SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
EL TEATRE




 IES Vilamarxant
 Amparo Gasent
ORIGEN DEL TEATRE
            El teatre va sorgir a Grècia com una evolució de
            les danses rituals i altres celebracions en honor
            del déu Dionís (Baco per als romans), primitives
            representacions d’escenes de la mitologia.




http://www.uco.es/~ca1lamag/Galerias/Dionisio.htm   http://www.absolutgrecia.com/fiestas-dionisiacas/
GÈNERES I FESTIVALS


A l’Atenes clàssica van sorgir tres gèneres
dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama
satíric. Es representaven, en format de
concurs,    durant     determinats    festivals
religiosos.
• L’arcont epònim convocava un concurs
                 i cada autor presentava tres tragèdies i
                 un drama satíric.
               • Es seleccionava un cor i un ciutadà ric
                 (kóregos) pagava les despeses de la
                 representació.




Grup de teatre Komos. Medea, 2011 (Sagunt)
LA REPRESENTACIÓ

• Als inicis de la tragèdia sols hi havia un actor
  (el corifeu) que recitava des del centre de
  l’escenari. Progressivament es van anar
  incorporant fins a tres actor i el cor i nous
  elements a la representació.
• El cor és un element essencial en la tragèdia,
  és un personatge més, i està compost per entre
  12 i 15 persones.
• Els actors duien una màscara (πρόσωπον),
  vestits i coturns (sabates amb plataforma).
• El cor podia disfressar-se d’animals u objectes
  (habitual en la comèdia)..
EL TEATRE GREC

• Skene:
  proskénion
  (teló de fons) i
  episkénion.
• L’orquestra és
  el lloc del cor.
Delfos

                  Epidaure




         Atenes
LA TRAGÈDIA
• La tragèdia grega era una obra en vers
  que tractava temes mítics:
  – La saga Troiana: ens conta la història dels
    protagonistes de la guerra de Troia (grecs
    al seu retorn i Troianes capturades pels
    grecs)
  – La saga Tebana: la història de la família
    reial de Tebes (Èdip, els seus fills Etèocles i
    Polinices i les seues filles Antígona i
    Ismene).
LA TRAGÈDIA
• Es tractava d’històries conegudes per
  tothom, per tant, l’objectiu no era
  entretindre, sinó formar. Al teatre
  s’aprenien models de conducta i,
  sobretot, s’aprenia allò que no s’ha de
  fer per no enutjar els déus.
• Els herois tràgics viuen condicionats
  per la ὕβρις (hybris), la desmesura, els
  límits que no s’han de traspassar.
ELS TRAGEDIÒGRAFS


• Tragediògraf = autor de tragèdies.
• Els tres tragediògrafs grecs més
  importants, dels quals ens han arribat
  més obres, són Èsquil, Sòfocles i
  Eurípides.
ÈSQUIL

                        Perses
                        Set contra Tebes
                        Suplicants
                        Orestíada
                        (Agamèmnon,
                          Coèfores,
                          Eumènides)
                        Prometeu
525 – 456 aC
SÒFOCLES

                      Àjax
                      Traquínies
                      Èdip Rei
                      Antígona
                      Electra
                      Filoctetes
                      Èdip en Colono
496 – 406 aC
EURÍPIDES
                   Alcestis
                   Medea           Electra
                   Els             Ifigènia en
                      Heràclides      Tàuride
                   Hipòlit         Hèlena
                   Andròmaca       Fenicies
                   Hècuba          Orestes
                   Suplicants      Ifigènia en
                                      Àulide
                   Heracles
                                   Bacants
                   Ió
484 – 406 aC                       Reso
                   Les Troianes
                                   Hipsípila (fr)
LA COMÈDIA


• La comèdia grega era el contrapunt
  còmic      i   fantàstic. L’acció    es
  desenvolupava        en   la     Grècia
  contemporània i els personatges podien
  ser reals o imaginaris.
COMÈDIA ANTIGA:
          ARISTÒFANES


