eticauniversalgm.blogspot.com

1. Guillem Pujol
Manu Rodríguez

2. Que són els evangelis?
• La paraula "evangeli"
significa "Bona Notícia".
• Els evangelis són textos
narratius i descriptius
basats en la vida de Jesús.
Mencionen el seu
naixement i els últims anys
de la seva vida, quan va
començar a “lluitar” amb
les seves idees. Contenen
una part real i una part
inventada: com un conte.

3. Per què i quan s’escriuen?
Per què s’escriuen?
• Per deixar record i constància sobre Jesús per evitar que se
l’oblidi, per inspirar a la gent a seguir el seu exemple.
Quan s’escriuen?
Les estimacions de les dates dels evangelis varien
significativament, ja que n'hi ha poca evidència. La majoria
dels filòlegs accepta les següents dates:
• Mateu, c. 70 - 100.
• Marc, c. 68 - 73.
• Lluc, c. 80 - 100.
• Joan, c. 90 - 110.

4. Tipus d’Evangelis
Els evangelis canònics són aquells
que van ser acceptats per les
primeres comunitats. Són els
evangelis de Mateu, Marc, Lluc i
Joan.
A més dels quatre evangelis
inclosos en el cànon del Nou
Testament, en els primers segles
de l'església van sorgir altres
escrits que també van rebre
aquest nom. Són els evangelis
"apòcrifs", paraula que en grec vol
dir "ocult" o "amagat".

5. Altres textos
Fonts jueves (Flavi Josep,
El Talmud, Qumran)
Fonts romanes (Suetoni,
Tàcid, Plini)
Fonts sirianes i gregues
(Mara Bar Serapió, Llucià,
Talo, Cels

6. Territori i regions
Galilea
Samaria
Judea

7. Economia
• Els elements principals de l'economia de
Palestina durant el segle I són:
a) L'agricultura i ramaderia
b) La indústria
c) El comerç

8. Jerusalem
La ciutat santa era una ciutat
emmurallada. El nucli urbà apareixia
envoltat d'un mur que li donaven un
aspecte allargat de nord a sud
Les edificacions eren comunament
d'una planta baixa amb una terrasa
no habitable, o de dues plantes, per
als jueus més benestants. Entre
aquests habitatges sobresortien,
imponents, dues construccions
d'espectacular envergadura: un era
el gran recinte del Temple i un altre
el palau d'Herodes

9. Domini romà sobre els territoris
Conquesta romana o
conquesta de Roma són
denominacions
historiogràfiques de les
diferents conquestes per
part de l'Antiga Roma de
cada un dels territoris
que van formar l'Imperi
romà. Particularment, en
la meitat occidental de
l'Imperi, a la conquesta
va seguir la romanització
dels anomenats pobles
preromans.

10. Octavi August
• Va ser el primer emperador de
Roma. Fill adoptiu de Juli Cèsar,
amb el qual va combatre a
Hispània, es va fer nomenar
cònsol en el 43 a.C. i va formar
un triumvirat amb Marc Antoni i
Lèpid.
• August va derrotar a Marc
Antoni a la batalla naval
d'Actium (31 a.C.) i així, relegat
Lèpid a Àfrica, August va quedar
com a únic amo del poder.

11. Tiberi
• Va coincidir en vida amb
Jesús. Els evangelis
esmenten que durant el
regnat de Tiberi, Jesús de
Natzaret va ser executat
per ordres del
governador de Judea,
Ponç Pilat. En la Bíblia, el
nom de Tiberi s'esmenta
únicament en una
ocasió.

12. Herodes el Gran
Herodes El Gran va ser un
gran líder polític, militar i
constructor. Si bé el seu
llinatge era jueu, el seu
pensament, educació i
cosmognía eren
clarament gregues per la
qual cosa podríem
qualificar més com un rei
estranger que va governar
a Judea durant i a nom de
l'opressió romana.

13. Ponç Pilat
• Ponç Pilat va exercir el
càrrec de prefecte de
la província romana de
Judea des de l'any 26
d.C. fins al 36 o
començaments del 37
d.C. La seva jurisdicció
s'estenia també a
Samaria i Idumea. Va
coincidir amb Jesús.

