SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
TREBALL INDIVIDUAL
MÒDUL 2: TREBALLS EN EQUIPS DOCENTS.
LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA APLICADA A UNA
ASSIGNATURA DE GRAU DE DRET: DRET FINANCER I TRIBUTARI
1.- Elecció d’una capacitat transversal de la Universitat de Barcelona:
La capacitatescollidapel grupéslacapacitat comunicativa,jaque el que pretenem és que els
alumnes puguin comprendre i expressar-se tant oralment com per escrit dins de l’àmbit
especialitzat del dret. El llenguatge jurídic es domina no tan sols a través de la lectura de
material especialitzar,sinótambé atravésde la redacció d’escrits que obliguen a l’alumne a a
aprendre el llenguatgede lamatèriaespecíficaque estàestudiant. Dinsd’aquest capacitat, els
alumnestambé hauran de cercar, usar i integrar la informació que necessiten de les diferent
fontslegal i doctrinals per a resoldre els diferents casos plantejats en cada treball individual.
En el cas del treball individual, la capacitat sobre la que em centraré es la capacitat
comunicativaescrita,toti que en altres projectesde larestade membresdel grups’inclouràla
competència de comunicació oral. Aquesta diversitat es deu a la diversitat de processos i
procediments que conformen l’àmbit del dret. En concret en l’àmbit que em centraré jo, el
drettributari,que formapart del procediment administratiu, no contempla de forma general
la comunicació oral, ja que pràcticament el 99% dels procediments són per escrit. Hi ha molt
poques excepcions on hi hagi una vista oral, generalment només per temes de infraccions i
sancions puntuals. Per aquest motiu he obviat la part oral de la capacitat comunicativa.
Peraltra banda,de formaindividualtambé tractaré lacapacitat de treball enequipenel sentit
que col·laborinentre ells per a tirar endavant unes línies d’actuació comuns, tal i com passa a
la vida real entre els professionals del dret, que moltes vegades necessiten de les consultes
entre professionalsperapoderdesencallarcasosque bé sóncomplicats bé són tant específics
que necessiten d’algú especialitzat en aquella matèria en concret.
2.- Objectiu que es persegueix en el que es posarà en pràctica aquesta capacitat i com.
L’objectiu de l’activitatésel de portara terme unasimulaciójudicial pertal d’implementaruna
capacitat comunicativadesde l’àmbitdel dretfinancertributari-administratiu. Es tracta d’una
activitatenfocadaa alumnes, bé de últims anys de grau o bé del màster de l’advocacia, on es
suposaque han de tenirelsconeixementsprevis adquirits al llarg de la carrera, apresos en les
diferents assignatures. L’àmbit en el que es centra la part que em toca abordar a mi es la de
simulació judicial en l’àmbit del Dret tributari-administratiu.
Per tant, els objectius concrets son:
1.- Que els alumnes aprenguin a redactar els documents legals pertinents segons el
procediment.
2.- Que elsalumnes aprenguin a buscar i a utilitzar les fonts legals i doctrinals correctes per a
resoldre un cas.
3.- Que elsalumnesaprenguinque el dret requereix d’un anàlisi crític i que no és una ciència
exacta, sinó que cal argumentar molt bé els raonaments defensats.
3.- Presentació de l’activitat individual.
L’activitat que es portarà a terme en el treball individual de l’àmbit tributari-administratiu
consisteix en uns tallers que es portaran a terme duran les hores lectives de classe per tal de
resoldre uncas de l’àreatributària.Pera resoldre el cas, els alumnes hauran de dividir-se per
equips per adoptar el roll play des del punt de vista d’un advocat defensor, un inspector
d’Hisenda i un jutge del Tribunal Contenciós-Administratiu.
En l’àmbit tributari i, per defecte, contenciós administratiu, no hi ha vistes orals. Tot és un
procedimentperescrit,menysendeterminatprocedimentssancionadorsque elsjutges poden
(no és obligatori) instar la vista oral, casos que no són els que es tractaran a classe. Els
diferents grups hauran de col·laborar per a prendre decisions, malgrat hagin de redactar un
document individualment.
La classe serveix per a redactar l’estratègia a seguir i dissenyar un esborrany de l’escrit que
s’haurà de presentar. A casa cadascú, individualment ha de preparar-lo
3.1.- Objectius de l’activitat: Els alumnes repartits per grups haurien de treballar a classe en
grup per a resoldre el cas des del rol que se’ls ha assignat per a resoldre el cas. A partir
d’aquesta activitat els objectius que es persegueixen son:
1.- Aprendre a redactar un document legal: Demanda, contestació o sentència.
2.- Treball enequippera prendre lesdecisions.Col·laboracióentrecol·leguesde professió per
a resoldre dubtes sobre com encaminar el cas.
3.- Aprendre a integrar les fonts legals amb la jurisprudència i doctrina per a donar pes als
arguments.
4.- Planificació de l’activitat.
4.1. Antecedents.
L’activitat es desenvoluparia durant una part del semestre. Aquesta es pot aplicar en dos
contextos diferents:
1.-Dinsel marc d’assignaturesde simulacre judicial pensadesperaalumnesdel Màster d’accés
a l’advocacia.
2.- Alumnesd’últimscurosque estiguinacabantladenominadapartespecialdel Dret Financer
i Tributari i que,enconseqüència, jatinguinconeixements previssuficientsde de procediment
