2. ORIGEN DEL TEATRE
El teatre va sorgir a Grècia com una evolució de
les danses rituals i altres celebracions en honor
del déu Dionís (Baco per als romans), primitives
representacions d’escenes de la mitologia.
http://www.uco.es/~ca1lamag/Galerias/Dionisio.htm http://www.absolutgrecia.com/fiestas-dionisiacas/
3. GÈNERES I FESTIVALS
A l’Atenes clàssica van sorgir tres gèneres
dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama
satíric. Es representaven, en format de
concurs, durant determinats festivals
religiosos.
4. • L’arcont epònim convocava un concurs
i cada autor presentava tres tragèdies i
un drama satíric.
• Es seleccionava un cor i un ciutadà ric
(kóregos) pagava les despeses de la
representació.
Grup de teatre Komos. Medea, 2011 (Sagunt)
5. LA REPRESENTACIÓ
• Als inicis de la tragèdia sols hi havia un actor
(el corifeu) que recitava des del centre de
l’escenari. Progressivament es van anar
incorporant fins a tres actor i el cor i nous
elements a la representació.
• El cor és un element essencial en la tragèdia,
és un personatge més, i està compost per entre
12 i 15 persones.
6. • Els actors duien una màscara (πρόσωπον),
vestits i coturns (sabates amb plataforma).
• El cor podia disfressar-se d’animals u objectes
(habitual en la comèdia)..
7. EL TEATRE GREC
• Skene:
proskénion
(teló de fons) i
episkénion.
• L’orquestra és
el lloc del cor.
9. LA TRAGÈDIA
• La tragèdia grega era una obra en vers
que tractava temes mítics:
– La saga Troiana: ens conta la història dels
protagonistes de la guerra de Troia (grecs
al seu retorn i Troianes capturades pels
grecs)
– La saga Tebana: la història de la família
reial de Tebes (Èdip, els seus fills Etèocles i
Polinices i les seues filles Antígona i
Ismene).
10. LA TRAGÈDIA
• Es tractava d’històries conegudes per
tothom, per tant, l’objectiu no era
entretindre, sinó formar. Al teatre
s’aprenien models de conducta i,
sobretot, s’aprenia allò que no s’ha de
fer per no enutjar els déus.
• Els herois tràgics viuen condicionats
per la ὕβρις (hybris), la desmesura, els
límits que no s’han de traspassar.
11. ELS TRAGEDIÒGRAFS
• Tragediògraf = autor de tragèdies.
• Els tres tragediògrafs grecs més
importants, dels quals ens han arribat
més obres, són Èsquil, Sòfocles i
Eurípides.
12. ÈSQUIL
Perses
Set contra Tebes
Suplicants
Orestíada
(Agamèmnon,
Coèfores,
Eumènides)
Prometeu
525 – 456 aC
13. SÒFOCLES
Àjax
Traquínies
Èdip Rei
Antígona
Electra
Filoctetes
Èdip en Colono
496 – 406 aC
14. EURÍPIDES
Alcestis
Medea Electra
Els Ifigènia en
Heràclides Tàuride
Hipòlit Hèlena
Andròmaca Fenicies
Hècuba Orestes
Suplicants Ifigènia en
Àulide
Heracles
Bacants
Ió
484 – 406 aC Reso
Les Troianes
Hipsípila (fr)
15. LA COMÈDIA
• La comèdia grega era el contrapunt
còmic i fantàstic. L’acció es
desenvolupava en la Grècia
contemporània i els personatges podien
ser reals o imaginaris.
16. COMÈDIA ANTIGA:
ARISTÒFANES
Les Granotes
La pau
Els cavallers
Lístrata
Tesmoforiants
444 – 385 aC Etc.
18. ORIGEN DEL TEATRE
EN ROMA
Després de l’expansió de l’Imperi Romà pel
Mediterrani i d’haver entrat en contacte amb la
cultura grega, els romans havien observat teatres
grecs en les colònies de la Magna Grècia i, atrets
per la seua bellesa, van copiar els esquemes de la
tragèdia i la comèdia gregues.
19. FESTIVALS RELIGIOSOS
Al segle III van aparèixer els primers teatres
(estructures de fusta provisionals) que
s’utilitzaven durant els primers festivals per
representar les obres dramàtiques.
Posteriorment, es van construir teatres aprofitant
les vessants de les muntanyes.
26. LA TRAGÈDIA ROMANA
• La tragèdia romana es caracteritza pel
seu hel·lenisme. L’argument sempre
està relacionat amb la mitologia grega
(generalment amb la saga Tebana o
Troiana) i són freqüents les històries
terribles i melodramàtiques.
27. SÈNECA
Medea
Phoedra
Oedipus
Agamemnon
Thyestes
Etc.
4 aC – 65 dC