                   Les Granotes
                   La pau
                   Els cavallers
                   Lístrata
                   Tesmoforiants
444 – 385 aC       Etc.
COMÈDIA NOVA: MENANDRE



               Arisc
               Escut
               Rapada
               Sàmia
               Sicioni
342 – 292aC    Etc…
ORIGEN DEL TEATRE
       EN ROMA

Després de l’expansió de l’Imperi Romà pel
Mediterrani i d’haver entrat en contacte amb la
cultura grega, els romans havien observat teatres
grecs en les colònies de la Magna Grècia i, atrets
per la seua bellesa, van copiar els esquemes de la
tragèdia i la comèdia gregues.
FESTIVALS RELIGIOSOS


Al segle III van aparèixer els primers teatres
(estructures    de    fusta  provisionals) que
s’utilitzaven durant els primers festivals per
representar les obres dramàtiques.

Posteriorment, es van construir teatres aprofitant
les vessants de les muntanyes.
EL TEATRE ROMÀ
EMERITA


                     CARTAGO NOVA




          SAGVNTVM
LA COMÈDIA ROMANA
• La comèdia romana es caracteritza per tractar
  assumptes de persones particulars.
TIPUS
Fabulla Palliata            Fabulla Togata
- Personatges grecs         - Personatges llatins
-Argument                   -Argument
  complicat                   complicat




Fabulla Atellana            Mimus
- Personatges molt          -Argument simple
  tipificats                - Molt obscé
-Sense model grec           - Expressió
                              corporal
PLAUTE


                        Amfitrió
                        Aulularia
                        Miles Gloriosus
                        Menecmi
                        Etc.

284 – 184 aC
TERENCI



                         Adelphoi
                         Hecyra
                         Etc.


190 – 159 aC
LA TRAGÈDIA ROMANA


• La tragèdia romana es caracteritza pel
  seu hel·lenisme. L’argument sempre
  està relacionat amb la mitologia grega
  (generalment amb la saga Tebana o
  Troiana) i són freqüents les històries
  terribles i melodramàtiques.
SÈNECA



                        Medea
                        Phoedra
                        Oedipus
                        Agamemnon
                        Thyestes
                        Etc.
4 aC – 65 dC

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
scardona11
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Ramon Pujola
 
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
Assumpció Granero
 

La actualidad más candente (20)

Quins Elements. Marta
Quins Elements. MartaQuins Elements. Marta
Quins Elements. Marta
 
9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
 
Diferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romàDiferencies teatre grec i romà
Diferencies teatre grec i romà
 
U
UU
U
 
ελληνικη επανασταση και γυναικες
ελληνικη επανασταση και γυναικεςελληνικη επανασταση και γυναικες
ελληνικη επανασταση και γυναικες
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
04 Epidaure
04 Epidaure04 Epidaure
04 Epidaure
 
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Tema 3b arte griego escultura
Tema 3b arte griego esculturaTema 3b arte griego escultura
Tema 3b arte griego escultura
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
GRÈCIA ESCULTURA II. CLÀSSIC, SEGON CLASSICISME I HEL·LENÍSTIC.
 
Madame tussauds
Madame tussaudsMadame tussauds
Madame tussauds
 
Arte egipcio
Arte egipcioArte egipcio
Arte egipcio
 
3- Erecteion
3- Erecteion3- Erecteion
3- Erecteion
 
Guerra peloponnès
Guerra peloponnèsGuerra peloponnès
Guerra peloponnès
 
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMAART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
 

Destacado

Allò que bé comença...
Allò que bé comença...Allò que bé comença...
Allò que bé comença...
Amparo Gasent
 
6. La situación de la mujer
6. La situación de la mujer6. La situación de la mujer
6. La situación de la mujer
Amparo Gasent
 
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de AtenasTema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
Amparo Gasent
 
La ciutat i la casa romana
La ciutat i la casa romanaLa ciutat i la casa romana
La ciutat i la casa romana
Amparo Gasent
 
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
Amparo Gasent
 
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
Amparo Gasent
 
Taller mosaic abril 2014
Taller mosaic abril 2014Taller mosaic abril 2014
Taller mosaic abril 2014
Amparo Gasent
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
Amparo Gasent
 
Les metamorfosis de Circe
Les metamorfosis de CirceLes metamorfosis de Circe
Les metamorfosis de Circe
Amparo Gasent
 
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicenteUnidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
Enrique Mollà
 

Destacado (20)

Algunes dones gregues
Algunes dones greguesAlgunes dones gregues
Algunes dones gregues
 
Allò que bé comença...
Allò que bé comença...Allò que bé comença...
Allò que bé comença...
 
