T'acompanyem, projecte social de la Creu Roja i el F.C.Barcelona
Posicionament Creu Roja Llei accés sistema sanitari
1. Posicionament de la Creu Roja
Projecte de llei que
garanteix l’accés universal
a l’assistència sanitària de
cobertura pública a
Catalunya
Març de 2017
2. Principis bàsics
• El dret a la salut és un dret humà fonamental amb independència de la situació administrativa de la
persona reconegut en nombroses normes nacionals i internacionals. Article 25, Declaració Universal dels
Drets Humans.
• Els drets humans són drets inherents a totes les persones, sense fer cap mena de distinció entre
nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua o qualsevol altra condició.
• El dret a la salut té un component col·lectiu, públic i comunitari: cal vetllar, no tant sols pel perjudici que
es produeix en la salut de la persona no atesa, sinó també per la salut pública de la societat no deixant una
part de la població sense control mèdic ni augmentant la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió
social.
• El dret a la salut aspira a garantir de manera igualitària i equitativa a tota la ciutadania l’assistència
sanitària i els béns que li permeti gaudir d’unes condicions de vida saludables amb independència de les
desigualtats socials.
La missió i la visió de la Creu Roja respecte de l’atenció a persones en situació d’exclusió social és:
• Té un paper fonamental en la prestació d’assistència humanitària amb un compromís clar amb les
persones més vulnerables.
• Totes les activitats de la institució tenen un objectiu fonamental: prevenir i alleujar el patiment humà, sense
cap mena de discriminació i protegir la dignitat de les persones.
3. Antecedents i situació actual
• 1985 Llei General de Sanitat Dret universal a l’assistència sanitària.
• 2012: Arran de la crisi econòmica l’estat aprova mesures legislatives que suposen una fractura
a l’accés universal a la salut Canvi en l’assistència sanitària Universal:
o Real Decret Llei 16/2012 de “mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema
Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions”.
o Real Decret 1192/2012 pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de
l’assistència sanitària a Espanya.
• A partir de 2013: el Govern de Catalunya aplica un seguit d'instruccions a través del Servei Català
de la Salut mitjançant les quals es permet prestar assistència sanitària a persones excloses per
la norma estatal.
• 2015: Signatura del conveni entre Servei Català de la Salut i la Creu Roja per facilitar l’accés de
persones en situació de vulnerabilitat.
• El 2016, el Govern aprova el Projecte de llei que garanteix l'accés universal a l’assistència
sanitària a tots els residents de Catalunya. Es restableix la universalització de l’assistència
sanitària de cobertura pública i s’eliminen les desigualtats entre els residents amb independència de
la situació administrativa.
4. Conveni de la Creu Roja Catalunya amb el servei Català de la Salut
per garantir l'accessibilitat de persones en situació de vulnerabilitat
2015
(juny-des.)
2016
2017
(gen.-feb)
TOTAL
Demandes de
valoració
225 427 86 738
Tràmit de
targetes
88 309 80 477
Baixes 6 45 - 51
Persones
amb targetes
82 264 - 346
5. Situació actual de la tramitació de les targetes sanitàries
•Correspon a l’Institut Nacional de la Seguretat Social o, en el seu cas, a l’Institut Social de la Marina
el reconeixement del dret a l’assistència sanitària.
•El dret a l’assistència sanitària es farà efectiu a Catalunya per mitjà del CatSalut, el qual facilita
l’accés de la ciutadania a les prestacions d’assistència sanitària mitjançant l’expedició de la targeta
sanitària individual.
•Tenen dret a rebre assistència sanitària, com a assegurats o beneficiaris:
o Persones acreditades per l’INSS (Institut Nacional Seguretat Social).
o Persones que estableixin el corresponent conveni.
o Menors i dones embarassades.
•No tenen dret a rebre assistència sanitària com assegurats acreditats per l’INSS:
o Persones estrangeres sense residència legal, empadronades i no empadronades.
o Persones de nacionalitat espanyola i estrangeres amb residència legal, no assegurades ni
beneficiàries, amb rendes superiors a 100.000 euros que no estableixin el conveni
assistencial.
6. La Creu Roja dóna suport íntegrament a la necessitat d’aprovació de la llei, però cal tenir en compte:
•És necessària una reglamentació adient de la llei de manera que les entitats socials puguin incidir-hi
fent aportacions a les disposicions reglamentàries per garantir l’accés efectiu dels col·lectius més
vulnerables que encara avui tenen problemes d’accés a l’atenció sanitària pública. Sobretot, s’ha de
garantir una regulació correcta de com es podrà acreditar la residència amb altres criteris d’arrelament
de les persones en circumstàncies especials que actualment només tenen accés per la via de
l’empadronament (article 2.3 del projecte de Llei).
