Les cases dels pares sempre deparen sorpreses. Així vaig trobar aquest document del 14 d'agost de 1932 que explica la visita que l'Ajuntament de Barcelona (Comissió de Cultura) va fer a les obres de la futura Colònia Escolar de Berga. Inclou la descripció de la cessió del pavelló de Suècia que va estar a l'Exposició Universal de Barcelona. L'escola va esdevenir durant i després de la Dictadura una caserna de l'exèrcit.

1. ,
. AJUNTAMENT
-
COMISSIÓ
D'AGOST
DE BARCELONA
DE CULTURA
DE

3. El Pavelló de Suecia en el seu emplacament a l'Exposlció.
Desmuntatge del Pavelló de Suecia per al seu trasllat a Berga, día 23 de mªr~.

4. ctssió
DEL PAVELLá
DE SUECIA
E
dia 16 de setembre de l'any 1930, el Sr. Al.
.' .bertWingvist,
Cornissari. General de Suecia:
,a
1'Exposició Internacional de Barcelona, 'és,
dirigia al Tinent d'Alcaide Delega+ de Cultura. del
nostre Ajuntament, en un .document la traducció
del qual és com segueix, per oferir-li, en nom .del,
seu- país' el Pavelló que installaren a: 1 'Exposieió
que acabava de finir . ,El,documerit deia així;
L
Illtre. Sr. :
L
j
Coneixedors de la lloable tasca cultural que
realitza a beriefici dels escolars barcelonins la De. legació Municipal de CulÚira per V. S. tan dignamerit exercida, .ens consideraríem
molt "hariorats
si volguessiu acceptar loferta quefem
del Pavelló
de Suecia oonstruít en fusta- dins el' clos de 1'Exposició dé Barceloria, elcost .del qual és de 300.000
pessetes, ver destinar-lo a robra de les 'Colónies
Escolars, que amb tant dexit realitza de temps
l' Ajuntament .d' aquesta Capital; únicament
ens
haurien d' ésser indemnitzades les despeses. d 'importació, de transport i de muntatge de l'esmentatPavelló., Us quedaríem molt agraíts si V. S. ens vol-

5. gués fer sabedors de la seva opinió dins el termini
de trenta dies.-Visqueu molts anys.-S. Sebastia,
16 de setembre de 1930.-EI Comissari General de
Suecia a 1'Exposició Internacional de Barcelona,
(signat i rubricat), ALBERT
WINGVIST.
Sotmesa l' anterior comunicació a la Comissió
Municipal Permanent, aquesta Comissió, amb data 17 de setembre, acordá acceptar amb complaenca
. l' oferta anterior, faculta l' Alcaldía porque gestionés
l' exempció deIs drets aranzelaris que s'havien de
satisfer per la importació de l'esmentat Pavelló, i
encarrega a la Delegació de Cultura que portés a
terme els tramits i fes els estudis pertinents per
donar compliment a aquest acord, amb el fi d'installar el Pavelló al 'indret considerat més avinent per
al servei al qual anava destinat, per voluntat expréssa deIs donadors.
Realitzada la primera part d'aquest acord, és a
dir, gestionada i aconseguida l' exempció deIs drets
de duanes que corresponien als materials importats
per a la construcció del Pavelló , es formalitza la
cessió, la qual tingué lloc el dia 5 de febrer de 1931,
mitjancant la indemnització assenyalada al document d'oferta, de 25.000 pessetes, per les despeses
d'importació, transport i muntatge del Pavelló.
La cessió fou feta pel Sr. Carles Fryberg, en representació de la Comissaria General de Suecia, al
representant de l' Ajuntament de Barcelona, al qual. dona possessió real
i efectiva a tots els efectes
legals oportuns.

