Imapctes i activitats humanes als ecosistemes

2. • Per què es considera important conservar el medi natural?
• De quina manera s’adapta l’espècie humana al medi ambient?
• Què significa sobreexplotació dels recursos naturals?
• Quina és la principal alteració del medi ambient que causa l’espècie humana?
• Quins contaminants pot contenir l’aigua aparentment neta d’un riu?

3. 1. Els recursos naturals.
2. Impactes i activitats humanes sobre els ecosistemes.
3. Impactes negatius sobre l’atmosfera, la hidrosfera, el sòl, la biosfera.
4. Superpoblació i les seves conseqüències.
5. Desenvolupament sostenible.
6. Els residus, la gestió i reciclatge.
7. Fonts d’energia renovables.
8. Mesurar la petjada ecològica.

4. Conèixer els principals impactes de l’ésser humà sobre l’ecosistema, les seves
causes i conseqüències.
Ser capaços de proposar diferents solucions.

6. 1 – Recursos naturals Tot recurs que l’ésser humà pren de la natura
per obtenir-ne un benefici.Renovables
Es poden generar a la mateixa velocitat que es consumeixen.
Si es gestionen adequadament, poden ser inesgotables.
Energètics: Fusta, carbó vegetal, biomassa, biogàs.
E. Geotèrmica: Calor interna de la terra
E. Hidràulica: Aigua d’embassaments.
E. Eòlica: Vent.
E. Solar.
Potencialment
renovables
Poden regenerar-se tot i que, generalment, a un ritme menor que la demanda actuals
Sòl: ecosistema, ús agrícola i ramader
Hídrics: aigua pel consum humà, agrícola, industrial.
Forestals: Fusta, suro i fruits.
Agrícoles: alimentació, fusta i biomassa.
Ramaders: alimentació, pells, llanes,...
Pesquers: captura i cria d’animals aquàtics per alimentació, medicaments,...
Norenovables
Es produeixen a una velocitat molt inferior a la que es consumeixen. Són limitats (es
poden esgotar).
Energètics:
Combustibles fòssils: petroli, carbó i gas natural.
E. Nuclear: Urani.
Minerals i roques: indústria i construcció

8. Qualsevol alteració o modificació, beneficiosa o perjudicial, que pateix el
medi ambient com a conseqüència de les activitats humanes.
2 – Impactes i activitats humanes sobre els ecosistemes
Positius
o de millora Eliminació d’un abocador + repoblació i condicionament del terreny.
Negatius o de
deteriorament
atmosfera
Contaminants.
Disminueix la qualitat de l’aire: soroll, pluja àcida,...
Alteració del clima, forat a la capa d’ozó,...
Hidrosfera
Contaminació (marees negres,...) i salinització.
Sobreexplotació  Cabal ecològic.
Sòl i
paisatge
Erosió o pèrdua de fertilitat.
Impermeabilització  asfaltatge, cimentació, salinització...
Alteració del relleu i qualitat visual del paisatge.
Biosfera
Pèrdua de biodiversitat.
Extinció d’espècies: excés de caça i pesca,...
Contaminació d’hàbitats
Manipulació genètica.

9. Llacs de la Península
Escandinava
Alemanya
UK
Conveni europeu sobre
la contaminació atmosfèrica transfronterera
Ús de carbó net
Pols de SOx + CaCO3  CaSO4
Filtres a les xemeneies
ccma.cat. Moviment d'aerosols a l'atmosfera

10. Locals Ex: zona d’explotació minera.
Regionals
Diverses regions o països.
Marees negres (vessament de petroli al mar).
Globals
Canvi climàtic.
Contaminació atmosfèrica,...
2 – Impactes segons l’extenció.
Abans de realitzar determinades obres públiques o projectes cal una
Avaluació d’impacte Ambiental
Si és convenient o no
Les mesures per protegir el medi ambient