•S’ha de garantir que la informació dels reglaments finals i els circuits aprovats arribin als
professionals del sistema de salut que atenen en primera instància a les persones, també a entitats
del tercer sector i als diferents agents comunitaris. En aquest sentit, és necessària una tasca ingent
d’unificació de criteris en tots els centres sanitaris públics.
Projecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària
7. Mentre no es faci aquesta regulació però, caldria:
•Vetllar pel correcte funcionament de la figura de l’empadronament sense domicili fix*, ja que
actualment, a excepció de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres pocs exemples, no es duu a terme en
cap municipi, la qual cosa dificulta els requisits d’accés al sistema públic (salut, educació, serveis
socials, escolarització, etc):
o Cal garantir que tots els municipis tinguin un padró real de les persones que viuen al
territori (persones sense sostre, que viuen en cases ocupades, amb patologies mentals,
immigrants que viuen de la ferralla, etc.), de manera que es pugui demostrar
efectivament un arrelament al territori, mitjançant qualsevol document vàlid en dret, tal i
com es diu al preàmbul del projecte de Llei i que estableix per desplegament reglamentari.
•S’ha de mantenir i fer més difusió al territori sobre les actuacions que han de portar a terme les
entitats proveïdores de serveis sanitaris per tal que el Catsalut es faci càrrec de l’atenció sanitària
urgent (setembre 2016 ): “Declaració responsable de no disposar de recursos econòmics per fer
front a l’atenció sanitària urgent”
*Punt 3 de la Resolució de 16.03.15, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre instruccions
tècniques als Ajuntaments sobre gestió del padró municipal, de títol casos especials d’empadronament, BOE 71 de
24.03.15.
Projecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària
8. L’acollida i la integració de persones refugiades dins el
Programa estatal a Catalunya:
•Fa més de 30 anys que la Creu Roja el gestiona amb
ACCEM i el CCAR, entre d’altres entitats socials.
•Inclou l’atenció integral de les necessitats de la
població refugiada. Té una durada de 18 mesos, però
prorrogables a 24 en els casos més vulnerables.
•Actualment, s’atenen en el programa a més de 1.640
persones, el triple que fa 2 anys.
•Entre altres gestions, es fa el tràmit d’accés al
sistema públic de salut de cada membre del col·lectiu de
persones refugiades.
Ajuts de la Creu Roja destinat a col·lectius en risc
9. Ajuts de la Creu Roja per a altres necessitats sanitàries
Posicionament Creu Roja
Les entitats socials com la Creu Roja distribueixen diferents tipus d’ajuts per a necessitats en salut no
cobertes totalment pel sistema, tant per a col·lectius que podrien quedar fora de l’accés al sistema,
com també cada cop més per a persones d’alta vulnerabilitat socioeconòmica en situació de cronificació:
Cofinançament de la medicació
Finançament i acords per la cobertura d’ulleres, audiòfons i, sobretot, de tractaments
odontològics.
Segons dades de L’Observatori sobre “L’afectació de la crisi en la salut de les persones”, del col·lectiu
d'usuaris atesos per la Creu Roja en diferents programes de Lluita contra la pobresa i exclusió social:
De les persones que
pateixen o conviuen
amb algú amb
malaltia crònica
només un 35% té el
tractament finançat
completament
De les persones que no tenen el tractament
finançat al 100%:
10. El 92,7% va regularment al
metge i d’aquests el 54,4%
ho fa de manera periòdica
El 96% de les persones
disposa de targeta sanitària
i només un 3,7% té algun
tipus d’assegurança privada
Ajuts de la Creu Roja per a altres necessitats sanitàries
El 66,7% té despeses
sanitàries fixes al mes de
fins a 30 € de mitjana
11. • Entenem que la salut és un dret individual, que té un component col·lectiu, públic i comunitari
reconegut per nombroses normatives nacionals i internacionals.
• Per tant, a fi que no s’hagin d’utilitzar vies alternatives com l’acord entre la Creu Roja i el Servei
Català de Salut per garantir l’accés al sistema sanitari públic, s’hauria de:
Aplicar la Carta Social Europea i tornar al concepte de la sanitat com a un dret universal,
garantint la sostenibilitat del sistema sanitari públic, que no pot incidir en les persones més
vulnerables.
Tornar als criteris d’equitat que han guiat les polítiques de salut abans de les modificacions
de 2012.
Evitar que les persones que segueixen quedant fora de l’accés a l’assistència sanitària per
diferents motius (perquè no es poden empadronar, per manca d’un document identificatiu,
passaport o NIE, viuen en habitatges precaris, infrahabitatges o en espais ocupats, no tenen
domicili fix, situació administrativa, etc.), únicament accedeixin al sistema públic de salut
per la via d’urgències.
• Cal comptar amb l’opinió i expertesa de les entitats socials, com la Creu Roja, que treballem
directament amb les persones afectades i som coneixedors de les diferents casuístiques i
situacions, a l’hora d’elaborar la reglamentació per d’assegurar l’accessibilitat de tots els
col·lectius vulnerables.
Conclusions