
RAMADERIA EXTENSIVA

6. La ramaderia
RAMADERIA INTENSIVA

6. La ramaderia
Intensiva
També anomenada industrial. Es practica en
explotacions petites i especialitzades en una
espècie. EEUU, Canadà, Europa Occidental, Sud
d’Austràlia i Nova Zelanda.
El bestiar està estabulat, es cria en estables on se’n
controla l’alimentació, la salut, l’engreix. Es creen
condicions de temperatura, llum i humitat artiﬁcials per
augmentar la producció en el mínim temps possible.
Aquest tipus de ramaderia ha augmentat la producció
però causa problemes mediambientals i de estrès pels
animals i en alguns casos de salut.
Ramaderia extensiva i intensiva
Extensiva
Es desenvolupa en grans explotacions en les
quals el bestiar vaga pel camp i s’alimenta de
pastures naturals. Oest de EEUU, pampa
argentina, est de Brasil, sud de Rússia, Austràlia,
Espanya i Sud-àfrica.
Requereix escasses inversions, però té una
productivitat baixa. El bestiar és l’oví, cabrú, i
boví. Els productes es destinen a la venda
( països desenvopats) o a l’autoconsum ( països
en vies de desenvolupament)

6. La ramaderia
Contrastos entre països
PAÏSOS DESENVOLUPATS
La ramaderia respón a les exigències del mercat:
1. Se seleccionen les races ramaderes per aconseguir més productivitat. S’abandonen les races
autòctones.
2. El bestiar s’alimenta de pinsos per engreixar-se ràpidament, i es cria en granges amb centenars
d’animals en règim intensiu.
3. La cura del bestiar està mecanitzada: netaja d’estables, subministrament d’aliment i aigua,
recollida de llet i ous…
4. Els escorxadors i càmares frigorífiques permeten l’emmatzematge, la comercialització i la
distribució dels productes ramaders.

6. La ramaderia
Contrastos entre països
PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT
Predomina una ramaderia tradicional combinada amb l’agricultura. S’hi crien animals autòctons, que es
dediquen a l’alimentació i s’utilitzen com a força de treball. Es una ramaderia extensiva, sedentària,
nòmada o tranhumant sense mecanització, per la qual cosa la rendibilitat és baixa.

7. La pesca i l’explotació forestal
La pesca en l’actualitat
CAPTURES DE PEIX PER PAÍS
La pesca és la captura de peixos i altres espècies
aquàtiques a mars, rius i llacs. El 85% es destina al
consum humà i la resta a la producció d’alis i farines de
peix.
Segons el lloc on es fan les captures es distingueix:
1. Pesca d’autoconsum. A la vora de la costa, en
petites embarcacions i fent servir mètodes
artesanals. Les captures es destinen al mercat local
i a l’autoconsum.
2. La pesca litoral o costanera. A prop de la costa,
en periodes d’un dia com a màxim, en
embarcacions petites o mitjans amb ormeigs
adequats a les espècies que es volen capturar. Les
embarcacions tenen instal·lacions per conservar les
captures que es destinen al mercat.
3. La pesca d’altura. Es fa a alta mar amb vaixells
factories de gran tonatges, que a la vegada
processen el peix per lliurar-lo al mercat llest per al
consum. Es pesca durant setmanes o mesos.

La pesca en l’actualitat
PRINCIPALS CALADORS MUNDIALS

Les zones pesqueres i l’aqüicultura
Els llocs on la pesca és més abundant, els
caladors, es concentren a les plataformes
continentals riques en plàncton, per la conﬂuència
de corrents marines o desembocadures de rius.
Els estats tenen el control de les seves zones de
pesca des de la costa ﬁns a 370 km mar endins.
Les captures en aigües internacionals
s’estableixen en acords pesquers.
L’increment de captures
posa en perill algunes
espècies. Per satisfer la
demanda, es recorre a
l’aqüicultura, que és la cria
controlada de peixos en
captivitat en piscifactories,
en aigües dolces o en
espais acotats al mar.

Planet ocean trata de explicar algunos de los más grandes
misterios naturales del planeta. A la vez, intenta transmitir la
importancia de que la humanidad aprenda a vivir en armonía con
nuestros océanos. Planet Ocean es un recordatorio de los lazos
entre la especie humana y la naturaleza, así como la obligación
de los humanos de proteger y respetar a nuestro planeta.
Uno de los directores del documental, Yann Arthus-Bertrand,
creó la Fundación GoodPlanet -implicada en la realización de
Planet Ocean- en 2005. Su objetivo es incrementar la conciencia
y educar al público sobre la protección medioambiental.
CLICA AQUI PER VEURE'L

L’explotació forestal
LES PRINCIPALS ZONES DE BOSCOS AL MÓN

L’aproﬁtament dels boscos amb ﬁnalitat
econòmica es coneix com a explotació
forestal. Se n’obtenen molts productes com
ara: resines, suro, cautxú, matèries
primeres per a la indústria farmacèutica i
fusta per la construcció, la indústria del
moble i la producció de paper.
L’obtenció de fusta està relacionada amb
l’explotació de grans àrees boscoses
del planeta. Els majors rendiments
s’obtenen al nord del planeta on hi ha
boscos de coníferes (pins i avets) i a les
regions tropicals per l’abundàcia i
varietat d’espècies.

