1. ESOedebé
2
CiènciesdelaNaturalesa
CiènciesdelaNaturalesa
2ESO
Ciènciesde la
Naturalesa
2
ESOedebé
103674
edebé
BLOC II: LA TERRA
BLOCII:LATERRA
BLOCII:LATERRA
www.edebe.com
Atenció al client:
902 33 32 35
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
103674_LA_CIENNAT_2ESO_CAT_2T.pdf 2/3/12 14:29:59

2. CONTINGUTS
1. Els ecosistemes
2. El biòtop
2.1. El medi
2.2. Els factors abiòtics
3. La biocenosi
3.1. Relacions interespecífiques
3.2. Fluctuacions
4. La dinàmica dels ecosistemes
4.1. Les relacions tròfiques
4.2. La matèria i l’energia en els
ecosistemes
Investiga: Estudi del sòl
El medi natural
8
150

3. RESPON
• Explica les diverses capes del planeta Terra que
podem distingir en la superfície.
• Què és el clima? En què es diferencia del temps
atmosfèric?
• Què és un organisme autòtrof? I un d’heteròtrof?
Competència en el coneixement i la interacció
amb el món físic
• Utilitzaradequadamentlescaracterístiquesdelseco-
sistemes en el seu context per aplicar-les a explica-
cions científiques del món natural.
• Elaborar missatges i textos que descriguin els eco-
sistemes i les seves dinàmiques per a la compren-
sió de la realitat natural.
• Reconèixerlainfluènciadel’activitathumana,cien-
tífica i tecnològica sobre la salut i el medi ambient
per aconseguir un equilibri entre progrés, medi
ambient i ésser humà que permeti la perduració
de la vida.
Tractament de la informació i competència digital
•Entendre i interpretar la informació que ens pro-
porcionen les piràmides tròfiques i els diagrames
de flux dels ecosistemes.
Competència per a aprendre a aprendre
• Aplicar els nous coneixements sobre els ecosiste-
mes en diferents contextos propers.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
A les zones de costa que no han estat alterades per l’ésser
humà podem observar com existeixen diferents tipus de
vegetals a mesura que ens desplacem des del mar cap a
l’interior.
A la sorra i les roques en con-
tacte amb l’aigua salada els
succeeixen herbes, després ar-
busts i alguns arbres petits i, fi-
nalment, boscos més o menys
consolidats.
Aquestavariaciópotabastardi-
ferents distàncies, des de pocs
metres fins a, en els casos més ex-
trems, centenars.
151

4. 1. Els ecosistemes
En el planeta Terra hi ha diferents parts de la geosfera, l’atmosfera i la hidrosfera
que presenten unes condicions que hi permeten el desenvolupament de la vida. El
conjunt de totes aquestes zones on es troben els éssers vius s’anomena biosfera.
L’estudi de la part de la Terra on es troben els éssers vius no és complet sense tenir
en compte els organismes que hi habiten.
Per a estudiar la natura amb detall, els ecòlegs distingeixen en el medi natural dife-
rents zones amb característiques comunes, els ecosistemes.
Un ecosistema està format per un fragment de la biosfera, el conjunt d’éssers vius
que es troben en aquest fragment i les relacions que s’hi produeixen.
En aquest conjunt, els éssers vius i el seu medi depenen els uns dels altres. Així, en un
ecosistema hi habiten unes espècies determinades que hi poden sobreviure perquè
estan adaptades a aquest medi, i al seu torn el medi físic es modifica constantment
per l’activitat dels organismes.
Lesdimensionsd’unecosistemapodensermoltvariadessegonsl’escalad’observació
que s’apliqui. Així, per exemple, dins d’un ecosistema relativament homogeni, per
exempleunacostarocosa,podemidentificar-hial’interioralgunesparts,comarauna
cova, que constitueixen en si mateixes un ecosistema dins d’un altre de més gran.
152 Unitat 8
FIXA-T’HI
Elmediambientéselconjuntdefactors
de tota mena capaços de causar efec-
tes sobre els éssers vius i les activitats
humanes.
Distingim, d'una banda, el medi am-
bient antròpic o menys humanitzat,
que inclou des de les grans ciutats a
les zones rurals poc habitades però
transformades i, de l'altra, el medi am-
bient natural, on no s'ha produït cap
intervenció humana.
AMPLIA
ERNEST HAECKEL
ErnstHaeckel(1834-1919)vaserunim-
portant científic i filòsof alemany, fer-
ventdefensordelateoriadel’evolució.
Va estudiar àmpliament la morfologia
dels animals, especialment els inver-
tebrats. A partir de l’estudi comparat
del desenvolupament embrionari de
diferents organismes, va proposar
una organització de diversos grups
d’éssers vius segons la seva situació
en l’escala evolutiva.
Vacreardiversostermesmoltutilitzats
actualmentenbiologia,comecologia,
protoctist, phylum o filogènia.
RECORDA
La geosfera és la part sòlida del pla-
neta Terra.
La hidrosfera és la capa formada per
l’aigua que es troba a la superfície del
nostre planeta.
L’atmosfera és la capa d’aire forma-
da per diferents gasos que envolta la
Terra.
L’ecologia és la ciència que estudia les característiques dels éssers vius i les del
medi on viuen, així com les relacions que estableixen els éssers vius entre ells
i amb el medi.
Els ecosistemes no són conjunts completament aïllats de la resta del planeta. Els
diversos ecosistemes de la Terra depenen els uns dels altres i es relacionen entre
ells en diferents graus. El conjunt de tots els ecosistemes de la Terra s’anomena
ecosfera. Així doncs, podem dir que l’ecosfera està formada per la biosfera i tots
els éssers vius que hi habiten.

