Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

Planificació temporada 2014-2015
1
Índex
1. Introducció..............................................................................................................3
2. Context.....................................................................................................................6
2.1. El club i l’equip....................................................................................................................................6
2.2. Filosofia del Girona C.F...................................................................................................................8
2.3. Filosofia d’entrenament.............................................................................................................10
2.4. El perfil del jugador.......................................................................................................................12
2.5. El perfil de l’entrenador.............................................................................................................22
Equip tècnic i esportistes........................................................................................................................22
Entrenador i pares.....................................................................................................................................24
Titulació corresponent de l’equip tècnic..........................................................................................24
2.6. Lliga de competició........................................................................................................................25
3. Qualitats físiques .................................................................................................26
3.1. Factors limitant del rendiment..............................................................................................27
3.2. Finalitats del’entrenament......................................................................................................27
3.3. Entrenament de la força.............................................................................................................27
3.4. Entrenament de l'agilitat i la rapidesa...............................................................................29
3.5. Entrenament de la resistència................................................................................................31
3.6. Entrenament de la velocitat de reacció.............................................................................35
3.7. Entrenament de la flexibilitat.................................................................................................37
4. Planificació de l’entrenament esportiu...........................................................40
4.1. Temporització del pla d’acció.................................................................................................41
4.2. Aplicació pràctica...........................................................................................................................41
4.3. Problemàtiques de l’entrenament esportiu...................................................................42
5. Metodologia ..........................................................................................................44
5.1. Metodologia integrada................................................................................................................44
6. Continguts.............................................................................................................48
6.1. Principis tàctics defensius.........................................................................................................48
6.2. Principis tàcticsofensius...........................................................................................................56
6.3. Principis tècnica individual......................................................................................................58
6.4. Principis tècnica col·lectiva......................................................................................................58
6.5. El porter...............................................................................................................................................58

2 PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
2
7. Objectius................................................................................................................59
8. Desenvolupament del joc...................................................................................64
8.1. Sistemes de joc.................................................................................................................................64
8.2. Tipologia de jugadors...................................................................................................................65
8.3. Estratègia.............................................................................................................................................65
8.4. Transició de pilota atac-defensa:..........................................................................................66
9. Planificació i programació de la temporada..................................................68
9.1. Programació general de la temporada..............................................................................68
9.2. Planificació dela pretemporada............................................................................................70
9.3. Planificació període competitiu.............................................................................................72
9.4. Programació de les sessions....................................................................................................76
Pretemporada..............................................................................................................................................77
Període competitiu.................................................................................................................................109
10. Model d’scouting.............................................................................................161
11. Treball transició..............................................................................................167
12. Conclusions.......................................................................................................169
13. Bibliografia.......................................................................................................171
14. Annexos.............................................................................................................172

3
1. Introducció
Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificació d’una
temporada d’un equip de futbol. L’equip escollit és l’Infantil A del Girona Futbol Club,
que competeix a lliga Divisió d’Honor. Dins d’aquesta introducció s’exposa
l’estructura, el guió i passos a seguir en l’organització i planificació de la temporada
2014/15. Aquest treball està estructurat en diferents apartats:
o Una contextualització de l’equip que
o Els objectius, continguts i metodologia a treballar durant la temporada.
o Dins de la metodologia, s’exposen els sistemes de joc que s’utilitzaran durant
temporada, el posicionament i les transicions atac-defensa i l’estratègia de
l’equip.
o Una planificació dels exercicis, activitats i tasques que faran que l’equip
aprengui els continguts escollits a treballar.
o Un model d’scouting on s’analitzen els altres equips de la competició.
En primer lloc, s’ha fet una contextualització del Girona C.F. en general per
posteriorment passar a fer-la de manera més específica, de l’infantil A. En aquest
apartat s’exposen els aspectes generals de l’equip: La historia del club, la filosofia
d’entrenament, la relació de l’entrenador amb tot el seu entorn, quins objectius té
l’equip durant la temporada, en quina categoria competeix l’equip, com són els
jugadors, quin perfil o rol tenen dins de l’equip, d’on procedeixen aquests.
Generalment, volem donar a entendre en quina situació es troba l’equip dins del món
futbolístic i quines són les seves tasques o objectius dins d’aquest.
Tot seguit, després de fer la contextualització de l’equip, s’organitza i es defineixen els
objectius per la present temporada, primer de tot s’han dictat uns objectius generals,
assignats pel club, per desprès passar a uns objectius específics on s’hi diferencien
objectius tècnics, tàctics, físics i psicològics. D’altra banda s’han exposat i explicat
quins seran els continguts a treballar durant la temporada. Finalment la metodologia

4
utilitzada alhora de dissenyar els entrenaments i tasques serà el model integral, per tant
els aspectes físics, tàctics i tècnics es treballaran de manera conjunta.
A partir dels objectius, continguts i la metodologia de treball es crearan, estructuraran i
perfeccionaran un seguit de sessions.
Després es tractarà el tema de programació i planificació, que la funció principal serà
crear, estructurar i organitzar totes les activitats, tasques i treballs que s’aplicarà al equip
durant tota la temporada. En aquest apartat es prepararan, dissenyaran i realitzaran tots
els exercicis i activitats que s’usaran per la millora de l’estratègia de la temporada i
també de la pretemporada. Totes aquestes activitats i exercicis s’aplicaran a partir de la
metodologia de treball establerta pel cos tècnic de l’equip i sempre relacionats als
continguts que es volen assolir i aprendre. A més a més, tots aquests treballs sempre
estaran dedicats a les necessitats dels jugadors , però també la majoria aniran relacionats
amb les estratègies que tindrà l’equip alhora de participar en situacions competitives.
En termes generals, planificar és preveure amb suficient anticipació els fets, les accions,
etc., de forma que la seva connexió s’efectuï de forma sistemàtica i racional, d’acord a
les necessitats i possibilitats reals, amb aprofitament absolut dels recursos disponibles
en el moment i previsibles en el futur (Mestre, 1995)
La planificació de l’entrenament esportiu representa el pla o projecte d’acció que es
realitza amb el procés d’entrenament d’un esportista per aconseguir obtenir un objectiu
determinat.
Sánchez Bañuelos (1994) la defineix com “el procés mitjançant el qual l’entrenador
busca i determina alternatives i vies d’acció que amb major probabilitat poden conduir a
l’èxit.
Amb això es pretén decidir anticipadament què es farà en el futur, com es farà, quan es
farà i qui ho farà.
Efectuar un pla d’entrenament requereix una adequada avaluació del mateix i de la seva
viabilitat en funció de les circumstàncies que envolten l’equip sobre el que es vol
executar. L’estudi de viabilitat ha de contenir totes les dades corresponents a l’entorn
personal de l’esportista i, a més a més, els corresponents a l’entorn d’entrenament del
que es disposa (instal·lacions, tècnics de recolzament, etc).
En realitat, el procés de preparació d’un esportista implica, per una banda, l’elaboració
d’una planificació “global” i, per l’altra, l’elaboració de nombrosos plans “parcials” que
han de coincidir amb l’objectiu final que es pretén aconseguir amb el primer, sent tots
ells posats en marxa sota la coordinació de l’entrenador.

5
És cert que el responsable de la planificació d’un entrenament no pot controlar totes les
variables que participen de forma directa o indirecta, però com a mínim ha de conèixer-
les i saber el grau d’incidència que tindran sobre el mateix.
Finalment es proposarà un model d’scouting que s’utilitzarà per fer saber als jugadors el
que es farà i de quina manera es farà en els entrenaments o partits durant la temporada i
pretemporada. En aquest model es crearà una seqüenciació de la preparació física-
tècnica-tàctica-psicològica que els tècnics prepararan perquè es treballi durant tota la
temporada. La majoria de treballs seran integrats, per tant, s’intentarà treballar tot o la
majoria d’aspectes en una sola activitat o sessió. La finalitat d’aquesta metodologia es
fer que el procés d’aprenentatge sigui més ràpid perquè l’aplicació a les fases claus de la
temporada sigui òptima i favorable per l’equip.

6
2. Context
2.1. El club i l’equip
El 25 de juliol de 1930 es va fundar el Girona FC, que venia a cobrir el buit que
havia deixat la Unión Deportiva Gerona , entitat que havia nascut a inicis dels anys
20 i que va desaparèixer per problemes econòmics, amb un deute d'unes 200.000
pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps). En el cafè Norat de la Rambla
es va coure la creació del Girona FC, que va veure la llum gràcies a entusiastes com
Albert de Quintana i de León, Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas,
Josep Maria Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell,
Rafael Portas, Amadeu Oliva, el doctor Roca Pinet i els senyors Coll i Poch. En
poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel
futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava el club a fer us en els seus distintius de
l'escut de la ciutat. La directiva va amb la federació catalana la inclusió del nou
equip dins la projectada ampliació de la 2a categoria preferent, però les gestions no
van tenir èxit i l'equip va haver de començar a jugar en la 2a categoria ordinària. El
primer partit oficial de l'equip va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de
Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró,
Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas. L'equip, que
va assolir l'ascens en el seu primer any de vida, estava entrenat per Josep Viñas, que,
alhora, era el president del col·legi d'àrbitres amateurs de Girona. Al febrer,
l'Ajuntament va decidir atorgar una subvenció anual al club de 2.000 pessetes amb
la condició que el Girona renunciés a una altra subvenció per Fires, que cedís la
instal·lació de Vista Alegre per a qualsevol celebració d'interès municipal i la
concessió d'entrada gratuïta a 100 alumnes de les escoles nacionals de la ciuta
Actualment, dins el club trobem dos equips sèniors, un equip a la divisió de plata i
el seu filial a la Primera Catalana. En quan el futbol base del Girona F.C. el club
disposa de nombrosos equips a les diferents categories i competicions a nivell
autonòmic i nacional.
El cos tècnic del equip Infantil A, del qual formem part com a preparadors físics,
entrenador i segon entrenador, té un objectiu prioritari per aquesta temporada que és
assolir la permanència a la divisió d’honor Infantil per tal de poder disputar les fases

7
continuar disputant l’any vinent aquesta competició, mantenint un bon joc i uns
resultats regulars durant el desenvolupament de la temporada competitiva.
L’equip, els entrenadors i els preparadors físics no coneixen la categoria, ja que és el
fa uns anys que la divisió d’honor a categoria infantil va desaparèixer i aquest any
s’ha tornar a instaurar, per tant es tracta d’una categoria desconeguda per a tots els
equips que la disputen. Aquest fet ens dóna una igualtat entre tots els equips de la
categoria, ja que l’experiència és un punt a favor en aquestes categories i cap dels
equips té experiència a la competició. Així mateix, coneixem les nostres fortaleses i
les nostres debilitats, cosa que també ens pot afavorir a l’hora de preparar els partits
i la temporada en general.
El grup de jugadors és gairebé el mateix des de fa tres anys, excepte una nova
incorporació d’un club proper i un jugador del propi club que prové d’altres equips
de la província, per dissuadir aquest handicap es realitzarà un treball important de
cohesió durant la pretemporada.
La competitivitat de l’equip i les seves possibilitats d’èxit en referència a l’objectiu
principal que està establert passen per deixar escapar els mínims punts durant tot el
període competitiu, és a dir, s’han de tractar de guanyar tots els partits.
Com a valoració positiva del nostre equip, cal especificar que els seus components
estan molt units com a grup i que actuen de manera conjunta a l’hora de resoldre un
problema complex i canviant com és el partit. Tots els jugadors són conscients del
seu paper i del dels altres dins el terreny de joc i treballen en una direcció conjunta,
sota les directrius.