La gran demanda ha provocat la
sobreexplotació i el perill de
desaparició dels boscos originals, i
en alguns llocs la desertització
Per mantenir una explotació comercial sostenible, s’ha
introduit la silvicultura o replantació de boscos per
explotar-los racionalment.
En alguns països es redueix l’explotació del bosc
autòcton i es reforesta amb espècies de fora de
creixement ràpid com ara l’eucaliptus. En alguns casos
aquestes espècies de fora, degraden el sòl i desplacen
les espècies autòctones, per la qual cosa han de ser
controlades.

9. El sector primari a Espanya
PES DE LA POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA EN EL
SECTOR PRIMARI
Les característiques del sector primari
Aquest sector ocupa poca població ocupada ( 4’2% del
total) i l’aportació al PIB és baixa ( 2’7%). Tot i això és
important per:
1) Espanya és un dels països de la UE amb un sector
primari més potent. Ocupa el primer lloc pesquer, i
l’11% del conjunt de la producció agrària.
2) Els productes agraris i pesquers són les matèries
primeres de moltes indústries espanyoles.
3) Prop del 15% de les exportacions són aliments.

LA MECANITZACIÓ HA PERMÉS QUE HI HAGI POCA GENT TREBALLANT AL CAMP

Punts febles del sector:
1. Població envellida. + del 61% té més de 55 anys.
2. Predominen les petites i mitjanes explotacions que diﬁculten la producció
competitiva
3. Escassa productivitat de l’agricultura de secà, per una inversió escassa.
4. Baixa productivitat de la ramaderia extensiva i dependència de la ramaderia
intensiva.

L’agricultura
1) Té un paper predominant. Desprès de França, és el país que més territori
destina a l’ús agrícola (34’4%. D’aquest territori el 80% es dedica a conreus de
secà i el 20% a conreus de regadiu.
2) Té una gran diversitat productiva. Destaca la producció de fruites,
hortalisses, vinya, olivera i cereal.
3) S’exporta majoritàriament a la UE

La ramaderia
Té un pes important. Aporta el 35% del valor de la producció agrària ﬁnal. Espanya és
el segon lloc de la UE en bestiar oví, porcí i cabrú.
El bestiar porcí suposa un terç de la producció animal. Catalunya i Aragó concentren
més de la meitat.
El bestiar oví ocupa el segon lloc. Aporta el 28% de la producció animal. Destaca a
Castella i Lleó, Galícia i Extremadura.
Predomina la ramaderia intensiva i estabulada amb fortes inversions, elevat grau de
mecanització i alts rendiments.

La pesca
Espanya ocupa el primer lloc en la
UE en grandària de ﬂota i en el
tonatge i el volum de captures.
Desprès de Japó és el segon país
del món en consum de peix. La
pesca artesanal conviu amb la
pesca industrial.
La plataforma pesquera és estreta i
el que se n’obté és insuﬁcient per
proveir el consum. Per això hi han
acords pesquers amb altres països.

Contrastos i desequilibris
Els últims anys s’han fet grans inversions en el sector
agropecuari a través de fons europeus (PAC, Política Agrària
Comuna Europea).
Els beneﬁcis no s’han repartit per igual.
En la costa mediterrània destaca el mercat de fruites i
hortalisses.
En canvi la ramaderia bovina de la cornisa cantàbrica i els
cereals o la vinya de l’interior han sofert restriccions.
En les regions en que la crisi en el sector agrícola i ramader
ha estat més forta s’ha produit el despoblament de zones
rurals.

10. El sector primari a Catalunya
La producció agrícola ha disminuit a
Catalunya. Actualment aporta l’1’29%
del PIB català.
L’espai rural, el que no és ni urbà ni
industrial, presenta el 70% del territori
català, la major part del qual està
ocupat per superfícies boscoses o
ermes (no cultivades), mentre que la
superfície agrícola utilitzada
representa el 27%.
La població ocupada en el sector
primari, representa l’1’49% del total de
la població activa tot i que en 1975
representava el 8%.