tributari i procediment administratiu.
Els alumnes del grau de Dret de la UB tenen el primer contacte amb el Dret tributari i el dret
administratiu al segon curs mitjançant les assignatures: Dret Financer i Tributari i Fonaments
de Dret Administratiu. Així doncs, a tercer de grau a l’assignatura de Procediments i Sistema
tributari espodriaaplicaraquesttallerde role play com a activitata realitzarpera culminarles
últimessessionsde l’assignatura,d’aquestamaneraelsalumnes veurien, per primera vegada,
de forma aplicada els conceptes que han après en matèria de Dret públic.
Per altra banda, el màster d’accés a l’advocacia seria, potser, el lloc natural on els alumnes
tinguessinaquesttipusde tallers –enconcret aquest es trobaria dins de l’assignatura litigació
administrativa- ja que es tracta d’un taller de litigació i procediment, que és just el que
interessa conèixer en un màster orientat a l’exercici de l’advocacia. Per aquest motiu, he
indicatque estracta d’untallerque spot portar a terme enqualsevol de lesduesassignatures
4.2.- Descripció de l’activitat:
El taller tindria una durada de 5 sessions de dues hores de durada cada una.
L’activitat que es portarà a terme és la resolució d’un cas pràctic però des de diferents punts
de vista: el de l’administració tributària, el de l’advocat defensor i el del Tribunal de Justícia.
La metodologia per a resoldre’l serà mitjançant el role play. Donat que el professor es pot
trobar amb un grup d’alumnes elevat, que pot oscil·lar entre els 20-60 alumnes, aquests
s’hauran de dividir de forma proporcional en tres blocs (Jutges, Advocats, Inspectors
d’Hisenda). A la vegada, cada bloc s’haurà de subdividir, de manera que cada grup no estigui
integrat per més de 6 persones.
Així doncs, posat el cas que hi hagi un grup de 50 alumnes, hi haurà un bloc 16 i dos de 17
alumnes. En el bloc de 16 es dividiria en 4 grups de 4 persones. Els dos blocs de 17 persones
estaria dividit en 4 grups, 3 grups de 4 persones i un de 5.
Cada grup d’advocats te un grup de jutges i un d’inspectors d’hisenda que seran amb qui
hauran de portar a terme el role play durant les 5 sessionsque dura el taller. Aquests grups es
triarieni distribuiriendurantlasetmanaanterioracomençarel taller,pertal de donar la opció
que els alumnes triïn el bloc on voldrien anar i, dins el bloc, el grup amb el que voldrien
treballar.
5.- Organització de l’activitat i desenvolupament
El taller pretén potenciar la competència comunicativa escrita, per tal que els alumnes es
comencin a adaptar al llenguatge especialitzar i funcionament dels procediments
administratiu/tributaris des de diferents perspectives.
L’objectiuésferunaprimeraaproximació als alumnes del funcionament purament pràctic de
l’esquema inspecció-demanda-contestació de la demanda-sentència, tot assumint rols
diversos que permetran generar un esquema de simulació procedimental/judicial.
Tenint en compte la metodologia empleada, el protagonisme principal de les sessions el
prendran els alumnes, de manera que el professor, servirà de introductor, guia i suport a la
feina que han de fer.
Al final de cada sessiósempre s’hauràde tenirunesborranydel que cada grup ha treballat, de
la mateixa manera que el grup elegirà un secretari, que anirà prenent nota del que es
discuteixii unportaveu,que seràl’encarregatd’exposarel que hanestat treballant al final del
taller,pera acabar-loposantencomú lesestratègiespreses,lesnormativesconsultades, etc...
de manera que escrearà un debat a la classe que permetrà als alumnes conèixer altres punts
de vistaque potserno havientinguten compte,sense volerdir que les seves respostes siguin
menys correctes.
6.- Desenvolupament de les sessions
Tal i com s’harecalcatel tallerconsistiràen 5 sessionsde dueshores cada una, essent un total
de 8h de treball presencial a l’aula, més les hores que necessiti cada grup per a preparar les
tasques i els documents propis del procediment administratiu.
Aquests sessions es poden portar a terme 1 cop a la setmana, combinant-les amb la resta de
classesd’explicaciódeltemari.Així els alumnes tindrà el marge de 1 setmana per a presentar
el resultat dels seus treballs.
6.1.- Descripció de les sessions: distribució per sessió
Els tallers es portarien a terme de la següent manera:
Sessió 1:
- Presentació del taller de tributari-administratiu.
- Qüestionari previ a l’inici de les sessions per confirmar els coneixements que els
alumnes tenen del tema.
- Introducció en forma de classe magistral als temes que es tractaran en el taller.
o Sobre el funcionamentdel procedimenttributari desde l’inici fins que arriba a
l’àmbit contenciós.
- Presentació del cas que es treballarà al llarg de les sessions.
- Distribució per la classe per grups i blocs.
Sessió 2
- Els alumnes esrepartirien per grups per començar a treballar la tècnica per a debatre
la estratègia.
o En el cas dels grups de l’Administració tributaria i l’Advocacia hauran de
defensa els seus interessos.
o En el cas dels jutges, hauran d’intentar ser el més imparcials possible en
l’enfocament que donin al cas, tant en les actuacions que s’hi descriuen com
amb el que diu la norma.
- Per a concloure la classe, el grup dels advocats ha de tenir redactat el primer
