La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.

1. La ciutat: origen i funcions.
Què és una ciutat? Un espai on es concentra un nombre d’habitants elevats en un espai restringit.
Aquí teniu els criteris més importants que ens ajuden a definir la ciutat:
Nombre d’habitants
El nombre d’habitants a partir del qual un assentament es classifica
com urbà varia segons el país (Espanya són 10.000 habitants, però a
Austràlia són a partir de 1000).
La concentració de l’hàbitat, la densitat i
la continuïtat
Espais reduïts on s’hi concentren molts habitants. Densitat de població
força elevada.
Activitat econòmica
La diversitat d’activitats econòmiques que és desenvolupen en una
ciutat. Són ocupacions vinculades a la Indústria, l’administració, els
transports, el comerç i d’altres serveis.
La influència territorial
D’alguna manera la ciutat és converteix en un centre de poder, de
creativitat i d’oportunitats de tota mena. Això facilita que la ciutat
esdevinguin nodes molt ben connectats.
Arquitectura i urbanisme
Totes les ciutats es caracteritzen per tenir edificis alts i avingudes
amples. A molts pobles l’estructura continua sent la mateixa des de fa
molts anys.
Estil de vida A les ciutats és caracteritza per tenir més tolerància i més dinamisme
per les relacions socials (encara que també amb més anonimat).
Concentració de funcions Actualment els nuclis urbans concentren una gran varietat de
funcions.

2. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció residencial
Comporta necessàriament una sèrie
d’equipaments (cases, edificis, escoles,
centre d’atenció sanitària, mercats i
transports). La funció residencial inclou
tota la ciutat (excepte aquella part més
industrial).

3. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció comercial
Les activitats d’intercanvis de
productes i de serveis són
pròpies de les ciutats. La ciutat
canalitza el comerç que s’estableix
entre l’activitat productiva i els
mercats de consum.

4. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció industrial
Encara sobreviuen a les grans
ciutats algunes de les fàbriques,
tallers i/o magatzems; malgrat la
creació de nous polígons
industrials.

5. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció militar
Antigament les ciutats tenien la
funció de base estratègica militar.
Ceuta i Toledo en són un bon
exemple. Actualment aquesta
funció s’ha actualitzat amb les
bases aèries o navals (Rota i/o
Càdis).

6. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció política i administrativa
Els poders polítics acostumen a
assignar funcions polítiques a les
ciutats. Funcions de capitalitat,
són ciutats amb gran número de
funcionaris públics i on les
empreses dedicades al sector
terciari són força abundants.

7. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció cultural
Algunes d’aquestes ciutats tenen
l’origen en una funció religiosa. A
Catalunya hi ha ciutats amb
moltes catedrals que reflecteixen
aquesta funció. També hi ha
ciutats que s’especialitzen en
educació i/o recerca. Salamanca o
Bellaterra.

8. La ciutat: origen i funcions.
Funcions urbanes:
L’indicador que defineix millor el concepte de ciutat és el de les funcions urbanes: conjunt
d’activitats realitzades pels habitants d’un determinat nucli urbà i relacionades amb la
regió més o menys extensa que l’envolta.
Funció lúdica i turística
Algunes ciutats tenen com a
funció principal el turisme i
el lleure gràcies a l’atractiu
del seu patrimoni. Això
implica una àmplia oferta de
serveis (hotels, restaurants,
botigues).

9. La ciutat: origen i funcions.
Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
Província
Població
provincial
Població de la
capital
Percentatge
Madrid 6.271.638 3.213.271 51,23%
Barcelona 5.416.447 1.615.908 29,83%
València 2.543.209 807.200 31,73%
Alacant 1.891.477 331.750 17,53%
Sevilla 1.875.462 699.759 37,31%
Màlaga 1.563.261 566.447 36,23%
Dades extretes del Instituto de Estadística. Any 2008.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008

10. La ciutat: origen i funcions.
Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
Província
Població
provincial
Població de la
capital
Percentatge
Múrcia 1.426.109 430571 30,19%
Astúries 1.080.138 220.644 20,42%
Illes Balears 1.072.844 396.570 37,06%
Las Palmas 1.070.032 381.123 35,61%
Saragossa 955.323 666.129 69,72%
Pontevedra 953.400 80.749 8,46%
Dades extretes del Instituto de Estadística. Any 2008.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008

11. La ciutat: origen i funcions.
Un alt percentatge de la població d’Espanya es concentra a les capitals de província?
Província
Població total
capital
províncies
Població total
espanyola
Percentatge
Totals 14.932.206 46.157.822 32,35%
En general són bastantes les capitals de província que es
desvien de la mitjana espanyola (32,35%). No podem
afirmar amb rotunditat que un alt percentatge de la
població es concentra a les capitals de província. Malgrat
això hi ha capitals importants que tenen una proporció força
important.
Població d’algunes províncies espanyoles i de la capital el 2008

