1. INTERVENCIÓ EN EL
DESENVOLUPAMENT DE LA
COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ
RÍTMICO-MUSICAL

2. INTRODUCCIÓ
• La música està en el home i l’educació musical
desperta i desenvolupa les facultats humanes.
• ¿Quan és convenient començar amb
l’educació musical?
– Nou mesos abans del naixement

3. Per a què serveix la música?
• La música, a banda de ser un llenguatge que
serveix per expressar sentiments, impressions
i estats d’ànim, és:
– Un important factor de desenvolupament
– Un recurs educatiu, en la creació d’actituds i
hàbits bàsics e imprescindibles per l’educació
integral de l’infant

4. Com aprofitar la música?
• En l’educació infantil, no tractem d’ensenyar
tècnicament, sinó de desenvolupar
progressivament una capacitat per servir-se
d’ella com un medi d’expressió i representació
al servei dels objectius educatius.

5. És fonamental que…
• L’infant pugui disfrutar, elaborar i expressar-
se mitjançant el seu propi cos i els materials
que estiguin al seu abast.
• Com educadors, no hem de ser uns experts en
música, però sí hem de saber utilitzar sense
dificultat els conceptes fonamentals del
procés musical; el so, ritme i melodia.

6. L’EXPRESSIÓ RÍTMICO-MUSICAL
• El llenguatge rítmico-musical és inherent
(natural i permanent) al desenvolupament de
l’infant, però degut als diversos elements que
integra, amb les seves funcions diferents, és
dificil definir-ho.
• Veurem cada element per separat per fer
possible l’aprenentatge, ja que els nens i
nenes ho aprenguin millor i no els confonguin.

7. LES QUALITATS DEL SO
Cada so té unes característiques
pròpies que el fan diferent de
EL TEMPO I LA DURADA qualsevol altre; les qualitats del
so.
LA INTENSITAT
L’ALTURA
El so prescisa de tres elements:
•Una font productora
EL TIMBRE
•Un medi transmisor
•Un òrgan receptor

8. LES QUALITATS DEL SO
El tempo i la durada
• Concepte de tempo:
– Variació de la velocitat amb què s’interpreta un
ritme, la cadència del ritme pot ser: lent, normal i
ràpid.
• Concepte de durada:
– Longítud d’un estímul o so: llarg o curt

9. LES QUALITATS DEL SO
El tempo i la durada
• Per interpretar els diferents conceptes de ritme,
s’usen elements del llenguatge musical:
 Figures musicals (símbols que assignen a les notes
musicals la seva durada)
 Compàs (mesura de temps que serveix per determinar el
ritme)
 Compassos binaris (gairebé totes les cançons infantils)
 Compassos ternaris (balls i danses)

10. LES QUALITATS DEL SO
La intensitat
• Qualitat del so basada en el contrast fort i fluix. Podem
dir que és la força amb la qual es produeix el so.
– S’aplicarà progressivament en les interpretacions de les
cançons i ritmes.
– La podem identificar en audicions.
– S’aniran introduint la terminologia i les grafies musicals, a
mesura que l’infant vagi creixent.
Fort Fluix Fluix Fort

11. LES QUALITATS DEL SO
La intensitat. Models d’activitats
• Creació i imitació de ritmes:
– L’educador/a interpreta un ritme fort-fluix, els
infants la imiten. Més endavant s’introduirà el
terme mig-fort.
– 2 anys: l’infant crea un ritme i els companys
l’imiten.
– 3 anys: creen diferents ritmes.

12. LES QUALITATS DEL SO
La intensitat. Models d’activitats
• Incorporació i interpretació de la grafia:
– 2 anys: incorporar la grafia corresponent a la
intensitat
– Realitzar petits dictats per identificar les grafies.
– Identificar els sons de l’ambient amb les grafies
corresponents. (Clàxon del cotxe; fort. Ocells;
fluix)

13. LES QUALITATS DEL SO
La intensitat. Models d’activitats
• Gradació del so:
– El conte de dues illes. Introducció als reguladors.
– L’educadora, ajuntant i separant les mans, indica
una gradació d’intensitat que els nens i nenes han
de respondre amb veu forta o fluixa.