8
2.2.Filosofia del Girona C.F
Aquest projecte esportiu del Futbol Base del Girona C.F., parteix d’una filosofia
centrada en les persones. Els pilars sobre els qual es sustenta les accions que es
duran a terme són: Cada un dels jugadors és un projecte; valorar el potencial de cada
jugador; el jugador és una persona que té pensaments i sentiments; formació integral
dels jugadors; entrenament com a formació interna i externa; entrenador líder del
grup de treball.
El jugador és el projecte: Moltes vegades es parla d’equips campions durant les
categories inferiors (visió global), encara que al final només alguns aconsegueixen
assolir el futbol professional i no el bloc (visió específica). Es per això, que ens hem
de centrar en el jugador per sobre de l’equip, analitzant les fortaleses, debilitats... i
desenvolupar el seu propi projecte integrant-lo dins de la dinàmica i necessitats de
l’equip i el club.
El jugador és una persona: dins del club és considera al jugador com un tot, on
esportista i persona són únics i indivisibles. Partint d’aquesta premissa entenem que
és totalment necessari un formació solida en valors, hàbits de vida saludables,
desenvolupament esportiu i intel·lectual. Aquesta formació serà el complement
idoni perquè el jugador desenvolupi totes les seves qualitats i tingui una major
probabilitat d’èxit esportiu i benefici personal. Els esforços del club van encaminats
a cuidar els aspectes esportius i humans del jugador.
La potencialitat del jugador: es considera que cada jugador té un talent a descobrir o
desenvolupar. Per que aquests talents esdevinguin reals cal que l’entorn del jugador
cregui en ell i li proporcioni ajudes per desenvolupar el seu talent. L’objectiu és que
ningú resti el seu potencial amb pensament com, no val, no en sap o no vol. El
jugador és el que realment importen i les persones que l’envolten actuen coma
facilitadors per ajudar-lo a treure el millor de ell mateix.
Jugador pensant: tots els esportistes durant la seva carrera tenen que interpretar,
prendre decisions i donar resposta a múltiples situacions, tant en l’àmbit personal
com esportiu. L’aprenentatge que li proporcionem als nostres jugadors és la de
descobrir, aprendre i prendre les seves pròpies decisions. Es per això, que
constantment s’exposa als jugadors a diferents situacions canviants per tal de que
pugui desenvolupar-se. En relació a aquesta idea es centrar en la importància del

9
comportament autònom de l’esportista, associat amb la seva autonomia, motivació
intrínseca i diversió jugant al futbol.
L’entrenador és el líder: no només en la planificació, sinó també en la part humana
dels seus jugadors. Aquesta figura està per sobre de lo purament esportiu i arriba als
seus jugadors i equip tècnic. Entem que l’entrenador és qui lidera al jugador en el
seu desenvolupament tant esportiu com personal i té gran part de responsabilitat del
desenvolupament integral del jugador.
L’entrenament formació interna i externa: des del club és creu en treball “dia a dia”
com una oportunitat de desenvolupament que es centra fonamentalment en dos
àmbits d’actuació. Per una banda, la formació interna, fa referència als
entrenaments, que promouen l’aprenentatge, millora i desenvolupament integral del
jugador. Per l’altre la formació externa, implica accions i esdeveniment que es
produeixen fora dels camps d’entrenament, complementen i contribueixen a una
major formació interna. És del denominat “entrenament invisible”, fa referencia a
com es cuida l’esportista (dieta, hàbits de vida...) i que no es desenvolupen al camp
de futbol, però afecta directament en el desenvolupament de la tasca .
Tant la formació interna com l’externa compleixen un important papar en la
preparació i adaptació del jugador davant d’una sèrie de demandes esportives (
control de l’estrès, velocitat de joc, necessitats tècnic- tàctiques..) i extra esportives
(gestió personal, hàbits saludables...)

1
0
PLANIFICACIÓ TEMPORADA 2014-2015
10
2.3.Filosofia d’entrenament
Els dos aspectes més important alhora de desenvolupar una filosofia d’entrenament
són els objectius professional i l’estil de joc que utilitza l’entrenador.
És important que la victòria no sigui la una manera d’assolir l’èxit esportiu, ja que
posar massa èmfasis en la victòria podria causar respostes negatives en alguns
futbolistes, com ansietat, por al fracàs, disminució de l’autoestima i fins i tot una
pèrdua de la motivació, no vol dir que guanyar no sigui un objectiu important.
Ajudar a assolir el major rendiment de cada un dels futbolistes de l’equip ha de ser
el objectiu més important per a l’entrenador.
L’èxit de l’entrenador s’ha de poder definir i no mesurar pel numero de victòries o
derrotes o per la posició de l’equip a la seva lliga. Es definirà per la capacitat de
posicionar-se com a líder del seu equip, motivar als seus jugadors, captar nous
jugadors ben dotats, donar ajudes als seus jugadors per que puguin millorar i
sobretot la capacitat de treure el major rendiment durant tota la temporada.
Segons psicòlegs esportius pels joves jugadors és molt important la necessitat de
divertir-se i sentir-se important dins l’equip, ja que d’aquesta manera davant d’un
repte es sentiran desafiats, estimulats i concentrats en la tasca proposada. La feina de
l’entrenador ha de ser la d’ajudar a aquests atletes a satisfer les seves necessitats de
diversió, ja que d’aquesta manera un estímul es presenti pel jugador com un repte i
no com a una amenaça. Els jugadors que estan motivats i es diverteixen tendeixen a
dominar les seves capacitat i voler demostrar-les.
Finalment és important ressaltar la rellevància de la capacitat per ensenyar,
comunicar i motivar als jugadors, és podria dir que és l’essència de la professió
d’entrenador. Si aquest pot inculcar al seu equip el fet de que mai seran perdedors si
han donat lo millor de si, els dotarà d’un valuós don que els ajudarà en la seva vida
esportiva i personal.

11

1
2
12
2.4.El perfil del jugador
L’equip escollit per la planificació de la temporada 2014/2015 és l’infantil A, en aquest
apartat analitzarem un a un tots els jugadors que composen l’equip aquesta temporda,
per veure si s’adapten al nostre sistema de joc i a les característiques que busquem en
els jugadors.
Numero: 1 LLUÍS TARRÉS CAMPOS
Demarcació:
Porter
Club de procedència:
C.F. Badalona
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Físic Tècnica Tàctica Psicològica
És alt i corpulent.
Té facilitat per
augmentar de pes,
fet que s’ha de
controlar. És àgil
sota els pals, però
lent quan ha de
recórrer distàncies
llargues.
És un aspecte que
cal millorar
considerablement. El
club d’on procedeix
tenia una filosofia de
joc diferent, i aquí
Girona ha de jugar
molt més amb els
peus del que estava
acostumat. Té
dificultats a l’hora de
realitzar passades
llargues sobretot.
Sap col·locar-se
sota els pals i
moure’s dins l’àrea
petita. Té dificultats
quan ha de realitzar
una sortida per
tallar la progressió
d’un rival.
Té molta confiança
en si mateix, però
a vegades es
queixa en excés de
coses que no li
agraden i perd la
concentració.
Necessita sentir-se
important per
rendir al màxim
nivell.

13
Numero: 13 MARIO MENDOZA SANZ
Demarcació:
Porter
Fornells
Temporades al
Girona F.C: 3
Descripció
Físicament els dos
porters són molt
similars. Alt i
corpulent, així
com àgil sota els
pals. Cal millorar
la coordinació.
Porta anys jugant al
Girona FC. Això fa
que conegui la
filosofia de joc, però
necessita millorar
amb la pilota als
peus. A més, té
dificultats a l’hora de
fer un desplaçament.
Bon domini de
l’àrea petita, tant
pel que fa sota els
pals com en l’1
contra 1 en espais
reduïts. Ha
d’aprendre el
posicionament fora
d’aquest àmbit.
A vegades fa la
sensació que pot
donar molt més de
si mateix en els
entrenaments. No
causa cap
problema, però te
marge de millora
en aquest aspecte.
Numero: 2 ÀNGEL BLANCO PARRAS
Demarcació:
Lateral dret
Figueres
Temporades al
Girona F.C: 3
Descripció
Lateral alt i ràpid.
Tot i així, no sap
aprofitar la seva
envergadura, ja
que defuig del cos
a cos. Té molt de
potencial, però ha
d’explotar.
Bona tècnica en
general, però ha
d’aprendre a
interpretar el joc. El
seu punt fort és la
conducció i fa bones
centrades a partir de
¾ de camp.
Defensivament ha
millorat molt en
aquest apartat,
sobretot en
vigilàncies i
cobertures. En atac
ha d’escollir bé
quan passar,
conduir, etc.
És un noi tímid
que necessita
molta confiança i
minuts per
demostrar les seves
virtuts. Ha de
deixar-se anar i
tenir més caràcter
dins el camp.

1
4
14
Numero: 3 JOAN CARLES PALOMARES BERNILS
Demarcació:
Central dret
Lloret
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Central alt,
corpulent i ràpid.
Aprofita molt bé
el seu físic per
complir amb el
que se li demana.
Pot jugar tant de
central dret com
esquerra.
En aquest aspecte ha
de millorar molt.
Porta un any al
Girona i es nota que
la filosofia del seu
anterior club era
molt diferent,
principalment en la
sortida de pilota.
Realitza
correctament la
cobertura amb el
lateral i sap quan ha
de treure la línia
defensiva.
Ofensivament ha de
millorar la posició
en el camp per
donar sortida als
migcampistes.
És un jugador que
és conscient de les
seves virtuts i
limitacions, i com
aprofitar-les.
Caràcter fort dins
el camp que el fa
ser un dels líders
de la defensa.
Numero: 4 MARC DOMÍNGUEZ AFONSO
Demarcació:
Central dret
Lloret
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Central alt i prim.
Pateix una mica
quan hi ha una
càrrega, però és
intens i sempre
entra fort. No és
ràpid, però es sap
col·locar dins el
camp i dissimula
No destaca en cap
principi tècnic, però
és bo en tots. Ha de
millorar la sortida de
pilota dins el global
de l’equip. Té un
bon xut des de fora
l’àrea i ho ha
d’aprofitar molt més.
Sap reduir els espais
amb la línia de
mitjos quan l’equip
ho requereix. A
vegades li costa
mantenir la línia
recte amb l’altre
central. Sap
anticipar-se molt bé
És un jugador amb
personalitat dins el
camp que sap quin
rol té dins l’equip.
Juga fàcil i bé, i
això fa que la seva
autoestima
augmenti molt
partit a partit.