5. ACTIVITATS
1. Defineix i indica les diferències que hi ha entre els conceptes
de biosfera, ecosfera i ecosistema.
2. Identifica quin dels exemples següents correspon a un eco-
sistema. Raona la resposta.
la selva, un ramat d’ovelles, una llacuna,
un tronc en descomposició, la Lluna
3. Indica amb quines capes de la Terra es relaciona la biosfera.
4. Explica què són el biòtop i la biocenosi.
— Agrupa els següents elements d’una peixera segons que
formin part del biòtop o de la biocenosi.
estrella de mar, roca, alga, aigua, peix, anemone,
àmfora petita, fluorescent de llum, cranc
R R
R
153El medi natural
Dins dels components d’un ecosistema podem distingir entre el biòtop i la bioce-
nosi.
• El biòtop és el medi físic o lloc on els éssers vius d’un ecosistema desenvolupen la
seva vida, i les condicions ambientals que el caracteritzen.
• La biocenosi és el conjunt d’éssers vius que habiten en un determinat ecosiste-
ma.
El biòtop de les costes rocalloses té un relleu abrupte que ha de suportar l’embat
de les onades, i les pujades i baixades de les marees. A més, en aquestes zones la
humitat és alta i les temperatures no presenten canvis bruscos.
La biocenosi d’aquest ecosistema està composta per algues i vegetals que
s’adhereixen fortament al substrat, i també hi ha animals invertebrats amb aquesta
mateixa característica, com el musclo o la pagellida. Altres animals, com els peixos
o els crancs, són capaços de viure de manera lliure adaptant-se al vaivé del mar.
A continuació estudiarem les característiques generals que podem observar en el
biòtop i la biocenosi d’un ecosistema.
Biòtop Biocenosi Ecosistema

6. 2. El biòtop
El biòtop és l’espai físic, i les seves condicions ambientals, on els éssers vius d’un
ecosistema desenvolupen la vida. Les característiques del biòtop determinen la
presència d’una espècie o d’una altra en l’ecosistema, així com l’abundància de
cadascuna.
Els principals components del biòtop són el medi i els factors ambientals que el
caracteritzen.
2.1. El medi
El medi és el lloc on viuen i es desplacen els éssers vius d’un ecosistema i amb el
qual mantenen intercanvis constants de matèria i energia.
Distingim dos tipus de medi: el medi terrestre i el medi aquàtic.
• El medi terrestre es troba a la superfície dels continents. Està en contacte directe
amb l’atmosfera, que conté els gasos que necessiten els éssers vius.
En aquest medi hi ha diferents tipus de superfícies, o substrats, sobre les quals
trobem els éssers vius, com per exemple el sòl, les roques, els mateixos éssers vius
o les seves restes.
Juntament amb el substrat, la disponibilitat d’aigua, l’altitud i el clima són les carac-
terístiques més importants per a determinar els diferents tipus de medis terrestres.
• El medi aquàtic està constituït per aigua. L’aigua conté dissolts els gasos que la
majoria dels organismes aquàtics utilitzen, així com diversos nutrients.
Els organismes aquàtics poden viure sobre el fons dels oceans, rius o llacs, sobre
un altre ésser viu o les seves restes i, a diferència del medi terrestre, poden no tenir
substrat i viure suspesos en l’aigua, com molts peixos.
A més del substrat, la composició i les condicions físiques de l’aigua són les carac-
terístiques que defineixen millor els diferents medis aquàtics.
154 Unitat 8
RECORDA
El sòl és una capa superficial de la
geosfera formada per una barreja de
fragments de minerals, roques i restes
d’éssers vius.

7. 2.2. Els factors ambientals
Els factors ambientals, o factors abiòtics, són el conjunt de condicions físiques i quí-
miques del biòtop. Aquestes condicions caracteritzen el biòtop i determinen quins
organismespodenhabitarenaquestecosistema,ésadir,condicionenlasevabiocenosi.
Aquests factors determinen les adaptacions que realitzen els organismes al seu
medi,demaneraquetotaespèciequehabitienundeterminatecosistemahad’estar
preparada per sobreviure en les condicions ambientals pròpies del seu biòtop.
Els factors ambientals més importants d’un ecosistema són la llum, l’aigua, la tem-
peratura, els gasos, la composició del sòl, i la situació geogràfica.
• La llum és la principal font d’energia
en gairebé tots els ecosistemes i con-
diciona la distribució dels organismes
fotosintètics.
Quan estudiem l’efecte de la llum so-
bre l’ecosistema hem de valorar-ne la
intensitat, la durada i el color que té.
Així, per exemple, a les zones properes
al’equadorleshoresdellumsolarvarien
moltpocallargdel’any,mentrequeales
que estan properes als pols varien molt.
• L’aigua és essencial per a la vida i tots
els organismes en depenen per a so-
breviure.
Els éssers vius són capaços de viure en
zonesambmoltaaigua,comelsoceans,
o en zones àrides, com els deserts. Als
deserts hi podem trobar adaptacions
extremes a l’escassetat d’aigua, com en
elscactus,queacumulenaiguaalestiges
i tenen les fulles en forma d’espina per a
limitar la deshidratació.
• La temperatura mitjana i la seva varia-
ció condicionen els tipus d’organismes
que habiten en un ecosistema, ja que
lesespèciespodenviuredinsd’unmar-
ge determinat de temperatures.
Els organismes que viuen en zones
fredes s’han adaptat per a evitar la
congelació; és el cas d’alguns peixos
de l’Antàrtida, que tenen unes proteï-
nes a la sang que actuen evitant que
es congeli.
155El medi natural
A les zones més càlides del planeta l’aigua és un
factor ambiental determinant per a la vida.
El clima és el conjunt de les condicions atmosfèriques que caracteritzen una zona
geogràfica. La precipitació i la temperatura són les dues característiques amb un
paper més important en la definició d’un clima. Així doncs, el clima es pot consi-
derar com el factor ambiental més important d’un ecosistema.
El clima
EXPERIMENTA
La llum i els ecosistemes
Ara observarem com condiciona la llum el desenvolupament d’un eco-
sistema.
— Omple dos pots de vidre amb aigua i una mica de terra d’un
test. Tanca els pots i remena la barreja.
— Situa un dels pots en un lloc il·luminat de l’aula, sense que el
Sol l’il·lumini directament.
— Guarda l’altre pot en un armari a les fosques. Durant una
setmana treu-lo i mantén-lo al costat de l’altre durant les
hores que facis Ciències de la Naturalesa.
Els dos pots tenien els mateixos components però diferents
factors ambientals. Al cap d’una setmana, comprovaràs com
en el pot situat en un lloc il·luminat s’hi han desenvolupat més
organismes que en el pot que ha rebut menys llum.
FOSCOR