14. LES QUALITATS DEL SO
La intensitat. Models d’activitats
• Treball de la intensitat mitjançant audicions:
– Ex: El barber de Sevilla (Rossini)
– Representa una tempesta que va apareixent poc a
poc fins arribar al punt més àlgid i acaba a la
inversa.
– Amb els nens podem treballar
això imitant la pluja.

15. LES QUALITATS DEL SO
L’altura
• L’altura sonora és l’escala musical o registre
que s’utilitza al cantar. Els homes i les dones
tenen una veu diferents, així com els animal o
els instruments:
– Podem distingir entre:
• So Greu (sons baixos)
• So Agut (sons alts)

16. LES QUALITATS DEL SO
L’altura. Models d’activitats
• A través dels contes populars: per la
modulació de les veus agudes i greus.
• A partir de l’any, amb titelles: fent diverses
veus amb personatges que simboltzin el so
greu i l’agut, imaginar on viuen, amb qui…
• Mitjançant el moviment, realitzant jocs que
tinguin a veure amb els conceptes greu-agut.
• A partir dels 2 anys, incorporem les grafies del
concepte greu-agut i podem fer dictats.

17. LES QUALITATS DEL SO
L’altura. Models d’activitats
• Podem treballar la intensitat/altura sonora
amb les audicions, per exemple amb l’audició
d’El carnaval dels animals, molt útil l’òpera.
• El elefante - Carnaval de los animales (Saint Saens)
Aquesta audició és
una de les obres més
utilitzades com a
recurds auditiu-
educatiu perquè
descriu una història
amb els seus
personatges, i això,
sempre facilita la
comprensió de la
música, sobretot de
la instrumental.

18. LES QUALITATS DEL SO
El timbre
• El timbre és la qualitat del so que emet una
veu o un instrument i que la diferència d’altres
de la mateixa naturalesa.
• Per poder fer aquesta distinció l’infant ha de
desenvolupar l’òrgan d’audició o oïda. (la veu
del pare, mare, instruments…)

19. EL RITME
• Del ritme podem dir que és fonamental, ja que el
percibim a través dels sentits i dels moviments.
• Per al nen és natural perquè està envoltat de
moviments i sons rítmics, com el seu cor, el tic-
tac d’un rellotge.
• El ritme és fonamental per a la formació i
equilibri del sistema nerviós. Els desajustaments
rítmics poden ser un reflex de problemes motors,
per tant hem de tenir cura amb la capacitat i
necessitat de moviment dels més petits.

20. El ritme en educació infantil
• Ritme: fenòmens repetitius produïts en
freqüències més o menys regulars durant un
període de temps
 És una capacitat educativa imprescindible que es pot
establir correctament en una edat primerenca.
• La realització d’activitats rítimiques adequades:
Facilitaran l’aprenentatge de la prelectura, el càlcul i el
desenvolupament motor.
Contribuiran a prevenir problemes motrius, espaials i
de lateralitat.

21. El ritme en educació infantil
• Seqüència en l’adquisició del ritme:
– El domini del ritme intern.
– L’aprenentatge del ritme extern.
– La conquesta de l’espai i l’expressió de ritmes.

22. El ritme en educació infantil
L’adquisició del ritme
• El domini del ritme intern:
– El ritme és a la base del desenvolupament natural de
l’infant.
– El ritme intern és el que s’expressa espontàniament
(respiració, bàtec del cor, cadència al caminar, etc.) i
és propi de cada nen i nena.
– La primera fase de l’educació del ritme ha de dirigir-se
a la descoberta individual del propi ritme.

23. El ritme en educació infantil
L’adquisició del ritme
• L’aprenentatge del del ritme extern.
– El ritme extern és el que es produeix en l’entorn, i per tant,
necessita un aprenentatge (la sirena d’una ambulància, el
trànsit dels cotxes…)
– Els educadors/es infantils han d’utilitzar instruments de
percussió i organitzar l’espai per contibuir que els infants
assimilin aquests ritmes. A partir dels 5 o 6 mesos.
– Seran útils els cants i peces musicals que tenen una
estructura rítmica clara, com les marxes i les cançons de
falda.