esborrany o els punts principals que portaran a terme per a l’ escrit de demanda.
o Aquestescritde demandal’haurande redactarcorrectament(nomésun escrit
per grup, el grup es pot dividir la tasca com ells considerin), posant
jurisprudència, doctrina que considerin necessària i penjar-lo a la carpeta
habilitada al campus.
- La resta de grups (jutges i inspectors) simplement hauran de tenir un esborrany de
l’enfocament que donin al cas.
Tècniques d’aprenentatge: Brainstorming, mètode del cas i Role play.
Sessió 3:
- El grup d’advocatshauràde donar al grup d’inspectors i de jutges assignats l’escrit de
demanda que hauran penjat al campus.
- A partir d’aquest escrit, els inspectors hauran de fer el mateix que el grup d’advocat.
o A partir de l’escrit que tindran el dia anterior sobre els principals punts a
abordar, hauran de tenir un esborrany que es convertirà en la contestació de
la demanda.
o Aquest escrit l’hauran de penjar a la carpeta habilitada al campus.
- Els jutgesdurantlasegonasessióhaurande redactar elsdocumentscorresponentsper
a notificar a les diferents parts, la recepció de la demanda i emplaçar a contestar la
demanda.
o També hauran de començar a preparar els escrits de recepció de la
contestació de la demanda, que hauran de donar als dos blocs d’inspectors i
advocats a l’inici de la següent sessió.
o Aquests escrits també s’han d’entregar a la carpeta habilitada al respecte.
- Durant aquestasessióel blocd’advocatsposarà en comú les diferents demandes que
hagin redactat.
o Els secretaris de cada grup haurà de fer anotacions al seu document sobre
temes que no hagi considerat, o hagi enfocat de manera diferent.
 Aquest document s’haurà d’entregar al final de la classe.
Sessió 4:
- El grup d’inspectorhauràd’entregar al grup d’advocats i jutges l’escrit de contestació
de la demanda que hagin preparat.
- El grup de jutges haurà de donar a el document de recepció de la contestació de la
demanda que hauran preparat a la sessió anterior.
- El grup de jutges, a partir de la demanda i contestació de la demanda i les reflexions
prèviesque han estat fent sobre el cas, haurà de començar redactar la sentència, des
d’un punt de vista objectiu i crític amb les formalitats.
o La sentència s’entregarà a la carpeta designada al campus.
- El grup d’inspectorshauràde reunir-seenbloci ferel que el grup d’advocatsvafer a la
sessió anterior. Comentar els diferents enfocaments i prendre notes sobre el propi
document de contestació de la demanda, que s’haurà d’entregar al final de la classe.
- El grup d’advocats haurà de comentar la contestació de la demanda. Fent un anàlisi
crític del document, prenent notes que s’hauran d’entregar al final de classe.
Sessió 5:
- Presentació de cada sentència i motivació de la mateixa per part del grup de jutges.
- Discussió en comú de les sentències, les contestacions a la demanda i de les
demandes.
- Finalització de les sessions.
7.- Com aprenen els estudiants el procediment judicial
Desdel puntde vistade l’aprenentatge,l’objectiudel taller és que l’estudiant aprengui d’una
formapràctica què suposael procedimentadministratiu, procediment que, per altra banda ja
haurà vist de forma teòrica a la mateixa assignatura de sistemes tributaris i a fonaments del
dretadministratiu.Lamillormaneraque l’estudiantaprengui ésfentperell mateix allò que es
vol que aprengui, és a dir, mitjançant la pràctica.
El mètode del role playaplicatauncas pràctic que el potpassar a la vidareal implicaque per a
resoldre’l no només han d’encertar la norma jurídica adequada, sino que també han de
reflexionarperquèésaquestai nouna altra i han d’argumentar i analitzar el perquè. Per tant,
aquestmètode d’aprenentatgefuncionatantpera estudiantsambun estil pragmàtic,reflexiu,
teòric i, fins i tot els estudiants amb estil actiu.
Es treballarà en grup, de manera que això afavorirà als estudiants amb estil pragmàtic, per
altra banda cada sessió serà diferent de l’altra de manera que els estudiants actius hauran
d’interactuar amb els seus companys per a resoldre el cas i no estaran assentats prenent
apunt,sinó que s’implicaran amb el propi aprenentatge. Per altra banda, “hauran d’arribar al
fons de la qüestió”, de manera que els estudiants amb estil teòric podran desenvolupar i
raonar cada afirmació que facin.
Es més es tracta d’un mètode d’aprenentatge que serveix tant per aquells estudiants amb
coneixement profund, superficial o pràctic, ja que al tractar-se d’un cas real, sobre el que
hauran d’actuar com si estiguessin exercint la professió, els permet tant aprendre el mínim
sobre com funciona el procediment, com anar més enllà.
8.- Avaluació
Per poder avaluar el taller es tindrà en compte: la nota del document que cada grup hagi
presentat(demanda,contestacióde la demanda, sentencia i altres documents judicials), que
serà un 90% i la nota dels petits documents de discussió que s’hagin pres en les reunions de
bloc que serà un 10%. A més es tindrà en compte l’actitud mostrada durant la classe (si
verdaderaments’hatreballat) i leshoresdedicadesi tasquesindividualsque s’haginapunta en
el dietari, que serviran per a l’avaluació final.
La nota obtinguda en el taller suposarà un 20% de la nota final de l’assignatura.