8. • Alguns gasos que hi ha a l’atmosfera, o dissolts a la hidrosfera, són utilitzats pels
éssers vius per a realitzar les seves funcions vitals.
Entre els gasos cal destacar la importància de l’oxigen en la respiració dels éssers
vius, i del diòxid de carboni en la fotosíntesi. Segons l’altura o la profunditat a què
es trobi un ecosistema, la disponibilitat d’aquests gasos canvia.
Així, per exemple, les persones que viuen en altituds elevades, on la concentració
d’oxigen és menor, tenen més hemoglobina a la sang per a suplir la mancança
d’aquest gas.
• La composició del sòl determina la disponibilitat de nutrients i la capacitat de
retenció d’aigua. En el medi aquàtic la composició del sòl no és tan important, ja
que en aquest cas es té en compte la concentració de sals dissoltes.
En un ecosistema amb un sòl poc desenvolupat, com per exemple la colada recent
d’un volcà, els vegetals trobaran moltes dificultats per al seu creixement.
• La situació geogràfica d’un ecosistema comprèn molts aspectes, entre els quals
destaquen l’altitud o la profunditat, l’exposició al Sol, el vessant i els vents o co-
rrents dominants.
Una mateixa zona presentarà diferències de precipi-
tació molt marcades segons que els vents dominants
provinguin d’àrees desèrtiques o bé ho facin d’àrees
costaneres i humides.
La incidència d’un factor ambiental és variable segons
l’ecosistema. Per exemple, l’aigua acostuma a ser un
factor molt important en els ecosistemes terrestres
càlids; un altre exemple n’és la temperatura dels eco-
sistemes freds, que és més limitant.
La influència dels factors ambientals sobre un eco-
sistema s’ha d’analitzar de manera global, ja que en
moltscasosundeterminatfactorabiòticadquireixmés
importància o menys en funció d’uns altres. És el cas
de la llum a la selva, un ecosistema que es troba en
latituds amb moltes hores de llum. La selva també es
troba en zones amb temperatures moderades i molta
aigua, de manera que les plantes hi són abundants i
creen un bosc dens i fosc. Així, la selva és un lloc on,
malgrat la incidència d’abundant llum solar, els vege-
tals estan tan desenvolupats i son tan abudnats que
competeixen per la llum.
5. Descriulesprincipalscaracterístiquesqueposseeixenelsdos
tipus de medi sobre els quals es troben els ecosistemes.
6.Explica per què a partir del clima d’una zona podem conèixer
moltes de les característiques de l’ecosistema que hi ha.
7. Una muntanya presenta un vessant sud amb moltes herbes
i pastures, mentre que el vessant nord està ple de boscos
densos. Per què creus que es produeix aquesta distribució
d’ecosistemes?
8. Quan es realitza un mostratge a l’interior d’una cova s’hi tro-
ben algunes espècies d’animals i fongs. Quin dels diversos
factors ambientals creus que és més determinant en aquest
ecosistema?
— Justifica la resposta a partir del mostratge d’éssers vius.
9. Esmenta quins són els gasos que més condicionen el desen-
volupament d’un ecosistema. Raona la resposta.
R
R
ACTIVITATS
156 Unitat 8
Selva tropical.

