Unitat entorn del segle XVIII a Europa.

1. EL SEGLE XVIII. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
Unitat 1
EL SEGLE XVIII. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
Unitat 1
1.-LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (S. XVIII)1.-LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (S. XVIII)
2.-EL CREIXEMENT ECONÒMIC (S. XVIII)2.-EL CREIXEMENT ECONÒMIC (S. XVIII)
3.-EL PARLAMENTARISME: GRAN
BRETANYA I ESTATS UNITS
3.-EL PARLAMENTARISME: GRAN
BRETANYA I ESTATS UNITS
4.-LA IL·LUSTRACIÓ4.-LA IL·LUSTRACIÓ
5.-ELS BORBONS A ESPANYA I CATALUNYA5.-ELS BORBONS A ESPANYA I CATALUNYA
6.-LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA6.-LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA
7.-LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII7.-LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII

2. 0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ
• El segle XVIII europeu fou un període de transició.
• D’una banda, es van mantenir les característiques de
l’Antic Règim (monarquia absoluta, societat
estamental i una economia agrària) i, de l’altra, es
preparà el camí de les revolucions liberals, que
portaria a la crisi definitiva d’aquell sistema.
• A Espanya, el segle XVIII significà l’arribada de la
dinastia dels Borbons i l’aplicació dels principis de
l’absolutisme monàrquic.
• Per Catalunya, la derrota de 1714 significà la fi de les
lleis i institucions pròpies.

4. EUROPA AL SEGLE XVIII

5. 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (S. XVIII)1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (S. XVIII)
ECONOMIA
•L’agricultura era l’activitat més important (80% població). Era una
agricultura de subsistència (rotació triennal, rendiments baixos,
autoconsum, intercanvis escassos).
•La terra pertanyia a la noblesa i el clero. La majoria de la població
eren pagesos subjectes al pagament d’impostos elevats.
•L’economia patia crisis de subsistència periòdiques→fam, misèria i
revoltes populars.
•L’activitat artesanal i comercial va rebre un gran impuls gràcies al
comerç d’ultramar.

6. SOCIETAT
• La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva
desigualtat i per ser tancada (l’ascens social era quasi
inexistent).
• Estava dividida en dos grups ben diferenciats:
- els privilegiats (noblesa i clero)
- els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

7. • La noblesa tenia la major part de les terres,
monopolitzaven tots els càrrecs i no pagaven impostos.
• El clero vivia de les rendes derivades de l’explotació del
seu patrimoni territorial i també del delme. Es dividien
en:
- Alt clero. Gaudia dels luxes de la noblesa.
- Baix clero. Provenien de l’estat popular i vivien de
forma modesta.

8. • L’estat popular era el sector dels no privilegiats (90 %
de la població). Agrupava persones molt diferents,
econòmica i socialment. Estava format per:
- La burgesia (grans artesans, comerciants i
banquers). Era el grup més actiu econòmicament i la
seva riquesa augmentà al llarg del segle XVIII. No tenia
influència política, i aspirava a obtenir més poder polític i
gaudir de més prestigi social.
- Les classes populars (treballadors manuals de les
ciutats).
- Els pagesos constituïen el grup més nombrós de la
població. Estaven obligats a treballar les terres dels
grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

10. • El rei tenia un poder absolut (dictava lleis, nomenava els
ministres, impartia justícia, dirigia l’exèrcit, la política
exterior...). Lluís XIV fou el rei prototip.
• La monarquia era hereditària i de caràcter diví (la seva
autoritat provenia de Déu).
• El rei estava auxiliat per unes institucions que
l’assessoraven (Consell d’Estat).
• Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments
(aprovació de nous impostos, etc..).
LA MONARQUIA ABSOLUTA DE DRET DIVÍ

11. FACTORS IMPULSORS DEL CANVI
• El creixement econòmic i les aspiracions de canvi de les classes no privilegiades
erosionaren les bases de l’Antic Règim:
– La burgesia volia participar en política i reclamava el seu reconeixement social;
– Els pagesos rebutjaven els elevats impostos. A les ciutats les classes populars
s’empobrien degut a l’augment dels preus.
• En aquest context, un grup de pensadors, els il·lustrats, proposaren nous models
socials i polítics d’organització de la societat.
• A finals del segle XVIII, la majoria de la societat volia acabar amb el predomini dels
privilegiats i amb una monarquia que només “mirava pels seus”.
• D’aquesta manera s’inicià un període de revolucions que farien caure definitivament
l’Antic Règim.

