Presentació d'aula sobre el feixisme i el nazisme

1. ELS RÈGIMS TOTALITARIS A
L’EUROPA D’ENTREGUERRES
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2. INTRODUCCIÓ
• Acabada la Gran Guerra, les autocràcies van ser substituïdes
per règims democràtics a gran part de l’Europa de l’Est i els
Balcans. Tot i això, les dificultats econòmiques de postguerra,
les tensions socials, la pèrdua de confiança en els valors
liberaldemocràtics i les repercussions del crac del 29 van
afavorir l’auge d’ideologies totalitàries, com el feixisme italià i
el nazisme alemany.

3. EL FEIXISME
• L’historiador alemany Ernst Nolte defineix els feixismes com
aquells moviments d’ideologia ultranacionalista, ant
socialista, ant liberal i antidemocràtica que van fundar o van
pretendre fundar règims totalitaris sota els principis de
cabdillatge i un exèrcit de partit al període d’entreguerres.
• L’economista britànic Harold Laski va definir el feixisme com
el capitalisme que rebutja els seus orígens liberals per
adaptar l’estructura social de producció a aquelles
circumstàncies en què la idea liberal seria políticament,
econòmicament i socialment fatal per a la idea capitalista-

4. a) Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació de
poders, intentant controlar totalment la vida pública i privada de
les persones.
Característiques del feixisme
“ A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt
de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de
vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions
i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre,
pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre
pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la
desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no
es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el
sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics
aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser
sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres
forces (...).”
B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme , 1932.
“ El jove moviment nacionalsocialista és, en
essència i organització, antiparlamentari, és a
dir, rebutja, tant en el principi com en la
composició, qualsevol teoria basada en el
sufragi de les majories (...). Una ideologia que,
negligint el principi democràtic de la massa,
aspira a consagrar aquest món a favor de
l’home superior està lògicament obligada a
reconèixer també el precepte aristocràtic de la
selecció, de manera que garanteixi el govern i
la màxima influència dels més capacitats”.
A. HITLER: Mein Kampf , 1924.
“ Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bons
fonaments la Constitució de Weimar i les institucions republicanes
que va crear; som enemics d’una democràcia falsificada que inclou
en la mateixa llista als intel·ligents i als ximples, als aplicats i als
malfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i en
l’organitzada irresponsabilitat la causa principal de la nostra
creixent ruïna. ¿Què anem a fer, per tant, en el Reichstag? Anem al
Reichstag per a procurar-nos armes en el mateix arsenal de la
democràcia. Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees de
Weimar amb el seu propi recolzament. Si la democràcia és tan
estúpida que ens facilita dietes i passes de lliure circulació per
aconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussolini
va anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar amb
les seves Camises Negres sobre Roma.”
J. GOEBBELS: article en Der Angriff , 30 d’abril del 1928.

5. b) Partit únic: Partit Nacional Feixista (PNF) a Itàlia i Partit Nacional
Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) a Alemanya.

6. c) Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i els
sindicats de classe, substituïts pel sindicat corporatiu feixista, que
imposa els interessos de la burgesia.
“En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seva meta. (...) Mentre el sindicalisme
socialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa de
supressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a través
de la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a la
col·laboració harmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social,
respectant la iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació. El
sindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític o en
corporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seus
diversos elements: capital, treball i tècnica.”
B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions , 22 d’abril del 1930.

7. d) Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació i
expressió de la voluntat de tots.

8. e) Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front a
l’internacionalisme (antimarxisme).
“ El Reich alemany, com a Estat, ha
d’abastar a tots els alemanys i imposar-
se la missió, no sols de cohesionar i
conservar les reserves més preuades
dels elements racials originaris
d’aquest poble, sinó també la de
conduir-los, lenta i fermament, a una
posició predominant.”
A. HITLER: Mein Kampf , 1924.

9. f) Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia).
“El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastar a
tots els alemanys i imposar-se la missió, no sols
de cohesionar i conservar les reserves més
preuades dels elements racials originaris
d’aquest poble, sinó també la de conduir-los,
lenta i fermament, a una posició
predominant.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements
racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per aconseguir la
conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de les
races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també la
diferència qualitativa existent entre elles.
Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més
fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat
inexorable que domina l’univers.
(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la
vida general; ha de vetllar per la conservació de la seva puresa i ha de consagrar
al nen com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar de que sols
els individus sans tinguin descendència.
(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que
rebutjos.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.