Más contenido relacionado

Destacado (11)

Secondary prevention
Secondary preventionSecondary prevention
Secondary prevention
 
Новинки компании DEGSON
Новинки компании DEGSONНовинки компании DEGSON
Новинки компании DEGSON
 
CL mestre tutor ais
CL mestre tutor  aisCL mestre tutor  ais
CL mestre tutor ais
 
Certificate - EUI Career event
Certificate - EUI Career eventCertificate - EUI Career event
Certificate - EUI Career event
 
Wipro ppt
Wipro pptWipro ppt
Wipro ppt
 
Kromatografi gas
Kromatografi gasKromatografi gas
Kromatografi gas
 
19th lecture
19th lecture19th lecture
19th lecture
 
Chapter 09 GAME 100
Chapter 09 GAME 100Chapter 09 GAME 100
Chapter 09 GAME 100
 
Hindustan zinc limited - HR
Hindustan zinc limited - HRHindustan zinc limited - HR
Hindustan zinc limited - HR
 
Carmen, Yaiza & Llara.
Carmen, Yaiza & Llara.Carmen, Yaiza & Llara.
Carmen, Yaiza & Llara.
 
07 wtp design 2
07 wtp design 207 wtp design 2
07 wtp design 2
 

Similar a Trabajo individual 1

Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elementsUnitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elementsMiquelaSerra
 
Les compètencies professionals
Les compètencies professionalsLes compètencies professionals
Les compètencies professionalsNriaPedraza
 
Taller pràctic 2 referències bibliogràfiques
Taller pràctic 2  referències bibliogràfiquesTaller pràctic 2  referències bibliogràfiques
Taller pràctic 2 referències bibliogràfiquesmantoniasampol
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Irene Pelegrí
 
Activitat 2 febrer_2014
Activitat 2 febrer_2014Activitat 2 febrer_2014
Activitat 2 febrer_2014Marta Ruiz
 
Treball de recerca criteris generals 2012 13
Treball de recerca criteris generals 2012 13Treball de recerca criteris generals 2012 13
Treball de recerca criteris generals 2012 13webinspalleja
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresmvegas5
 
Taller pràctic 3 treball col.laboratiu
Taller pràctic 3  treball col.laboratiuTaller pràctic 3  treball col.laboratiu
Taller pràctic 3 treball col.laboratiumantoniasampol
 
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU «QuèQuiComQuanOn»
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU  «QuèQuiComQuanOn»PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU  «QuèQuiComQuanOn»
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU «QuèQuiComQuanOn»Arantxa Comamala Hidalgo
 