12. • Segle XVIII: relativa pau internacional. Després dels conflictes del
segle XVII (Guerra dels Trenta Anys), la firma del Tractat d’Utrecht
(1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.
• creixement demogràfic degut a l’absència de grans epidèmies
(↓mortalitat), augment de la producció agrícola i pels nous cultius
(patata, blat de moro...) i tècniques (entre 1650 i 1800 Europa
passà de 100 a 200 milions d’habitants).
• Per escapar del control dels gremis s’establiren nous sistemes de
producció com la feina a domicili. La producció es venia a les
ciutats i sobretot a les colònies→impuls a la navegació.
• L’augment de preus, degut a l’augment de la demanda, empobrí la
noblesa i enriquí la burgesia. Ara, la producció de béns, el comerç i els
diners passaren a ser la base de la riquesa.
2. CREIXEMENT ECONÒMIC I DESENVOLUPAMENT BURGÈS2. CREIXEMENT ECONÒMIC I DESENVOLUPAMENT BURGÈS

15. 3. EL PARLAMENTARISME: GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS3. EL PARLAMENTARISME: GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS
• Des de l’època medieval els reis anglesos havien tingut el seu
poder limitat per les dues cambres del Parlament: lords (nobles i
clergues) i comuns (burgesia). Per exemple, necessitaven el
vist i plau per aprovar nous impostos o declarar la guerra.
• Segle XVII. La dinastia dels Stuart va voler governar sense el
Parlament produint-se una guerra civil entre els defensors del
Parlament i els de la monarquia absoluta. Etapes:
– El 1649, el rei Carles I fou ajusticiat i es proclamà la
república, sota el control d’Oliver Cromwell. Aquest l’acabà
transformant en una dictadura militar. Després de la seva
mort (1660), es restablí la monarquia (Carles II Stuart),
havent d’acceptar el control per part del Parlament.
– El 1689, la política absolutista del rei Jaume II provocà una
segona revolució que va acabar amb la monarquia absoluta
dels Stuart. El Parlament oferí la corona a Guillem d’Orange,
partidari de la limitació de poders.

16. • Així, Anglaterra fou el primer país que va tenir una
monarquia de poder limitat. S’instaurà una monarquia
parlamentària (separació de poders).
• Tot i així, només una minoria podia votar, els habitants de
les colònies no estaven representats al Parlament i
l’esclavitud era àmpliament acceptada.

17. LA INDEPENDÈNCIA D’ESTATS UNITS
• Les tretze colònies angleses van protagonitzar al
segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una
metròpoli, creant el primer govern fundat sobre les
idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa
il·lustrada.
• Els colons americans no estaven d’acord amb pagar
impostos elevats, ni amb el monopoli comercial que
Gran Bretanya exercia sobre el seu territori, ni amb no
poder tenir representants al Parlament.
• El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar
la Declaració d’Independència dels Estats Units
d’Amèrica a Filadèlfia.

18. ESTATS UNITS. 1776. 13 COLÒNIES.

19. • Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a
la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels
governants de respectar els “drets inalienables” del poble.
• Després d’un període de guerra, el 1783 els anglesos van
reconèixer la independència.
• El 1787 es redactà una Constitució, la primera escrita de la
Història, on s’establia la separació de poders, una forma de
govern republicana, un Parlament bicameral i una àmplia
capacitat d’autogovern per part dels diferents territoris.
• El primer president seria George Washington.

21. 4. LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L’ANTIC RÈGIM4. LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L’ANTIC RÈGIM
• Definició: moviment de caràcter intel·lectual,
desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va posar
en qüestió tots els principis de l’Antic Règim.
Precursors: John Locke i Isaac Newton.
• La Il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com
a únic mitjà per entendre i explicar el món.
• Els il·lustrats entenien el coneixement, com la base de
la felicitat, objectiu últim de la vida.
• Els il·lustrats eren partidaris de l’educació i del
progrés i van defensar la tolerància (Voltaire) com a
base de les relacions humanes.

22. • La majoria dels reis europeus seguien exercint un poder absolut.
• Alguns monarques il·lustrats (Frederic II de Prússia, Maria Teresa
d’Àustria, Caterina de Rússia i Carles III d’Espanya) van intentar
fer reformes en la línia dels principis dels pensadors il·lustrats.
• El lema d’aquests monarques era “Tot per al poble, però sense
el poble” (voluntat d’actuar en favor del poble però sense
renunciar als seus privilegis).
• La seva política reformista consistí en la racionalització de
l’administració de l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la
modernització de l’agricultura, el desenvolupament de les
manufactures i la liberalització parcial de la producció i el comerç.
• Contradicció. No es podia reformar l’economia mantenint la societat
estamental i el poder absolut.
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

23. • Àmbit social:
 Els pensadors il·lustrats (originalment
francesos, com Montesquieu, Voltaire, Diderot,
Rousseau, D’Alembert...) van defensar els
principis de llibertat i igualtat de tots els éssers
humans.
 Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons
la vàlua i la intel·ligència de les persones.