15
aquesta mancança al seu davanter.
Numero: 5 PAU BARÓ ESTUDIS
Demarcació:
Central esquerra
Figueres
Temporades al
Girona F.C: 3
Descripció
Central amb un
bon físic per jugar
a divisió d’honor.
És força ràpid,
intens, utilitza el
cos en les accions
d’1x1... És molt
complet en tot.
No destaca per ser
molt tècnic, però
domina tots els
principis. És el
millor defensa de la
plantilla i el fet de
ser l’únic central
esquerrà dóna una
millor sortida de
pilota.
Sap col·locar-se
perfectament tant en
fase defensiva
(reduir espais,
anticipar-se,
interceptar...) com
en fase ofensiva
(donar sortida tant
als laterals com als
mitjos)
És un jugador llest
que manté la calma
en tot moment.
Treballador, no es
queixa mai, ganes
d’aprendre, de
millorar...
Numero: 6 ALBERT CIURANA RIPOLL
Demarcació:
Lateral esquerra
Girona FC
Temporades al
Girona F.C: 7
Descripció
Jugador esquerrà
alt i prim que es
pot adaptar en
altres posicions:
interior esquerra,
pivot defensiu,
central esquerra...
Li falta una mica
de velocitat
Molt ben dotat
tècnicament,
sobretot en
conducció i driblatge
en espai curts. Tot i
així, pot treure molt
més profit de la bona
tècnica que té.
Li va costar
adaptar-se al futbol
11, principalment a
les distàncies i
canviar el xip pel
que fa al fora de
joc. Sap escollir
quan ha
d’incorporar-se en
atac i quan no.
És un noi
exemplar, no causa
problemes i
treballador.
Necessita tenir
minuts per agafar
confiança i
demostrar tot el
seu potencial.

1
6
16
Numero: 7 JOAN LLEAL HERNÁNDEZ
Demarcació:
Lateral esquerra
Girona FC
Temporades al
Girona F.C: 6
Descripció
Jugador esquerrà
petit però molt
fort. És intens, no
té por en l’1x1
defensiu. A més,
es pot adaptar en
vàries posicions
degut a que és
molt complet.
Tècnicament molt
bo. Condueix la
pilota a gran
velocitat i té un xut
molt potent. També
té un bon xut a pilota
parada i és un dels
jugadors escollits per
executar-la.
Inicialment va
començar d’extrem
esquerra en el futbol
11, però s’ha
adaptat millor al
lateral esquerra.
S’incorpora a l’atac
fent superioritats
numèriques amb el
banda.
És un noi tranquil,
que fa la seva feina
i sempre compleix
molt bé. La posició
de lateral esquerra
no és la que li
agrada més, però
no es queixa i
treballa per
millorar cada dia.
Numero: 8 GERARD POUGET FLORIDO
Demarcació:
Pivot defensiu
CALELLA
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Jugador d’estatura
mitjana per la
seva edat i prim.
És diabètic, i ell i
els seus pares ho
tenen controlat en
tot moment. A
vegades s’ha
Tècnicament és
boníssim. Realitza
bones passades
curtes, mitges i
llargues. El seu punt
fort és el xut, tant a
pilota aturada com
en carrera. Jugador
Creiem que per les
seves
característiques
pràcticament només
pot jugar de pivot
defensiu, però
aquesta feina la fa
molt bé. Bones
És un noi tímid,
però que dins el
camp té molta
personalitat. Sap
quin és el rol dins
de l’equip i
treballa a cada
entrenament per

17
marejat en algun
entrenament.
important per
executar l’estratègia.
cobertures, ajudes
permanents, etc.
ser titular cada
partit.
Numero: 9 ALEJANDRO ARIEL SÁNCHEZ GALLARDO
Demarcació:
Interior
Tordera
Temporades al
Girona F.C: 3
Descripció
Jugador dretà amb
un bon físic per
l’edat en què es
troba, però li falta
una mica de
velocitat. En
canvi, té una bona
resistència, fet que
li permet
incorporar-se
sovint a l’atac.
Té molt bon xut i
desplaçament llarg.
Ha de millorar la
passada curta en la
posició que ocupa,
on normalment està
pressionat per un
rival. Dins l’àrea
rival sap realitzar
bons controls
orientats per xutar.
Té molt marge de
millora pel que fa a
la tàctica defensiva.
Ho supleix fent
molts metres durant
els partits, però ha
d’aprendre a
dosificar i saber
situar-se sobretot en
defensa.
Va començar
jugant de central
en el futbol 11,
però degut a la
falta de motivació
personal, es va
ressituar a la
posició d’interior.
Necessita sentir-se
important per
rendir bé.
Numero: 10 CESC FABRELLAS MONSECH
Demarcació:
Interior
Girona
Temporades al
Girona F.C: 6
Descripció
Jugador d’altura
mitjana per la
seva edat, però
prim i una mica
fràgil. No és ràpid
en espais llargs,
Té una tècnica
exquisida: domina
els controls, passada,
regat... Però s’ha
d’adaptar al futbol
11 per demostrar tot
Defensivament sap
col·locar-se i no
perdre la posició,
però en atac ha
d’aparèixer molt
més des de segona
Molt bon noi,
intel·ligent i
responsable.
Necessita
feedbacks positius
per demostrar el

1
8
18
però ràpid en
espais curts.
el potencial real del
que disposa.
línia. Percepció
espai-temps bona.
seu joc, sinó es
cohibeix una mica.
Numero: 11 BEDILU GONZÀLEZ GARRIGA
Demarcació:
Interior
Escola FC Barcelona
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Jugador
físicament molt
fort, que treballa
incansablement al
mig camp. És
ràpid i potent. Fa
totes les accions a
gran velocitat. Ha
de controlar el
ritme del joc
Tot i provenir de
l’Escola del Barça té
marge de millora en
aquest aspecte. Bona
passada llarga i xut a
porteria molt potent,
però ha d’aprendre a
combinar en curt i
associar-se amb la
resta de companys.
En atac sap
incorporar-se des de
segona línia. En
defensa ha de saber
quan pot saltar a
pressionar i quan ha
de mantenir la
posició. Ha de
baixar revolucions.
És un noi molt
extravertit que fa
vestidor. Sap
diferenciar quan
toca treballar de
quan toca fer
broma. Dins al
camp té molt
caràcter i es tira
l’equip a l’esquena
Numero: 12 GERARD PRATSEVALL PITA
Demarcació:
Extrem dret
Geieg
Temporades al
Girona F.C: 4
Descripció
Jugador petit i
prim que pateix
una mica en el cos
a cos. És ràpid i
llest. Viu de la
seva velocitat i ha
Té dificultats a
l’hora de combinar
en curt. En canvi, és
un jugador que sap
definir molt bé de
cara a porteria i fa
Defensivament sap
tapar la passada
entre lateral i
extrem dret contrari.
Ofensivament fa
bones diagonals a
És molt llest dins
el camp. Li costa
acceptar el rol de
suplent quan li
toca, i a vegades
l’actitud no és la

19
de trobar variants. molts gols l’esquena del lateral desitjada.
Numero: 14 ALEXIS GARCIA POZO
Demarcació:
Extrem
Sils
Temporades al
Girona F.C: 3
Descripció
Jugador dretà que
pot jugar en les
dues bandes. És
ràpid, però defuig
el cos a cos. Ha
tingut un parell de
lesions l’última
temporada
Domina tots els
aspectes tècnics,
però no els sap
aprofitar. Fa masses
conduccions i no
dóna fluïdesa al joc
Defensivament ha
d’aprendre que
quan la pilota està a
la banda contrària,
ella ha de tancar. En
atac, crea bones
ajudes als mitjos.
Té personalitat
dins el camp i és
del pocs que es
comunica i dirigeix
als companys. Té
un rol més
secundari a l’equip
i ho d’acceptar.
Numero: 15 ALEIX MORENO BOHILS
Demarcació:
Davanter o mitjapunta
Escola FC Barcelona
Temporades al
Girona F.C: 2
Descripció
Jugador petit, que
té dificultats en el
joc aeri i quan
juga d’esquenes.
Per la qualitat que
té es pot adaptar
en dues o tres
posicions
És molt hàbil i
boníssim
tècnicament.
Condueix bé, bon
regat en espais curts,
bones passades...
Li falta comprendre
el perquè de les
accions tàctiques
tant defensives com
ofensives. Ha de
pensar i els seus
moviments tàctics
milloraran
És llest dins el
camp i sap
escapolir-se molt
bé dels rivals. Té
molta confiança en
el seu regat.

2
0
20
Numero: 16 VÍCTOR VALVERDE DA SILVA
Demarcació:
Davanter o mitjapunta
Figueres
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
És un jugador
baix i prim, però
té molta qualitat.
És ràpid en
distàncies curtes i
llargues. Li falta
una mica de
resistència per
aguantar tot el
partit.
Tècnicament és molt
bo. Bones passades,
conducció, regat...
Té la capacitat per
jugar a 1 toc quan
està d’esquenes a
porteria. Permet a
l’equip progressar en
el joc de manera
ordenada.
Fa molt bons
moviments de
punta, es sap
perfilar per rebre i
encarar porteria.
També domina el
regat dins l’àrea, fet
que dificulta la
defensa del rival.
És un noi amb un
caràcter fantàstic.
És obert, fa
vestidor, treballa
en els
entrenaments. Dins
el camp és molt
llest i té molta
confiança en si
mateix.
Numero: 17 JOFRE CARRERAS PAGÈS
Demarcació:
Extrem o punta
Quart
Temporades al
Girona F.C: 1
Descripció
Jugador alt, fort i
ràpid, en
definitiva molt
complet. És el
millor jugador de
l’equip. Té la
capacitat
Domina tots els
principis tècnics. Li
falta millorar la
definició de cara a
porteria. Ha de
tranquil·litzar-se
davant del porter. A
Hi ha moments que
ha d’aprendre a
escollir quan ha de
fer una passada i
quan ha de jugar-se
l’1x1, però és
normal, encara són
Podria fer molts
més gols perquè té
nombroses
oportunitats, i a
vegades es capfica
una mica. Tot i
així, creu molt en

21
d’aguantar
físicament bé tot
el partit.
base d’experiència i
treball ho pot anar
aconseguint.
petits. En defensa fa
bones ajudes al seu
lateral
les seves
possibilitats.

