RRR

1. L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
Unitat 1
L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
Unitat 1
Índex general0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ
1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
5.-EL RELLEU DE CATALUNYA5.-EL RELLEU DE CATALUNYA
6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA
8.-ELS PAISATGES D’EUROPA8.-ELS PAISATGES D’EUROPA
9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA

2. 0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU

5. 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE

6. A) ÀFRICAA) ÀFRICA
Grans altiplans
Sistemes
muntanyosos
S: Drakensberg
Centre:Ahaggar
Tibesti
E: Rift Valley
Depressions
N: Atles
Conca riu Congo
Conca riu Nil
Conca riu Níger
Accidents
costaners
Cap Bona Esperança
Illa de Madagascar
Golf de Guinea
P. de Somàlia
EL RELLEU

7. B) ÀSIAB) ÀSIA
Continent més gran
Àsia Està unida a Europa = Euràsia
Gran extensió → enorme varietat de sistemes físics i ecològics

8. Elevada altitud mitjana
Accidents
costaners
(penínsules)
Aràbiga
Índica
Indoxina
Corea
Kamchatka
Unitats del
relleu
Plana siberiana
Plana xinesa
Plana d’Indoxina
Altiplà del Decán
Altiplà d’Altai
S. d'Àsia central
S. de l’Himalaya
EL RELLEU

9. C) AMÈRICAC) AMÈRICA
Unitats
Gran cadena
muntanyosa
occidental
S. d’Alaska
Rocalloses
Sierra Madre
S. Centroamericana
Andes
Planes centrals
Serralades
orientals
Apalatxes
Meseta brasilera
EL RELLEU

10. D) OCEANIAD) OCEANIA
EL RELLEU
Unitats
Gran Serralada Divisòria
Altiplà de Kimberley
Desert Victòria
Oceania
Continent més petit
Format per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes
molt petites

11. E) ANTÀRTIDAE) ANTÀRTIDA
EL RELLEU
Unitats
Serralada Transantàrtica
Península Antàrtica
Antàrtida
Continent situat al Pol sud i envoltat pels oceans Pacífic, Atlàntic i
Índic.
Cobert per una capa de glaç.

12. MuntanyesMuntanyes
SERRALADES JOVES: d'època més
recent, menys desgastades per
l'erosió. Ocupen la major part del
Sud del continent i donen lloc a
paisatges de formes abruptes.
SERRALADES JOVES: d'època més
recent, menys desgastades per
l'erosió. Ocupen la major part del
Sud del continent i donen lloc a
paisatges de formes abruptes.
La Gran Plana Europea. Ocupa més
de la meitat de la superfície
continental (de Bèlgica fins als
Urals).
La Gran Plana Europea. Ocupa més
de la meitat de la superfície
continental (de Bèlgica fins als
Urals).
PlanesPlanes
Altres planes. Plana d'Hongria, la
del Po i les depressions de l'Ebre i
del Guadalquivir.
Altres planes. Plana d'Hongria, la
del Po i les depressions de l'Ebre i
del Guadalquivir.
A) EL RELLEU
I ELS RIUS
MASSISSOS: relleus antics i molt
erosionats, de formes arrodonides i
de poca alçada (± 2.000 metres).
Centre i nord d’Europa.
MASSISSOS: relleus antics i molt
erosionats, de formes arrodonides i
de poca alçada (± 2.000 metres).
Centre i nord d’Europa.
Serralada Escandinava,
Massís Central francès…
Serralada Escandinava,
Massís Central francès…
Pirineus, Alps, Càrpats,
Balcans i el Caucas.
Pirineus, Alps, Càrpats,
Balcans i el Caucas.
2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA
Grans rius continentals: el
Volga, el Don, el Dnièper i el
Dnièster.
Rin, Sena, Loira…
Roine, Po, i el
Danubi…

13. B) LES COSTES
El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes molt retallades.
Costes AltesCostes Altes
Les muntanyes arriben fins al mar, les costes
són altes i formen penya-segats (costes de
Noruega, Escòcia, mar Cantàbric i algunes
zones del litoral mediterrani).
Les muntanyes arriben fins al mar, les costes
són altes i formen penya-segats (costes de
Noruega, Escòcia, mar Cantàbric i algunes
zones del litoral mediterrani).
Costes BaixesCostes Baixes
Les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes
baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A
les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi
formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i
el Danubi.
Les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes
baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A
les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi
formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i
el Danubi.