10. g) Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desig
d’expandir-se.
“Italians! Escolteu la llei que posa punt i final a
un període de la nostra història i n’obri un altre
ple d’immenses possibilitats de futur:
1r. Els territoris pertanyents fins al present a
l’imperi d’Etiòpia passen a la sobirania
absoluta i indeclinable del regne d’Itàlia.
2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seus
hereus el títol d’emperador d’Etiòpia.
Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forces
d’Àfrica i Itàlia! Camises Negres! Italians i
italianes! Alceu, legionaris, els vostres cors i les
vostres banderes amb convicció i saludeu com
es mereix la reaparició de l’Imperi, després de
mil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma!
Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936).
“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una
Gran Alemanya.
Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del
nostre poble i per a establir el nostre excés de
població.”
A.HITLER: Mein Kampf, 1924.

11. h) Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-
inferiors): homes sobre dones, militars sobre civils, la nació sobre
la resta de nacions i el líder sobre tots.

12. h) Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicat
únics, propaganda, mitjans de comunicació, associacions i
repressió.

13. • Augment de l’ultranacionalisme pels tractats de pau de la Primera
Guerra Mundial:
 A Itàlia no se li donen els territoris que se li havien promès → irredemptisme.
 A Alemanya se li imposen condicions molt dures a Versalles → descontent
general.
• La crisi econòmica provocada per la fi de la Primera Guerra Mundial
s'exacerbà per la depressió dels anys ’30 i comportarà el
descontent de la població, la crítica a les democràcies i l’ascens del
feixisme.
• Desclassament dels combatents: els militars que tornen de la
guerra no es reintegren en la societat en mig de la crisi i es refugien
en l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes.
Causes o circumstàncies en què es desenvolupa

14. • Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no són
capaços de solucionar els problemes econòmics i socials
(inestabilitat política) front a un comunisme en ascens.
• Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme per
frenar l’amenaça bolxevic, defendre els seus interessos i mantenir
el sistema capitalista.
“L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu.
Els nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet
desordre (...).
Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó
realistes. Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la
possibilitat d’un desenvolupament autèntic, que, a més, ha dut a
terme. Al principi votarem pel partit populista, però els
conservadors no podien governar el país; eren molt dèbils. En
aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la necessitat
de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era.
Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim
satisfets. Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionés
els mitjans per a treballar tranquil·lament.”
A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945).

15. LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39)
• Conseqüències de la Primera Guerra Mundial:
 Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus -> descontent.
 Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris promesos (Fiume,
Ístria, Trentino,...) -> irredemptisme.
 Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb vagues,
protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20).
 Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la inestable
democràcia (monarquia parlamentària).
• Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i les
ocupacions de terres → El govern, dèbil, no pot fer res per frenar les
accions dels obrers → Gran part de la burgesia recolza el feixisme .
• La inestabilitat política (5 governs en 3 anys), unida a la crisi econòmica i a
la crisi social, porten a la descomposició de l’estat liberal i a l’ascens del
comunisme i el feixisme.
• Augment de l’ultranacionalisme revengista (irredemptisme) →
expedicions d’ex-combatents descontents, dirigits per d’Annunzio, ocupen
el Fiume, desobeint el govern.
Context en què es desenvolupa
Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa
va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se
definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa,
transformant moltes fàbriques en veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel
seu compte. Els patrons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del
dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar- se. El moviment
s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la
revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

16. • Mussolini funda els Fasci di Combattimento , barrejant populisme i
nacionalisme (1919) que en 1921 es transforma en el Partit
Nacional Feixista (PNF).
• El programa del PNF es centrava en crear un Estat fort, en defendre
la propietat privada i en l’expansionisme. Rep diners de la burgesia,
el suport de l’exèrcit i el recolzament social de burgesia i els
descontents.
• Ataquen violentament a persones i institucions d’esquerres. La
policia no actua i els jutges es posen penes mínimes. Arribaran a
boicotejar la vaga general (1922).
• Marxa sobre Roma (octubre 1922): Milers de feixistes arriben a
Roma i ocupen els edificis públics. El rei i l’exèrcit es neguen a
actuar contra els feixistes i el govern és obligat a dimitir i el rei li
encarrega a Mussolini formar un nou govern.
La pujada al poder de Mussolini
“ Es parla molt de l’activitat
violenta dels feixistes. Ens
apropiem per a nosaltres sols el dret
de controlar-la i, si arriba el cas,
d’eliminar-la (...). Mentrestant, i
sempre que ho considerem
necessari, continuarem colpejant
amb major o menor intensitat els
cranis dels nostres enemics, és a dir,
fins que la veritat penetri en ells
(...). El programa de la política
exterior del feixisme comprèn una
sola paraula: expansionisme.”
Benito Mussolini. Fragment d’un
discurs. 1921.

