2. Rius
Els rius són corrents continues d’aigua que desemboquen en altre riu, en un
llac o a la mar. Les característiques dels rius són:
Curs: recorregut i distància del riu
Cabal: quantitat d’aigua que porta el riu. Depèn de la longitud.
Règim: es la forma que varia el caudal al llarg de l’any. Està determinat
pel clima. Estiatge: caudal mínim anual.
Vessant: és la superfície de terreny en les quals les aigües
desemboquen al mateix mar.
5. VESSANT CANTÀBRICA
La vessant cantàbrica, com sabeu, té un clima oceànic. Per
tant el regim és regular, precipitacions són frecuents i per
aquest motiu els rius són caudalosos. Com naixen a la
Coordillera Cantàbrica, que està próxim al mar cantàbric,
són rius de curs curt.
Riu Eo.
El Navia i el Nalón.
El Besaya i el Pas.
El Nervion i Bidasoa.
6. VESSANT MEDITERRANIA
Les plujes escases i irregulars del clima mediterrani fan que els rius
d’aquesta vessant tinga un règim irregular. Així, s’experimenta un
estiatge durant l’estiu i crescudes brusques a la tardor. L’ebre,
tanmateix, és el riu més caudalos d’Espanya, perque arreplega
aigües de nombrosos afluent, uns dels quals naixen als Pirineus.
Els rius més destacats d’aquesta vessant són:
L’ebre, amb els seus afuents, Segre, Jaló, Aragó,
Galleg, el Ter i el Llobregat. Desemboquen a
Catalunya.
El Xuquer,, el Segura, el Turia i el Mijares.
Desemboquen a la Comunitat Valenciana.
El Guadalhorce i el Almanzura
7. VESSANT ATLÀNTICA
Aquestos rius desemboquen a l’oceà Atlàntic. És la vessant
que ocupa major extensió de terreny. Per aquesta raó, les
característiques dels rius depenen de la zona (Galicia,
Meseta o Andalusia)
Galisia: curts, caudal abundant i règim regular. Miño, Eume, Tambre i el
Ulla.
Meseta: llargs, caudal abundant i règim irregular. Duero (Pisuerga, Esla,
Torme i el Adaja)
Tajo, el mé llarg de la Península
Guadiana (continua per Andalusia)
Andalusia: curts i caudal irregular
Guadalquivir (Genil i Guadalimar)
Guadiana
Odiel
Tinto
Guadalete
8.
9.
10. Vinalopó
Travessa de nord a sud la
província d’Alacant.
Amb 81, és el riu més important de
la província.
Naix: Serra de Mariola (Bocairent i
Banyeres de Mariola)
Desemboca: Salines de Santa
Pola
Ciutat per on travessa: Villena,
Saix, Petrer, Elda, Novelda i Elx.
Afluents: Marjan i Tarafa.