Juego
JuegoJuego
Juego
 
6. La situación de la mujer
6. La situación de la mujer6. La situación de la mujer
6. La situación de la mujer
 
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de AtenasTema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
Tema 7. Dioses y festividades religiosas de Atenas
 
La ciutat i la casa romana
La ciutat i la casa romanaLa ciutat i la casa romana
La ciutat i la casa romana
 
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
8. Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos
 
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
4. Espacios y monumentos de Atenas Clásica [pres]
 
Ceràmica grega
Ceràmica gregaCeràmica grega
Ceràmica grega
 
5. Grupos sociales
5. Grupos sociales5. Grupos sociales
5. Grupos sociales
 
Taller mosaic abril 2014
Taller mosaic abril 2014Taller mosaic abril 2014
Taller mosaic abril 2014
 
Visita Domus Baebia
Visita Domus BaebiaVisita Domus Baebia
Visita Domus Baebia
 
Taller de Mosaics
Taller de MosaicsTaller de Mosaics
Taller de Mosaics
 
Joc vaixells negres
Joc vaixells negresJoc vaixells negres
Joc vaixells negres
 
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
2.L'origen de l'escriptura i l'abecedari llatí
 
Les metamorfosis de Circe
Les metamorfosis de CirceLes metamorfosis de Circe
Les metamorfosis de Circe
 
Presentación CULTURA CLÁSICA
Presentación CULTURA CLÁSICAPresentación CULTURA CLÁSICA
Presentación CULTURA CLÁSICA
 
Els espectacles
Els espectaclesEls espectacles
Els espectacles
 
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicenteUnidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
Unidad didáctica.mollà mompó, enrique vicente
 
Temple_Romà
Temple_RomàTemple_Romà
Temple_Romà
 

Similar a El teatre a Grècia i Roma

Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
sebastia
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
erosyoli
 
La comedia llatina
La comedia llatinaLa comedia llatina
La comedia llatina
lisa lobato
 
Treball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba FernàndezTreball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba Fernàndez
IES Pla d'en Boet
 
Literatura llatina.
Literatura llatina.Literatura llatina.
Literatura llatina.
Ainoaim
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
mpique1
 

Similar a El teatre a Grècia i Roma (20)

Sagunt 2011
Sagunt 2011Sagunt 2011
Sagunt 2011
 
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts  per a l’estudi de la mitolo...
Mitologia clàssica (Sant Pau): tema 3. Les fonts per a l’estudi de la mitolo...
 
Ares,ca cèrber i hermes
Ares,ca cèrber i hermesAres,ca cèrber i hermes
Ares,ca cèrber i hermes
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
La tragèdia grega
La tragèdia gregaLa tragèdia grega
La tragèdia grega
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
 
Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
 
La comedia llatina
La comedia llatinaLa comedia llatina
La comedia llatina
 
Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16
 
Treball De Recerca
Treball De RecercaTreball De Recerca
Treball De Recerca
 
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fillsFitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
Treball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba FernàndezTreball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba Fernàndez
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Tema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀTema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀ
 
Literatura llatina.
Literatura llatina.Literatura llatina.
Literatura llatina.
 