15. Judaisme al temps de Jesús
El centre era el monoteisme:
tenien una concepció pròpia de
la història, guiada pel Déu Yahvé,
que s'havia revelat com el seu
Senyor. Aquesta fe conformava la
vida quotidiana dels jueus, fe que
venia enfortida per l'esperança
en la vinguda d'un salvador, el
Messies, que hauria erigir a Israel
el Regne de Déu. Aquesta va ser
la força de resistència més gran
del poble en moments
d'amenaça per a la seva
existència

16. Temple de Herodes (Jerusalem)
El Temple d'Herodes es va
començar a 18 a.E.C.
Era molt important la bona
construcció ja que en plena
època de la Pasqua podrien
haver més de 250.000
persones en el seu recinte.
A causa que els jueus
odiaven a Herodes i
desconfiaven d'ell, no li van
permetre reedificar el
temple fins que va tenir tot
preparat per al nou edifici.

17. Gran Sacerdot
Era el responsable màxim del temple i president del Sanedrí. Gaudia d'una
gran dignitat i una situació econòmica confortable. Pertanyia al partit saduceu
i era col·laboracionista amb el poder romà. El seu càrrec era vitalici, però els
diversos procuradors nomenaven i destituïen al gran sacerdot quan volien.
Sanedrí
• El Sanedrí ( "Consell", "seure junts") era la institució més important de la
societat jueva. Una espècie de parlament amb poder legislatiu, executiu i
judicial. Només estava limitat en les seves funcions pels ocupants romans.
En l'època de Jesús, el Sanedrí constava de 71 membres,

18. Escribes
En el temps de Jesús la paraula
"escriba" designava a una classe
d'homes a qui s'havia instruït en la Llei.
Aquests van fer l'estudi sistemàtic i de
l'explicació de la Llei la seva ocupació.
Se'ls comptava entre els mestres de la
Llei o els versats en ella. En general
pertanyien a la secta religiosa dels
fariseus
Sacerdots
En temps de Jesús, tenien possessió
del poder polític i social. El sacerdoci
no era per vocació de Déu, sinó
hereditari, segons la Llei, només
podien ser sacerdots els descendents
d'Aaron, el germà de Moisès.
Formaven doncs, un cercle tancat i
estretament unit.

19. Sinagoga
Era el lloc de reunió dels jueus
per a l'oració i l'estudi de la
Llei. Més encara que el temple,
llunyà per a molts i on només
anaven a les festes, és el lloc
on es forja la fe i la pietat del
poble. La cerimònia es dividia
en dues parts: primer el
Shemà, que acabava amb una
benedicció. Després es feia la
lectura de la Llei, il·luminada
per un text dels profetes, i
seguida per una homilia.

20. Grups religiosos
• Saduceus
• Fariseus
• Essenis
• Zelotes
• Baptistes

21. Saduceus - Fariseus
• Pertanyen a la classe alta
del país, aristocràcia
sacerdotal i grans
propietaris. Políticament
col·laboraven amb el poder
romà, intentant mantenir
l'ordre públic.
Religiosament eren molt
conservadors: s'atenien a la
Llei antiga, no creien ni en
el regne esdevenidor ni en
la resurrecció.
• Era un grup molt
influent, religiosa i
socialment, format
només per laics, és
a dir, no hi havia
entre ells
sacerdots. No
acceptaven la
dominació romana,
però tampoc
incitaven a la
rebel·lió armada.

22. Zelotes - Essenis
Els zelotes "gelosos" formaven un grup
nacionalista que rebutja tota autoritat
humana, i sobretot l'estrangera, com a
contrària al regne teocràtic "Regne de
Déu" que ells defensaven
Els essenis eren un grup integrat per
gent molt piadosa i austera, que
trenquen amb el culte oficial del temple
de Jerusalem i es retiraven a llocs
apartats on vivien en comunitat,
formant una especie de monestirs.

23. Baptistes i marginats
• Els baptistes eren un
grup que seguia
fidelment la Bíblia.
• Els marginats ho
eren per causes
econòmiques,
polítiques o
religioses. Tenien
una vida molt dura,
ja que a més de
tenir una miseria
material, eren
considerats impurs
per la seva societat.

24. La dona en el temps de Jesús
• La dona no tenia els mateixos
drets que l'home. Una dona
depenia totalment del seu pare
fins a l'edat de 12 anys. A
aquesta edat, se celebraven
normalment les esposalles, i un
any després tenia lloc el
matrimoni. A partir de llavors la
dona passava a dependre
totalment del marit. Aquest
podia divorciar-se; la dona, no.
En els judicis seu testimoni no
valia. En resum, la dona estava
considerada com a menor d'edat
i una possessió de l'home.