11. Ferralla espacial
L’acumulació d’objectes i restes petites que es desplacen a alta velocitat:
• Comencen a caure de manera fortuita sobre la Terra.
• Reflecteixen part de les radiacions solars,
• Comencen a formar una mena de núvol que modifica l’intercanvi d’energia
entre l’atmosfera i la Terra.
L’Sputnik 1 va ser el primer satel·lit artificial (l’any 1957).
Al 2014, hi havia més de 2 000
satèl·lits comercials o
governamentals orbitant la Terra.
S'ha estimat que hi ha més de
600.000 peces de ferralla.
La seva distribució podria impedir
activitats espacials i l'ús
de satèl·lits en algunes òrbites
durant moltes generacions per
síndrome de Kessler (col·lisions en
cascada).

12. 3 – Impacte negatius a l’atmosfera
Indústria, transport, calefacció, mineria, emeten contaminants i partícules en
suspensió.
GLOBALS: escalfament global, pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó
REGIONALS: contaminació urbana
Escalfament global

13. Efecte hivernacle
Retard en l’alliberament de l’energia tèrmica a l’espai. Queda retinguda a
l’atmosfera part de la calor que emet la superfície terrestre, procedent de la
radiació solar.
Causada pel CO2, CH4, O3 i vapor d’aigua.
Permet que la superfície terrestre estigui a 15ºC en lloc de -18 ºC i més amplitud
tèrmica diària.

15. Pluja àcida
Slideshare profe
Combustió a altes
temperatures.
Carbó amb
impureses i
derivats del
petroli.
Efectes als aqüífers, sòls i boscos, i el
“mal de pedra (calcària i marbre).

16. Des de la revolució industrial el
mar ha absorvit aprox ¼ del CO2
dels combustibles fòssils =
500 000 106 Tones
L’acidesa de l’aigua de mar ha augmentat un 30%
i pensen que arribarà al 150% a finals del s.XXI i
bona part dels coralls en perill d’extinció.

17. Sensor d’O2
Catalitzadors als vehicles
Esponja ceràmica recoberta de metalls actius (platí, pal·ladi,
ruteni) que transformen els NOx, COx i hidrocarburs no
cremats en substàncies innòcues N2, CO2 i H2O

18. A l’estratosfera, a uns 25 km
d’altura.
És més gruixuda a l’equador i
mínima al als pols i es mou
horitzontalment per
l’estratosfera.
Filtra els raigs UV, que causen:
• cataractes als ulls,
• disminució de defenses
• càncer de pell,
• afectant a plantes, plàncton i
peixos fins a 20m de
profunditat.
La reducció de la capa d’ozó

19. Els CFC de laques, insecticides, refrigerants de neveres, aire condicionat i aïllants,
escumes d’afeitar. + la llum desprenen clor actiu que destrueix l’O3. Sobretot a
l’Antàrtida, a la primavera i estiu. Als anys 80 es van prohibir i s’està recuperant.

21. Contaminació urbana - Boirum o
smog
Boirum àcid en ciutats fredes i
humides.
Alteracions respiratòries i fulles de
plantes.
Boirum fotoquímic a ciutats quan la
insolació és alta. Es produeix O3
troposfèric.
Problemes respiratoris, al·lèrgies i
irritació als ulls i mucoses
CCMA.cat. Estabilitat atm. fa visible la
contaminació

23. 4 – Impactes a la hidrosfera
Canvis a l’aigua
Propietats
Contaminació per substàncies.
Disminució de l’oxigen dissolt
...
Dinàmica
Alteració del cicle de l’aigua.
Recàrrega dels aqüífers.
Règim o cabal dels rius.
Corrents oceànics.
Distribució
Transvasaments
Dessecar zones humides.
Exhaurir aqüífers.
Polluted stormwater
runoff enters Lake
Michigan from the Grand
River