24. El ritme en educació infantil
L’adquisició del ritme
• La conquesta de l’espai i l’expressió de ritmes:
– A partir de 15 mesos: l’exploració de l’espai ajudarà al
nen o nena a utilitzar el moviment com a mitjà
d’expressió a través de la música
– Adquisició de capacitats per adaptar el seu cos als
ritmes més diversos i expressar-los a través:
• Del llenguatge corporal
• Del llenguatge musical
• Del llenguatge plàstic

25. El ritme en educació infantil
L’adquisició del ritme
– Recursos que potenciïn l’expressió a través dels
moviment:
• Audicions descriptives
• Músiques ràpides.
• Ròdols i els jocs cantats.

26. Ritme i pulsació
Conceptes de llenguatge rítmic
• La base del ritme: la pulsació.
– La pulsació és el ritme més simple, produït a partir d’impulsos iguals,
regulars i definits, és la base del ritme.
– L’educador/a infantil pot crear pulsacions directament amb els dits,
amb les mans o amb l’ajuda d’un instrument.
– La pulsació podrà ser més ràpida o més lenta, però sempre ha de tenir
la mateixa cadència.
– Aprox. fins als 2 anys, l’infant només és capaç d’assimilar aquesta
cadència:
Plou i fa sol les bruixes es pentinen
Plou i fa sol les bruixes van de dol

27. Ritme i pulsació
Conceptes de llenguatge rítmic
• De la pulsació al ritme
– El ritme el marcaran les figures musicals. Les
figures musicals coincideixen amb les síl·labes de
la lletra de la cançó.
– El ritme no és monòton, sinò que segueix
l’entonació de la cançó.

28. Ritme i pulsació
Conceptes de llenguatge rítmic
• Improvisació i creativitat
– Cal deixar aflorar els aspectes creatius que tot
infant porta dins. Estimular la seva creativitat.
– Deixar que els infants es puguin expressar vocal i
instrumentalment.
– L’educador/a pot treballar diferents models
d’improvisació perquè el nen o nena els
interioritzi.
– La improvisació és fonamental per crear
comunicació.

29. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
PRIMER ANY DE VIDA
• La pulsació és el treball bàsic. L’educador/a el portarà a
terme:
– Marcant amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts
del cos de l’infant.
• Seqüència:
– Començar amb ritmes binaris (2 pulsacions): cançons de faldilla.
– Gradualment s’han d’introduir ritmes ternaris (3 pulsacions)
com les cançons de bressol
• Treball amb audicions musicals:
– Bàsicament de caràcter binari, especialment marxes.
– També introduir cançons ternàries (valsos)

30. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
12-24 MESOS: Es segueix treballant la pulsació
• Adquisició major independència motriu:
Aferrament de la pulsació
• Activitats seguint instruccions de l’educador/a:
– Colpejar amb les mans en diferents parts del cos.
– Colpejar en altres llocs (el sòl, la taula, etc.)
– Introduir elements de percussió.
– S’ha de continuar treballant amb ritmes binaris i ternaris.

31. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
12-24 MESOS: S’introdueixen nous conceptes
• Inici del treball amb el ritme, a partir del
llenguatge marcant les síl·labes amb les
palmes.
• Assimilació del concepte de tempo.
• Aplicació del concepte de durada, mitjançant
la veu o instruments com xiulets o flautes.
• Potenciació de la creativitat. Improvisació a
partir de les cançons.

32. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
24-36 MESOS: Consolidació del domini de la pulsació
• Introduir instruments que necessiten una major
precisió.
• Incrementar la dificultat de les activitats. Propostes:
– Marcar la pulsació i cantar una cançó simultániament.
– Introduir cançons o ritmes de caràcter eliminatori.
– Incorporar determinades ordres mentre els infants
segueixen la pulsació d’una cançó.
– Interioritzar la melodia d’una canço per frases, sense
perdre la pulsació.

33. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
24-36 MESOS: Evolució en el domini del ritme.
• Millora la comprensió del concepte de tempo.
• Assimilació dels conceptes lent i ràpid.
• Millora l’assimilació del concepte de durada.
• Producció de sons curts i llargs.
• Comença a relacionar les figures musicals amb el
ritme i els seus conceptes.
• Continuació dels exercicis d’improvisació: amb
instruments de placa, diàlegs musicals o musicar
noms.

34. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
A PARTIR DELS 36 MESOS: Evolució en el domini
del ritme
• Introducció de petites cèl·lules rítmiques, sense
deixar de banda la pulsació.
– Començar escoltant ritmes senzills.
– Seguidament els imiten
– Finalment els marquen amb instruments de percussió.
• Continuar treballant la relació del ritme amb el
llenguatge.

35. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
• Exercicis variats en progressiva dificultat:
– Marcar el ritme de cançons amb diferents parts
del cos.
– Seguir el ritme de cançons amb instruments de
percussió o amb el cos.
– Marcar una canço, seguint unes instruccions,
sense perdre el ritme.
– Endevinar cançons conegudes marcant el ritme.
– Treballar poliritmies.

36. Etapes evolutives. Tècniques i
procediments.
• El tempo:
– Treball amb instruments de percussió o amb el moviment
– Utilització de diferents tempos en una mateixa cançó
– Utilització dels termes: lent-adagio, ràpid.allegro.
• La durada:
– Introducció de les pregrafies (--) curt i (----) (----) llarg.
– Realització de petits concerts (curt-llarg-curt) amb instruments
de vent.
• Les figures musicals: jugar amb elles i fer exercicis (bits)
• La improvisació:
– Vocal: expressió amb preguntes i respostes a partir de sons.
– Corporal: xocs rítmics.
– Diàlegs amb instruments o a partir de jocs de rol.

37. EL SO I EL SILENCI
La descoberta del so
• La descoberta del so és el procés en el que
l’infant va despertant l’orella i desenvolupant
la seva capacitat de memòria i de identificació
auditiva.
• Aquest procés ha de seguir els següents
passos (i seguir els estadis maduratius):
– 1ª Fase: Escolta i Recepció
– 2ª Fase: Escoltar-Imitar-Reconèixer-Reproduir-
Crear

38. EL SO I EL SILENCI
Tipus de sons
• Disitngim diferents categories en els tipus de
sons que l’infant anirà captant i treballant
segons ho permeti el seu desenvolupament:
– Sons realitzats amb el propi cos.
– Sons del seu entorn.
– Sons onomatopeics.
– Sons de la natura.

39. EL SO I EL SILENCI
Tipus de sons
• Sons realitzats amb el seu propi cos: són els
primers que es treballen, escoltar la seva veu,
imitar-la, picar de mans, etc.
• Sons del seu entorn: sons de joguines, de la
classe…
• Sons onomatopeics: imitar veus dels animals,
com l’ovella, el gos, …
• Sons de la natura: el vent, la pluja, del mar, el
riu, etc.

40. EL SO I EL SILENCI
Recursos per treballar el so
Audicions de
grups de sons (CD,
DVD)
Desenvolupar la
Identificar la veu seva capacitat de
sonora concentració i
memòria

41. EL SO I EL SILENCI
Recursos per treballar el so
Històries sonores
(activitat
globalitzadora)
Els infants han de Representar
representar una escenes com un circ,
història a partir de una granja, estació
gestos i sons de tren, festa, etc.

42. EL SO I EL SILENCI
Recursos per treballar el so
A partir del 3 anys
Jugar a inventar
històries per a que
la resta del grup
ho endevini.

43. EL SO I EL SILENCI
La seqüència so-silenci en Educació Infantil
Segons M. Montessori
• El silenci és el control de la inhibició voluntària
dels moviments
Associa:
• la mobilitat amb el so
• la immobiltat amb el silenci.

44. EL SO I EL SILENCI
La seqüència so-silenci en Educació Infantil
L’infant serà La idea del
L’educació del
receptiu silenci és
silenci és
davant d’una necessària i ha
primordial per
situació de de ser
poder iniciar
silenci abans inculcada des
qualsevol
d’escoltar una de que l’infant
activitat.
cançó. entra a l’escola

45. EL SO I EL SILENCI
Com treballar el silenci en Educació Infantil
• A partir d’ 1 any:
– Treballar el silenci amb gestos que el representen
(tancar la mà, cremallera a la boca, etc.)
• A partir dels 18 mesos:
– Fer desaparèixer algún objecte relacionat amb el
silenci prèviament treballat (un nino, una titella, el
rei del silenci, etc) El Sol (representa soroll=dia) i la
lluna (representa silenci=nit)

46. EL SO I EL SILENCI
Com treballar el silenci en Educació Infantil
• A partir dels 2 anys. Exemples d’activitats:
– El rei/reina del silenci: oferir corona al nen/a més
callat.
– El racó del silenci, on es mouran com a figures, sense
fer soroll i ballant en silenci.
– El joc de les cadires musicals.
• En adquirir major destresa manipulativa, amb
instruments de percussió podrà decidir si vol fer
so o guardar silenci, o seguint unes consignes.
• Propostes lúdiques: Les estàtues o Pica paret.

