Pòster presentat a la I Jornada de Recerca en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

1. RESPOSTA A LA COMBINACIÓ D’UN PROGRAMA D’ENTRENAMENT I
SUPLEMENTACIÓ PROTEICA POST‐ESFORÇ
Farran‐Codina A1, Cadefau‐Surroca JA2,5, Brugnara L3, Murillo‐García S3, Zomeño‐Fajardo D1,
Reguant‐Closa A4, Novials‐Sardà A3, Lizarraga‐Dallo MA1, Antón‐Oloriz A5, López‐Ambatlle
A4, Arbos‐Figueras J4, Casals‐Cano O4, Cussó‐Fresquet R5,
1 Departament de Nutrició, Ciències dels Aliments i Gastronomia (Universitat de Barcelona); 2 Institut d’Educació Física de
Catalunya; 3 CIBERDEM (Hospital Clínic de Barcelona); 4 Vital Sport (Andorra); 5 Departamento de Ciencias de la Salud
(Universidad Pública de Navarra), 5 Departament de Biomedicina (UB)
I Jornada Catalana de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Contacte: afarran@ub.edu
INTRODUCCIÓ > Els programes d'activitat física i intervenció nutricional han de tenir en compte l'estat del
component muscular, la composició corporal i els marcadors d'inflamació. A més, quan la ingesta
d’aminoàcids essencials es realitza després de l'exercici, la síntesi proteica muscular s'incrementa molt més
que quan són ingerits en el descans o en ple exercici de força. Amb una pauta d'exercici i un suplement proteic
ric en leucina en el post‐esforç la massa muscular augmentaria i és previsible una millora en la resposta al
control de l'homeòstasi de la glucosa.
OBJECTIUS >> Avaluar els efectes d'un entrenament que combina exercicis de força i resistència per
aconseguir canvis favorables en persones diabètiques tipus 2 (DM2) o intolerants, i avaluar els efectes en
persones sanes que reben una suplementació post‐esforç amb sèrum de llet enriquit amb leucina.
MÈTODE >>> Assaig clínic, aleatorizat i a doble cec. Van
participar 42 subjectes (Taula 1). Es van sotmetre a un
programa d'entrenament de 16 setmanes consecutives
que incloïa exercicis de força i resistència (Figura 1). A un
subgrup de subjectes sans se'ls administrà un suplement
proteic o un placebo en el post‐esforç. A cada individu se
li va realitzar a l'inici i al final de l'estudi una valoració
clínica, valoració de la composició corporal, dietètica i
bioquímica sanguínia.
CONCLUSIONS >>>>> L'entrenament ha induït canvis favorables duradors mediats a través
de la resposta a la insulina. La suplementació proteica no va mostrar efectes
estadísticament significatius en les variables estudiades.
RESULTATS >>>> L'entrenament provocà un increment en la força i massa muscular (Figura 2 i 3), però només
en el primer cas va resultar significatiu (p<0,05). S’observà una disminució dels nivells de glucosa basal en el
grup DM2 d'un 11% i una disminució del valor de l'índex HOMA‐IR (p<0,05) malgrat presentar un increment
d'un 26% en els valors d'insulina basal, possiblement degut a un efecte anabòlic de l’entrenament. En el grup
control aquestes diferències no es van observar. La suplementació no va introduir diferències significatives en
cap de les variables estudiades.
Vídeo explicatiu
TAULA 1 Control Intolerant DM2
N=16 N=12 N=14
Edat (anys) 50,6 (8,16) 57,6 (9,54) 58,6 (5,97)
Génere:
Home 25,0% 50,0% 50,0%
Dona 75,0% 50,0% 50,0%
Suplementació
Sense suplement 31,2% 58,3% 100,0%
Suplement 37,5% 25,0% 0,0%
Placebo 31,2% 16,7% 0,0%
Obesitat 8,3% 18,2% 30,8%
AGRAÏMENTS
• Departament d'Economia i Coneixement (Generalitat de Catalunya) en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus 00020CTP2009)
• Grup de Recerca en Activitat Física i Salut (GRAFiS ‐ 2014SGR01629)
Figura 2 Figura 3