12. La ciutat: origen i funcions.
La Xarxa urbana espanyola

13. La ciutat: origen i funcions.
La Xarxa urbana espanyola
Els darrers 150 anys el fenomen urbà
espanyol ha transformat el territori.
L’enorme extensió del fenomen urbà
ha afavorit un estil de vida més urbà.
Les ciutats reuneixen les activitats de
decisió i de gestió!!!
Ordenació Connexió

14. La ciutat: origen i funcions.
La Xarxa urbana espanyola
La distribució de les aglomeracions
urbanes espanyoles és molt desigual:
es tracta d’un anell de ciutats sobre la
perifèria peninsular, centrat a Madrid,
que apareix envoltat d’un espai central
poc urbanitzat.
Les ciutats tendeixen a concentrar-se a
la perifèria peninsular i a les illes,
mentre que a diverses àrees de
l’interior apareixen buits importants.

15. La ciutat: origen i funcions.
La Xarxa urbana espanyola
A les zones litorals i prelitorals les
funcions econòmiques poden ser més
abundants i variades que als espais de
l’interior.
De les 21 aglomeracions urbanes
espanyoles de més de 250.000
habitants (1991), només dues
(Valladolid i Madrid) es troben a la
Meseta, que ocupa gairebé el 50% del
territori peninsular.

16. La ciutat: origen i funcions.
La Xarxa urbana espanyola
Les principals aglomeracions es troben
al quadrant NE, als vèrtex: Madrid,
Bilbao, Barcelona i València
(*Saragossa). Fluxos intensos entre
aquestes aglomeracions.

17. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden
classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
1. Metròpolis globals i/o nacionals.
Exerceixen influència sobre tot el
territori de l’Estat, estretament
vinculades amb d’altres metròpolis
mundials.
Barcelona i Madrid.

18. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden
classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
2. Metròpolis regionals de primer ordre.
Població entre 500.000 i 1.500.000 hab.
Fluxos intensos amb les metròpolis
nacionals, àrea d’influència extensa. El
seu abast acostuma a coincidir amb els
límits administratius (CCAA).
València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.

19. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden
classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
3. Metròpolis regionals de segon ordre.
Població entre 200.000 i 500.000 hab.
Fluxos intensos amb les metròpolis
regionals de primer ordre.
Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.

20. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden
classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
4. Ciutats mitjanes.
Població entre 50.000 i 200.000
habitants, la major part són capitals de
província.
Segòvia, Logronyo, Ciudad Real...

21. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
A més de tenir en compte el nombre d’habitants, les ciutats espanyoles poden
classificar-se segons la seva influència, les seves funcions i els serveis ofertats.
5. Ciutats petites.
Població entre 10.000 i 50.000 habitants,
la major part són ciutats que disposen
d’equipaments i d’infraestructures
bàsiques que els permeten influir en les
localitats del seu entorn comarcal.

22. La ciutat: origen i funcions.
Les jerarquies urbanes a Espanya
Analitzar pàgina 261.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Fotocòpia apunts.

23. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya

24. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Descentralització i dispersió
de la població.
La població urbana catalana
no s’ubica en un punt
determinat com ha succeït
fins a la dècada dels anys 70.
Aquesta és la idea central.

25. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Procés de metropolització.
Els darrers 30 anys moltes
ciutats grans i mitjanes han
vist frenat el seu creixement a
favor de les localitats més
petites del seu voltant.

26. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Urbanització dispersa.
Tota aquesta nova
urbanització ha estat
impulsada per l’evolució del
mercat d’habitatge, per
l’augment en la motorització i
per la millora en les
infraestructures.

27. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Empobriment dels valors
paisatgístics.
L’ocupació urbana (ja sigui
residencial, industrial o terciària)
ha comportat un empobriment
evident del nostre paisatge
natural.

28. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Increment del consum
energètic.
Aquesta dispersió ha fet
augmentar el consum
d’energia de cada territori.
Més sòl urbanitzable, i més
cases i més desplaçaments.

29. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Creixement de l’ocupació del
sòl.
Aquesta dispersió ha suposat un
enorme creixement del sòl. Més
negoci a l’entorn de la
construcció de vivendes.

30. La ciutat: origen i funcions.
Les xarxes urbanes a Catalunya
Desequilibris territorials a Catalunya.
Especialització social i
funcional del territori.
La urbanització dispersa ha
suposat un increment de
l’especialització funcional de
cada territori. Els usos
residencials, comercials,
productius i d’oci han tendit a
separar-se del territori.

31. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis
esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de
SISTEMA URBÀ.
Nodes de comunicació. Xarxa urbana espanyola.

32. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen
elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Complementarietat Diferenciació de funcions
Xarxa urbana
conjunt de relacions
Econòmiques Socials Culturals Polítiques
Conjunt jerarquitzat

33. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Les xarxes urbanes
més denses formen regions
urbanes, on zones urbanes i
zones rurals formen un continu.
Àrea metropolitana
• Especialització dels nuclis urbans (residencials,
industrials, comercials o de serveis).
• La dependència entre uns nuclis i altres que
augmenta amb el grau de desenvolupament.
Conurbació Megalòpoli
À.M. Barcelona
À.M. Madrid
Ranstad
(Amsterdam,
Rotterdam, Haia
i Utrecht).
Tokio, Sao Paulo,
Ciutat de Mèxic.

34. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Àrea metropolitana
À.M. Barcelona.
À.M. Madrid.
Conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten.
És un sistema ben integrat.
El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en
usos residencials i usos industrials.

35. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Té un estructura polinuclear.
Conjunt de ciutats satèl·lits.
Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.
Conurbació
Ranstad
(Amsterdam,
Rotterdam, Haia
i Utrecht).
Conjunt de ciutats satèl·lits caracteritzada per l’abundància de les activitats
secundàries i terciàries.

36. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Té un estructura polinuclear.
Conjunt de ciutats satèl·lits.
Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.
Conurbació
Conca del Ruhr (Duisburg,
Oberhausen, Bottrop, Mülheim an
der Ruhr, Essen, Gelsenkirchen,
Bochum, Herne, Hamm, Hagen, i
Dortmund).
Conjunt de ciutats satèl·lits caracteritzada per l’abundància de les activitats
secundàries i terciàries.

37. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 8 milions
d’habitants).
Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean
Gottmann (1915-1994).
Tokio, São Paulo, New York, Ciutat de
Mèxic, Shanghai, Bombai, Los Angeles,
Beijing i Calcuta.
Megalòpoli
Tokio, Sao Paulo,
Ciutat de Mèxic...

38. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 8 milions
d’habitants). Ara mateix la xifra és situa al volta de + de 20 milions.
Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean
Gottmann (1915-1994).
Tokio, São Paulo, New York, Ciutat de
Mèxic, Shanghai, Bombai, Los Angeles,
Beijing i Calcuta.
Megalòpoli
Tokio, Sao Paulo,
Ciutat de Mèxic...
Ciutat Població País
Seül-Incheon 23.900.000 Corea del Sud
Ciutat de Mèxic (D.F.) 22.900.000 Mèxic
Delhi 22.400.000 Índia
Bombai 22.300.000 Índia
Nueva York 21.900.000 Estats Units
Sao Paulo 21.000.000 Brasil

39. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Ciutat Població País
Manila
19.200.000
Filipines
Los Angeles
18.000.000
Estats Units
Shanghai
17.900.000
Xina
Osaka-Kobe-Kioto
16.700.000
Japó
Calcuta
16.000.000
Índia
Karachi
15.700.000
Pakistan

40. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Ciutat Població País
Canton o també
anomenada Guangzhou
15.300.000
Xina
Jakarta
15.100.000
Indonesia
El Caire
14.800.000
Egipte
Buenos Aires
13.800.000
Argentina
Moscou
13.500.000
Rússia
Pequín
13.200.000
Xina

41. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes
 Generen una crisi ecològica i territorial que té
un impacte immens sobre l’espai l’àrea
geogràfica que les nodreix i que les fa
pràcticament insostenibles.
Karatxi. Ciutat més poblada del Pakistan. Gairebé arriba
als 20 milions d’habitants.
Pequin, capital de la Xina.
20,69 milions (2012)

42. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes
 Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la
seva formació policèntrica comporta una segregació
social i espaial molt marcada, que genera diferents
identitats culturals, sovint en conflicte.
Sao Paulo. Població metropolitana de prop de 20 milions
d'habitants, una de les àrees metropolitanes més grans del món.
Ciutat El Caire, capital d’Egipte.
Gairebé 15 milions d’habitants.

43. Les xarxes urbanes: un món de ciutats.
Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per
això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ.
Megalòpoli
Problemes de les regions urbanes
 Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos, amb
horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes urbans
molt difícils de gestionar, malgrat que també poden ser grans
escenaris d’experimentació de la transformació urbana i
espais de sorgiment de noves identitats.
La ciutat de Nova York la formen cinc boroughs (mot a vegades traduït
per districtes o comunes), cadascun dels quals coincideix amb un
comtat: el Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island. Hi viuen
més de 8,4 milions de novaiorquesos en una àrea urbana de 830km2.
Kinshasa (abans coneguda com a Léopoldville en
francès) és la capital i la ciutat principal de la
República Democràtica del Congo.