47. Els instruments i l’orquestra
• El conjunt d’instruments que formen
l’orquestra es presenten en famílies
d’instruments.
– Família de percussió.
– Família de corda.
– Família de vent.

48. Els instruments i l’orquestra
• Aproximació als instruments:
– Directament amb els instruments d’aula.
– Mitjançant audicions, si no es disposa d’ells.

49. Els instruments i l’orquestra
Criteris de classificació
• Segons la forma de tocar-los:
– Percudint
– Agitant És convenient que els
– Bufant nens i nenes
experiemntin amb els
– Fregant o pinzant les cordes. diferents instruments.
• Segons els material en Primer han d’assimilar la
què estan fets: manera de tocar-los i
després, aprofundir en el
– De membrana
material dels instruments
– De metall i la seva associació amb el
– De fusta so.
– De corda

50. Els instruments i l’orquestra
La família de percussió
• Produeixen sons per l’acció de colpejar o
agitar.
• Es poden agrupar en:
– Percussió petita: triangles, txnintxines, cascavells,
caixa xinesa, etc.
– Percussió de plaques: xilòfon, metal·lòfon i carilló.
– Secció de percussió: bombo, caixa, plat, timbals.

51. Els instruments i l’orquestra
La família de percussió
• Treball amb instruments:
– Fins als 18 mesos, explorar i descobrir els efectes
sonors sense normes.
– A partir dels 18 mesos aprendre la tècnica
adequada i les normes.

52. Instruments de percussió

53. Els instruments i l’orquestra
La família de corda
• Instruments de corda fregada: violí, viola,
violoncel i contrabaix.
• Instruments de corda puntejada: la guitarra i
l’arpa.
• Instruments de corda percudida: el piano
Alguns d’aquests instruments és més difílcil que es trobin a l’aula
de música, de manera que haurem de cercar recursos amb què
puguin treballar.

54. La família de corda

55. Els instruments i l’orquestra
La família de vent
• Està composta per tots els instruments que es toquen
bufant.
• Es poden classificar en:
– Vent metall: trompeta, tromba, trombó de vares i tuba.
– Vent fusta: flauta. Oboé, clarinet i fagot.
• En educaió infantil disposem d’instruments de vent de
joguina.
• Amb ells s’afavoreixen el desenvolupament de
l’activitat muscular i l’estímul de la respiració
adequada.
• A partir dels 18 mesos, es pot començar a introduir
aquest tipus de material.

56. Els instruments i l’orquestra
La família de vent

57. Activitats amb instruments
Apropament dels infants als instruments
• Primer any:
– Deixar a l’abast dels insfants instruments o
objectes sonors per tal que s’interessin per ells i
experimientin.
– Objectiu: jugar i trobar plaer en els sons que
l’infant executa:
• Organitzar els instruments a l’aula.
• Vetllar per la seguretat dels infants.
• Interpretar perquè l’imitin i s’expressin lliurement.

58. Activitats amb instruments
Apropament dels infants als instruments
• Als 18 mesos:
– Introduir els instruments de percussió: campanes,
cascavells i maraques.
– Donar pautes i normes sobre com tocar-los.
– Diseenyar activitats per treballar amb ells.

59. Activitats amb instruments
Activitats i jocs a partir dels 2 anys
• 2 anys:
– Formar petits grups instrumentals
– Interpretar contes amb instruments de percussió.
– Tocar determinades marxes de manera
sobreposada.
– Joc d’endevinar els instruments

60. Activitats amb instruments
Activitats i jocs a partir dels 3 anys
• 3 anys:
– Crear cançons interpretant diferents instruments i
realitzant petits conjunts instrumentals.