Ortiz vera ivan_activitat4_memoria
Ortiz vera ivan_activitat4_memoriaOrtiz vera ivan_activitat4_memoria
Ortiz vera ivan_activitat4_memoriaIván Ortiz Vera
 
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) Catalán
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) CatalánDiseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) Catalán
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) CatalánLaura González Ventura
 
e-Recurs
e-Recurse-Recurs
e-Recursalbaatr
 

Similar a Trabajo individual 1 (20)

Programació Didàctica
Programació DidàcticaProgramació Didàctica
Programació Didàctica
 
Normativa TFG- URV
Normativa TFG- URVNormativa TFG- URV
Normativa TFG- URV
 
Article paz
Article pazArticle paz
Article paz
 
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elementsUnitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
 
Les compètencies professionals
Les compètencies professionalsLes compètencies professionals
Les compètencies professionals
 
Quinta sessió
Quinta sessió Quinta sessió
Quinta sessió
 
Taller pràctic 2 referències bibliogràfiques
Taller pràctic 2  referències bibliogràfiquesTaller pràctic 2  referències bibliogràfiques
Taller pràctic 2 referències bibliogràfiques
 
Formació en línia (II)
Formació en línia (II)Formació en línia (II)
Formació en línia (II)
 
R Cusso M Marrodan
R Cusso M MarrodanR Cusso M Marrodan
R Cusso M Marrodan
 
Exercici 1
Exercici 1Exercici 1
Exercici 1
 
Activitat 2 febrer_2014
Activitat 2 febrer_2014Activitat 2 febrer_2014
Activitat 2 febrer_2014
 
Treball de recerca criteris generals 2012 13
Treball de recerca criteris generals 2012 13Treball de recerca criteris generals 2012 13
Treball de recerca criteris generals 2012 13
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobres
 
Taller pràctic 3 treball col.laboratiu
Taller pràctic 3  treball col.laboratiuTaller pràctic 3  treball col.laboratiu
Taller pràctic 3 treball col.laboratiu
 
Espais d'aprenentatge i reflexió. Joan Galeano
Espais d'aprenentatge i reflexió. Joan GaleanoEspais d'aprenentatge i reflexió. Joan Galeano
Espais d'aprenentatge i reflexió. Joan Galeano
 
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU «QuèQuiComQuanOn»
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU  «QuèQuiComQuanOn»PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU  «QuèQuiComQuanOn»
PAC4: PROJECTE: TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU «QuèQuiComQuanOn»
 
Ortiz vera ivan_activitat4_memoria
Ortiz vera ivan_activitat4_memoriaOrtiz vera ivan_activitat4_memoria
Ortiz vera ivan_activitat4_memoria
 
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) Catalán
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) CatalánDiseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) Catalán
Diseño de una secuencia de aprendizaje (E-learning) Catalán
 
e-Recurs
e-Recurse-Recurs
e-Recurs
 
Programacio opos1
Programacio opos1Programacio opos1
Programacio opos1
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Trabajo individual 1