Fitxa 99
Fitxa 99Fitxa 99
Fitxa 99
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 

Más de Amparo Gasent

L'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecsL'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecs
Amparo Gasent
 
1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec
Amparo Gasent
 
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Amparo Gasent
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
Amparo Gasent
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOVI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
Amparo Gasent
 
Lisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de AristófanesLisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de Aristófanes
Amparo Gasent
 
Programa completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElatPrograma completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElat
Amparo Gasent
 
Excursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVMExcursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVM
Amparo Gasent
 
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Amparo Gasent
 
¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?
Amparo Gasent
 
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Amparo Gasent
 
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
Amparo Gasent
 
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UVApoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
Amparo Gasent
 
Repaso: Lírica Latina
Repaso: Lírica LatinaRepaso: Lírica Latina
Repaso: Lírica Latina
Amparo Gasent
 

Más de Amparo Gasent (20)

Cultura i literatura gregues
Cultura i literatura greguesCultura i literatura gregues
Cultura i literatura gregues
 
L'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecsL'alfabet i signes prosòdics grecs
L'alfabet i signes prosòdics grecs
 
1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec1.D'on venen llatí i grec
1.D'on venen llatí i grec
 
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
Carta de Pepe Luque, director de "In Albis Teatro"
 
Llatí 1 Batxillerat
Llatí 1 BatxilleratLlatí 1 Batxillerat
Llatí 1 Batxillerat
 
Canta deesa 12 13
Canta deesa 12 13Canta deesa 12 13
Canta deesa 12 13
 
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICOVI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
VI CONGRESO INTERNACIONAL LATÍN MEDIEVAL HISPÁNICO
 
La manta de dayana
La manta de dayanaLa manta de dayana
La manta de dayana
 
Lisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de AristófanesLisístrata, de Aristófanes
Lisístrata, de Aristófanes
 
Programa completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElatPrograma completo VII Congreso SElat
Programa completo VII Congreso SElat
 
Excursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVMExcursión MARQ-LVCENTVM
Excursión MARQ-LVCENTVM
 
Ponderaciones
PonderacionesPonderaciones
Ponderaciones
 
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?Per què triar Llatí en 4rt ESO?
Per què triar Llatí en 4rt ESO?
 
¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?¿Por qué escoger latín en 4º?
¿Por qué escoger latín en 4º?
 
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
Per què triar Cultura Clàssica en 3r ESO?
 
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
¿Por qué escoger Cultura Clásica en 3º ESO?
 
Cuestionarios Cultura Griego I
Cuestionarios Cultura Griego ICuestionarios Cultura Griego I
Cuestionarios Cultura Griego I
 
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UVApoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
Apoyo del Departamento de Derecho Romano de la UV
 
Repaso: Lírica Latina
Repaso: Lírica LatinaRepaso: Lírica Latina
Repaso: Lírica Latina
 
