2. TEMA 4.- EL MOVIMENT OBRER.
• 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.
• 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE
L’OBRERISME.
• 3.- L`’ÈPOCA DE LA Iª INTERNACIONAL
(1864-81)
• 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.
• 5.- LA IIª INTERNACIONAL.
3. 1.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER.
• 1.- Industrialització i associacions d’ofici.
• 2.- Repressió, radicalisme i lluita social.
• 3.- El ludisme.
• 4.- El socialisme utòpic.
• 5.- Les primeres organitzacions sindicals.
• 6.- El cartisme.
• 7.- L’impacte de la revolució del 1848.
4. 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici (I).
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Burgesos
Proletaris
Societat
de classes
PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seua força de treball
Dures condi-
cions de:
Vida: problemes d’habitatge, analfabe-
tisme, treball infantil, mortalitat alta,...
Treball: llargues jornades, sous baixos,
males condicions, disciplina,...
Els proletaris prenen cons-
ciència de la seua situació
(consciència de classe)
S’organitzen per a intentar
millorar la seua situació.
MOVIMENT OBRER
5. 1.1.- Industrialització i associacions d’ofici (II).
ELS OFICIALS
DELS GREMIS
Són els primers en organitzar-se.
Causa: la competència de les noves fàbriques → baixen els seus
salaris i empitjoren les seues condicions de vida.
Forma d’organitzar-se: associacions d’ofici que defensen el seu
treball amb vagues i accions de protesta.
6. 1.2.- Repressió, radicalisme i lluita social.
Els governs prohibeixen i reprimeixen
les associacions obreres i les vagues
Els obrers emmascaren les seues associacions
en forma de confraries religioses o festives.
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers
es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines:
sufragi universal, reformes socials, igualitarisme.
Ludisme
Cartisme
Socialisme utòpic
a partir del 1815
Sindicalisme
7. 1.3.- El ludisme.
Males condicions Repressió dels governs LUDISME+ =
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i
rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes dels obrers en G.B.
Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació
Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seues peticions i, si aquests no complien,
actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta).
Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques.
Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant
l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819).
8. 1.4.- El socialisme utòpic (I).
Cronologia:
1815-1848.
Característiques:
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista.
Denuncien l’inidvidualisme i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada capitalista.
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar
general, rebutjant la competència i l’explotació.
Desconfien de la política i els polítics.
La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la
societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista.
L. A. BLANQUI
Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme)
Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial
Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna
LOUIS BLANC
El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores
Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals
SAINT-SIMON
Era partidari d’una tecnocràcia que reduira les diferències entre rics i po-
bres i que transferira gradualment el poders dels “ociosos” als productors
Creia en la ciència i el progrés i era partidari dels tallers cooperatius
9. 1.4.- El socialisme utòpic (II).
CHARLES
FOURIER
Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb
activitats agrícoles, industrials i administratives.
Partidari de la igualtat d’homes i dones.
E. CABET
Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i
social completa i un govern elegit entre tots els seus membres.
Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa
ROBERT
OWEN
Comença aplicant millores laborals a la seua fàbrica de New Lanark
Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre
elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)
10. 1.5.- Les primeres organitzacions sindicals.
Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posaven
diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues.
Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions):
Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis.
Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associació
Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals.
El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers:
Great Trade Union, el primer sindicat general de classe.
Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació.
Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat).
A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics.
11. 1.6.- El cartisme.
Cronologia: 1836-48.
Causes: fracàs de la Great Trade Union, repressió contra els pobres, sufragi censatari.
¿Per què es diu així?: Perquè reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern,
arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions
Reivindicacions: sufragi universal masculí, vot secret, dret a ser elegit, sou per als diputats i refor-
mes democràtiques i anticapitalistes → creuen que participar en política és la forma de millorar
Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seues demandes, la repressió i les divisions.
Però aconsegueix conscienciar els obrers dels seus interessos polítics i la jornada de 10 hores
12. 1.7.- L’impacte de la revolució del 1848.
Les revolucions del 1848 tenen un caràcter més social per tota Europa: els obrers recolzen a la
xicoteta burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos.
A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pel
ministre socialista Louis Blanc.
La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers
i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables.
1848 suposa:
La confrontació clara i definitiva entre burgesia
i proletariat.