2
2
22
2.5.El perfil de l’entrenador
L’entrenador és la persona encarregada de planificar i executar els entrenament, la
formació de l’equip, preparant-lo per que assoleixi el màxim rendiment possible,
obtenint resultats positius. Serà la persona encarregada de la direcció tècnica i tàctica
dels esportistes, desenvolupament psicològic i físic.
L’actuació didàctica de l’entrenador, estarà molt relacionada tant per les seves
experiències prèvies com a esportistes com per les transmeses pels seus professors
durant la formació inicials d’aquest. Depenent d’aquesta formació podrem determinar
tres perspectives d’ensenyament de l’esport: academicista, tècnica i des de la reflexió
pràctica. El perfil del nostre entrenador haurà de centrar-se en aquesta última
perspectiva.
Aquest model parteix del principi d’ensenyament esportiu en el qual aquesta és una
activitat completa desenvolupada en escenaris singulars, amb un context canviant i uns
resultats no previsibles. La tasca de l’entrenador s’ha d’orientar des la pràctica i cap a
la pràctica fent una reflexió crítica a partir tant de la se seva formació , com de la seva
experiència com a esportista. Per l’entrenador la reflexió implica poder submergir-se
de manera conscient en el món de la seva experiència personal i prendre contacte amb
els seus valors, interessos socials i relacions afectives
Equip tècnic i esportistes
En relació amb aquesta perspectiva d’entrenament esportiu, creiem que la feina de
l’entrenador, tractant-se d’un equip de futbol base no es centra solament a
l’ensenyament dels aspectes tècnics i tàctics en aquest cas del futbol, avui en dia la
seva funció dins d’un equip és molt més àmplia i fonamental, l’entrenador ha d’actuar
com un educador dels valors, d’esforç, solidaritat, treball en equip etc. que transmet
l’esport. A diferència dels entrenadors de futbol amateur i professional, els entrenadors
no és solament un guia o un estratega sinó que és un model a seguir dotant de les eines
necessàries als seus jugadors per permetre un desenvolupament integral.
Primer de tot caldrà valorar les qualitats que busquem com a club en un entrenador. E n
el nostre entrenador és que sigui capaç de veure més enllà del resultat immediat
anteposant la formació, anteposant la formació dels jugadors a aquest. Ha de ser capaç
d’integrar tot els seus jugadors per tal de que cada un d’ells, dins de les seves
possibilitat, desenvolupi la seva funció dins de l’equip, fent sentir d’aquesta manera

23
que tots els membres de l’equip són important i tenen un paper fonamental dins de
l’equip. L’entrenador no ha de ser el protagonista en un partit, mai ha de protestar els
arbitratges i ha de mirar de ser un exemple per tots els jugadors tant dins com fora dels
terrenys de joc. Ha d’ensenyar a competir, saber guanyar i perdre, transmitent valor
més enllà de l’èxit, efímer en el món de l’esport, d’una victòria, transmitent-los que és
molt més important l’esforç per millorar que un simple victòria. Ha de considerar
l’esport, en aquest cas el futbol, com un mitjà per l’adquisició de valors com són el
companyerisme, l’esforç, la constància i el compromís que a aquestes edats són
difícils d’adquirir
Entrenador i cos tècnic
L’equip tècnic de l’equip estarà format per un primer entrenador, un segon entrenador
un preparador físic, un entrenador de porters i una persona auxiliar. Cada un dels
components de l’equip tècnic tindrà un numero de funcions específiques les quals
haurà de desenvolupar durant tota la temporada.
El primer entrenador serà l’Aleix Valls, les seves funcions seran primer de tot la de
coordinar l’equip tècnic, és a dir exercir de líder en el equip, dictant una línia de
treball la qual s’ha seguir i haurà de controlar que tot el personal segueix amb rectitud
aquesta línia marcada. A partir d’aquí el primer entrenador serà el establirà els
objectius de les diferent sessions, els continguts que es treballaran i en definitiva qui
dissenyarà els entrenament pels jugadors de camp. Finalment tindrà la funció de dirigir
a l’equip durant la competició. El seu paper dins del cos tècnic és fonamental haurà
d’entendres amb tots els components sent el “cap visible” d’aquest equip.
El segon entrenador serà en Damià Granollers, té un funció fonamental dins del
vestidor, serà aquella persona que estigui propera als jugadors, escoltant-los i donant-
los consells per tal de que puguin millorar i seguir progressant. També tindrà la funció
de donar els feedback post-partit i pre-partit durant la sessió anterior al partit.
Finalment destacar que aquesta persona haurà de ser una persona de màxima
confiança amb l’entrenador, ja que és qui el transmitirà els problemes del vestidor al
primer entrenador.
El preparador físic serà en Gerard Pijoan tindrà la funció de planificar les carregues de
treball que desenvoluparan durant les sessions, també tindrà la funció d’avaluar els
nostres jugadors durant els partits, elaborant informes dels jugadors i anotant els errors
mes destacables i les accions a destacar de la línia que l’hi hagi manat el primer

2
4
24
entrenador. Finalment tindrà la funció de planificar el treball de rehabilitació en el cas
que un dels jugadors es lesioni.
L’entrenador de porters serà en Miquel Albarrán, tindrà la funció de dissenyar les
tasques específiques pels porter, a més a més haurà de coordinar-se amb el primer
entrenador per tal de dissenyar tasques juntament amb els jugadors de camp. També
tindrà la funció de scouting serà l’encarregat d’analitzar el proper rival de l’equip i
passar-li la informació al primer entrenador.
La persona auxiliar serà en Victor Pérez, la seva funció serà la d’ajudar a organitzar
els entrenaments durant les sessions de treball de l’equip i també la de relacionar-se
amb l’àrbitre i l’altre equip durant els dies de partit.
Entrenador i pares
La presencia dels pares durant la practica esportiva durant les etapes de futbol base és
inqüestionable, estaran presents en la majoria del temps, ja que són ells els encarregats
de portar-los tant a entrenaments com a partits i també són els responsables de la
formació i educació dels seus fills i és per això que és important que s’interessin per
les activitats, conductes i rendiment en tots els seus àmbits i un d’ells és el futbol.
Per tant partint d’aquesta base l’entrenador no pot considerar als pares com a simples
taxista sinó que ha de col·laborar en les tasques de recolzament, com les de delegat o
un simple contacte directe amb els entrenadors, per d’aquesta manera afavorir la
formació integral dels jugadors, ja que a aquestes edats la formació es produeix en tres
àmbits: col·legi, cada i camp de futbol. Segons Van Yperen (1994) en un estudi fet a
l’escola de l’Ajax quan el rendiment dels jugadors era baix només apareixia estrès
quan no hi havia cap tipus de recolzament dels pares.
Finalment no cal oblidar que la relació entre entrenador i pares es limitara al terreny
de joc, club o institució esportiva.
Titulació corresponent de l’equip tècnic
Per últim en el apartat més tècnic i burocràtic, serà imprescindible que l’entrenador
tingui el títol d’entrenador nivell 1 i que estigui reciclat en el tema d’aprenentatge
motor i d’habilitats motrius, també es important que comparteixi la filosofia de joc del
club, ja que tots els equips segueixen una línia de treball.
En quan al segon entrenador no és imprescindible que tingui cap tipus de titulació
encara que pot resultar important, però si que és imprescindible que tingui experiència

25
en el àmbit esportiu, és a dir que hagi estat dins d’un vestidor, per tal de que sigui
capaç de comprendre als jugadors.
El preparador físic és important que tingui coneixements bàsics sobre càrregues de
treball, distribució del volum, intensitat. L’entrenador de porters haurà de tenir
experiència en entrenament de porters i serà important que aquesta persona hagi jugat
en aquesta posició, ja que d’aquesta manera comprendrà millor quines són les
necessitats que té un jugador en aquesta demarcació i pugui realitzar una millor
preparació.
2.6.Lliga de competició
L’equip que hem escollit és l’infantil “A” del Girona F.C. aquest equip competeix a la
divisió d’honor de la seva categoria.
Primer de tot cal aclarir que la categoria infantil suposa un canvi en les dimensions del
terreny de joc, es passa del camp de futbol-7 a un camp de futbol-11 i del nombre de
participants en el joc, es passa de 7 companys i adversaris a 11 companys i adversaris.
El temps de joc també canvia, es juga un total de 70 minuts dividit en dues parts de 35
minuts cada una, amb un descans de 15 minuts entre les dues parts.
En quan a la categoria, el nostre equip milita a la divisió d’honor Infantil, és la
màxima i principal competició entre equips infantils de tot España. Es celebra
anualment i la temporada es desenvolupa entre els mesos de setembre i abril, un cop
finalitza la temporada els dos primer equip disputaran la Copa de Rei a nivell estatal,
d’altre banda el quatre últims classificats descendiran a la divisió preferent, la
conformen els 16 millors equips Infantils de tota Catalunya, on hi ha representats les
categories inferior dels grans clubs del territori, el F.C Barcelona i R.C.D Espanyo l
etc. El desenvolupament d’aquesta lliga és idèntic a la de les categories inferior, cada
club s’enfronta en dues ocasions a la resta d’equips de la mateixa divisió, un cop com
a local i l’altre com a visitant, seguint un calendari establert per un sorteig realitzat per
la RFEF. Es disputa una jornada cada cap de setmana. Els partits finalitzaran als 80
minuts sense pròrrogues ni tandes de penals en el cas de acabar en empat.
Pel Girona F.C. tenir equips que participen en aquestes categories el dota de prestigi i
els hi permet una bona formació dels seus jugadors per tal de que arribin al primer
equip en les millors condicions possible. D’aquesta manera mantenir l’equip en
aquesta categoria serà l’objectiu prioritari de l’equip

2
6
26
3. Qualitats físiques
Conèixer les característiques fisiològiques que ha de tenir un bon jugador de futbol és
molt essencial alhora de realitzar una bona programació, ja que cada esport requereix
unes demandes físiques concretes, i hem de tractar d’ajustar al màxim el treball de les
qualitats físiques. És per aquest motiu que les mesures antropomètriques i la
composició corporal són molt importants, ja que donarà certa superioritat als jugadors
en les jugades on es produeix un enfrontament directe, sobretot en aquestes edats on es
comencen a veure els primers canvis de la adolescència i s’observen grans diferències
físiques entre els jugadors que ja han començat el canvi i els que encara no.
No existeixen dades suficients per definir una composició corporal idònia per un
jugador de futbol en etapa Infantil, però tot i això si podem dir que és necessari un
nivell adipós baix, sense deixar de banda la necessitat d’un percentatge mínim de greix
corporal (3-5% en homes i un 8-10% en dones) per mantenir la integritat funcional.
Un altre punt a destacar és la gran importància de la força relativa, és a dir, el fet de
traslladar el nostre propi cos en l’espai, d’aquí la necessitat de trobar una relació
òptima entre la força i el pes corporal. No podem oblidar que en qualsevol esport hi
intervenen varies qualitats condicionals i que algunes prevalen per sobre de les altres.
Seguint aquesta afirmació, és evident que un maratonià tindrà com a qualitat
condicional més desenvolupada la resistència i un halteròfil la força.
En aquest sentit, abans de realitzar una planificació és important analitzar l'esport,
quins factors limitant té i quines qualitats físiques prevalen més que les altres A partir
d'aquí, s’ha de centrar la planificació i la programació atenent a les necessitats i/o als
requeriments que es puguin donar.
De la mateixa manera s'expressava Bompa (2009):“Los entrenadores rara vez
analizan los factores limitantes del rendimiento de los jugadores, cuáles son sus
puntos débiles en su camino a la excelencia. Definir los factores limitantes del
rendimiento te ayudará a concentrarte en los elementos que impiden a los jugadores
mejorar”
A continuació analitzarem els factors limitants del rendiment en el futbol, a més
d'altres paràmetres que considerem que són de vital importància per tal de realitzar una
bona preparació física. (Bompa, 2009)

27
Sistemes d'energia dominant: alàctic i aeròbic.
Ergogènesis: 40% alàctic, i 60 % aeròbic
 Accions ràpides i potents amb accions explosives, xuts, canvis de direcció i salts
amb rematada.
 Períodes de recuperació curts (40 segons).
3.1. Factors limitant del rendiment
 Potència reactiva.
 Capacitat anaeròbica
 Resistència de la potència.
 Agilitat.
3.2.Finalitats de l’entrenament
 Augment de l'agilitat i els temps de reacció i de moviment.
 Desenvolupament del sistema aeròbic durant la pretemporada, amb la finalitat
d’assimilar millor les càrregues i com a base d'una preparació més específica a
més d'aconseguir una millor recuperació.
 Millora de la força explosiva amb base a augmentar la potència de salt i la
potència per rematat.
Per tant, atenent a aquests factors anteriorment descrits, a continuació descriurem
com treballar les diferents qualitats físiques per tal d'obtenir un millor rendiment en
els jugadors de voleibol..
3.3.Entrenament de la força
Entrenament de la força explosiva
Generalment, el desenvolupament de la força explosiva en nens requereix l'ús de
càrregues mitges , normalment entre el 40% i el 60% de 1 RM. L'objectiu de
l'entrenament de la força explosiva és augmentar la capacitat dels jugadors de
reclutar el major nombre de fibres musculars en el menor temps possible, fet que es
produeix en les accions de xut, canvis de direcció fintes...