9. 3. La biocenosi
Labiocenosid’unecosistemaestàformadaperlesdiversesespèciesd’éssersviusque
s’hi troben i que, al seu torn, estableixen una sèrie de relacions entre elles.
La biocenosi d’un ecosistema està composta per diferents poblacions d’éssers vius.
En ecologia s’anomena població el conjunt dels individus d’una mateixa espècie que
viuen en un ecosistema.
Dins de la diversitat d’un ecosistema, cada espècie ocupa un determinat espai físic,
on troba les condicions més favorables per a viure. Aquest espai s’anomena hàbitat.
Així, per exemple, l’hàbitat del talp és la capa superficial del sòl.
A més de l’hàbitat, cada espècie té un deteminat nínxol ecològic. El nínxol ecològic
d’una espècie és la funció que acompleix en l’ecosistema. El talp es menja els cucs i
altres petits invertebrats del sòl i alhora és l’aliment d’altres animals més grans, com
la fura o la guineu.
3.1. Relacions interespecífiques
Els organismes que formen la biocenosi interaccionen contínuament. Les relacions
que es produeixen entre ells són d’una gran importància per a la supervivència de
les poblacions.
Les relacions interespecífiques són les que s’estableixen entre individus de diferents
espècies i acostumen a estar basades en l’alimentació. Ara n’analitzarem algunes
de les més importants.
157El medi natural
RECORDA
Les característiques dels éssers vius
que constitueixen la biocenosi estan
determinades per les condicions del
biòtop, a les quals estan adaptats
aquests organismes.
FIXA-T’HI
Dues o més especies poden compartir
un mateix hàbitat però, en canvi, ocu-
par nínxols ecològics diferents. És el
cas del talp i el cuc de terra, que viuen
en el mateix sòl però s’alimentan de
recursos diferents.
Depredació Parasitisme Simbiosi
En una relació de depredació, una espè-
cie, anomenada depredadora, en cap-
tura una altra, lapresa,per alimentar-se.
Lespreseshandesenvolupatestratègies
per a amagar-se, fugir o defensar-se. Els
depredadors, en canvi, s’han adaptat
amb urpes, becs o dents fortes i com-
portaments d’aguait.
El llangardaix és un rèptil depredador.
El parasitisme és la relació en què un
organisme, el paràsit, viu a costa d’un
altre, l’hoste, al qual perjudica.
Els paràsits han desenvolupat estruc-
tures per a agafar-se o introduir-se en
l’hoste per tal d’alimentar-se’n durant
un temps.
El poll és un artròpode paràsit.
La simbiosi és una relació de mutu be-
neficientredosorganismesosimbionts.
En molts casos la simbiosi porta a tanta
dependència mútua entre els dos sim-
bionts que no poden viure de manera
separada.
És el cas del peix netejador, que elimina
les restes de menjar d’entre les dents
dels peixos més grossos.

10. Com que disminueix la
població de preses fal-
tarà aliment per a tots els
depredadors i la seva po-
blació també decreixerà.
3.2. Fluctuacions
Una característica de les poblacions que formen la biocenosi d’un ecosistema és
la fluctuació o variació del nombre d’individus d’una població al llarg del temps.
Les fluctuacions poden ser accidentals, però en molts casos es presenten de manera
regular o cíclica en funció de diversos factors:
• Els canvis ambientals poden ser accidentals, com una sequera, o bé cíclics, com
els que es produeixen al llarg de les estacions de l’any. En tots dos casos les po-
blacions reaccionen de forma significativa a aquests canvis, ja sigui augmentant o
disminuint la seva mida.
Així, per exemple, una sequera pot portar a una reducció brusca del nombre
d’individus d’una espècie, o l’arribada de la primavera pot afavorir la reproducció
d’un organisme i el creixement de la seva població.
• Les migracions són els desplaçaments dels individus d’una població a causa de les
modificacionsdelescondicionsdelseuhàbitat.Acostumenarespondreafenòmens
cíclics, com la successió del dia i la nit, o les estacions de l’any.
És el cas de molts invertebrats microscòpics marins, que durant el dia s’oculten en
el fons del mar i a la nit pugen cap a la superfície per alimentar-se de les algues
microscòpiques que s’hi troben.
• Ladesproporcióentredepredadoripresaprodueixcanvissignificatiusenlesseves
poblacions. Així, quan es produeix un canvi en el nombre de preses la població de
depredadors reaccionarà en el mateix sentit. Per contra, els canvis en el nombre
de depredadors produiran l’efecte invers sobre les preses.La grua comú realitza un llarg viatge migratori
fins a la península Ibèrica per evitar el cru hivern
del nord d’Europa.
10. Quin tipus de relació interespecífica mantenim amb els
mosquits? Justifica la resposta.
11. Cerca informació sobre la biologia del ratolí de camp i el
gat, i comprara l’hàbitat i el nínxol ecològic de tots dos
animals.
— Què passaria amb la població de ratolins d’una zona si
augmentés la població de gats?
— En quin factor es basa aquesta fluctuació?
A
ACTIVITATS
158 Unitat 8
Temps
Població
En condicions normals, la
població de depredadors
és més petita que la de pre-
ses. Algunes situacions po-
den afavorir l’increment de
la població de preses.
Si augmenta la població de preses
els depredadors podran alimentar
més cries i la seva població també
augmentarà.
En augmentar la població de
depredadors es capturaran
més preses, per la qual cosa
la seva població disminuirà.