15. CaracterístiquesCaracterístiques
A) EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i que una gran
part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta.
Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i que una gran
part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta.
Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar
Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus.
Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar
Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus.
Formes compactes, que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns
trams curts, com al litoral gallec.
Principals unitats de relleuPrincipals unitats de relleu
Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
La Meseta castellana ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una
plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres.
La Meseta castellana ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una
plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres.
Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada
Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques,
Serralades Litorals Catalanes
Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques,
Serralades Litorals Catalanes
La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir

16. B) EL RELLEU INSULAR
Arxipèlag BalearArxipèlag Balear
Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i
Eivissa), dues illes menors (Formentera i
Cabrera)
Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i
Eivissa), dues illes menors (Formentera i
Cabrera)
Són una prolongació de les Serralades BètiquesSón una prolongació de les Serralades Bètiques
Arxipèlag CanariArxipèlag Canari
El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife,
La Gomera, El Hierro i La Palma)
El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife,
La Gomera, El Hierro i La Palma)
Són illes volcàniques situdes a l’Oceà AtlànticSón illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic

18. 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
A) LES COSTES
Costa mediterrània: costes en general baixes.Costa mediterrània: costes en general baixes.
Costa cantàbrica: molt accidentada.Costa cantàbrica: molt accidentada.
Vessants hidrogràfiquesVessants hidrogràfiques
Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan
situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot
l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbión, el Sella, el
Nalón i el Navia.
Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan
situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot
l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbión, el Sella, el
Nalón i el Navia.
Vessant atlàntic. Són rius llargs que reben nombrosos afluents. En general
són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals
són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars
-quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar
inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a
assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer.
Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura.
Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars
-quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar
inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a
assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer.
Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura.
B) ELS RIUS
Costa atlàntica: rías gallegues i les marismes del Guadalquivir.Costa atlàntica: rías gallegues i les marismes del Guadalquivir.

20. Unitats de relleu de CatalunyaUnitats de relleu de Catalunya
5.-EL RELLEU DE CATALUNYA5.-EL RELLEU DE CATALUNYA
Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles
a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues
serralades hi ha la Depressió Prelitoral.
Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles
a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues
serralades hi ha la Depressió Prelitoral.
Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el
Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins
enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la
comunicació.
Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el
Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins
enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la
comunicació.
Depressió Central. Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior
del territori entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla
amb valls amples.
Planes Costaneres. Planes arran de costa cobertes pels sediments que porten
els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre.

22. 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
A) EL LITORAL CATALÀ
Costes Altes. Predominen al Nord del litoral català: Costa Brava.Costes Altes. Predominen al Nord del litoral català: Costa Brava.
Litoral rectilini amb dos
accidents costaners importants
Litoral rectilini amb dos
accidents costaners importants
Cap de Creus (Nord)
Delta de l’Ebre (Sud)
Costes Baixes. Predominen al centre i sud del litoral català, amb platges de
sorra fina i aigües poc profundes.
Costes Baixes. Predominen al centre i sud del litoral català, amb platges de
sorra fina i aigües poc profundes.
Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les
precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc.
Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les
precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc.
Conca de l'Ebre. Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre).
Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt
abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats
per la producció d’energia elèctrica.
Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les
Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el
Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de
pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials.
Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les
Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el
Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de
pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials.
B) LA XARXA HIDROGRÀFICA
Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la
Garona. Neix al Pirineu aragonès i travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres.
Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la
Garona. Neix al Pirineu aragonès i travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres.

24. 7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA
LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRALES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA

25. 7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA

26. 8.-ELS PAISATGES D’EUROPA8.-ELS PAISATGES D’EUROPA

27. 9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA