1. Facultatiu que respon: JC Juárez. M. Roch, C. Guerrero
Data: 06/08/2013
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmàcia
Centre d’informació de medicaments
DOCUMENT DE RESPOSTA ESCRITA
Facultatiu que consulta: XXX
Servei: XXX
Data: Agost 2013
Consulta: Extravasació de vancomicina en un pacient pediàtric. Tractament.
Resposta:
L’extravasació causada per un medicament es defineix com l'administració inadvertida
per via intravenosa del fàrmac a l’àrea o teixit que envolta la vena on es vehicula, ja
sigui per fuita inadvertida o exposició directa causada per una col · locació accidental
del catèter.
S’ha estimat que la incidència d’extravasació en pacients hospitalitzats oscil·la entre l’
0,1% i el 6,5%. Probablement la incidència real podria ser major a causa de la falta de
documentació d’aquest efecte iatrogènic.
Inicialment, les lesions que provoca es presenten com inflamació local, eritema,
formació de butllofes, i dolor. Aquestes lesions poden empitjorar i conduir a una severa
i progressiva destrucció dels teixits, incloent necrosi. En última instància, interferir amb
la funció de l'extremitat afectada i en casos molt greus podria donar lloc a l'amputació
d’aquesta. Aquests fets manifesten la necessitat d’un tractament urgent de l’àrea
afectada i de que l’extravasació es consideri una urgència mèdica.
El pacient pediàtric presenta major probabilitat, ja que presenta múltiples factors de
risc, la qual cosa pot augmentar la gravetat i incidència de les lesions d'extravasació
per medicaments administrats per via IV. Cal destacar que dintre de la població
pediàtrica,
els nadons tenen factors addicionals que poden augmentar la gravetat de la lesió com
són: integritat venosa pobre, major facilitat per la fugida capil·lar, disminució de la
circulació perifèrica i teixit subcutani més flexible que facilita l’expansió i la infiltració
ràpida del líquid. Un risc addicional pel pacient pediàtric és que simplement un petit
volum de líquid extravasat té el potencial de causar dany tissular substancial secundari
als efectes de la pressió local i el denominat síndrome compartimental.
Els llocs de les lesions d'extravasació en pacients pediàtrics i nounats es localitzen en
el dors de la mà, l'avantbraç, la fossa cubital, i el dors del peu.
Els fàrmacs intravenosos implicats inclouen els líquids de nutrició parenteral, fàrmacs

2. Facultatiu que respon: JC Juárez. M. Roch, C. Guerrero
Data: 06/08/2013
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmàcia
Centre d’informació de medicaments
citotòxics, vasopressors, inotrops, electròlits (per exemple, clorur càlcic ) i solucions
hiperosmolars (manitol).
La gravetat de la lesió per extravasació és sovint proporcional a la quantitat de fàrmac
extravasat, però les propietats intrínseques del medicament com el pH, l'osmolaritat, i
pes molecular, també afectaran el grau de teixit danyat.
Segons dades de la fitxa tècnica, la vancomicina és un antibiòtic que necessita
solucions àcides per que no precipiti el principi actiu, generant una solució
potencialment irritant que si es produeix extravasació, pot generar dolor i en casos
mes greus necrosis.
Per respondre a la consulta, s’ha realitzat una cerca bibliogràfica a PubMed utilitzant
els termes “vancomycin”, “extravasation” i “pediàtrics”. També s’ha consultat algunes
fonts bibliogràfiques secundàries i terciaries sobre administració de medicaments i
pediatria. També s’ha fet una cerca bibliogràfica a Google.
Amb el terme extravasació, la informació que es troba bàsicament és pel tractament de
l’extravasació per citostàtics. Per la vancomicina, concretament s’ha trobat un estudi
descriptiu en la població pediàtrica sobre la extravasació de medicaments en general, i
un cas de dematosis bullosa en adult per extravasació de vancomicina. També s’han
trobat recomanacions generals per part d’organitzacions sanitàries (National Health
Service, NHS) del tractament de l’extravasació dels fàrmacs en general, especificant
el tractament de la vancomicina.
L’estudi descriptiu mostra que els antibiòtics van presentar una incidència
d’extravasació del 19% (8 casos de 42) i concretament la vancomicina es va
extravasar en un cas. A l’article no hi ha informació sobre les mesures de tractament
d’aquest cas. Es presenta un protocol d’utilització d’antídots, on es pot comprovar que
cap d’aquests (hialuronidasa i/o dimetilsulfòxid) es recomana per la vancomicina.
Sobre el cas de dermatosis bullosa, trobat a la bibliografia, els autors comenten que es
va realitzar teràpia de suport amb elevació de l’extremitat i administració d’analgèsics,
antihistamínics i corticoides amb la finalitat de reduir el picor i la inflamació.
Respecte a recomanacions generals, el NHS ha publicat una guia clínica:
Management of Extravasation Policy (veure link en bibliografia). Estableix unes
directrius de tractament de l’extravasació que divideix els fàrmacs en dos grans grups:
-fàrmacs que s’han de localitzar i neutralitzar.
-fàrmacs que s’han de dispersar i diluir.
Classifica la vancomicina com un medicament que pot causar dany per efectes àcids i
alcalins i que s’ha de localitzar i neutralitzar. . Recomana aplicar una compresa freda a
la zona afectada durant 20 minuts per localitzar i neutralitzar l’efecte irritant 4 vegades

3. Facultatiu que respon: JC Juárez. M. Roch, C. Guerrero
Data: 06/08/2013
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmàcia
Centre d’informació de medicaments
al dia durant 24 - 48 h i aplicar l'antídot si està indicat. També es comenta la
possibilitat d’utilitzar una crema amb hidrocortisona a l’1% si hi ha inflamació.
A les fonts terciàries, com el Neofax, s’ha trobat informació sobre l’ús de la
hialuronidasa, indicada pel tractament de l’extravasació de fàrmacs irritants, tant per la
osmolaritat com pel pH, com podria ser el cas de la vancomicina.
Conclusió:
Hi ha molt poca informació publicada sobre el tractament de l’extravasació de la
vancomicina, tant en la població adulta com en la pediàtrica. Bàsicament es podrien
recomanar les mesures indicades pel NHS: Compresa freda a la zona afectada durant
20 minuts 4 vegades al dia durant 24 - 48 h i si hi ha inflamació valorar possibilitat
d’’utilitzar una crema amb hidrocortisona a l’1%. .
Bibliografia
1. Fitxa tècnica de Vancomicina Hospira ® [En linia] AEMPS. [Consultat agost
2013]. http://bit.ly/1eIRcDc
2. Paquette V, McGloin R, Northway T et al. Describing Intravenous Extravasation
in Children (DIVE Study). Can J Hosp Pharm 2011; 64 (5): 340-5. . [Consultat
agost 2013] http://www.cjhp-online.ca/index.php/cjhp/article/view/1069
3. Bohm NM Wong JG. Bullous Dermatosis Associated with vancomycin
extravasation. Am J med Sci 2012; 343 (2): 177-9
4. Management of Extravasation Policy. GMCCN. [En linia] NHS[Consultat agost
2013]
http://www.gmccn.nhs.uk/hp/portal_repository/files/Managementofextravasation
version13finalreviewJune2014.pdf
5. Young ET. Hyalorunidase. Neofax 2011. Thomson reuters.