Test épica
Test épicaTest épica
Test épica
 

El teatre a Grècia i Roma

  • 1. EL TEATRE IES Vilamarxant Amparo Gasent
  • 2. ORIGEN DEL TEATRE El teatre va sorgir a Grècia com una evolució de les danses rituals i altres celebracions en honor del déu Dionís (Baco per als romans), primitives representacions d’escenes de la mitologia. http://www.uco.es/~ca1lamag/Galerias/Dionisio.htm http://www.absolutgrecia.com/fiestas-dionisiacas/
  • 3. GÈNERES I FESTIVALS A l’Atenes clàssica van sorgir tres gèneres dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama satíric. Es representaven, en format de concurs, durant determinats festivals religiosos.
  • 4. • L’arcont epònim convocava un concurs i cada autor presentava tres tragèdies i un drama satíric. • Es seleccionava un cor i un ciutadà ric (kóregos) pagava les despeses de la representació. Grup de teatre Komos. Medea, 2011 (Sagunt)
  • 5. LA REPRESENTACIÓ • Als inicis de la tragèdia sols hi havia un actor (el corifeu) que recitava des del centre de l’escenari. Progressivament es van anar incorporant fins a tres actor i el cor i nous elements a la representació. • El cor és un element essencial en la tragèdia, és un personatge més, i està compost per entre 12 i 15 persones.
  • 6. • Els actors duien una màscara (πρόσωπον), vestits i coturns (sabates amb plataforma). • El cor podia disfressar-se d’animals u objectes (habitual en la comèdia)..
  • 7. EL TEATRE GREC • Skene: proskénion (teló de fons) i episkénion. • L’orquestra és el lloc del cor.
  • 8. Delfos Epidaure Atenes
  • 9. LA TRAGÈDIA • La tragèdia grega era una obra en vers que tractava temes mítics: – La saga Troiana: ens conta la història dels protagonistes de la guerra de Troia (grecs al seu retorn i Troianes capturades pels grecs) – La saga Tebana: la història de la família reial de Tebes (Èdip, els seus fills Etèocles i Polinices i les seues filles Antígona i Ismene).
  • 10. LA TRAGÈDIA • Es tractava d’històries conegudes per tothom, per tant, l’objectiu no era entretindre, sinó formar. Al teatre s’aprenien models de conducta i, sobretot, s’aprenia allò que no s’ha de fer per no enutjar els déus. • Els herois tràgics viuen condicionats per la ὕβρις (hybris), la desmesura, els límits que no s’han de traspassar.
  • 11. ELS TRAGEDIÒGRAFS • Tragediògraf = autor de tragèdies. • Els tres tragediògrafs grecs més importants, dels quals ens han arribat més obres, són Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
  • 12. ÈSQUIL Perses Set contra Tebes Suplicants Orestíada (Agamèmnon, Coèfores, Eumènides) Prometeu 525 – 456 aC
  • 13. SÒFOCLES Àjax Traquínies Èdip Rei Antígona Electra Filoctetes Èdip en Colono 496 – 406 aC
  • 14. EURÍPIDES Alcestis Medea Electra Els Ifigènia en Heràclides Tàuride Hipòlit Hèlena Andròmaca Fenicies Hècuba Orestes Suplicants Ifigènia en Àulide Heracles Bacants Ió 484 – 406 aC Reso Les Troianes Hipsípila (fr)
  • 15. LA COMÈDIA • La comèdia grega era el contrapunt còmic i fantàstic. L’acció es desenvolupava en la Grècia contemporània i els personatges podien ser reals o imaginaris.
  • 16. COMÈDIA ANTIGA: ARISTÒFANES Les Granotes La pau Els cavallers Lístrata Tesmoforiants 444 – 385 aC Etc.
  • 17. COMÈDIA NOVA: MENANDRE Arisc Escut Rapada Sàmia Sicioni 342 – 292aC Etc…
  • 18. ORIGEN DEL TEATRE EN ROMA Després de l’expansió de l’Imperi Romà pel Mediterrani i d’haver entrat en contacte amb la cultura grega, els romans havien observat teatres grecs en les colònies de la Magna Grècia i, atrets per la seua bellesa, van copiar els esquemes de la tragèdia i la comèdia gregues.
  • 19. FESTIVALS RELIGIOSOS Al segle III van aparèixer els primers teatres (estructures de fusta provisionals) que s’utilitzaven durant els primers festivals per representar les obres dramàtiques. Posteriorment, es van construir teatres aprofitant les vessants de les muntanyes.
  • 21. EMERITA CARTAGO NOVA SAGVNTVM
  • 22. LA COMÈDIA ROMANA • La comèdia romana es caracteritza per tractar assumptes de persones particulars.
  • 23. TIPUS Fabulla Palliata Fabulla Togata - Personatges grecs - Personatges llatins -Argument -Argument complicat complicat Fabulla Atellana Mimus - Personatges molt -Argument simple tipificats - Molt obscé -Sense model grec - Expressió corporal
  • 24. PLAUTE Amfitrió Aulularia Miles Gloriosus Menecmi Etc. 284 – 184 aC
  • 25. TERENCI Adelphoi Hecyra Etc. 190 – 159 aC
  • 26. LA TRAGÈDIA ROMANA • La tragèdia romana es caracteritza pel seu hel·lenisme. L’argument sempre està relacionat amb la mitologia grega (generalment amb la saga Tebana o Troiana) i són freqüents les històries terribles i melodramàtiques.
  • 27. SÈNECA Medea Phoedra Oedipus Agamemnon Thyestes Etc. 4 aC – 65 dC