  • 1. TREBALL INDIVIDUAL MÒDUL 2: TREBALLS EN EQUIPS DOCENTS. LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA APLICADA A UNA ASSIGNATURA DE GRAU DE DRET: DRET FINANCER I TRIBUTARI 1.- Elecció d’una capacitat transversal de la Universitat de Barcelona: La capacitatescollidapel grupéslacapacitat comunicativa,jaque el que pretenem és que els alumnes puguin comprendre i expressar-se tant oralment com per escrit dins de l’àmbit especialitzat del dret. El llenguatge jurídic es domina no tan sols a través de la lectura de material especialitzar,sinótambé atravésde la redacció d’escrits que obliguen a l’alumne a a aprendre el llenguatgede lamatèriaespecíficaque estàestudiant. Dinsd’aquest capacitat, els alumnestambé hauran de cercar, usar i integrar la informació que necessiten de les diferent fontslegal i doctrinals per a resoldre els diferents casos plantejats en cada treball individual. En el cas del treball individual, la capacitat sobre la que em centraré es la capacitat comunicativaescrita,toti que en altres projectesde larestade membresdel grups’inclouràla competència de comunicació oral. Aquesta diversitat es deu a la diversitat de processos i procediments que conformen l’àmbit del dret. En concret en l’àmbit que em centraré jo, el drettributari,que formapart del procediment administratiu, no contempla de forma general la comunicació oral, ja que pràcticament el 99% dels procediments són per escrit. Hi ha molt poques excepcions on hi hagi una vista oral, generalment només per temes de infraccions i sancions puntuals. Per aquest motiu he obviat la part oral de la capacitat comunicativa. Peraltra banda,de formaindividualtambé tractaré lacapacitat de treball enequipenel sentit que col·laborinentre ells per a tirar endavant unes línies d’actuació comuns, tal i com passa a la vida real entre els professionals del dret, que moltes vegades necessiten de les consultes entre professionalsperapoderdesencallarcasosque bé sóncomplicats bé són tant específics que necessiten d’algú especialitzat en aquella matèria en concret. 2.- Objectiu que es persegueix en el que es posarà en pràctica aquesta capacitat i com. L’objectiu de l’activitatésel de portara terme unasimulaciójudicial pertal d’implementaruna capacitat comunicativadesde l’àmbitdel dretfinancertributari-administratiu. Es tracta d’una activitatenfocadaa alumnes, bé de últims anys de grau o bé del màster de l’advocacia, on es suposaque han de tenirelsconeixementsprevis adquirits al llarg de la carrera, apresos en les diferents assignatures. L’àmbit en el que es centra la part que em toca abordar a mi es la de simulació judicial en l’àmbit del Dret tributari-administratiu. Per tant, els objectius concrets son: 1.- Que els alumnes aprenguin a redactar els documents legals pertinents segons el procediment.
  • 2. 2.- Que elsalumnes aprenguin a buscar i a utilitzar les fonts legals i doctrinals correctes per a resoldre un cas. 3.- Que elsalumnesaprenguinque el dret requereix d’un anàlisi crític i que no és una ciència exacta, sinó que cal argumentar molt bé els raonaments defensats. 3.- Presentació de l’activitat individual. L’activitat que es portarà a terme en el treball individual de l’àmbit tributari-administratiu consisteix en uns tallers que es portaran a terme duran les hores lectives de classe per tal de resoldre uncas de l’àreatributària.Pera resoldre el cas, els alumnes hauran de dividir-se per equips per adoptar el roll play des del punt de vista d’un advocat defensor, un inspector d’Hisenda i un jutge del Tribunal Contenciós-Administratiu. En l’àmbit tributari i, per defecte, contenciós administratiu, no hi ha vistes orals. Tot és un procedimentperescrit,menysendeterminatprocedimentssancionadorsque elsjutges poden (no és obligatori) instar la vista oral, casos que no són els que es tractaran a classe. Els diferents grups hauran de col·laborar per a prendre decisions, malgrat hagin de redactar un document individualment. La classe serveix per a redactar l’estratègia a seguir i dissenyar un esborrany de l’escrit que s’haurà de presentar. A casa cadascú, individualment ha de preparar-lo 3.1.- Objectius de l’activitat: Els alumnes repartits per grups haurien de treballar a classe en grup per a resoldre el cas des del rol que se’ls ha assignat per a resoldre el cas. A partir d’aquesta activitat els objectius que es persegueixen son: 1.- Aprendre a redactar un document legal: Demanda, contestació o sentència. 2.- Treball enequippera prendre lesdecisions.Col·laboracióentrecol·leguesde professió per a resoldre dubtes sobre com encaminar el cas. 3.- Aprendre a integrar les fonts legals amb la jurisprudència i doctrina per a donar pes als arguments. 4.- Planificació de l’activitat. 4.1. Antecedents. L’activitat es desenvoluparia durant una part del semestre. Aquesta es pot aplicar en dos contextos diferents: 1.-Dinsel marc d’assignaturesde simulacre judicial pensadesperaalumnesdel Màster d’accés a l’advocacia.