24. Contaminació de l’aigua
per substàncies
inorgàniques
Hg, Pb, Cu i Cd.  Bioacumulació
Nitrats i fosfats  eutrofització de l’aigua
per substàncies
orgàniques
Restes fecals o vegetals permeten la proliferació de bacteris que
disminueixen l’oxigen dissolt.
Dissolvents orgànics i hidrocarburs  marees negres
Plàstics (petroli)  ofegament i enverinament
Energies
contaminants
Ultrasons
Calor i altres radiacions  refrigeració de centrals tèrmiques,...
També disminueix l’oxigen dissolt
Contaminants
biològics
Virus, bacteris i protozous en aigües negres  malalties

26. Bioacumulació a la cadena tròfica

27. Eutrofització de l’aigua
Adobs agrícoles i detergents (nitrats i
fosfats) enriqueixen excessivament de
nutrients
 proliferació d’algues que en morir,
precipiten i es descomponen
 disminueix l’oxigen
 pèrdua de transparència, pudor i de
biodiversitat.

28. Els animals més grans, viuen més anys, més temps per
acumular i patir els efectes

29. 5 – Impactes negatius sobre el sòl  desertificació
Desertificació = pèrdua de sòl produïda pels
humans.
Pèrdua de biodiversitat.
Alteració del cicle hidrològic.
Increment de l’escalfament global.

30. Impactes que ...
Afavoreixen
l’erosió
Desforestació
Incendis forestals  cendres opturen els porus del sòl
Sobrepastura, especialment oví que “arrana molt”
Disminueixen la
qualitat i fertilitat
Contaminació per residus sòlids urbans, adobs i pesticides
Sobreexplotació de conreu intensiu que exhaureix NPK
Eliminen el sòl
Construcció d’infraestructures
Explotacions mineres o d’àrids
(els enginyers parlaven de terra vegetal)

34. Salinització
Enriquiment excessiu del sòl en sals
solubles.
Augmenta la pressió osmòtica i dificulta
l’absorció d’aigua per les arrels.

35. 6 – Impactes sobre la biosfera
Biodiversitat = varietat de formes de vida en una àrea determinada o a tot el
planeta.
Constitueix la principal font d’aliments i de matèries primeres a través de la
ramaderia, l’agricultura i l’explotació dels boscos.
Afavoreix a l’estabilitat del clima, ja que manté la composició gasosa de l’atmosfera
i intervé en la fertilitat del sòl i la qualitat de l’aigua.
Causes de la pèrdua de diversitat
Desenvolupament agrícola,
industrial i humà
Fragmentació i destrucció
d’hàbitats (anella verda al Bages)
Canvi climàtic Destrueix hàbitats
Introducció d’espècies
exòtiques
Desplaça o depreda les
autòctones
Sobreexplotació d’espècies
Caça, pesca, agricultura
intensiva,...

36. Mesures per evitar la pèrdua de diversitat
CBD
Des de 1992 però es va fent un seguiment...
1. Protegir els hàbitats i les espècies importants.
2. Augmentar els espais naturals protegits.
3. Recuperar les espècies amenaçades o en perill d’extinció.
4. Reduir les emissions responsables del canvi climàtic.
5. Minimitzar el consum d’energia impulsant l’ús de les renovables.
6. Adaptar la pesca i l’agricultura per afavorir la biodiversitat.
7. Establir un model de desenvolupament sostenible entre desenvolupament
rural i obtenció de recursos de la natura.
8. Lleis per preservar les espècies i ecosistemes.
9. Educació i consciència pública sobre la importància de conservar la diversitat.
Medicaments i recursos que desconeixem actualment,...

37. 7 – La superpoblació
El desenvolupament econòmic i industrial + Avenços mèdics i tecnològics.
Als països en vies de desenvolupament tenen elevades taxes de natalitat.
Qualsevol territori té una capacitat de càrrega determinada per la quantitat de
recursos disponibles i la taxa de renovació d’aquests recursos.
Tamany de població òptim = capacitat de càrrega.
Superpoblació
falta de recursos (aliments, energia) i
també contaminació i residus).
Actualment som 7 300 000 000 habitants
S’augmenta 80 000 000 habitants/any.
Al 2050 aprox. 9 600 000 000 hab.