2
8
28
Periodització de l'entrenament de la força
A l'hora de planificar un treball de força màxima s'ha de tenir en compte que també
s’ha de realitzar un treball de força resistència prèviament. Seguidament descriurem
com perioditzar el treball de la força màxima en diferents fases segons Bompa
(2009):
1) Entrenament de l'adaptació anatòmica: l'objectiu d'aquesta fase és adaptar el
cos a la càrrega i preparar les estructures musculars i lligamentoses per les
següents fases. Aquesta fase sol durar entre quatre i sis setmanes tot i que depèn
de cada esportista.
2) En l'entrenament de la potència el sistema neuromuscular s'acondiciona per
augmentar el ritme de descàrrega de les fibres de contracció ràpida. Això
significa que les fibres de contracció ràpida s'estimulen per contraure’s més
ràpidament. L'èxit d'aquesta fase depèn directament de l'anterior fase, en la qual
les fibres de contracció ràpida han estat estimulades. Aquesta fase pot durar
entre quatre i cinc setmanes.
3) El manteniment de la força màxima i la potència es dóna durant la fase de
competició. Aquesta fase es caracteritza per mantenir les adaptacions
anteriorment aconseguides i, per tant, s'ha de mantenir el treball de la força
màxima i de la potència en menor mesura durant aquesta fase per tal que no hi
hagi una disminució exponencial.
4) La fase de transició consta d'una reducció del treball per després tornar a
carregar i tornar a iniciar el cicle. És important que durant aquesta fase es
treballin les dues qualitats per no tornar a començar de zero, és a dir, partint ja
d'adaptacions.

29
3.4. Entrenament de l'agilitat i la rapidesa
Segons Bompa(2009) l'agilitat és la capacitat per accelerar i desaccelerar ràpidament
els moviments, canviar ràpidament de direcció i variar ràpidament els patrons de
moviment. Algun exemple podria ser el joc de peus ràpids durant una finta, el ritme
de moviments dels jugadors... L'agilitat depèn en gran mesura de la potència i la seva
clau es centra en la coordinació dels moviments de desacceleració-acceleració.
La desacceleració o reducció de la velocitat és el resultat de la càrrega excèntrica
preferentment dels quàdriceps. A partir d’aquí es produeix un emmagatzemant de
l’energia cinètica en els músculs durant la desacceleració i aquesta s’utilitza durant la
fase d’acceleració. La fase d’acceleració és l’augment de la velocitat com a resultat
de les contraccions concèntriques de tots els músculs que intervenen en la flexo
extensió de cames.
Gràcies a l’entrenament de la potència considerem que la desacceleració i
l'acceleració es duran a terme de manera més eficaç i eficient durant les accions de
joc. a. Tot i que l'agilitat depèn de la potència en gran mesura, haurem de valorar dos
factors que també hi intervenen durant aquestes dues fases: l'habilitat del jugador en
els seus moviments per l'espai i la força que aquest que aplica contra el terra.
La periodització de l'agilitat
L'agilitat és una capacitat que es desenvolupa al llarg dels anys i que té un important
component coordinatiu que es desenvolupa en fases de formació.
A l'hora de perioditzar el treball d’agilitat s’ha de tenir en compte que s'aconsegueix
un bon nivell d'agilitat per la contínua repetició d'exercicis d'agilitat, seguits d'una
progressió de patrons de moviment de l'agilitat de simples a complexes.
En el cas que ens ocupa, l’equip es troba en plena fase de formació i, en concret es
troben a l’inici del diferents canvis morfològics i fisiològics corresponents a
l’adolescència, el treball d’agilitat començarà amb una fase d’inici d’adquisició
d’habilitats específiques, centrat en l’aprenentatge i la realització d’exercicis
individuals i col·lectius. La metodologia emprada serà la realització d’exercicis curts
que milloraran on es treballarà la rapidesa, l’explosivitat i els canvis ràpids de
direcció.

3
0
30
El treball d’agilitat continuarà amb una altra fase més propera a la competició que
inclourà i combinarà exercicis d’agilitat, rapidesa, velocitat i potència específics de
l’esport.
Per tal d'entrenar l'agilitat cal tenir en compte una sèrie paràmetres que determinaran
la qualitat del rendiment.
Intensitat
Quan es realitzin els treballs d’agilitat per tal de que aquest estímul sigui significatiu
pels jugadors es treballarà a altes intensitats entre el 90% i el 95%.
Duració
La duració dels exercicis serà variada, ja que estarà determinada pels sistemes
energètics que es vulguin desenvolupar dins de l’exercici. Preferentment s’utilitzarà
exercicis d’entre 5 i 10 segons pels exercicis on es sistema energètic predominant és
l’anaeròbic alàctic i alguns exercici d’entre 20 i 90 segons per sèries en que s'utilitza
el sistema làctic, és un sistema energètic que no tenen totalment desenvolupat a
aquestes edats però es pot fer una introducció per tal de començar a sentir sensacions
de fatiga pel lactat.
Per evitar els possibles efectes negatius de la fatiga durant el desenvolupament dels
exercicis d'agilitat d'alta intensitat, el temps total en una sessió d'entrenament ha de
ser entre 3 i 10 minuts. Els temps de descans han de ser entre 2 i 3 minuts i la sessió
total ha de ser d'uns 35 minuts.

31
3.5.Entrenament de la resistència
La resistència és la capacitat de realitzar treballs d’una durada llarga amb un
sosteniment concret de la intensitat. La fatiga és el principal factor limitant per al
rendiment. Es diu que els jugadors tenen resistència quan no es fatiguen fàcilment o
quan poden aguantar i continuar entrenant o jugant en estat de fatiga. Els atletes
poden rendir en condicions de fatiga quan s’adapten a les especificitats del treball
que estan realitzant (Bompa. 2009).
Classificació de la resistència
Hi ha diferents classificacions de la resistència segons el nivell d’especificitat, són:
 La resistència general és la capacitat per a prolongar el rendiment d’una activitat
en la que participen els grups musculars i els sistemes fisiològics.
 La resistència específica (de l’esport) és la capacitat que té un jugador per a
realitzar moltes repeticions d’accions tècniques i tàctiques durant un entrenament
o partit. Quan més forta sigui la resistència d’un jugador, més fàcil li resultarà
superar l’estrès que causa un entrenament o un partit.
Resistència aeròbica
És la capacitat per a realitzar un treball durant un període de temps prolongat i superar
la fatiga específica induïda pel sistema aeròbic. Relacionada amb la resistència
muscular, ja que és el sistema muscular el que realitza el moviment continu depenen
de l’aportació d’oxigen que prové del cor a través de la sang i aquesta és utilitzada
pels músculs.
Les tècniques respiratòries adequades desenvolupen un paper molt important en
l’entrenament de la resistència. Durant les repeticions més llargues, els jugadors han
d’aprendre a respirar profundament i rítmicament. Les espiracions actives són
essencials per aguantar un partit complet. Una respiració potent és encara més
important durant les fases crítiques d’un partit, quan els jugadors estan cansats. Una
aportació adequada d’oxigen durant períodes de fatiga elevada és crucial per a superar
aquests períodes d’estrès.
Resistència anaeròbica alàctica
Consisteix en la capacitat que té l’esportista per a tolerar la fatiga produïda per la
repetició d’activitats de curta durada (inferiors a 12 segons) a una intensitat del 100%.
El rendiment depèn en gran mesura de la força i la velocitat i és per això que els

3
2
32
processos anaeròbics aporten més del 80% de l’energia necessària per a les accions
atlètiques curtes. L’alt deute d’oxigen només es solucionarà durant els intervals de
descans.
Capacitat aeròbica
És la capacitat del jugador de futbol per a produir energia en presència d’oxigen i és el
determinant bàsic de la capacitat de resistència general d’un jugador de futbol. La
capacitat de transportar oxigen dins del cos n’és un factor limitant.
Una alta capacitat aeròbica també facilita la ràpida recuperació entre les diferents
accions que es poden produir durant un partit i entre entrenament. Una ràpida
recuperació ajuda als jugadors a reduir els seus intervals de descans i a realitzar
treballs a intensitats més altes durant més vegades
Capacitat anaeròbica
La intensitat del rendiment d’una sèrie tàctica en particular determina la quantitat
d’energia que aportarà el sistema anaeròbic, el qual produeix energia en absència
d’oxigen. Una alta capacitat aeròbica es converteix de forma positiva en capacitat
anaeròbica.
Periodització i entrenament de la resistència
Durant un pla anual, la resistència es desenvolupa d’una forma molt sistemàtica al
llarg de tres fases d’entrenament principal que apareixen a la taula adjuntada a
continuació al final de la pàgina.
La resistència aeròbica, segons nombrosos autors, ha de desenvolupar-se durant la fase
de transició i al principi de la fase preparatòria mitjançant l’ús del mètode continu,
amb repeticions llargues i l’entrenament del ritme a una intensitat de moderada a
mitja.
Les càrregues de treball també han d’augmentar progressivament -sobretot el volum
total d’entrenament- a mesura que l’entrenament va arribant al seu nivell més alt
durant la fase preparatòria específica del pla anual.
Durant la transició de la resistència aeròbica a la anaeròbica i específica de l’esport és
essencial continuar posant èmfasi a la resistència aeròbica.

33
En funció de les especificitats de l’esport, l’ergogènesis de cada activitat i la posició
en la que juga cada jugador, es van introduint elements d’activitat anaeròbica. El ritme
de l’activitat i la dels exercicis específics és cada vegada més intens.
La resistència específica del futbol coincideix amb la fase de pre-competició i
continua durant el calendari de joc.
FASES Preparatòria De competició Transició
SUBFASE
General Específica Pre-
competició
Partits de lliga Transició
PERIODITZ
ACIÓ
Resistència
aeròbica
Resistència aeròbica.
alàctica.
Resistència específica
Resistència
específica de
l’esport /
posició
Resistència
específica de
l’esport /
posició
Resistència
aeròbica
Entrenament de la resistència aeròbica
L’eficàcia fisiològica dels diferents sistemes i òrgans que es troben involucrats en una
tasca aeròbica augmenta de forma més efectiva quan l’entrenament consta de treball
de menor intensitat i major durada.
Els següents punts constitueixen els principis d’entrenament més significatius per al
desenvolupament de la resistència aeròbica:
- La durada de les repeticions dels exercicis haurà de variar en cada sessió. Moltes
d’elles es situaran entre els 10 i 20 minuts de durada per tal de millorar la
resistència aeròbica (molt important en els partits de futbol). A més, són molt
necessàries les repeticions de 3 a 10 minuts per a millorar la resistència aeròbica
mitjançant tasques tàctiques i tècniques.
- La intensitat de l’entrenament serà inferior al 70% de la velocitat màxima.
L’estímul de l’entrenament per tal de que sigui efectiu el ritme cardíac per sobre
de 140 pulsacions per minut tindrà, si no fos així tindria un efecte insignificant
en la millora de la capacitat aeròbica dels jugadors.
- Per a desenvolupar correctament la resistència aeròbica el mètode treball serà
Intervàlic llarg amb temps de descans han de ser de 45 a 90 segons.
Normalment, quan el ritme cardíac baixa de 120 pulsacions per minut, el treball
pot realitzar-se sense dificultat.