61. Activitats amb instruments
Els instruments en els poemes i contes
musicals
• Els poemes i contes musicals són una manera
d’introduir instruments musicals.
• Sonoritat dels instruments, ambientar
escenes, comportaments o situacions.
• Repartiment de personatges associats a un
instrument que l’infant tocarà quan li
correspongui.

62. L’educació vocal
Evolució vocal del nadó
• La veu és el primer instrument de producció
de sons.
• Estimular i desenvolupar la part vocal serà
tasca de l’educador/a i de tots els membres de
la família.

63. L’educació vocal
Evolució vocal del nadó
• Evolució de les capacitats del nen/a:
– Primers mesos: es comunica a través de sons
consonàntics.
– Dels 4-6 mesos; juga a explorar la seva veu i
produeixen una sèrie de sons fins aconseguir les
primeres paraules.
– A partir de l’any: és conscient de les paraules que
articula la persona adulta quan canta i s’esforçarà per
acabar les frases.
– A partr dels 2 anys: tots els nens i nenes han de poder
cantar.

64. L’educació vocal
La cançó infantil
• La cançó infantil és un vehicle de comunicació
i expressió que:
– Estimula la memòria i l’atenció.
– Provoca canvis en l’estat emocional de l’infant.
– Comporta un aspecte lúdic i de socialització.

65. L’educació vocal
La cançó infantil
• A partir de les cançons es poden treballar:
– Diferents aspectes cognitius i emocionals.
– Diferents aspectes del currículum:
• Llenguatge.
• Llenguatge matemàtic.
• Entorn natural i social.

66. L’educació vocal
Cuna i educació de la veu
• És bàsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, des
de petits, a utilitzar-la correctament.
• La veu de l’educador/a serà un model a seguir per
l’infant:
– Parlar en una tessitura correcta, sense cridar.
– Respectar els ambients se silenci.
– Educar-los perquè s’escoltin entre elss i no parlin tots
alhora.
– El crit i la veu crispada són els principals enemics del cant.
– La veu ha de ser natural, càlida i compatible amb una
actitud somrient i relaxada.

67. L’educació vocal
Tècniques vocals en educació infantil
• Exercicis de posició corporal.
• Exercicis de buf
• Exercicis d’aspiració.
• Exercicis de retenció de l’aire.
Crear històries:
• Exercicisd’expiració.
• Exercicis de ressonància: Activitats on
– Exercicis de consonants. apareguins
– Exercicis de vocals aquests
• Exercicis d’articulació: exercicis
– Exercicis de llengua.
– Exercicis de llavis.
– Exercicis de manidíbula.

68. L’educació vocal
Activitats amb cançons
• Aspectes previs:
– Ha de dominar la canço de memòria i no dubtar
de la seva interpretació.
– Triar cançons adequades a l’edat dels infants.

69. L’educació vocal
Activitats amb cançons
• Passos per ensenyar una cançó:
– Explicar la història de la cançó
– Cantar la cançó sencera, afavorint un clima de
silenci.
– Ajudar-se de gestos per reforçar el text.
– Ensenyar la cançó per frases breus i repetir dues o
tres vegades cada frase
– Enllaçar les frases que es van aprenent amb les
anteriors.

70. L’educació vocal
Activitats amb cançons
• Un altre mètode: cantar la cançó interiorment,
articulant en silenci cada una de les síl·labes.
• A partir dels 3 anys, podrà introduir-se el gest
de direcció.

71. L’educació vocal
Repertori de cançons
• En els primers 18 mesos predominaran les
cançons de falda i les tradicionals
• És interessant crear un cançoner que reculli
totes les cançons tradicionals infantils pròpies
de cada zona.
• Crea un racó de música amb el seu cançoner i
audicions.

72. L’educació vocal
Tipus de cançons
• Cançons amb contingut onomatopeic o amb síl·labes
repetitives.
• Cançons que parlen d’animals
• Cançons que parlen de les parts del cos
• Cançons que parlin de la seva família, el seu nom o que
continguin una petita història.
• Cançons per començar o finalitzar una determinada activitat
• Cançons poden ser diferents a conceptes com lletres, colors,
números.
• Utilització de titelles de pal que representen el centre d’interés
de les cançons.
• Cançons que tracten de professions o estacions de l’any, o bé
estan relacionades amb cada festa tradicional del calendari.