  • 3. 2.- Alumnesd’últimscurosque estiguinacabantladenominadapartespecialdel Dret Financer i Tributari i que,enconseqüència, jatinguinconeixements previssuficientsde de procediment tributari i procediment administratiu. Els alumnes del grau de Dret de la UB tenen el primer contacte amb el Dret tributari i el dret administratiu al segon curs mitjançant les assignatures: Dret Financer i Tributari i Fonaments de Dret Administratiu. Així doncs, a tercer de grau a l’assignatura de Procediments i Sistema tributari espodriaaplicaraquesttallerde role play com a activitata realitzarpera culminarles últimessessionsde l’assignatura,d’aquestamaneraelsalumnes veurien, per primera vegada, de forma aplicada els conceptes que han après en matèria de Dret públic. Per altra banda, el màster d’accés a l’advocacia seria, potser, el lloc natural on els alumnes tinguessinaquesttipusde tallers –enconcret aquest es trobaria dins de l’assignatura litigació administrativa- ja que es tracta d’un taller de litigació i procediment, que és just el que interessa conèixer en un màster orientat a l’exercici de l’advocacia. Per aquest motiu, he indicatque estracta d’untallerque spot portar a terme enqualsevol de lesduesassignatures 4.2.- Descripció de l’activitat: El taller tindria una durada de 5 sessions de dues hores de durada cada una. L’activitat que es portarà a terme és la resolució d’un cas pràctic però des de diferents punts de vista: el de l’administració tributària, el de l’advocat defensor i el del Tribunal de Justícia. La metodologia per a resoldre’l serà mitjançant el role play. Donat que el professor es pot trobar amb un grup d’alumnes elevat, que pot oscil·lar entre els 20-60 alumnes, aquests s’hauran de dividir de forma proporcional en tres blocs (Jutges, Advocats, Inspectors d’Hisenda). A la vegada, cada bloc s’haurà de subdividir, de manera que cada grup no estigui integrat per més de 6 persones. Així doncs, posat el cas que hi hagi un grup de 50 alumnes, hi haurà un bloc 16 i dos de 17 alumnes. En el bloc de 16 es dividiria en 4 grups de 4 persones. Els dos blocs de 17 persones estaria dividit en 4 grups, 3 grups de 4 persones i un de 5. Cada grup d’advocats te un grup de jutges i un d’inspectors d’hisenda que seran amb qui hauran de portar a terme el role play durant les 5 sessionsque dura el taller. Aquests grups es triarieni distribuiriendurantlasetmanaanterioracomençarel taller,pertal de donar la opció que els alumnes triïn el bloc on voldrien anar i, dins el bloc, el grup amb el que voldrien treballar. 5.- Organització de l’activitat i desenvolupament El taller pretén potenciar la competència comunicativa escrita, per tal que els alumnes es comencin a adaptar al llenguatge especialitzar i funcionament dels procediments administratiu/tributaris des de diferents perspectives.
  • 4. L’objectiuésferunaprimeraaproximació als alumnes del funcionament purament pràctic de l’esquema inspecció-demanda-contestació de la demanda-sentència, tot assumint rols diversos que permetran generar un esquema de simulació procedimental/judicial. Tenint en compte la metodologia empleada, el protagonisme principal de les sessions el prendran els alumnes, de manera que el professor, servirà de introductor, guia i suport a la feina que han de fer. Al final de cada sessiósempre s’hauràde tenirunesborranydel que cada grup ha treballat, de la mateixa manera que el grup elegirà un secretari, que anirà prenent nota del que es discuteixii unportaveu,que seràl’encarregatd’exposarel que hanestat treballant al final del taller,pera acabar-loposantencomú lesestratègiespreses,lesnormativesconsultades, etc... de manera que escrearà un debat a la classe que permetrà als alumnes conèixer altres punts de vistaque potserno havientinguten compte,sense volerdir que les seves respostes siguin menys correctes. 6.- Desenvolupament de les sessions Tal i com s’harecalcatel tallerconsistiràen 5 sessionsde dueshores cada una, essent un total de 8h de treball presencial a l’aula, més les hores que necessiti cada grup per a preparar les tasques i els documents propis del procediment administratiu. Aquests sessions es poden portar a terme 1 cop a la setmana, combinant-les amb la resta de classesd’explicaciódeltemari.Així els alumnes tindrà el marge de 1 setmana per a presentar el resultat dels seus treballs. 6.1.- Descripció de les sessions: distribució per sessió Els tallers es portarien a terme de la següent manera: Sessió 1: - Presentació del taller de tributari-administratiu. - Qüestionari previ a l’inici de les sessions per confirmar els coneixements que els alumnes tenen del tema. - Introducció en forma de classe magistral als temes que es tractaran en el taller. o Sobre el funcionamentdel procedimenttributari desde l’inici fins que arriba a l’àmbit contenciós. - Presentació del cas que es treballarà al llarg de les sessions. - Distribució per la classe per grups i blocs. Sessió 2 - Els alumnes esrepartirien per grups per començar a treballar la tècnica per a debatre la estratègia.