38. Conseqüències de la superpoblació
1. Augment de la demanda d’aliments.
2. Exhauriment dels recursos.
3. Augment de la pobresa i els conflictes pels recursos.
4. Increment dels impactes ambientals (desforestació, desertificació,...)
5. Disminució de la qualitat de vida.
6. Increment del nº de malalties relacionades amb l’augment de
residus, especialment orgànics.
7. Escassetat d’aigua
8. Increment de l’escalfament global, per l’emissió de gasos
contaminants.

39. Sostenibilitat =
satisfer les necessitats de la generació
actual sense comprometre la capacitat
de satisfer les necessitats de les
generacions futures.
Explotació racional dels recursos
renovables. Substituint els no
renovables.
Mínims impactes en el medi (que el
medi els pugui absorbir per ex:
autodepurar).
8 – Desenvolupament
sostenible
Definit per la ONU a
l’Informe Brundtland a la
dècada dels 1980

40. Accions per aconseguir un desenvolupament sostenible
Reduir
• L’extracció i el consum dels recursos naturals
sense superar la taxa de renovació natural
• Les emissions de gasos amb efecte hivernacle.
• El volum de residus generats, prioritzant el
reciclatge i compostatge.
• El consum als països desenvolupats i fomentar
el progrés als països poc desenvolupats.
Desenvolupar polítiques territorials que afavoreixin
l’ocupació del territori respectant el medi i la conservació
del sòl i el paisatge.
Mantenir una activitat humana per sota de la capacitat
d’acollida del planeta.
Protegir, conservar i millorar l’estat i la biodiversitat dels
ecosistemes.

42. 9 – Els residus
Qualsevol objecte, material o
substància que es considera un rebuig
i que és necessari eliminar.
Problemes:
• El volum,
• emmagatzemar-los i
• eliminar-los
¼ de la població mundial genera
més de 2/3 de tots els residus.
Països desenvolutats,
fins a 1,5Kg/habitant.

45. 10 – Gestió dels residus
Reciclatge
Abocament controlat
Incineració
consorcidelbages.cat/

46. S’atorga a productes amb un alt nivell de
protecció del medi al llarg del seu cicle de vida:
matèries primeres, producció, distribució,
utilització i rebuig.
Categories: equips d’ofimàtica, paper, neteja,
electrodomèstics, bricolatge i jardineria,
il·luminació, llits i matalassos, roba i sabates.

47. 11 - Reciclatge
• Redueix la contaminació i els materials que van a l’abocador.
• Evita l’extracció de matèries primeres noves, estalvia energia i aigua.
• Genera materials que es poden emprar per a productes nous.
• Crea llocs de treball “verds” en diferents fases els procés.
• Paper i cartró  en capses, diaris, paper d’embalar o d’escriure
• Alumini i acer  envasos i làmines nous
• Envasos de plàstic i tetrabricks  bosses, mobiliari urbà, material de
construcció,...
La logística de tot el sistema, infraestructures i el cost dels processos només es
compensen si es tradueix en una reducció i reutilització de productes.

49. Reacciona!!!

50. 12 - Fonts d’energia renovables
• Aconseguir un desenvolupament sostenible.
• Baix impacte ambiental (reduir les emissions de CO2)
• Renovables.

