2. Les proves més antigues d'agricultura les trobem a
l'anomenat Creixent Fèrtil de l'Orient Mitjà i daten de l'any
10.000 aC aproximadament, i es va desenvolupar de manera
independent al sud-est d'Àsia, Perú i Mèxic entre el 8500 aC i
el 7000 aC. A la península ibèrica no se'n tenen proves més
enllà del 5.000 o el 4.000 aC.
3. A partir dels segles XVIII i XIX a Anglaterra i Holanda es
començaren a produir millores en les pràctiques i tècniques
de conreu iniciant una nova revolució agrícola que amb el
temps s'escamparia per Europa i les colònies. Era una
agricultura encara de subsistència. El 70% de la població
encara treballava al camp.
4. La història de l'agricultura ha donat un tomb en els anys més
recents amb la introducció de la tecnologia a gran escala i a
nivell mundial. Al llarg del segle XX s'ha generalitzat l'ús
massiu de la maquinària i, en els darrers anys, l'enginyeria
genètica. En els països desenvolupats, el resultat d'aquesta
evolució tecnològica ha estat una multiplicació dels
rendiments i una reducció de la població ocupada en
l'agricultura.
5.
6. L'agricultura intensiva és un sistema de producció agrícola
que fa un ús intensiu dels mitjans de producció.
7. L'agricultura intensiva ha permès incrementar la
productivitat agrícola en l'últim segle, assegurant al mateix
temps una font estable d'aliments alhora que augmenta la
població mundial i decreix la superfície necessària.
Els increments en la producció, conjuntament amb la
mecanització agrària han contribuït a la reducció de la
població agrària, permetent que a mesura que quedaven
lliures de les tasques del camp poguessin incorporar-se al
sector industrial.
8. Solen ser monocultius, pel que hi ha pèrdues de biodiversitat,
hi ha homogeneïtat genètica, i es veuen més afectades per les
plagues o inclemències del temps.
L'ús abusiu i irresponsable de pesticides pot contaminar
aqüífers i eliminar insectes beneficiosos (abelles
pol·linitzadores), així com altres poblacions d'ocells i
mamífers.
9. L'agricultura extensiva és un sistema de producció agrícola
que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els
mínims fertilitzants en relació a la superfície de terra que
està conreant o al ramat que utilitza. Sol incorporar tècniques
com les del guaret. Es sol fer monoconreu.
10.
11. La mecanització es més efectiva quan s'aplica sobre grans
superfícies planes.
Només fa falta un tipus de pesticida perquè només hi ha un
tipus d’espècie.
12. Gran requeriment de superfícies que limiten la vida silvestre.
Rendiments baixos a curt termini.
13. Les maquinàries són elements que s'utilitzen per dirigir
l'acció de forces de treball a base d'energia, per la seva part en
el camp agrícola, els mecanismes de motor que es fan servir
en aquestes tasques alleugereixen la producció i milloren les
tècniques de cultiu.
14. Un motocultor de dues rodes és una màquina
agrícola motoritzada d'un sol eix utilitzada per la llaurada
superficial del sòl. Principalment es fa servir per llaurar
petites superfícies en l'horticultura i la jardineria. S’utilitza
sobretot en l’agricultura intensiva. Es fa servir per treure les
males herbes i prepara la terra.
15. El tractor és un vehicle agrícola que s'utilitza per accionar
altres eines com l'arada, la recol·lectora, la segadora o
el remolc. És usual també fer-lo servir com a font de potència.
16. Una segadora és una màquina agrícola dedicada a fer les
feines de recol·lecció de productes agrícoles. La majoria dels
productes en els que es fa servir són cereals com l'arròs, blat
i ordi.
17. INTRODUCCIÓ:
L'agricultura té un gran impacte en el medi ambient.
En els últims anys, l'agricultura intensiva a nivell industrial han estat
cada vegada més polèmics. La creixent influència de les grans
companyies productores de llavors i productes químics i les
processadores de menjar preocupen cada vegada més tant als
agricultors com al públic en general. L'efecte desastrós sobre l'entorn
de l'agricultura intensiva han causat que vastes àrees anteriorment
fèrtils hagin deixat de ser-ho per complet.
18. ELS PROBLEMES ACTUALS
Contaminació per nitrogen i fòsfor magnesi en rius, llacs i
aigües subterrànies
Erosió del terreny és el desgast i fragmentació dels materials
que constitueixen la superfície terrestre.
Esgotament de minerals del sòl.
Salinització del sòl en zones seques.
19. EL CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic potencialment pot afectar l'agricultura a través
dels canvis en la temperatura i en el règim d'humitat.
L'agricultura pot a la vegada veure's empitjorada per
l'escalfament global. Part de l'increment del CO2 en
l'atmosfera prové de la descomposició de la matèria orgànica en
el sòl, i gran part del metà emès cap a l'atmosfera es deu a la
descomposició de la matèria orgànica en sòls humits.
21. QUÈ ÉS?
L'agricultura ecològica és una modalitat agrícola en la qual no
s'utilitzen productes químics de síntesi: fungicides químics de
síntesi, adobs químics de síntesi, herbicides, conservants artificials,
colorants artificials, additius artificials o similars i que té com a
finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional,
ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el
benestar dels consumidors.
22. Treballar amb els ecosistemes de forma integrada.
Mantenir i millorar la fertilitat dels sòls.
Produir aliments lliures de residus químics.
Utilitzar el major nombre de recursos renovables i locals.
Mantenir la diversitat genètica del sistema i del seu entorn.
Evitar la contaminació a resulta de les tècniques agràries.
Permetre que els agricultors realitzin el seu treball de forma
saludable.
23. L'any 2006 al món hi havia 30.418.261 hectàrees sota conreu
ecològic la qual cosa representava el 0,65% de les terres cultivades
al món. El nombre mundial d'explotacions amb agricultura
orgànica era de 718.7444.
Els països que superaven el milió d'hectàrees amb aquest sistema
de conreu eren Austràlia, Xina, Estats Units.