Hi ha molta diversitat:
1) L’agricultura mediterrània de secà. Al sud-oest, dedicada al conreu de cereals i a la
vinya, l’olivera i la fruita seca. Són àrees que han adaptat les explotacions en funció de les
noves orientacions del mercat de la indústria agroalimentària i de la Política Agrària
Comuna. S’ha reduit el conreu de blat i h’ha augmentat la producció de cereals per fer
pinsos.
2) El regadiu es concentra al voltant de canals ( d’Urgell, de la Infanta al Baix Llobregat,
els de l’Ebre i del delta del Llobregat. Destaquen els fruiters de Lleida, els arrossars del
delta de l’Ebre i a l’Empordà. Es creen nous regadius per una agricultura intensiva
d’hivernacle d’hortalisses i ﬂors.
Els paisatges agrícoles catalans

ARROSARS A PALS. ALT EMPORDÀ

Hi ha molta diversitat:
3) L’agricultura consolidada. En comarques com Osona, el Bages, l’Alt Penedès o l’Alt
Camp. La producció agrícola està integrada amb la indústria agroalimentària.
4) L’agricultura periurbana. En espais al voltant de ciutats, especialment Barcelona que
es veu amenaçada per la construcció d’urbanitzacions.
5) L’agricultura a la zona pirenenca. Ha hagut un abandonament progressiu de
l’activitat.
Els paisatges agrícoles catalans

SUPERFÍCIE AGRÀRIA CONREADA I TIPUS DE CONREUS

La importància del sector ramader
La producció agrària està formada per un 59’5% per l’activitat ramadera
mentre que un 37’5% per l’activitat agrària i un 3% d’altres productes.
1) El porcí. Amb 6’7 milions de caps. Representa el 65% de la
producció ﬁnal del sector. Lleida i Osona.
2) L’aviram. En creixement. s’orienta a la producció de carn i ou.
3) El boví. S’ha reduit el bestiar de producció lleter i per contra ha
augmentat el ramat destinat a la producció de carn.
4) L’oví i el cabrú, no té la importància que va tenir en la ramaderia
tradicional.

La pesca
S’ha centrat en la pesca costanera.
Destaquen els ports de Roses,
Tarragona i Sant Carles de la
Ràpita.
Es va renovar tecnològicament tot i
que el nombre de vaixells es va
reduir.
S ’ h a d e s e n v o l u p a t t a m b é
l’aqüicultura.
El sector forestal
Tot i la quantitat de boscos l’explotació de fusta i suro representa
una part poc important del producte ﬁnal agrari.

11. Els problemes de sostenibilitat del
sector primari
Els reptes mediambientals de l’agricultura i la ramaderia
Des de que utilitzem recursos biotecnològics per augmentar la producció
agrícola, l’impacte sobre el medi ha augmentat. Els impactes es manifesten en:
1) Els sòls. Són un recurs no renovable. La degradació dels sòls es produeix
per la sobreexplotació agrícola, els pasturatge intens, la urbanització i l’impacte
de les obres de infraestructures ( ponts, autovíes, etc.) També per la desertització
produïda per la tala de boscos i el canvi climàtic.
Què és pot fer?
• Selecció d’espècies adients per al policultiu
• Ús d’adobs i nutrients adeqüats
• Extensió de l’agricultura orgànica.

sector primari
2) L’aigua. El reg incontrolat malbarata l’aigua potable. L’excès de
fertilitzants químics i pesticides s’acaba abocant als rius i a les capes
freàtiques.Les dejeccions animals producte del gran nombre de
granges, contaminen l’aigua també.
Què es pot fer?
• Planiﬁcar el reg
• Utilitzar aigües per a regar no potables.
• Control dels abocadors ramaders
• Practicar una agricultura ramaderia biològica i sostenible.

sector primari
3) La biodiversitat. Es veu amenaça per l’ampliació de la urbanització.
L’extensió del monocultiu té efectes sobre els recursos ﬁtogenètics, la
diversitat genètica dels vegetals i els sòls. Al mar i rius, l’excès de
pesca pot amenaçar les pervivència de les espècies.
Què es pot fer?
Garantir la biodiversitat.

sector primari
Deﬁnició i principals zones afectades
Quan els boscos desapareixen com a resultat de l’activitat humana, l’anomenem
deforestació. Moltes superfícies boscoses es desforesten per:
• Obtenir fusta,
• Guanyar terres cultivables
• Crear pastures
• Explotar els minerals dels subsòl
• Construcció urbana
• Vies de comunicació

sector primari
Els boscos tenen un gran interès econòmic i una extraordinària importància
pel medi ambient.
• Absorbeixen diòxid de carboni
• Produeixen oxigen.
• Són medi natural per a milions d’espècies
• Cobreixen els sòls i aporten humus i els protegeixen de la desertització
• Refresquen les temperatures terrestre
• Participen en l’elaboració de l’aigua.

EL PROCÈS DE DESFORESTACIÓ MUNDIAL

sector primari
En els últims 5000 anys, s’ha perdut el 30% de la coberta forestal del món.
Ha estat més greu en els últims 40 anys, tot ique en els últims anys ha hagut
una disminució de la desforestarció.
La desforestació es greu en les selves pluvials de la zona intertropical. Cada
any es perd l’1 i 2% de las selves tropicals. Les selves tropicals contenen
més de la meitat de les espècies animals i vegetals del món.

SUPERFÍCIE AGRÀRIA CONREADA I TIPUS DE CONREUS
LA PETJADA ECOLÒGICA

T2. El sector primari

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a T2. El sector primari

Similar a T2. El sector primari (20)

Más de 2nESO

Más de 2nESO (20)

T2. El sector primari