3
4
34
- Durant intervals de descans l’activitat sol ser de baixa intensitat per facilitar la
recuperació
Entrenament de la resistència alàctica
La majoria dels mètodes utilitzats es realitzen amb activitats d’alta intensitat i en
podem determinar els conceptes següents:
- La intensitat pot variar des de nivells submàxims a nivells màxims tot i que
s’utilitzen diferents intensitats durant l’entrenament. Les intensitats entre un 90 i
95% serveixen per millorar la resistència anaeròbica.
- La durada del treball ha d’anar de 5 a 12 segons, ja que dins d’aquest interval és
quan es desenvolupa el sistema anaeròbic alàctic.
- Els intervals de descans en una activitat d’alta intensitat han de ser suficientment
llargs (entre 2 i 7 minuts) per recuperar el deute d’oxigen.
- Les activitats durant els intervals de descans han de ser lleugeres i relaxants per
facilitar la recuperació i la recàrrega energètica. No es recomana un repòs total
ja que fa caure l’excitabilitat del sistema nerviós.
- El treball dissenyat per a desenvolupar la capacitat alàctica és molt intens i el
número de repeticions és baix o mig per poder sostenir una alta intensitat
d’entrenament.

35
3.6. Entrenament de la velocitat de reacció
Existeixen diferents versions sobre els conceptes de velocitat. Segons Harre (1987), la
velocitat és la capacitat condicional de realitzar accions motores en el menor temps
possible.
Segons Grosser (1992), la velocitat és la capacitat d’aconseguir, en base a processos
cognitius, la màxima força volitiva i funcionalitat del sistema neuromuscular, una
rapidesa màxima de reacció i de moviment en condicions establertes.
Segons García Manso et al. (1998), la velocitat és la qualitat que ens permet realitzar
accions motrius en el menor temps possible i amb la màxima eficàcia.
No s’han de confondre el concepte de rapidesa (accions aïllades que estan constituïdes
per un sol moviment) amb el de velocitat (moviments encadenats dins d’una acció
esportiva realitzats en el menor temps possible i amb la màxima eficàcia).
Tipus de velocitat de reacció
 Simple
És una resposta conscient a un estímul prèviament conegut que s’ha donat de
manera inesperada.
 De Reacció
És la capacitat que té l’organisme per a reaccionar a un o més estímuls escollint
la millor resposta possible per a respondre’l amb la velocitat, la direcció i la
tècnica correcta. El cervell ha rebre i processar la informació disponible abans
que els músculs iniciïn la resposta. El temps que passa entre que es detecta
l’estímul i es respon és el que s’anomena temps de reacció.
Planificació i entrenament de la velocitat de reacció
El treball de la velocitat de reacció és molt important, ja que ofereix un gran avantatge
en la majoria d’esports d’equip, com és el cas del futbol. Aquesta es pot arribar a
millorar a través de l’entrenament. Tot i això, la capacitat de reaccionar ràpidament és,
en certa manera, genètica.
Aquest tipus de velocitat es veu en un alt grau condicionada per la motivació i la
concentració dels jugadors en tasques específiques.
Els exercicis de velocitat de reacció es duran a terme durant l’inici de la sessió, ja que
els jugadors no tenen sensació de fatiga com durant el desenvolupament o el final
d’aquesta. De tant en tant, però, és convenient realitzar aquests exercicis en situacions

3
6
36
de fatiga per a preparar els jugadors en condicions similars a les que es poden trobar
durant el desenvolupament d’un partit.
En definitiva, hi ha una gran quantitat de mètodes d’entrenament que poden
desenvolupar la velocitat de reacció com l’entrenament audiovisual, els exercicis de
bola loca o l’entrenament amb el panell Dynavision.

37
3.7.Entrenament de la flexibilitat
La flexibilitat és la capacitat d’aprofitar les possibilitats de moviment de les
articulacions de la millor manera possible. Es considera una necessitat i a la vegada una
simple mesura complementària.
L’entrenament, sobretot el de força i velocitat, provoca desequilibris musculars que han
de ser contrarestats contínuament. Freqüentment, els jugadors presenten un
desenvolupament desigual entre la musculatura agonista i antagonista com a
conseqüència de l’entrenament (un exemple clar pot trobar-se en la descompensació de
la musculatura anterior = quàdriceps i la musculatura posterior = isquiosural).
Aquests fenòmens produeixen dolor i es van agreujant de manera progressiva. Els
efectes més importants dels desequilibris musculars són una limitació de la coordinació
intra i intermuscular, un menor pre-estirament de la musculatura, una menor eficiència
de les vies energètiques, un augment de les possibilitats de lesió, fortes limitacions
motores i una pèrdua de la capacitat de rendiment específic de la força velocitat.
Per tal de prevenir aquests problemes s’han de dur a terme els estiraments conjuntament
amb exercicis de relaxació i treball aeròbic de baixa intensitat (50-60% del
consum d’O2) ja que d’aquesta manera s’estan aplicant mesures regeneratives i
s’escurçarà a la meitat o a una tercera part el temps de recuperació.
Tots aquests efectes mostren que la flexibilitat és una part fonamental del treball
necessari per aconseguir un desenvolupament muscular òptim.
Per aquest motiu s’ha de:
- Estirar els grups musculars escurçats.
- Enfortir la musculatura debilitada.
- Combinar l’entrenament de força i velocitat amb els estiraments:
• Estiraments previs a l’entrenament de força i velocitat (durant
l’escalfament).
• Alternar exercicis per desenvolupar la força o la velocitat i exercicis
d’estirament (en els que el jugador estira durant 10-12 segons la
musculatura treballada).
• Estiraments finals, durant almenys deu minuts després de
l’entrenament.

3
8
38
Els mètodes per augmentar la mobilitat articular es divideixen en estàtics i dinàmics. Els
estiraments estàtics s’associen a moviments lents i controlats que condueixen a
l’articulació a un punt de tensió no dolorosa que frena el propi moviment. Un cop
s’arriba a aquest punt, el jugador l’ha d’aguantar durant un cert temps.
Els estiraments dinàmics serveixen per augmentar la mobilitat articular i s’associen
sempre a la presència de moviment articular.
Degut a que la majoria de moviments que s’utilitzen en el voleibol són balístics, els
estiraments dinàmics són apropiats en termes d’especificitat d’entrenament (Alter,
1990-91).
Els estiraments estàtics es poden dividir en actius i passius, mentre que els dinàmics
poden ser actius, passius i cinètics.
Es considera com a estirament actiu tot aquell exercici en el que el jugador aconsegueix
el seu objectiu a través de la contracció d’aquells músculs que produeixen moviment de
manera natural.
La forma passiva és aquella que permet al jugador aconseguir l’estirament mitjançant
l’ajuda de forces externes com la gravetat, algun aparell, una persona...
En el mètode dinàmic cinètic, el jugador fa ús de la inèrcia de les masses corporals a
una alta velocitat per aconseguir l’estirament desitjat.
Les millors tècniques per millorar quantitativament l’amplitud de moviment són els
mètodes mixtes que combinen les tècniques actives i passives d’estirament amb
contraccions musculars isomètriques.
Mètode dinàmic
Els exercicis dinàmics d’estirament han de realitzar-se en sèrie, augmentant de manera
gradual l’amplitud de moviment fins arribar al màxim. Un escalfament previ pot evitar
possibles lesions musculars.
Mètode estàtic
Quan el jugador arriba al punt màxim d’estirament no dolorós l’ha d’aguantar durant un
període de temps prolongat per tal de produir una relaxació i reduir la tensió. És
aconsellable estirar el múscul entre 10 i 30 segons.

39

4
0
40
4. Planificació de l’entrenament esportiu
Segons el Diccionari de Ciències de la Educació planificar és: el procés que hem de
seguir per aconseguir objectius concrets en uns terminis acabats i en etapes definides,
partint del coneixement i de l’avaluació científica de la situació d’origen i utilitzant de
manera racional els mitjans naturals i els recursos humans possibles.
Des d’aquesta definició en tota planificació és precís partir d’un estudi previ del grup
que ens permeti delimitar uns objectius a curt, mig i llarg termini; havent establert uns
continguts seqüenciats que afavoreixin uns aprenentatges concrets a nivell: físic, tècnic,
tàctic i psicològic; sent precís preveure la utilització d’uns recursos materials (material
esportiu) i humans (personal qualificat).
Dins d’una planificació hem de tenir en compte: la descripció, la previsió, la
organització i el disseny de tots i cada un dels esdeveniments de l’entrenament, com un
dels mecanismes de control que ens permetin modificar aquests esdeveniments per tal
que el jugador pugui aconseguir els resultats desitjats en la competició esportiva. La
posada en marxa, el procés de planificació, exigeix: partir d’una avaluació prèvia de les
capacitats del subjecte; establir uns objectius amb una seqüenciació temporal; dissenyar
un programa racional d’activitats; determinar uns mitjans de control; executar el pla
d’acció prèviament dissenyat i avaluar el resultat final del procés. Concretament és
necessari conèixer alguns aspectes relacionats amb el treball per el qual va passar aquest
equip en anys anteriors.
Segons García Manso (1996) els passos a seguir poden ser els següents:
o Conèixer el nivell de rendiment de la temporada anterior
o Conèixer el nivell de compliment dels objectius marcats
o Conèixer el nivell d’entrenament realitzat
o Conèixer el perfil condicional dels esportistes
o Conèixer els resultats de què es disposa
A l’analitzar aquestes dades podem arribar a determinar les causes que provocaren el
rendiment de l’equip en la temporada anterior, i començar a delimitar les vies per les
quals ha de desenvolupar-se el treball pel present any.
El sistema de joc adoptat per l’equip: pot ser un altre factor que tingui repercussió en el
rendiment de l’equip durant la temporada, ja que les característiques físic-tècniques dels
jugadors pot determinar l’ús d’un o altre sistema de joc, tant a nivell ofensiu, com
defensiu. Cada sistema exigeix una distribució espacial, així com un nivell de condició

41
física diferent; per tant, l’entrenador encertarà amb el sistema segons el coneixement
dels seus homes. Igualment, és important com l’àmbit psicològic facilita que l’equip es
senti segur dins un sistema i no depengui exclusivament de la iniciativa de l’equip
contrari.
4.1.Temporització del pla d’acció
Considerant que l’entrenament esportiu és un procés de molts anys, una de les seves
claus és poder anticipar les característiques que determinen el rendiment esportiu.
Per dur a terme la planificació de l’entrenament a llarg termini han de complir-se les
següents condicions:
o Una clara determinació de l’estructura de l’entrenament
o L’acceptació del programa d’entrenament per part dels jugadors
o La inclusió del control i les modificacions de la planificació en el mateix
projecte d’entrenament
o Establir una bona harmonia entre el contingut i els mètodes d’entrenament.
El macrocicle: és l’estructura que coincideix amb la durada d’una temporada; en el
nostre cas s’iniciarà a mitjans d’agost i finalitzarà a principis de juny. Hi podem
distingir els següents períodes:
a) Període preparatori: tindrà una durada de quatre setmanes tenint en compte
l’inici de la lliga. Durant aquest període, tindrà prioritat la preparació física
general, el treball dels elements tècnics i tàctics bàsics, a partir d’exercicis amb
alt voltatge i escassa intensitat. A mesura que s’apropi la competició, el tipus
d’activitats tendiran a més específiques i intenses.
b) Període competitiu
c) Període transitori
4.2.Aplicació pràctica
A l’hora de dur a terme la planificació, tindrem en compte una sèrie de paràmetres que
ens serviran per orientar la planificació, les característiques de l’equip, dels objectius
previstos.