17. • El camí cap a la dictadura (1922-24): Mussolini forma un govern
de coalició, mantenint el Parlament, les llibertats i la democràcia
formal, Però el 1923, Mussolini s’atorga plens poders i reforma la
llei electoral per a preparar les eleccions del 1924.
• En 1924, Mussolini guanya unes eleccions manipulades
(tupinada). El socialista Matteotti denuncia la corrupció i és
assassinat. Mussolini accepta tota la responsabilitat sobre el
succeit, l’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb el
poder absolut.

18. • A partir de 1925, podem parlar d’un règim totalitari feixista:
 Mussolini té tot el poder, és cap de govern i governa per decret
 El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del Gran Consell Feixista,
que triarà els seus membres
 Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF).
 Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i corporatiu únic
(feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers.
 El govern nomena les autoritats provincials i municipals.
 L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició
 S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes: nens, dones,
estudiants, treballadors, jubilats,...
 Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...
• Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià finança
l’església i l’església dóna suport al règim feixista
• Política exterior expansionista:
• Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume
• Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi
• Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
La dictadura feixista
“ Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei,
davant el qual és responsable de l’orientació de la
política general del govern; és l’encarnació
suprema del poder executiu; tria els seus
ministres, que són responsables davant el rei, però
també davant d’ell; ell decideix el nombre de
ministeris i pot assumir personalment diverses
carteres ministerials; forma part del Consell de
tutela dels membres de la família reial; les
Cambres no poden abordar cap qüestió sense el
seu consentiment previ; transcorregut un termini
de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un
projecte de llei prèviament rebutjat per una de les
dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i
sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una
proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra
(...). Qualsevol que atempti contra la vida, la
integritat física o la llibertat del cap de govern
serà mereixedor d’una reclusió la durada de la
qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un
atemptat fatal, se’l castigarà amb la pena de mort.
Qualsevol que ofengui amb actes o paraules al
cap de govern serà castigat amb una pena de
reclusió de sis a trenta mesos.”
Llei del 24 de desembre del 1925 .
“ És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacions substitueixi
en la seva totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va ser del meu gust. És
anacrònica fins en la seva denominació; però és una institució que ja existia quan
nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra passió de
feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un món que nosaltres hem demolit; pressuposa
l’existència de diferents partits polítics i, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des
del dia en què vam suprimir la pluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la
seva raó de ser.”
B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933.
Quin és el significat del nom duce ? Duce ve del llatí dux , que deriva de duco i significa “el que
condueix”.
Qui és el Duce ? El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat
civil, el cap del poble italià, el fundador de l’imperi.
Què vol el Duce per al poble italià? Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el
màxim de treball i benestar; i vol que, a través de l’educació i l’organització política, sindical,
esportiva i moral del feixisme, siguem sempre conscients de les seves finalitats i la seva missió al
món.
Per què el Duce és el fundador de l’Imperi? Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52
estats, la guerra colonial més gran de la història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la
vida de la Pàtria feixista. A través d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu
gran Imperi.
Il Primo Libro del Fascista , Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).
El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels
anys ’ 30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els
periodistes fins als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a
respectar. Mitjançant aquestes directrius tipogràfiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia
l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules amb la finalitat de subratllar la
superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri
de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de
tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de carnets de
premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condicionar i manipular les
masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els discursos
dissidents.”
RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana? , 1988.