52. Energia eòlica
La força del vent per:
• bombar aigua subterrània  Aerobombes
• generar electricitat  Aerogeneradors
Aerogeneradors, es troben als parcs eòlics terrestres o marins.
Impactes:
visual i acústic.
Generació de corrents d’aire:
• Pot interferir amb el vol o causar la mort de les aus.
• Pot incrementar l’erosió de la zona perquè asseca el sòl.
http://icaen.gencat.cat/ca/energia/renovables/eolica/
http://eoliccat.net/que-es-eoliccat/missio/
https://www.ara.cat/economia/Catalunya-perd-tren-
leolica_0_1430856930.html

53. 3.2 – Energia solar

54. Energia solar fotovoltaica
Captar l'energia del Sol en forma de llum, per produir electricitat:
• A través de cèl·lules fotovoltaiques.
• Convertint-la 1er en calor  cicle termodinàmic  electricitat.

55. sistema solar tèrmic
per:
• escalfar l’aigua sanitària,
• la calefacció de sòl radiant o
climatització de piscines
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=31359
L’energia incideix sobre la
superfície absorvent i la
transmet als tubs, perquè
circuli en forma d’energia
tèrmica, a través de l’aigua.

57. La bioenergia
La biomassa viva té un elevat contingut en
oxigen i compostos volàtils.
Transformar la matèria orgànica (vegetal o
animal) en:
Calor alliberada després de cremar-la.
Biogàs, CH4  en la degradació anaeròbica.
Biocombustibles  la fermentació
alcohòlica.
• bioetanol (cereals – sucre i midó) 
substitut de la gasolina.
• biodièsel (gira-sol o colza - oleaginoses)
 substitut del gasoil.
• Olis vegetals reciclats i barrejats al 50%
de gasoil.

58. Centrals tèrmiques de biomassa.
Orígens:
Biomassa natural, sense intervenció humana (llenya, fusta, etc.).
Cultius energètics, per produir biomassa (agrícola o forestal).
Biomassa residual seca, residus de les activitats agrícoles, forestals o la indústria
alimentària.
Biomassa residual humida, residus urbans, industrials o ramaders.
Els inconvenients són:
• Producció de CO2,
• Desforestació i
• Encariment dels productes
alimentaris bàsics.

59. Aprofitar l’energia potencial de l’aigua,
d’un salt d’aigua, per generar
electricitat.
1a central hidroelèctrica al 1878
http://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/la-
ruta-de-les-centrals-hidroelectriques-del-
fresser/
Energia hidràulica, central
hidroelèctrica

60. Una presa que tanca una badia i
deixa que la marea alta la
travessi. L’E.cinètica de l’entrada
d’aigua cap a la badia i de
sortida mou una turbina que fa
girar un generador per obtenir
E.elèctrica.
On la diferencia entre plenamar
i baixamar és de 10m.
L’energia
mareomotriu

61. Central mareomotriu de La Rance
(França). Des del 1967 i és la més
gran d’Europa. 27m alçada i 750m
llargada.
Aporta el 60 % de l’electricitat de
la Bretanya Francesa.
Ex: Anglaterra, França i
als Països Baixos.
Fort impacte en la
dinàmica litoral, a més
de l’elevat cost
econòmic.

63. L’energia geotèrmica
Aprofitament de la calor interna de la Terra. Per
la generació d’electricitat i les aigües termals.
En funció de la temperatura:
inferior a 30 – 100 – 150ºC o més.
L’origen és múltiple:
• la principal font és el moment de formació de
la Terra fa 4 600 ma.
• per la descomposició de material radioactiu
(Urani, Tori i Potassi).
• Per la fricció de les plaques litosfèriques, les
falles i els punts calents.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30052

64. Educació ambiental
Reconeixement de valors i aclariment de conceptes. Protecció del medi lligat al
patrimoni cultural de l’ésser humà.
Fomentar aptituds i actituds positives de respecte a l’entorn en l’àmbit social i
professional.
Ensenyament interdisciplinari a primària, secundària i ensenyament superior, des
de diferents àrees (escoles verdes).
A la resta de la població a partir dels mitjans de comunicació (premsa, TV,...),
campanyes de conscienciació i de prevenció.
S’està millorant la conducta de la població, però cal esperar que tinguin fruits en el
futur.