6. EMPLACAMENT
DEL PAVELLO
DE· SUECIA ~ CONCURS PER A
L'ELECCIG DE TERRENYS
P
tal de donar compliment a l'acord Municipal de 17 de setembre de 1930, la Comissió
de Cultura determina obrir un Concurs entre els Ajuntaments de Catalunya, que oferissin terrenys en bones condicions per a la installació del
Pavelló de Suecia, al qual fi publica a principis de
l'any 1931 la nota següent:
«La Delegació de Cultura de l' Ajuntament de
Barcelona té actualment en estudi, la determinació
de 1'indret de Catalunya més apropiat per a poder
installar en les condicions degudes, el Pavelló de
Suecia que li ha estat cedit amb el fi d' establir- hi
una Colonia Escolar permanent, d'altura, capac per
a 300 escolars.
Els Ajuntaments de Catalunya, situats en llocs
muntanyosos d 'una altitud superior a 500 metres,
als quals puguiinteressar que dins el seu terme Municipal sigui establerta aquesta institució i que disposin de terrenys pertanyents al patrimoni Municipal, avantatjosament situats per a poder fer les
installacions que' calguin d' aigua i de llum , i per la
facilitat de comünicacions, poden comunicar-ho a
les Oficines de Cultura d'aquest Ajuntament, dins
1
ER

7. el termini de 10 dies, a l'objecte de procedir a l'examen de l' emplacament més adient per a aquesta
Colonia».
.
Respongueren a aquesta crida, oferint terrenys
. comunals, els pobles següents: Alp, Berga, Campdevanol , Camprodon, Alfarrás, La Molina, La Pobla
de Lillet, La Pobla de Segur, Les, Sant Feliu de
Codines, Ribes del Fresser, Sort, Tírvia, Tona, Torrelles de Foix, Sant Julia de Vilatorta i Puigreig.
A fi de poder determinar concretament, d'aquestes ofertes, quina oferia més avantatges per a lestabliment de la Colonia Permanent a base del Pavelló de Suecia, fou constituida dins el si de la Comissió de Cultura una ponencia que visita una per
una les ofertes fetes per les diferents localitats, la
qual, després dun estudi acurat de cada una d'elles.
proposa a la Comissió de Cultura l' elecció dels terrenys oferts pel Municipi de Berga en el Pare del
Pla de l'Alemany, d'una extensió de 35.500 m." i a
una altura de 750 m. situats a la carretera de Solsona a Ribes, tocant a la vila pero fora d'ella, dels
quals es parlava a l 'informe que emeté l' esmentada
Ponencia en els termes següents :
«La posició del terreny és a base de grans plans
que permeten per a cada un dels serveis a installar ,
una construcció adequada. Esta orientat a sol ixent
i de cara a tot el Bergada, amb un horitzó vastíssim.
Cal tenir en compte (i aixó és una consideració molt
-estimable, per tal com permet que les despeses de
funcionament es redueixin d'una manera notable),
que l' Ajuntament de Berga es compromet a fer .la
installació de l'aigua potable i de la llum, i facilitar

8. I
I
I
1
I
f
el consum que necessita la Colonia, d'aquests dos
elements, i també les· obres necessaries per isolar
de la carretera tots els terrenys destinats a la Colonia. Cal tenir igualment en compte que les condicions climatológiques són excellents, atenent que les
dades extretes d 'un quinquenni dónen per resultat
uns 50 dies de pluja l' any, i que les temperatures
máxima, mitjana i mínima són de 29, 16 i 2 graus
sota zero, respectivament. Com a demostració de la
sanitat infantil, cal constatar que durant un quinquenni -hi ha hagut 13 defuncions entre infants
de 5 a 10 anys. La oomunicació amb el poble de
Berga és fácil i rápida, perque aquesta vila esta situada a 117 km. de Barcelona per carretera, la qual
cosa permet que amb gran rapidesa, cas de malaltia o d 'urgencia , l'Ajuntament la pugui atendre de
seguida. Així mateix, les comunicacions de trens
també són facils i económiques, i la Companyia de
Manresa a Berga ha ofert una bonificació d 'una pesseta per viatge a cada un deIs familiars de la Colonia,
que haurá de traslladar-s 'hiper a visitar llurs infants» .
Aprovat 1'informe per la Comissió de Cultura i
presentat al Consistori, fou aprovat també per I'Ajuntament en la sessió del 21 d'octubre de 1931, i
convinguts els dos Ajuntaments, el Ciutadá Alcalde
de Barcelona, Dr. Jaume Aguadé, i el Ciutada Alcalde de Berga, Sr. Josep M." Badia, en merits deIs
acords de les respectives Corporacions de la seva
Presidencia, formalitzaren - la cessió
deIs esmentats terrenys el dia
2 de gener de 1932.
J