19. • L’economia feixista es fonamentà sobre tres pilars:
A. Intervencionisme estatal
B. Protecció de la indústria nacional
C. Tendència a l’autarquia econòmica
• Hi podem distingir tres etapes:
1. 1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer.
2. 1926-30: Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional, imposant el
sindicalisme vertical (Carta del Lavoro).
Un marcat dirigisme econòmic
Les grans
batalles
Batalla de la
lira
sobrevaloren la
moneda per
prestigi
baixada de les
exportacions
Batalla del
blat
amb l’objectiu
d’autoabastir-se
descens als
cultius intensius
Batalla dels
naixements
incentius a la
natalitat
creixement
demogràfic
Construcció de
grans obres
públiques
Propaganda i
baixada de
l’atur

20. 3. Des del 1930 Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controla
l’economia. Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses amb
problemes. S’impulsa la indústria armamentista.
• VALORACIÓ: Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant la
crisi (1930-35) i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústria
d’armes. Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen els
salaris reals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934).

21. L’ALEMANYA NAZI (1933-39)
• Conseqüències de la Primera Guerra Mundial:
 Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya (Versalles) → descontent.
 Crisi econòmica de postguerra i pagaments de reparacions i deutes.
 Descontent dels ex-combatents i de la població en general.
• Recolzament de part de l’exèrcit a Hitler → Putsch de la cerveseria
(Munich, 1923): intent de colp d’estat de Hitler i els seus seguidors,
recolzats pel general Ludendorff
• Greu impacte de la crisi dels anys ’30 a Alemanya (fort creixement
de l’atur)
• Feblesa del sistema parlamentari alemany: 19 governs en 13 anys
→ Ascens del comunisme → La burgesia recolza Hitler per frenar el
comunisme
Causes de l’ascens del nazisme

22. • El 1920, es fundà el Partit Nacional-Socialista dels Treballadors
Alemanys (NSDAP). Hitler va presidir el NSDAP des del 1921 i
prendrà les següents mesures:
1. Abandona els aspectes socialistes del programa inicial del partit
2. Potencia la propaganda i el caràcter violent
3. Crea les Seccions d’Assalt (SA): grup paramilitar per atacar a gent
d’esquerres (comunistes sobretot), jueus i eslaus
• Intent de colp d’estat a Munic (1923): Putsch de la cerveseria
Fracassa i Hitler és detingut i condemnat a presó, on escriurà el
Mein Kampf (La Meva Lluita).
L’arribada al poder del nazisme

23. • Mein Kampf :
– Menyspreu per la democràcia: líder únic i fort (führer).
– Odi al comunisme.
– Superioritat de la raça ària: racisme (antisemitisme sobretot) i
xenofòbia.
– Necessitat de crear un Gran Reich, recuperant tots els territoris de
parla germànica (espai vital o anschluss ).
• Creació de les SS (Grup de Protecció) com a milícia o exèrcit del
partit.
• Crisi econòmica dels anys ’30 (atur) → Descontent amb els partits
tradicionals → Bons resultats nazis en 1932 → Hitler és nomenat
canceller (1933) en un govern de coalició.
• Raons de l’èxit nazi Suport econòmic i social de l’alta burgesia
Suport social de burgesia, classes mitjanes, aturats i camperols
arruïnats.

24. • El 1933, Hitler dissol el Parlament i convoca eleccions.
• Prepara les eleccions per aconseguir majoria absoluta:
 Persegueix l’oposició, especialment als comunistes (assassinats).
 Els nazis incendien el Reichstag per a culpar, perseguir i prohibir els comunistes
-> primer camp de concentració (Duchau)
 Suspèn les llibertats i restableix la pena de mort
• Els nazis guanyen les eleccions, però sense majoria absoluta Hitler,
amb l’ajuda del Zentrum catòlic, aconsegueix plens poders del
Parlament per a quatre anys. A la mort de Hindenburg (1934), Hitler
és nomenat president, a més de canceller, i es proclama führer.
• Acaba amb l’oposició interna (“Nit dels ganivets llargs”, 1934):
assassinats de Röhm i més de tres-cents membres de les SA que
criticaven Hitler.
• Prohibeix tots els partits (menys el NSDAP) i sindicats (menys el
sindicat vertical nazi). Es crea la GESTAPO: policia política per a
controlar i eliminar l’oposició.
La construcció d’una dictadura nazi

25. • Sotmet els jutges, depurant a tots aquells que s’oposen al seu
poder.
• Suprimeix els poders locals i regionals dels landers (federacions) ->
tot el poder per Hitler
• Es limiten tots els drets i llibertats, s’instaura la censura, es
prohibeixen i cremen llibres,...
• Principals líders nazis: Goering (economia), Goebbels (propaganda)
i Himler (repressió política i terror: SS i Gestapo).
“En relació a l’article 48, paràgraf segon de la
Constitució del Reich, i amb l’objectiu
d’impedir els actes de violència comunistes
que posen en perill l’existència de l’Estat, es
decreta amb caràcter de llei el següent:
Queden derogats fins a nova ordre els articles
114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la
Constitució alemanya. Per consegüent, es pot
coartar la llibertat personal, el dret de lliure
expressió del pensament, inclosa la llibertat de
premsa, de reunió i associació: intervenir les
comunicacions postals, telegràfiques i
telefòniques, disposar registres domiciliaris i
confiscacions, així com limitacions de la
propietat, també més enllà dels límits fixats en
aquests articles. (...)”

26. • Intervencionisme econòmic: l’Estat dirigeix l’economia, amb
l’autarquia com a objectiu.
• Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur i
superar la crisi.
• Ajudes a les empreses amb problemes.
• Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria
armamentista.
• Objectius del pla quadriennal del 1936:
1. Aconseguir l’autarquia econòmica.
2. Preparar-se per a la guerra amb inversions en obres públiques i armament.
3. Controlar intensament els preus i salaris per evitar que pugen.
Autarquia econòmica i rearmament

27. • VALORACIÓ
• Econòmica:
a) Creix la indústria (sobretot la pesada), els preus es controlen i quasi
desapareix l’atur.
b) Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es suprimeixen els drets
sindicals i es manté el dèficit.
• Social:
a) S’enriqueix molt l’alta burgesia i milloren lleugerament les classes mitjanes.
b) Empitjoren les condicions de vida dels obrers i les dones són obligades a
tornar a l’àmbit domèstic.

28. • Es persegueix la unitat ideològica de tots sota el nazisme:
a) Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...
b) Control dels mitjans de comunicació i censura.
c) Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen.
d) Associacions de tot tipus per enquadrar la societat, sobretot joves.
e) Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot.
• S’imposa una societat masclista on la dona es veu relegada a les
tres K: kinder (casa), kirche (església) i kücke (cuina).
La cohesió social i ideològica
“ La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i
racionalment en els cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment de
raça. Cap adolescent, sigui home o dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament convençut
del que significa la puresa de la sang i la seua necessitat. A més, aquesta situació, des del punt de
vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar, és a dir, que el temps que duri aquest
servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació de l’alemany en
general.”
A. HITLER: Mein Kampf (1924).

29. • Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a
qualsevol que se’n desvia d’aquest model: minusvàlids, comunistes,
homosexuals, gitanos, eslaus i jueus.
• Persecució als jueus:
• Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis
(1933).
• Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya i es
prohibeixen els matrimonis mixtos.
• Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938).
• Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)
• Reclusió en ghettos on se’ls aïlla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940).
• La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini
(holocaust).
La puresa racial
“ Queden prohibits els matrimonis entre jueus i
súbdits de sang alemanya o assimilades. (...) Queden
igualment prohibides les relacions extra conjugals
entre jueus i súbdits de sang alemanya o
assimilades.”
“ Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es
perllongaren fins la tardor del 1944. Jo controlava personalment les
execucions en Auschwitz (...). Per “solució final” s’entenia l’extermini
de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en disposició de
funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del
1941. Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme
allò l’extermini (...). El comandant del camp em va dir que havia
utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus mètodes eren molt
eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis
d’extermini, vaig decidir emprar el Cicló B , àcid prúsic cristal·litzat que
ficàvem en la cambra de gas per una xicoteta escletxa. Per a matar a les
persones que hi havia dins de la cambra de gas feien falta de tres a
quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...).
Ordinàriament esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els
cadàvers. Una vegada fora, la nostra patrulla especial s’apoderava dels
anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...). També, de vegades, es
realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització i
experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a
conseqüència d’aquests experiments havien estat condemnades a mort
prèviament per la Gestapo (...)”
Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz,
davant el Tribunal de Nuremberg (1945).

30. • Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d’un
Gran Reich.
• OBJECTIUS:
a) Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)
b) Ocupació dels països eslaus, com Polònia Ocupació i desaparició de l’URSS
c) Domini d’Europa i el món
L’expansió territorial