  • 5. o En el cas dels grups de l’Administració tributaria i l’Advocacia hauran de defensa els seus interessos. o En el cas dels jutges, hauran d’intentar ser el més imparcials possible en l’enfocament que donin al cas, tant en les actuacions que s’hi descriuen com amb el que diu la norma. - Per a concloure la classe, el grup dels advocats ha de tenir redactat el primer esborrany o els punts principals que portaran a terme per a l’ escrit de demanda. o Aquestescritde demandal’haurande redactarcorrectament(nomésun escrit per grup, el grup es pot dividir la tasca com ells considerin), posant jurisprudència, doctrina que considerin necessària i penjar-lo a la carpeta habilitada al campus. - La resta de grups (jutges i inspectors) simplement hauran de tenir un esborrany de l’enfocament que donin al cas. Tècniques d’aprenentatge: Brainstorming, mètode del cas i Role play. Sessió 3: - El grup d’advocatshauràde donar al grup d’inspectors i de jutges assignats l’escrit de demanda que hauran penjat al campus. - A partir d’aquest escrit, els inspectors hauran de fer el mateix que el grup d’advocat. o A partir de l’escrit que tindran el dia anterior sobre els principals punts a abordar, hauran de tenir un esborrany que es convertirà en la contestació de la demanda. o Aquest escrit l’hauran de penjar a la carpeta habilitada al campus. - Els jutgesdurantlasegonasessióhaurande redactar elsdocumentscorresponentsper a notificar a les diferents parts, la recepció de la demanda i emplaçar a contestar la demanda. o També hauran de començar a preparar els escrits de recepció de la contestació de la demanda, que hauran de donar als dos blocs d’inspectors i advocats a l’inici de la següent sessió. o Aquests escrits també s’han d’entregar a la carpeta habilitada al respecte. - Durant aquestasessióel blocd’advocatsposarà en comú les diferents demandes que hagin redactat. o Els secretaris de cada grup haurà de fer anotacions al seu document sobre temes que no hagi considerat, o hagi enfocat de manera diferent.  Aquest document s’haurà d’entregar al final de la classe. Sessió 4: - El grup d’inspectorhauràd’entregar al grup d’advocats i jutges l’escrit de contestació de la demanda que hagin preparat.
  • 6. - El grup de jutges haurà de donar a el document de recepció de la contestació de la demanda que hauran preparat a la sessió anterior. - El grup de jutges, a partir de la demanda i contestació de la demanda i les reflexions prèviesque han estat fent sobre el cas, haurà de començar redactar la sentència, des d’un punt de vista objectiu i crític amb les formalitats. o La sentència s’entregarà a la carpeta designada al campus. - El grup d’inspectorshauràde reunir-seenbloci ferel que el grup d’advocatsvafer a la sessió anterior. Comentar els diferents enfocaments i prendre notes sobre el propi document de contestació de la demanda, que s’haurà d’entregar al final de la classe. - El grup d’advocats haurà de comentar la contestació de la demanda. Fent un anàlisi crític del document, prenent notes que s’hauran d’entregar al final de classe. Sessió 5: - Presentació de cada sentència i motivació de la mateixa per part del grup de jutges. - Discussió en comú de les sentències, les contestacions a la demanda i de les demandes. - Finalització de les sessions. 7.- Com aprenen els estudiants el procediment judicial Desdel puntde vistade l’aprenentatge,l’objectiudel taller és que l’estudiant aprengui d’una formapràctica què suposael procedimentadministratiu, procediment que, per altra banda ja haurà vist de forma teòrica a la mateixa assignatura de sistemes tributaris i a fonaments del dretadministratiu.Lamillormaneraque l’estudiantaprengui ésfentperell mateix allò que es vol que aprengui, és a dir, mitjançant la pràctica. El mètode del role playaplicatauncas pràctic que el potpassar a la vidareal implicaque per a resoldre’l no només han d’encertar la norma jurídica adequada, sino que també han de reflexionarperquèésaquestai nouna altra i han d’argumentar i analitzar el perquè. Per tant, aquestmètode d’aprenentatgefuncionatantpera estudiantsambun estil pragmàtic,reflexiu, teòric i, fins i tot els estudiants amb estil actiu. Es treballarà en grup, de manera que això afavorirà als estudiants amb estil pragmàtic, per altra banda cada sessió serà diferent de l’altra de manera que els estudiants actius hauran d’interactuar amb els seus companys per a resoldre el cas i no estaran assentats prenent apunt,sinó que s’implicaran amb el propi aprenentatge. Per altra banda, “hauran d’arribar al fons de la qüestió”, de manera que els estudiants amb estil teòric podran desenvolupar i raonar cada afirmació que facin. Es més es tracta d’un mètode d’aprenentatge que serveix tant per aquells estudiants amb coneixement profund, superficial o pràctic, ja que al tractar-se d’un cas real, sobre el que hauran d’actuar com si estiguessin exercint la professió, els permet tant aprendre el mínim sobre com funciona el procediment, com anar més enllà.
  • 7. 8.- Avaluació Per poder avaluar el taller es tindrà en compte: la nota del document que cada grup hagi presentat(demanda,contestacióde la demanda, sentencia i altres documents judicials), que serà un 90% i la nota dels petits documents de discussió que s’hagin pres en les reunions de bloc que serà un 10%. A més es tindrà en compte l’actitud mostrada durant la classe (si verdaderaments’hatreballat) i leshoresdedicadesi tasquesindividualsque s’haginapunta en el dietari, que serviran per a l’avaluació final. La nota obtinguda en el taller suposarà un 20% de la nota final de l’assignatura.