4
2
42
4.3.Problemàtiques de l’entrenament esportiu
L’entrenador té com a missió principal ajudar al jugador a desenvolupar el seu talent
esportiu, el que inclou no només els factors de tipus físic-motor, sinó els psicològics,
que repercuteixen clarament en el seu rendiment esportiu. Tant el talent físic, com la
seva actitud determinen l’actuació del jugador dins de l’entrenament per la competició,
sent una tasca de l’entrenador atendre ambdós aspectes i resoldre aquells problemes
relacionats amb la seva pràctica.
L’entrenador ha de saber en tot moment sobre què i com motivar els jugadors, perquè
cada un posseeix un potencial diferent que li permetrà rendir en la seva actuació
esportiva. Sent la preparació del tècnic un dels factors determinants per dissenyar
programes d’intervenció que serveixin per millorar l’actuació de l’esportista. Hem de
conèixer més àmpliament a la persona a la que entrenem, hem de saber com transmetre
les nostres experiències i coneixements i com aprofitar millor per obtenir un millor
rendiment al talent de cada jugador.
Un dels aspectes importants en la formació de l’entrenador és arribar a conèixer millor
els jugadors de la plantilla, com saber ajustar-se als diferents tipus de personalitat que
existeixen en l’equip de futbol. Hem de tenir present que una de les claus del bon
entrenament és la capacitat de l’entrenador per gestionar el comportament interpersonal,
que complementi una bona preparació física, tècnica o tàctica. Si deixem sense atendre
els àmbits humanístics del grup, els problemes d’aquest poden arribar a generar
carències en el rendiment general.
Hem de tenir present que no existeixen regles fixes pel que fa als models d’intervenció
amb els jugadors, i mentre que per un entrenador un jugador pot resultar conflictiu, per
un altre aquest mateix es pot ajustar perfectament al seu esquema d’equip. Hem
d’establir per això, controls per impedir que els trets individuals dels jugadors es
converteixin en una força negativa dins del funcionament regular de l’equip.
Entre els problemes que habitualment sorgeixen en la pràctica esportiva i que han de
resoldre’s gràcies a l’entrenament es troben els següents:
La complexitat de la pròpia pràctica esportiva: existeixen una sèrie de característiques
de la pròpia pràctica del futbol, que incideixen clarament en la seva complexitat:
-El nombre elevat de jugadors que intervenen en cada equip, amb les característiques
físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques de cadascun d’ells.

43
A pesar que l’entrenador sembli tenir previst i controlat la majoria de situacions que
sorgeixen al llarg de la temporada, poden aparèixer noves problemàtiques com:
-No aconseguir els resultats esperats pel nivell de la plantilla.
-Canvis en la programació per: lesions, factors climatològics, canvis de calendari i
horaris dels partits de competició, etc.
-Problemes interns amb alguns jugadors.
-Canvis en la pròpia direcció tècnica de l’equip.
Com a conclusió, hem de tenir en compte tant el nivell de planificació general de
l’equip, on un dels principals indicadors acostuma a ser el rendiment durant la
competició, i per altra la planificació individual de cada un dels components de l’equip,
els referents bàsics del qual són el nivell desenvolupament i l’estat de forma de cada un
d’ells

4
4
44
5. Metodologia
5.1.Metodologia integrada
La metòdica de l’entrenament esportiu engloba i acull tots els aspectes que configuren
l’organització de l’entrenament esportiu: selecció i ordenació de mètodes i continguts.
Com és lògic, cada tendència ideològica de l’entrenament es caracteritza per l’ús de
diferents metodologies per aconseguir els seus objectius. La teoria de l’entrenament,
com altres àrees del coneixement, és clarament polimetòdica.
Dins la metòdica de l’entrenament es diferencien dos tipus de metodologies (Solé,
1995)
a) La pluridisciplinar: que es relaciona amb la idea que el màxim rendiment
esportiu s’obté a través de la suma dels elements que intervenen i determinen la
millora esportiva (tècnica, tàctica, física, i psicològiques i visuals) però amb
objectius aïllats i totalment diferenciats.
b) La integrada: que es basa en què en la pràctica esportiva, les habilitats tècnic-
tàctiques, físiques, psicològiques i visuals (Solé, 1993) s’expressen íntimament
unides i diferenciades. Aquesta metodologia comporta una integració i
combinació entre diferents tipus de càrrega, però el comú denominador
d’aquesta metodologia és sempre la tècnica i la tàctica. A través d’elles es
desenvolupen les restants qualitats que intervenen en el rendiment.
En funció de les característiques individuals, l’entrenament s’organitza posant l’accent
sobre una qualitat física, psicològica o visual per obtenir un rendiment d’una manera
interrelacionada. Serà aquesta la que centri la nostra atenció.
Entre les característiques d’aquesta metodologia destaquem:
a) El seu denominador comú el constitueixen la tècnica i la tàctica. Aquestes
s’utilitzen com a mitjà per la millora de les habilitats psicològiques, visuals i
físiques. Aquestes es combinaran de diferent manera per dissenyar microcicles
i sessions segons l’objectiu que es pretén aconseguir.
b) L’entrenament integrat en el futbol comporta una gran especificitat. A través
de la tècnica i la tàctica es pot treballar amb exactitud els músculs i capacitats
que l’esportista sol·licita en el transcurs de les competicions, fenomen que
facilita la modelació de l’entrenament.

45
c) Suposa un tipus d’estímuls més motivant pel futbolista, doncs el que realment
troba interessant és la pràctica de la seva disciplina.
d) Aporta una concepció més global de l’esport, fent que l’esportista ho entengui
com un tot. Estableix una escala d’importància segons l’interès personal de
l’esportista.
e) La metodologia integrada requereix un model tècnic estabilitzat i automatitzat
per part del futbolista. També és necessari que la dificultat de les habilitats
tècnic-tàctiques vagin en consonància de la millora de les capacitats
condicionals que es pretenen.
f) S’han d’integrar habilitats que es complementin mútuament, de forma que es
faciliti el desenvolupament de l’altra. Per exemple, la combinació de
l’acomodació negativa amb la relaxació o la relaxació amb la flexibilitat
Es desprèn de tot això un nou paradigma que no és conèixer l’esport, sinó conèixer a
l’esportista i les teories cognitives i estructuralistes, doncs aquestes ens aproparan al
coneixement de l’ésser humà. Aquestes teories es centren en el coneixement de la
persona com a ésser viu, com una estructura que s’articula a través de les relacions de
sis capacitats (veure gràfic). Aquestes estructures evolucionen i estan connectades entre
si, en tant en quan la seva intervenció amb el medi i amb ells mateixos.
Com diu Seirul·lo, la solució està en crear situacions simuladores preferencials, tasques
real d’interacció en las que per resoldre sigui necessari la optimització d’algun
d’aquests sistemes, d’alguna d’aquestes estructures respecte d’altres.
El jugador no deixa de ser un ésser humà que està constantment en estat d’evolució i
adaptació, on s’interrelacionen sentiments, emocions, processos d’informació, relacions
socials, intel·ligència i per tant el seu entrenament ha de ser enfocat com “un tot
organitzat” (Teoria general dels sistemes) en els que es pretén trobar regles generals o
situacions vàlides i aplicables a qualsevol sistema i en qualsevol nivell de la realitat.

4
6
46
Metodologia tasques
Aquestes situacions que configuren la sessió d’entrenament s’organitzen i estructuren a
través de les tasques. La tasca és una situació simuladora del joc, modificada i/o
acceptada per incidir sobre determinats aspectes dels nostres jugadors i equip que
desitgem millorar.
La tasca està composta per un contingut (un o més exercicis) i per unes condicions que
acompanyen la seva realització. Per exemple, el número de repeticions, la intensitat, el
descans, les consignes a respectar en la seva execució, etc. La semblança de tots aquests
components amb el joc determinarà el nivell d’especificitat de la tasca.
En funció del predomini del caràcter de les situacions d’una tasca es diferencien:
a) Tasques de caràcter genèric: la naturalesa i la organització de la càrrega
és totalment diferent en la competició. Per exemple, per un futbolista en
el període transitori, millorar la seva resistència realitzant una excursió
en mountain-bike.
b) Tasques de caràcter general: la naturalesa i la organització de la càrrega
és una mica semblant a l’observada en competició però la presa de
decisió és nul·la. Un exemple podria ser realitzar un fartlek sense pilota
en el camp de futbol.
c) Tasques de caràcter dirigit: la naturalesa i la organització de la càrrega
s’assembla a l’observada en competició. Inclouen elements coordinatius
específics i presa de decisions inespecífiques. Per exemple, un circuit
tècnic on s’inclouen la pilota amb els elements que conformen la força;
salts, lluita, carreres i xut a porteria.
d) Tasques de caràcter especial: la naturalesa i organització de la càrrega és
semblant a la competició. La presa de decisió és específica. Per exemple,
una conservació 4 x 4 amb 3 comodins.
e) Tasques de caràcter competitiu: aquelles que estan compostes per
continguts competitius. Per exemple, un partit 8 x 8 amb porters amb
principis i subprincipis tàctics concrets (demarcació habituals dels
jugadors).

47
Metodologia Automatismes
Un automatisme és l’encadenament de diferents accions col·lectives entre els diferents
jugadors d’un equip. Al tractar-se de categoria Infantil els automatismes seran de real
importància, ja que ajudarà als jugadors a moure’s dins del nou terreny de joc i associar-
se amb els companys amb major facilitat.
Durant tota aquesta temporada treballarem majoritàriament amb automatismes parcial,
és a dir que intervindrà una o dues línies del camp de manera aïllada durant l’exercici, ja
que així creiem que els hi resultarà més senzill als nostres jugadors agafar els conceptes
de moviments bàsics. Les característiques dels automatismes seran les següents:
 Es basaran en 3 o 4 idees bàsiques de conceptes de moviments
 El jugador ha de saber en tot moment que ha de fer amb la pilota i els seus
companys coneixen les opcions que té aquest
 Creació de jugada d’estratègia amb la pilota en joc.
 Els automatismes estaran orientats al sistema de joc que utilitzarem durant la
competició.
Hi ha tres tipus d’exercici amb els qual es poden treballar els automatismes, que són els
exercicis de mecanització, maduració i perfeccionament.
Els exercici de mecanització els desenvoluparem durant la pretemporada, consisteixen
en treballs analítics sense presa de decisions per part del jugadors. La finalitat principal
d’aquests exercicis és la d’assentar les bases del sistema de joc i l’adaptació al nou
terreny de joc, durant aquesta fase es treballaran exercici de basculacions, sortida de
pilota i fins i tot finalització. Els exercís de maduració i perfeccionament són els que
utilitzarem durant la temporada amb aplicacions més reals de joc, ja que s’introduirà
oposició real als exercici es faran exercicis de conservació, situacions de 4x4..
Finalment destacar que en qualsevol dels tres tipus podem treballar un automatisme en
concret només s’ha de tenir clar quin són les bases que vols assentar en el teu equip.