9. C.ARACTERíSTIQUES
DE LA
COLONIA ESCOLAR PERMANENT
DE BERGA
.'.··..
M
els Servei.s Tecnics~e la SomISSIOde Cultura havien procedit a 1 es:"
"
,tudi de la nova Institució, qu€haur~
d'albergar 300 infants seleccionats pel servei medie, als quals els sigui indicat el regim climatic
d 'aquella' centrada. Aquestsinfantsseran
infants de.hils,. de constitució feble, pero sans, .per tal com la
Iristitució sera una Colonia Escolar' Permanent i no
un Sanatori, on aniran a seguir la seva tasca de formació escolar a l'ensems que a vigoritzar llur coso
Airi mateix el Servei de Construccions Escolars, dacord amh l' estudi de l 'Assessoria Técnica formula
els plans.i projectes d'aquesta nova Colonia Permanent, els quals foren aprovats .per I'Ajuntament, en
sessió del dia 6 de gener d'enguany.
, ,La, vida de la Institució girara especialment a
L'entorn delmillorament
.Iísic de l'infant, i la seva
activitat sera especialment aquella que. pugui des'plegar-se a ple aire, de manera que la partediflcada
sigpi' sols el. sopluig peI: als dies de mal temps o
l' albcrg indispensablcper a les hores de menjar i
dormir.
EN'l:R~~TANT,
. .r.:.
,

10. ¡
L
Berga.-El
Pla de l' Alemany. Preparant el replanteig dels terrenys, 14 marc.
Les obres en el Plade l'Alemany.-Excavacions
per als fonaments, 15de juny.

11. ASPECTE
TAMENT
QUE OFERIRÁ LA COLONIA PERMANENT DE MUNTANYA DE
D'AQUEIXA
POBLACIÓ, EMPLA<;ANT-HI EL PAVELLÓ DE
CONSTRUCCIONS COMPLEMENT ARIES ADIEN

12. .:..
. ~Hllh····~~:7~
·
",'
~"""""~"",I
ERGA, QUE BARCELONA BASTEIX ALS TERRENYS CEDITS PER L'AJUN.CIA QUE LI FOU ATORGAT PER A AQUEST FI 1 EDIFICANT-HI
LES
SERA CAPA<;: PER A ALBERGAR 300 INFANTS

13. El treball en els Plans on era bastida la Colonia.
Estat de les obres el dia 15de [uny,

14. La Colonia constara principalment
del Pavelló
de Suecia i d 'un gran edifici destinat a la vida vegetativa deIs infants.
Al Pavelló de Suecia, esplendida construcció en fusta, habilitada convenientment, s 'installaran 8 aules on els petits faran la part
de la seva formació cultural que no pugui ésserfeta
a pIe aire i on podran romandre els dies de pluja.
Hi haurá també una salaper a biblioteca, una per
a treballs.manuals,
cambra de material i els serveis
d'higien~ corresponents. A la ;;art central del Pa. velló quedara una gran sala per a conjunts, sessions
. demúsica, de cinema, conferencies, etc.
L 'edifici que es construirá anexe al Pevelló constata de planta baixa -i tres pisos.· Aprofitant la configuració del terreny, per la facana Nord, el primer
pis quedara a nivell del pla superior, i per la facana
de Migdia quedara a nivell la planta baixa, una
part de la qual formara un cos avancat de la resta
de l' edifici.
En aquesta planta hi haura el menjador , gran i
espaiós, capa<; per a 340 places, amb grans finestrais
de cara al jardí , que li donaran molta llum i alégria.
A un extrem del menjador hi haurá les cuines amb
les dependencies anexes corresponents,
office;
bost, magatzem, etc., i a l'altre extrem hi haurá la
cambra per a la rentadoramecanica
i per als armaris i l 'endreca i repas de la roba.
Hi haurá també
la camhra per a les calderes de la calefacció i les
carboneres amb entrada directa per Texterior. Així
mateix hi haurá els serveis d'higiene, lavabos, urinaris i waters, convenients. Elmenjador tindra sortida directa al jardí i comunicació interior amb la
resta ·i8 l 'ediflci.
re-
.

