Dimecres de cendra. Miércoles de ceniza.

2. La història del Dimecres de Cendra
Més endavant, va cobrar importància el dejuni com a pràctica quaresmal, com a forma de imitar el dejuni de Crist en el desert.
Però hi havia un petit problema: els Diumenges, al ser festius, no es podia fer dejuni, ja que era la celebració del Dia del Senyor.
Com ho podien fer per respectar la festa del Diumenge i mantenir, a la vegada, els quaranta dies de dejuni de la Quaresma?
En els primers anys de l’Església la duració de la
Quaresma era variable. Finalment es va fixar la seva
duració en 40 dies. Es a dir, que aquest període co-
mençava sis setmanes abans del Diumenge de Pas-
qua.
Per tal de trobar-hi una solució, es van afegir 4 dies més
a la Quaresma, abans del primer Diumenge, començant
en Dimecres i no es van comptar els Diumenges. Així va
començar la tradició de començar la Quaresma el Dime-
cres de Cendra.
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma, quaranta dies abans de Pasqua. En aquest dia s’inicia en temps espiritual
particularment important per a preparar-se per viure el Misteri Pasqual, és a dir, la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús.
En els primers segles de la Església, a Roma, hi havia
per costum la pràctica “dels penitents” (grup de
persones pecadores que volien rebre la reconcilia-
ció al final de la Quaresma, abans de la Pasqua).
Aquests pecadors eren esquitxats amb cendra, ves-
tits amb roba de sac i obligats a mantenir-se lluny
de l’Església abans de la seva reconciliació el Dijous
Sant.
Més tard, veient que el símbol de la imposició de la cendra al iniciar la Quaresma era bo, es va començar a realitzar aquest ritual
per a tots els cristians, de manera que tota la comunitat es reconeixia pecadora i estava disposada a començar el camí de la con-
versió quaresmal.
Per això, quan comencem aquest temps amb la
imposició de la cendra, acompanyant les parau-
les “Converteix-te i creu en l’Evangeli” i de l’ex-
pressió “Pols ets i en pols et convertiràs”, ens
convidem a reflexionar, tots junts, sobre la con-
versió; recordant-nos de la fragilitat de la nostra
vida aquí a la terra.