4
8
48
6. Continguts
En aquesta secció del treball es presenten i desenvolupen els diferents continguts que es
treballaran durant la temporada. No hi son tots ja que només s’expliquen els que
adequats per a la categoria i el sistema de joc que s’utilitzarà.
6.1.Principis tàctics defensius
 Pressing: La pressió és una acció tàctica defensiva, que es realitza un cop el nostre
equip ha perdut la pilota, amb la finalitat d’evitar la llibertat d’acció de l’equip rival
i per tant evitar el joc ofensiu d’aquests.
Cal fer una distinció entre els conceptes pressió i pressing. La pressió és una acció
individual on es pretén reduir l’espai i el temps de la jugada al posseídos de la
pilota. És considera pressing quan intervenen més d’un jugador i cooperen entre
ells, per recuperar la possessió de la pilota. Evidentment per executar una bona
acció de pressing caldrà que cada jugador exerciti una bona pressió al jugador rival
més proper.
Hi ha diferents tipus de pressing, segons la línia que l’aplica i la zona on s’aplica:
o Pressing en zona
o Pressing per acumulació de jugadors
o Pressing marcant el fora de joc
o Pressing per línies

49
o Pressing alt, és a dir a partir de límit de l’àrea
o Pressing mig, a partir de 3/4rts de camo
o Pressing baix, a partir de la línia de mig camp
 Marcatge: Acció tàctica defensiva individual i col·lectiva on els es situen a
prop de l’adversari i dificulten la progressió del joc de l’equip contrari
evitant la finalització d’aquest. En el nostre cas només utilitzarem el
marcatge en zona
 Replegament: Són el moviments en retoces que realitza els jugadors de
manera coordinada un cop han perdut la possessió de la pilota, tornant el
més ràpid possible a les seves posicions de partida.
Aquesta acció en permetrà contrarrestrar el joc de l’equip contrari o el seu
contraatac, a més a més es crea una gran densitat de jugadors en zones
defensives i això perjudica a l’atac de l’adversari. Per tant caldrà que hi hagi

5
0
50
gran velocitat en l’acció, ordre i intel·ligencia.
Hi ha diferents tipus de replegament, depenent fonamentalment de
desenvolupament del joc, i de la tàctica que utilitzi l’equip:
o Replegament per línies
o Replegament de l’equip senser
o Replegament individual
o Replegament fins a posicions defensives
o Replegament fins a una demarcació assignada.
En funció de la posició general de l’equip en el terreny de joc, es distingeixen
tres tipus de replegament:
a) R. Avançat
b) R. Mig
c) R. Intensiu
 Cobertura: Principi tàctic defensiu que consisteix en col·locar-se en situació
d’ajuda a un company que possiblement pot ser desbordat per un jugador de
l’equip contrari, el qual es troba en situació de possessió de pilota. Per tant el
jugador ha de centrar la seva atenció al company que pot ser desbordat, al seu
marcatge i al posseïdor de la pilota.

51
 Per
muta: Acció tàctica defensiva que realitza un jugador, quan és desbordat per un
adversari i recupera el més ràpid possible el lloc lliure que ha deixat el company,
que li ha fet la cobertura. No s’ha de confondre amb un canvi de posicions, ja
que perquè hi hagi permuta caldrà una cobertura prèvia. La permuta s’ha de
realitzar sobre el lloc lliure que ha deixat el company i sobre l’adversari que ha
deixat abandonat aquest quan ha fet la cobertura.

5
2
52
Items per una bona permuta:
1. Tenir un concentració òptima del joc que s’està desenvolupant
2. Tenir un gran sentit de les ajudes reciproques i treball col·lectiu
3. Tenir gran sentit de sacrifici, sabent jugar sense pilota i col·laborant
constantment amb l’equip
4. Saber que un jugador encara que sigui de manera circumstancial, pot
jugar en una posició que no ocupa normalment
5. Tenir capacitat per decidís i saber anar al lloc en el moment idoni
 Vigilància defensiva : Son les avaluacions del joc que realitzen els jugadors
quan no estan en possessió de la pilota, sobre els seus adversaris. No realitzen
cap tipus de marcatge.

53
Hi ha diferents tipus de vigilància:
o Vigilància dels espais
o Vigilància dels adversari
 Temporització defensiva: Acció tàctica defensiva que consisteix en
l’aproximació d’on o varis jugadors cap a l’atacant que té la pilota, amb la
finalitat d’impedir o retardar que avanci cap a la porteria, donant temps per que
els altres jugadors ajudin a realitzar una es col·loquin en posicions defensives.
 Entrada: És l'acció físic-tècnica-tàctica defensiva realitzada sobre la pilota i
adversari (aquest té la pilota controlada) amb la finalitat d'apoderar-nos de la
pilota o, almenys fer-li perdre el control, impedint que progressi. La superfície
de contacte a utilitzar és el peu (o el cap). Les accions han de ser realitzades,
fonamentalment, quan el posseïdor de la pilota perd per un moment el seu

5
4
54
control. En les accions laterals, el jugador sol tirar-se al sòl lliscant-se, com a
últim recurs, per aconseguir la intercepció.
Es realitzarà l’entrada quan:
o La pilota s’allunyi de la superfície de contacte
o El recolzament es fa amb la cama activa
o La cama activa realitza una flexió per llançar a portería o fer una pasada
 Càrrega: És una acció físic-tècnic-tàctica que es produeix en entrar en contacte
físic amb la part superior del tronc, empenyent espatlla amb espatlla al jugador
adversari, en la disputa de la pilota, amb la finalitat d'apartar-ho o desequilibrar-
ho reglamentàriament, per recuperar la pilota o seguir conservant-ho. És una
acció que es pot realitzar tant en atac, com en defensa i encara que nosaltres la
tractem des del punt de vista defensiu, perfectament es podria estudiar des del
punt d'ofensiu.
 Anticipació: És l'acció tàctica que realitza el jugador modificant la seva posició
pel que fa al seu adversari que espera rebre la pilota, amb la finalitat d'impedir
que aquest ho rebi. L'anticipació és una acció que es realitza sobre el jugador
adversari, tractant de guanyar-li mentalment. La diferència amb la intercepció és
que aquesta última actua sobre la pilota i l'anticipació sobre el jugador adversari.
 Inter
cept
ació:
És

55
l'acció físic-tècnic-tàctica defensiva, sobre la pilota que ha jugat l'adversari, per
modificar la seva trajectòria i tractar d'evitar la fi perseguida pel llançador. Per
tant, l'acció d'interceptar ha de situar-se quan l'adversari ha llançat la pilota. Dins
de la intercepció, s'ha de diferenciar entre dues accions importants que es
produeixen gairebé alhora, com són l'anticipació i interceptació. La diferència
està en què l'anticipació és una acció que es realitza sobre el jugador adversari i
la intercepció es fa sobre la pilota.
La intercepció es pot dur a terme de forma reflexiva o irreflexiva. Aquests dos
aspectes són desenvolupats amb major profunditat en apartats posteriors del
tema
 Ajud
es defensives: acció tàctica que realitza un jugador que va en ajuda d'un
company que ja està pressionant al posseïdor de la pilota, creant una situació
tàctica de 2 contra 1. No es considera ajuda defensiva quan es mouen alhora dos
jugadors i van a enfrontar a un adversari amb la pilota en el seu poder. Segons
l'adreça de la carrera del jugador que va a duplicar el marcatge es poden distingir
dos diferents
Tipus de duplicació de marcatge:
o Ajuda de marcatge cap a davant: quan el jugador que realitza la
duplicació de marcatge es mou cap a davant
o Ajuda cap enrere: El jugador que realitza l’ajuda va cap enrere

5
6
56
 Basculació: És el principi tàctic defensiu que consisteix en el moviment d'un o
més jugadors que seguint l'estratègia de l'equip van cap a davant, enrere o cap a
les bandes (on es troba el posseïdor de la pilota) amb l'objectiu de crear una
situació de superioritat numèrica a la zona on es troba la pilota i poder recuperar
la pilota o intentar que perdi la possessió del mateix l'equip adversari. Les
basculacions són els moviments previs a la realització de l'acció tàctica del
pressing. Poden ser realitzades per un jugador, per una línia de l'equip i per tot
l'equip al complet.
6.2.Principis tàctics ofensius
 Atac posicional: Progressió pel terreny de joc i intentar arribar a la porteria
adversària amb la pilota, passant per a totes les línies de joc. Iniciant el joc des
de la porteria i finalitzat a la zona d’atac, passant per la línia defensiva i de
mitjos. Aquestes jugades han d’adaptar-se a les característiques dels nostres
jugadors i a més a més han de ser equilibrades per poder-les desenvolupar dins
del terreny de joc.
 Atac directe: Progressió en el terreny de joc, en la qual s’intenta arribar a
porteria contraria de la manera mes ràpida possible, normalment no hi
intervenen totes les línies, de la defensa es fa una passada a un dels atacants que
intentarà finalitzar la jugada. Aquestes jugades han d’adaptar-se a les
característiques físiques i tècniques dels nostres jugadors. Busquen el
desequilibri de l’equip rival.

57
 Amplitud: És una acció de la Tàctica col·lectiva que han de tenir tots els atacs i
contraatacs perquè es desenvolupin d'una manera òptima. Els jugadors atacants
es col·loquen a l'ample de tot el terreny de joc, amb el que s'obliga a l'equipo
adversari, és a dir, a l'equip defensiu, a recuperar la pilota en major espai de joc,
ja que els atacants estan separats per molts metres, i això resulta més difícil per
als defenses. S'ha de realitzar canvis d'orientació de la pilota des d'una banda cap
a l'altra, tenint jugadors prop de les línies de banda, per obligar a la línia
defensiva a estar més separada i haver de controlar més metres, per tant a la línia
defensiva els resulta més difícil el marcatge dels atacants.
 Canvi d’orientació: És l'acció tàctica ofensiva que es caracteritza per tots els
enviaments de pilota, llargs, mitjans o curts que canvien la seva trajectòria
inicial. En poder realitzar enviaments llargs, mitjans i curts, ens dóna una idea
de la gran quantitat d'accions variades que es poden realitzar durant el joc d'atac
d'un equip.
 Contraatac: Acciò tàtica col·lectiva on desprès de recuperar la pilota, es
realitzen accions combinatives on participen un màxim de 3 jugadors, amb la
finalitat d’arribar a la porteria contraria en el menor temps possible.
 Desdoblament: Accions de l’equip en possessió de la pilota per tal de no perdre
l’ocupació racional del terreny de joc, cobrint i ocupant l’esquena dels
companys que s’han incorporat a l’atac des de posicions defensives.

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (17)

Similar to Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol

Similar to Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol (20)

Planificación deportiva Infantil Girona F.C. de futbol