El moviment obrer cada vegada creix més i
s’organitza millor, fins a la Iª Internacional.
Debat al moviment obrer sobre si és possible
ampliar drets dins d’una república burgesa o és
necessària una revolució de classe (per la força).
Naixement del marxisme: Marx i Engels
publiquen el Manifest Comunista (1848)
Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)
13. 2.- ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE
L’OBRERISME.
• 2.1.- El marxisme o socialisme científic.
• 2.2.- L’anarquisme.
14. 2.1.- El marxisme o socialisme científic (I).
Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848)
Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital)
Funcionament de
les societats
BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)
SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...)
determina en última instància
El motor de la història és la lluita de classes entre:
Opressors (controlen l’economia)
Oprimits (no controlen l’economia)
Etapes històriques o modes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classes
15. 2.1.- El marxisme o socialisme científic (II).
ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mode de producció
capitalista
Forces de producció
Mitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant)
explotació
Plusvàlua (benefici del capitalista)
a través de la
Proletaris i burgesos estan con-
demnats a enfrontar-se per aug-
mentar el salari o la plusvàlua
Les diferències entre rics i
pobres cada vegada són majors
Els obrers han d’unir-se i organitzar-se
políticament per organitzar una Revolució
que acabe amb el capitalisme i instaure
una dictadura transitòria del proletariat.
Societat comunista: sense classes
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
TREBALL PAGAT
AL TREBALLADOR
TREBALL NO
PAGAT
→ PLUSVÀLUA
16. 2.2.- L’anarquisme (I).
Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,
que es senten degradats.
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i la
igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposa
una jerarquia i dependències.
17. 2.2.- L’anarquisme (II).
Proposen
Llibertat individual de l’home i de tota la societat
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls
dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels
propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
Abolició del dret d’herència
La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans per
destruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista
Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consum
autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots)
Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes
18. MARX BAKUNIN
Concepció
històrica
Les classes com a protagonistes
Els individus (i les classes)
com a protagonistes
Forma
d’organització
Partits polítics obrers (i sindicats) Sindicats obrers
Recolzament
social
Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles (sobretot)
Forma de lluita Vagues i revolució obrera
Vagues, revolució obrera i acció
directa (terrorisme individual)
Societat
de
futur
Dictadura transitòria del
proletariat (conquesta del poder
i l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat i
implantar una societat anarquista
basada en Comunes i Federacions
Propietat Estatal Col·lectiva o comunal
19. 3.- L’ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL
(1864-81).
• Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París
(1871).
• 3.1.- La formació de l’A.I.T. (Iª Internacional).
• 3.2.- La Comuna de París.
• 3.3.- La crisi de la Internacional.
20. 3.1.- La formació de l’Assocació Internacional de
Treballadors (A.I.T.) (I).
L’A.I.T. o Iª Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876.
Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)
El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals
Dos principis
bàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder polític
La vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES
Jornada laboral de 8 hores
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció
21. 3.1.- La formació de l’Assocació Internacional de
Treballadors (A.I.T.) (II).
Enfrontament entre marxistes
i anarquistes bakuninistes
Els anarquistes
Reclamen una insurrecció general
i espontània per acabar amb l’Estat
Rebutgen l’autoritat del Consell
General de l’A.I.T.
Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,
Bèlgica i Espanya
L’A.I.T. va ser important per:
ser una tribuna de discussió pública.
organitzar els obrers en una organització supranacional i de
classe front al nacionalisme predominant.
reforçar la consciència de classe del proletariat.
estendre la lluita sindical i política dels obrers.
22. 3.2.- La Comuna de París (març-maig 1871).
Els alemanys posen setge a París i derroten els
francesos a la guerra franco-prussiana, amb un
fort patiment per a la població
Els obrers organitzen una insurrecció que
triomfa i proclamen la Comuna de París
(març-maig del 1871)
Durant 54 dies apliquen
reformes radicals
Nacionalització dels béns del clergat
Supressió del lloguer de les vivendes
Ensenyament laic i gratuït
Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres
Duríssima repressió de l’exèrcit (17000 afusellats i 40000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.
23. 3.3.- La crisi de la Internacional.
El fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes:
els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T.