24. • Àmbit econòmic:
 En oposició al mercantilisme (teoria que
defensava l’acumulació de metalls preciosos
com la principal font de riquesa i el comerç com
la via per aconseguir-ho), s’hi va imposar la
fisiocràcia (l’agricultura com a font principal de
riquesa d’un país).
 La Il·lustració va configurar una nova doctrina:
el liberalisme econòmic (defensa de la
propietat privada i la llibertat de comerç i
indústria).

25. • Àmbit polític:
 Montesquieu. Proposà la divisió de poders.
 Rousseau. Plantejà la sobirania nacional, en
tant que el poder emana del poble a través del
vot i el contracte social (Constitució).
 Voltaire. Defensà l’existència de Parlaments
que limitessin el poder dels reis, i un sistema
fiscal més equitatiu.

27. • La Guerra de Successió es va produir després de la mort sense
descendència de Carles II d’Àustria (1700), en proclamar-se Felip V rei
dels regnes hispànics.
• Aquesta proclamació significava per les potències europees un
enfortiment dels Borbons (francesos) a Europa.
• Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la
guerra a França i a Espanya (guerra europea i guerra civil a “Espanya”)
i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.
• El 1711, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temeroses de
l’excessiu poder dels Habsburg, Gran Bretanya i Holanda van firmar el
Tractat d’Utrecht (1713) que posà fi al conflicte, reconeixent Felip V
com a rei hispànic, a canvi de la renúncia d’unir les corones de França i
“Espanya”, i a la pèrdua dels territoris hispànics a Europa.
5. ELS BORBONS A ESPANYA I A CATALUNYA5. ELS BORBONS A ESPANYA I A CATALUNYA

31. L’absolutisme borbònic
•Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis
úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes
les seves institucions.
•Felip V anul·là tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i
amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema
administratiu castellà a les terres de la Corona.
•El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les
quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i
administratiu, que exercia com a governador.
•A cada província es van crear audiències per a l’administració
de justícia i es van implantar corregidors i intendents.

32. • Després de 1713, Barcelona i algunes ciutats de
Catalunya van continuar oposant-se a Felip V.
• Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos. La
ciutat fou defensada sota el comandament de Rafael
Casanova i Antoni de Villarroel.
• L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van
ocupar Barcelona.
• Una setmana després també va capitular Cardona i tota
Catalunya va quedar sotmesa a l’autoritat dels Borbó.
Els darrers mesos de la guerra a Catalunya

33. Les conseqüències de la derrota a Catalunya
•Ocupació militar del territori i destrucció de diverses fortaleses,
•Exili de molts austriacistes,
•Tancament de les Universitats a excepció de la de Cervera,
•1716: Decret de Nova Planta:
• Supressió de les constitucions (lleis),
• Imposició de noves lleis castellanes,
• Imposició d’un nou sistema administratiu,
• Imposició del castellà com a idioma oficial,
• Abolició de les institucions catalanes (Corts,
Generalitat, Consell de Cent, etc…)
• Nova estructura de govern: capità
general/superintendència

36. 6. LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA6. LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA
• A Espanya també va sorgir un grup de pensadors il·lustrats preocupats per la
decadència d’Espanya.
• Es van fixar uns objectius:
– Creixement econòmic,
– Reforma de la societat,
– Millora de l’ensenyament,
– Modernització de la cultura
• Protagonistes: Gaspar Melchor de Jovellanos, el comte de Floridablanca, el
comte de Campomanes, Pablo de Olavide, el marquès de l’Ensenada i el
comte d’Aranda.
• L’absència a Espanya de grups burgesos amplis, el conservadorisme dels
mitjans intel·lectuals i el pes enorme de l’Església catòlica la van fer fracassar.

37. EL REFORMISME IL·LUSTRAT
•El monarca Carles III (1759-1788) va escollir il·lustrats com a
consellers i va imposar una sèrie de reformes:
1. Imposar l’autoritat reial sobre l’Església. Es van
expulsar els jesuïtes (1767).
2. Crear noves escoles d’ensenyament primari i
reformar estudis universitaris.
3. Decretar honestes totes les professions (1783).
4. Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves
terres.
• Liberalitzar els preus de blat (1765) i decretar la
llibertat de comerç amb Amèrica per a tots els ports
espanyols (1778).
• Impulsar i protegir les Societats Econòmiques
d’Amics del País, dedicades al foment de
l’agricultura, la indústria i el comerç.

38. El creixement del segle XVIII

40. 7. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII7. LA CATALUNYA DEL SEGLE XVIII

41. UN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC MODERN
•El segle XVIII fou una etapa de creixement econòmic i
demogràfic:
1. La població passà entre 1717 i 1787 de 700.000
habitants a 1,2 milions.
2. Procés d’urbanització creixent (Barcelona...).
3. Cap a 1725 Catalunya inicia un procés de
transformació econòmica (Rev. Industrial):
Especialització agrària (vi i aiguardent),
Sorgiment industria cotonera,
Creixement dels intercanvis comercials