11. 4. La dinàmica dels ecosistemes
Els diferents elements de la biocenosi d’un ecosistema interactuen entre ells i al seu
torn amb el biòtop. A continuació coneixerem la complexa trama de relacions que
s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema, així com les seves conseqüències
sobre la matèria i l’energia.
4.1. Les relacions tròfiques
De totes les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema destaquen les relacio-
nades amb els processos de nutrició, que s’anomenen relacions tròfiques. Cada
organisme constitueix una possible font d’aliment per als altres.
Els organismes d’un ecosistema es poden agrupar segons el seu nivell tròfic, és a
dir, segons l’origen de la matèria de la qual es nodreixen.
Distingim els següents nivells tròfics: productors, consumidors i descomponedors.
159El medi natural
RECORDA
Els organismes autòtrofs són aquells
que en la seva nutrició incorporen de
l’exteriormolèculesinorgàniquesamb
les quals elaboren els compostos or-
gànics que necessiten per a viure. És
el cas dels vegetals.
Els organismes heteròtrofs són
aquells que en la seva nutrició incor-
poren de l’exterior molècules orgà-
niques amb les quals produeixen els
compostos orgànics que necessiten
per a viure. És el cas dels animals.
Productors Consumidors Descomponedors
Els productors són organismes autòtro-
fs. Principalment, és un grup format per
éssers vius que realitzen la fotosíntesi,
per mitjà de la qual es forma matèria or-
gànicaapartird’aigua,diòxiddecarboni
i llum del Sol.
Les plantes i les algues són organismes
productors.
Els consumidors són organismes he-
teròtrofsques’alimentenapartirdema-
tèria orgànica procedent d’altres éssers
vius. Entre els consumidors, distingim:
• Els consumidors primaris són els que
s'alimenten directament de produc-
tors, es el cas de l'abella.
• Els consumidors secun­daris són els
que s'alimengten de consumidors pri-
maris: com l'abellerol.
Els descomponedors són organismes
heteròtrofs que es nodreixen a partir de
matèria orgànica procedent de restes
d’éssers vius.
Durant aquest procés els organismes
descomponedors produeixen matèria
inorgànica, sobretot diòxid de carboni,
aigua i compostos de nitrogen i fòsfor.
Moltes moneres i fongs són organismes
descomponedors.

12. Lesrelacionstròfiquesqueesprodueixenentreelsdiferentsorganismesd’unecosistema
es poden representar de manera senzilla mitjançant les cadenes i les xarxes tròfiques.
• Les cadenes tròfiques són una representació lineal dels organismes d’un ecosis-
tema que s’alimenten els uns dels altres.
Totes les cadenes tròfiques estan constituïdes en primer lloc per un organisme
productor, seguit per una sèrie d’organismes consumidors. En la representació de
les cadenes tròfiques, els diferents éssers vius es troben units per unes fletxes que
van des d’una espècie fins a aquella que se n’alimenta.
• Les xarxes tròfiques són una representació de les diverses cadenes tròfiques que
podem trobar interconnectades en un ecosistema.
En els ecosistemes la majoria dels productors constitueixen l’aliment de diver-
sos consumidors primaris, que al seu torn s’alimenten de diversos productors
diferents. Quan hi ha diferents nivells de consumidors també es produeix una
situació similar. Un xarxa tròfica ha de mostrar tota aquesta diversitat de relacions
tròfiques.
12. Què és una relació tròfica? Posa’n dos exemples que puguis
observar al teu voltant.
13. Explica els diversos nivells tròfics que podem identificar en
un ecosistema i classifica seguint aquest criteri els organis-
mes següents.
papallona, blat de moro, gat, àguila, pi, ovella
14. Relaciona els organismes de la cadena tròfica d’aquesta
pàgina amb el nivell tròfic que els correspongui.
15. Defineix els conceptes de cadena i xarxa tròfica.
— Quin dels dos conceptes creus que representa una visió
més completa de l’ecosistema? Raona la teva resposta.
R
ACTIVITATS
160 Unitat 8

13. 4.2. La matèria i l’energia en els ecosistemes
La matèria i l’energia es transmeten entre els diferents organismes d’un ecosistema
mitjançant les relacions tròfiques.
Els productors obtenen la matèria del sòl, l’aigua i de l’aire mitjançant la fotosíntesi.
Ensermenjadaperunconsumidor,partd’aquestamatèrias’incorporaalcosd’aquest
últim organisme. Així la matèria passa al llarg dels nivells tròfics.
L’activitat dels descomponedors fa que la matèria que circula per les cadenes tròfi-
ques retorni al medi. Posteriorment serà utilitzada novament pels productors.
La transferència de la matèria d’un nivell tròfic a un altre no és absoluta, ja que
una part retorna al medi per processos propis dels organismes, com la respiració
o l’excreció.
Si ens fixem en l’energia, els productors incorporen l’energia del Sol mitjançant la
fotosíntesi. Cada vegada que un ésser viu s’alimenta d’un altre, incorpora l’energia
química continguda en la matèria orgànica que ingereix.
Els éssers vius utilitzen l’energia per a realitzar les activitats vitals. Una gran part
de l’energia dels éssers vius es dissipa en l’ambient en forma de calor, treball... que
generen els organismes mateixos.
161El medi natural
RECORDA
Matèria és tot allò que ocupa un lloc
en l’espai i que pot ser detectat o me-
surat.
Energia és la capacitat dels sistemes
materials per a produir transforma-
cions en ells mateixos o en altres sis-
temes materials.
AMPLIA
La proporció d’energia que passa d’un
nivell tròfic al següent és només del
10 %. L’altre 90 % es dissipa en
l’ambient com a resultat de l’activitat
vital dels organismes mateixos.
FIXA-T’HI
El cicle de la matèria es pot analitzar
des del punt de vista dels principals
elements que formen part de la ma-
tèria viva. El recorregut que segueix
un element químic en la naturalesa
s'anomena cicle biogeoquímic.
El cicle de la matèria consisteix en la circulació de la matèria al llarg dels di-
ferents nivells tròfics d’un ecosistema, el seu retorn al medi i la seva posterior
reutilització.
El flux d’energia d’un ecosistema consisteix en la circulació de l’energia des
que és fixada pels productors fins que arriba als nivells tròfics més alts i el seu
progressiu alliberament a l’ambient.
Productors Consumidors primaris
Sòl
Sol
Descomponedors
Consumidors secundaris
Flux d'energia
Cicle de la matèria