Augmenten les diferències entre
marxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’individu
Paper de l’Estat
Creació de partits polítics obrers nacionals
Acció directa
S’aprova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)
Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
L’AIT es trasllada a Nova York, es desvincula dels sindicats i perd força fins desaparèixer (1876)
24. 4.- L’EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER.
• Els partits i sindicats socialistes continuen creixen i
organitzant-se (IIª Internacional) fins la Iª Guerra Mundial.
• 4.1.- Cap a un sindicalisme de masses.
• 4.2.- Partits i sindicats socialistes.
• 4.3.- Els camins del socialisme.
• 4.4.- Les pràctiques de l’anarquisme.
25. 4.1.- Cap a un sindicalisme de masses.
Nou context o fase del capitalisme: 2ª Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme
Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)
El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni
Pressionen a través de les vagues
Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes
i millorar les condicions de vida i treball dels obrers
Els governs comencen a preocupar-se
pels problemes socials i aproven el
sufragi universal masculí i altres drets
26. 4.2.- Partits i sindicats socialistes.
A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme
teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme
Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)
Líders: Liebknecht, Kautsky, Bernstein.
Es convertirà en el segon partir més votat
Programa reformista pactat amb els governs:
democratització (sufragi universal masculí),
Estat del Benestar i regulació del mercat laboral
Altres partits obrers
Partit Socialista Francès (1905)
Partit Laborista Independent
(1900) a Gran Bretanya
Partit Socialista Italià (1892)
Partido Socialista Obrero Español (1879)
Altres: Bèlgica, Àustria, Polònia, Rússia,...
Creen sindicats forts per
pressionar als empresaris
i els governs i aconseguir
millores socials i laborals
27. 4.3.- Els camins del socialisme.
Causes de
la divisió
Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat)
Necessitat d’aconseguir més vots per tindre més poder polític
Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits
Dues
tendències
Reformistes o
revisionistes
Líders: Bernstein, Jaurés i Kautsky
Defensen que el capitalisme s’autoregula i, per tant, no
té per què acabar amb una revolució (no revolucionaris)
Propugnen participar en el capitalisme i les democràcies
burgeses (eleccions) per aconseguir reformes concretes
Evolucionaran cap als partits socialdemòcrates
Revolucionaris
Líders: Rosa Luxemburg, Liebknecht, Lenin
Pensen que la revolució és l’única manera d’acabar
amb el capitalisme i construir una societat igualitària
Fundaran els partits comunistes
28. 4.4.- Les pràctiques de l’anarquisme.
L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya
Dues corrents
Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa
i violenta (terrorisme inidividual) contra la burgesia, la religió i l’Estat
Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió
Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el
terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga
general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)
29. 5.- LA SEGONA INTERNACIONAL.
• 5.1.- Desenvolupament, caràcter i organització.
• 5.2.- Els grans debats.
• 5.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.
30. 5.1.- Desenvolupament, caràcter i organització.
Es funda a París el 1889 i perdura fins la Iª Guerra Mundial (1914-18)
Diferències amb la Iª Internacional: homogeneïtat ideològica (sense anarquistes)
i confederació de partits nacionals autònoms (sense Consell General)
RECLAMEN
Lleis de protecció dels treballadors
Jornada de 8 hores
Sufragi universal
Afiliació dels treballadors als partits socialistes
Accés dels socialistes al poder polític
Fi de la discriminació sexual
No participació dels treballadors a les guerres capitalistes
SÍMBOLS
La bandera roja
Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador
Reivindicació de la jornada de 8 hores
Himne: la Internacional
Té una gran influència i crea organisme de lluita de les dones i la joventut
31. 5.2.- Els grans debats.
Sobre el
revisionisme
S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) i
sols s’admet participar en governs burgesos en casos excepcionals
Sobre el
colonialisme
Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista
dels països rics sobre els pobres
Sobre la
guerra
La condemnen com a expressió de lluita capitalista
entre la burgesia dels diferents països
Demanen als obrers que no participen en una
guerra mundial si es produeix
La majoria d’obrers participaran a la Iª Guerra
Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme
32. 5.3.- Crisi i divisió del moviment socialista.
CAUSES
Les disputes entre revisionistes i revolucionaris
L’esclat de la Iª Guerra Mundial i què fer quan açò succeeix
Tres postures
davant la Iª G.M.
Patriotes: partidaris de participar a la guerra
Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)
Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries
(Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la IIª Internacional