15. Els tres pisos estan destinats a dormitoris. Cada
pis constara de dues grans naus laterals separados
per un cos central, en el qual es concentren els serveis de dutxes, lavabos, waters i vestuari, i on puja
l'escala de comunicació de totes les plantes.
Cada
nau lateral, dividida per un emha baix, constituirá
dos dormitoris capac;os, cada un, per a 25 escolars
i un professor. El primer pis tindra una gran terrassa damunt el cos avancat que forma part del menjador, amb dues pérgoles terminals i a la part central de 1'edifici , oberta completament a Migdia, i
ben arrecerada, es construirá una espléndida solana
que agaínra els pisos primer i segon.
Anexe al' edifici, amb comunicació directa pero
també amb entrada independent, hi haura I'estatge
del Director i les habitacions del servei.
Per posar en comunicació els dos edificis hi haurá una galeria coberta i vidrada a fi que es puguin
passar de lun a l'altre sense sortir a 1'exterior.
Hi haura també un pavelló isolat per a infermería i dispensari.
Ultra els edificis, la Colonia tindra una gran extensió de terreny destinada a camps d'experimentació on faran practiques agrícoles, camps de joc on
s'exercitaran en la gimnastica. el joc i l'esport, i
redossos on els dies de bon temps desenvoluparan
tota la seva activitat.
Els infants que concorreran a aquesta Institució
sols hi romandran el temps necessari per a llur enrobustiment. Així uns alumnes hi estarán més temps
que uns altres i els que deixin la Institució perhaver
gaudit plenament de llurs beneficis cediran llur lloc
a uns altres infants que també en tinguin fretura.

16. {'
,
Actualment, com pot veure's en els diferents
gravats d' aquest fascicle, s'esta procedint al desmuntatge i trasllat del Pavelló de Suecia, i als treballs de replanteig dels terrenys per a la construcció
deIs edificis anexos.
El projecte de la Colonia Escolar Permanent de
. Berga ha estat confeccionat en l' aspecte pedagógic
per l 'Assessoria Técnica de Cultura i en l' aspecte
arquitectonic per l'arquitecte municipal, cap de
Construccions Escolars, senyor Josep Goday. El
pressupost de desmuntatge, trasllat i reconstrucció
del Pavelló de Suecia, aprovat per l'Ajuntament en
la sessió del 27 d'abril d'enguany, importa 77.000 pessetes i el de les
noves construccions és de
617.473 pessetes.

17. 1/
r:
!
INAUGURACIÓ
DE LES OBRES
DE LA COLONIA
ESCOLAR
PERMANENT DE BERGA
A
día 14 d'agost de 1932, han estat solemnement inaugurades per l' Ajuntament de Barcelona les obres de la Colonia Escolar Permanent de Berga, emplacada als terrenys del Pare del Pla de l' Alemay, oferts per la vila
de Berga, a fi dinstallar-hi el Pavelló de Suecia, cedit pel representant d'aquell país, per a aquest fi.
Aquest acte, que ha estat presidit per I'Honorable
Sr. Francesc Macia, President de la Generalitat de
Catalunya, ha tingut lloc essent Alcalde de Barcelona el Dr. Jaume Aguadé i Miró, i integrant la
Comissió de Cultura els regidors Srs. Pere Comes i
Calvet, President; Sr. Josep Jové i Sarroca, Joaquim Xirau i Palau, Joaquim Pellicena i Camacho,
Joaquim Ventalló i Vergés, Frederic Brasó i Villaret
i Joan Grisó i Descarrega, vocals, i essent Alcalde
de Berga el Sr. Josep M." Badia i integrant la seva
Comissió de Cultura el Sr. Josep Braut, President, i
els regidors Srs. Ramon Calonge, Lluís Fustaguera,
Climent Clapallera i Antoni Mas. Hi han assistit
nombrases representacions de les entitats culturals,
polítiques i recreatives de la comarca, les quals han
fet costat als representats de les entitats
locals i als nens i nenes de les escoles
de Berga, que tambéhan concorregut a la festa.
VUI,
/

20. I
v!
lI.n.;t~p~ctede la vila ,;!eBcrga] I~s serres c¡uel'envolten.
/'
Un altre aspecte de les obres el dia 15de juny,

21. Berga. - El nucli de poblacíó amb el castell al tons.
•
La Serra de Queralt que protegeix el Pla de Berga.

22. mm
m m mOíll
mlJ]Jlllllll!llmltmllllo
PA'>AN. NOJW
PLANTA-DE
L'EMPLA"AMENT

23. -- j
• 1'-
_
11
1

24. .~