14. Calculantlabiomassadecadascundelsnivellstròficspodemrepresentarlapiràmide
tròfica d’un ecosistema. La piràmide tròfica està formada per diversos pisos, un per
cada nivell tròfic, de manera que el pis inferior mostra la biomassa dels productors
i el pis més elevat, la biomassa dels consumidors de més nivell tròfic.
Cada pis de la piràmide tròfica està format per un polígon l’àrea del qual indica la
biomassa de cada nivell. Així, el nivell amb un polígon més gran serà el que estigui
constituït per organismes que tinguin més biomassa.
FIXA-T’HI
En la majoria dels ecosistemes hi ha
grans diferències de magnitud entre
la biomassa de cada nivell tròfic. Per
aquest motiu, en la major part de les
piràmides tròfiques l’àrea dels polí-
gons no representa exactament el
valor real de cada nivell sinó que ens
ofereix una visió aproximada i esque-
màtica de la realitat.
16. Explica quin tipus d’organismes falten en l’esquema de la
cadena tròfica de la pàgina 142 perquè pugui mostrar el
cicle de la matèria.
17. Raona per què entre dos nivells tròfics consecutius d’un
ecosistema la transferència de matèria i d’energia no és
absoluta sinó parcial.
18. Quina és la principal font d’energia dels ecosistemes?
19. Explica per què en una piràmide tròfica el primer nivell
tròfic és el més gran de tots.
20. Defineix els conceptes de biomassa i piràmide tròfica.A
R
R
ACTIVITATS
162 Unitat 8
La biomassa és la mesura de la massa total d’un determinat conjunt d’éssers
vius.
Generalment, en les piràmides tròfiques la biomassa disminueix a mesura que aug-
menta el nivell tròfic; d’aquesta manera, el gràfic adopta una forma piramidal.
La biomassa total d’un ecosistema depèn del volum de la biocenosi. Per tant, els
ecosistemes amb una abundant biocenosi, com un escull coral·lí, tenen una bio-
massa molt més gran que els ecosistemes amb poca biocenosi, com per exemple
un fons marí sorrenc.
Els ecosistemes amb més biomassa per unitat de superfície són les selves tropicals,
mentre que els que corresponen a les zones de mar oberta són els que tenen una
biomassa més petita.
Tonyina: 21 kg
Sardina: 383 kg
Zooplàncton: 3 368 kg
Fitoplàncton: 20 810 kg
Fitoplàncton: 20 810 kg
Zooplàncton: 3 368 kg
Sardina: 383 kg
Tonyina: 21 kg
Tonyina: 21 kg
Sardina: 383 kg
Zooplàncton: 3 368 kg
Fitoplàncton: 20 810 kg
Fitoplàncton: 20 810 kg
Zooplàncton: 3 368 kg
Sardina: 383 kg
Tonyina: 21 kg
• Piràmide tròfica aproximada
• Piràmide tròfica proporcional
En les piràmides tròfiques proporcionals la su-
perfícierelativadecadanivelltròficescorrespon
amb la biomassa de cada un. En molts casos, la
piràmide tròfica proporcional té una diferència
de valors entre nivells tròfics tan elevada que
resulta més didàctic realitzar una representació
aproximada.

15. SÍNTESI
• Per a resumir la unitat, copia i completa l’esquema següent en el teu quadern. T’ajudarà a estudiar.
• Afegeix a l’esquema els diversos nivells tròfics dels éssers vius i les diferents maneres de representar les relacions tròfiques.
En aquesta unitat podem destacar els conceptes següents per a definir-los i afegir-los al glossari, tal com s’ha explicat en les unitats
anteriors.
ecosfera, ecosistema, biòtop, biocenosi, hàbitat, nínxol ecològic, simbiont, nivell tròfic, biomassa
— Afegeix a aquesta llista dues paraules noves el significat de les quals hagis après en aquesta unitat.
GLOSSARI
163El medi natural
Ecosistemes
…........…….…
Terrestre Aquàtic
…....… …....… …....................… ….........… Composició
del sòl
Situació
geogràfica
….................…
…....................
….................…
Desproporció
depredador-presa
…...................…
Nínxol ecològic
Biòtop Biocenosi
…....................…
Poblacions
………...........……
Factors
ambientals
està formada pel conjunt de
compostos per
constituït per
constituït per
que formen
…........……...............…
…........……...............…
caracterizat per
cadascuna
ocupa un
que fluctuen a
causa de

16. ACTIVITATS
Per a comprendre
21. Els pobles i les ciutats també es poden considerar com un
ecosistema, l’ecosistema urbà. Descriu el biòtop i la biocenosi
de la teva localitat.
22. Explica quins seran els factors ambientals més determinants
per a la biocenosi en els casos següents:
• Cim d’una muntanya de 3 000 metres.
• Fons oceànic.
• Desert càlid.
23. L’efecte Föhn és un fenomen meteorològic que es produeix
en algunes cadenes muntanyoses. El provoquen uns vents
dominants que ascendeixen per un vessant de la serralada,
es refreden i formen precipitacions. Quan aquests vents des-
cendeixen per l’altre vessant, l’aire que porten és càlid i sec.
• Explica quin factor ambiental té una importància especial
en una zona afectada per l’efecte Föhn.
• Buscainformacióahttp://ca.wikipedia.orgiesmentaalgun
cas d’efecte Föhn que es produeixi a la península Ibèrica.
24. La balena franca austral viu a les zones pròximes a l’Antàrtida
els mesos de desembre fins a maig i es desplaça més cap al
nord els mesos de juny fins a novembre.
— Com s’anomena aquest tipus de desplaçament de la
població de balena franca austral?
— Explica quin factor ambiental creus que condiciona
aquests desplaçaments.
25. En estudiar la biocenosi d’un llac de muntanya ben conservat
es comptabilitzen 327 granotes i 23 colobres viperines.
— Quintipusderelacióinterespecíficacreusques’estableix
entrel’amfibiielrèptil?Indicaquinnomrepcadaespècie
d’acord amb el lloc que ocupa en aquesta relació.
— Com creus que canviaria la població de colobres si
s’introduïssinmésgranotesenaquestllac?Sis’alliberessin
més colobres, com canviaria la població de granotes?
— Tant si s’introduïssin més granotes com més colobres,
com creus que trobaríem totes dues poblacions amb el
pas del temps?
26. Observa la cadena tròfica representada en la pàgina 160 i
explica quin tipus de relació interespecífica s’estableix entre
el consumidor primari i el secundari.
— Enunperíodedetempscurt,quèpassaràamblapoblació
de productors si augmenta la població del consumidor
secundari? Raona la resposta.
— Explica en quina direcció es realitza la transmissió
d’energia i de matèria al llarg d’aquesta cadena tròfica.
27. Observa la xarxa tròfica de la pàgina 160 i explica què passaria
amb la població de perdius si un paràsit delmés la població de
ratolins. Descriu com canviaria en funció dels seus aliments i
dels seus depredadors.
28. Elgràficsegüentmostral’evoluciód’unespoblacionsdeconills
i guineus al llarg dels anys.
n.ºdeindividus
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Conills
Guineus
— Què representa cada color?
— Situa en el temps els esdeveniments següents.
a) Abocament d’un carregament de pastanagues que no
s’ha venut al mercat.
b) Episodidemixomatosi(malaltiaqueprovocalaceguesa
dels conills).
c) Fuga de tots els visons mascle (carnívors molt voraços)
d’una fàbrica pelletera.
— Raona què passa amb la població de conills i guineus
durant els dos últims anys.
29. En estudiar un camp de blat, detectem que, a part del blat, hi
abunden els rosegadors i també s’hi observen alguns rapin-
yaires.
— Construeix una cadena tròfica que puguem trobar en
aquest camp.
— Explica els diferents nivells tròfics que hi podem trobar i
esmenta un exemple de cadascun.
— Raona quin nivell tròfic tindrà més biomassa.
30. Explicacommesurarieslabiomassadelsproductorsd’uncamp
de blat de moro.
31. Quin és l’origen del flux d’energia dels ecosistemes? Raona
què passa en els fons oceànics.
32. Els parcs urbans poden ser considerats com un ecosistema.
Indica tres elements que puguis trobar en un parc i que
formin part del seu biòtop. Esmenta dos organismes de
cada nivell tròfic que has estudiat que puguis trobar en un
parc.
@
A
A
A
A
A
A
A
164 Unitat 8

17. ACTIVITATS
Per a ampliar
Els diagrames ombrotèrmics
Els diagrames ombrotèrmics són una representació dels valors de temperatura i precipitació mitjana d’una zona al llarg dels diversos
mesos de l’any. Aquest tipus de diagrama proporciona una visió general del clima en relacionar aquests dos factors ambientals.
En aquests diagrames se situen els diversos
mesos de l’any sobre l’eix d’abscisses, en un eix
d’ordenades la temperatura mitjana i en un al-
tre eix d’ordenades la precipitació mitjana en
mil·límetres, de manera que un grau de tempe-
ratura correspongui a 2 mm de precipitació.
En el diagrama, els diferents valors de precipita-
cionsmitjanesmensualsesrepresentenmitjançant
barres,mentrequelestemperaturesmitjanesmen-
suals es representen mitjançant una línia.
Observa el següent diagrama ombrotèrmic.
— Quins són els mesos de més precipitació? I els
deméscalor?Raonaenquinhemisferiestroba
la localitat del diagrama.
— Les plantes creixen més amb disponibilitat
d’aiguaitemperaturescàlides.Enquinaèpoca
de l’any tindran més dificultats per a créixer?
— Quan tindran més aliment els consumidors
primaris?
Per a pensar
Espècies invasores
Els diferents organismes d’un ecosistema formen una complexa xarxa de relaciones tròfiques. Quan la población d’una espècie al-
tera la seva mida, aquells organismes que en constitueixen l’aliment i els que se n’alimenten reaccionen davant de la nova situació.
Aquests canvis es transmeten al llarg de toda la xarxa tròfica i en la majoria dels casos l’ecosistema retorna a la normalitat al cap d’un
temps. Tanmateix, de vegades es produeixen alteracions de la xarxa tròfica que canvien de manera radical la dinàmica de l’ecosistema.
Quan arriba una nova espècie a un ecosistema pot passar que no estigui prou adaptada i no sobrevisqui a les condicions ambientals
o a les relacions tròfiques que s’estableixen, o bé es poden naturalitzar, si s’aconsegueixen adaptar al nou ambient, reproduir-se i
integrar-se com un element més de la biocenosi.
Una cop naturalitzada la nova espècie, s’estableixen noves relacions tròfiques i la xarxa tròfica es reorganitza. Si aquesta espècie nova
té unes taxes de reproducció molt elevades o competeix per l’espai i l’aliment amb les espècies locals pot provocar greus desequilibris
en el funcionament normal de l’ecosistema i arribar a desplaçar les espècies inicials i fins i tot a fer-les desaparèixer. Som davant d’una
espècie invasora. En alguns casos, les noves espècies no tenen depredador en l’ecosistema en el qual s’han instal·lat, de manera que
els efectes sobre aquest encara són més grans.
— Creus que un organisme aliè a un ecosistema es comporta com a espècie invasora en tots els casos?
— Coneixes algun cas d’espècie invasora? Explica’l.
— Per què creus que a les fronteres s’ha de controlar el tràfic d’animals i plantes?
— Quines conseqüències per a l’ecosistema pot tenir l’abandonament d’animals com gats i gossos?
165El medi natural
Avaluació de la unitat i comentari de text a l’annex
Temperatura(ºC)
68
64
60
56
52
48
44
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
Precipitacions(mm)
G F M A M J J A S O N D
34
32
30
28
26
24
22
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
33. Indica com evolucionaria la biomassa dels productors en un
ecosistema on desapareguessin els consumidors primaris. I la
biomassa total de l’ecosistema
A

18. Estudi de la humitat del sòl
— Pesa 100 g de cada una de les mostres i deposita cada
mostra en un vas de precipitats.
— Escalfa a foc molt suau cada vas de precipitats amb el bec Bunsen durant un parell de minuts i deixa que es refredin.
— Torna a pesar la mostra i anota’n el resultat.
Estudi de la permeabilitat del sòl
— Pesa 50 g de cada una de les mostres.
— Posa paper de filtre sobre l’embut tal com indica el dibuix.
— Realitza el muntatge del suport amb el cèrcol. Per unir-los utilitza una nou.
— Col·loca en el cèrcol l’embut amb el paper de filtre i una de les mostres i, a sota
d’aquest muntatge, posa-hi una proveta.
— Aboca dins l’embut, sobre la mostra, 50 ml d’aigua.
— Mesuralaquantitatd’aiguarecollidaalcapde5minutsalaprovetaianotaelresultat.
— Repeteix el procés amb l’altra mostra.
Procedimient
Introducció
Material
• 200 g de mostra de sorra
• 200gdemostradeterraper
sembrar
• Balança de precisió
• 2 embuts
• Paper de filtre
• 2 Provetes de 100 ml
• Bec de Bunsen
INVESTIGA: Estudi del sòl
ACTIVITATS
166 Unitat 8
Elsòlésundelscomponentsdelbiòtopisegonslesseves
característiquesdeterminasiladisponibilitatdenutrients
és més elevada o no. Està format per una part de matèria
orgànica (restes d’éssers vius, excrements...) i una part de
matèra inorgànica (sals minerals, aire i aigua).
En aquest experiment estudiarem dues propietats del
sòl: la humitat i la permeabilitat.
Procura tenir precisió
en totes les mesures
que facis amb la ba-
lança i recorda enrasar
correctament la pro-
veta.
a. Explica què ha passat amb la massa de la mostra durant l’estudi de la humitat del sòl. A què creus que és degut?
b. Segons els teus resultats, quin dels dos sòls és més humit?
c. Per què creus que la humitat és una característica del sòl que pot afectar la biocenosi?
d. En quin sòl has recollit una major quantitat d’aigua quan has realitzat l’estudi de la permeabilitat?
e. Analitza quin sòl té més capacitat de retenció d’aigua segons la seva permeabilitat. En quina de les dues mostres els vegetals trobaran
menys dificultats per desenvolupar-se en època de sequera? Raona la resposta.
Activitats

19. — Quin ecosistema està observant la Laia?
— Identifica els factors abiòtics que apareixen al text. Quins altres factors abiòtics coneixes?
— Quina importància té la llum en el sotabosc d’aquest sistema? Variarà al llarg de l’any?
— Creus que en aquest ecosistema hi ha organismes amb adaptacions per a viure amb extrema escassetat d’aigua? Raona la resposta.
— Quins elements de la biocenosi se citen en el text? Classifica’ls en produc-
tors, consumidors i descomponedors.
— Els líquens són organismes formats per un fong i una alga que tenen tanta
dependència mútua que no poden viure de manera separada. De quin
tipus de relació es tracta? Cita altres tipus de relacions interespecífiques
que coneguis i explica en què consisteixen.
— Els líquens i els fongs comprateixen l’hàbitat però tenen un nínxol ecològic
diferent. Justifica aquesta afirmació.
— Elabora una cadena tròfica amb alguns dels organismes que se citen en
el text.
— Creus que aquest ecosistema tindrà més biomassa a l’hivern o a la prima-
vera? Raona la resposta.
— D’on incorporen l’energia els organismes productors? I la matèria? Justifica
per què no tota l’energia passa al nivell tròfic superior.
— Si un any la població d’òlives disminueix per una malaltia, què passarà amb
la població de ratolins?
— Creus que la pista forestal és un factor que varia l’ecosistema del bosc
d’Ombraverda? Què passaria si es prohibís la circulació de trànsit rodat
per la pista forestal?
COMPETENCIES BÀSIQUES
Una passejada pel bosc
Caminant per un sender del bosc d’Ombraverda, la Laia observa la frondositat dels roures i el bedolls; amb prou feines arriba la llum a
la part del sotabosc. La humitat fa que els líquens i els fongs Ombraverda poblin els troncs dels arbres. Una òliva i algun ratolí trenquen
el silenci aparent. En la llunyania s’acaba el sender i comença una pista forestal on ja està permès el trànsit rodat.
ACTIVITATS
167El medi natural