Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011)

PROGRAMA THINK TANK
PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011
Nº 4/5

2
íNDEX Com és el consumidor del

4
El Mercat Britànic
2011?
Darrerament han aparegut estudis prospectius que apunten quines seran les

6
Aplicacions noves tendències del consumidor. A continuació en presentem una síntesi.
tecnològiques per al
Les noves tecnologies, Internet i les xarxes socials, esdevenen les eines
turista experiencial
estratègiques del nou consumidor, qui opina, criticant o difonent els atributs
del producte a través de la xarxa. Ja es diu que les marques pertanyen al
consumidor, fins al punt que és ell qui decideix quin producte ha de sortir al

8
El sistema mercat. L’empresa ha passat de parlar al consumidor a parlar amb el
d’indicadors de consumidor, a través dels nous sistemes de comunicació com Facebook o
presència en mercats Twitter, que està esdevenint el canal estrella gràcies a la seva immediatesa.
(SIPREM) i el sector L’honestedat, la novetat, el compromís i la generació de noves experiències són
públic els principis bàsics que s’estableixen entre l’empresa i el client. L’honestedat,
com a conseqüència de la facilitat en esbrinar la veritat gràcies a l’abundant

10
informació disponible. El compromís de l’empresa amb la societat. I la novetat i
Competidor: Tunísia la generació de noves experiències amb l’objectiu de sorprendre un consumidor
cada vegada més exigent i informat.

Ja no n’hi ha prou amb valors com el reconeixement social o l’aspiració,
conceptes poc oportuns en època de crisi. Així, s’estan consolidant nous valors
El Turisme de com la responsabilitat social, el compromís mediambiental o la recuperació
Negocis: previsió de dels signes identitaris.
creixement

EL MÉS DESTACAT
Els nous hàbits de compra del turista La concentració de l’oferta hotelera i la
britànic (pàg. 2) diversitat de recursos turístics,
característiques de Tunísia (pàg. 8)
Nous sistemes que ajuden al turista a
trobar la destinació que més s’adapta Optimistes previsions de creixement del
als seus gustos (pàg. 4) turisme de negocis (pàg.10)

Les destinacions de la Costa Daurada L’especialització i la segmentació, els
compten amb una elevada presència elements clau dels paquets
als mercats europeus (pàg. 6) d’experiències (pàg. 11)

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 2
MERCATS

El Mercat Britànic
Tot i ser un dels principals mercats emissors del món, els britànics
encara estan patint les conseqüències de la crisi. Conèixer els seus nous
hàbits de compra i les seves preferències turístiques ajudarà a les
destinacions a recuperar aquest segment

GRÀFIC 1: Nombre de turistes britànics
Constitueix el tercer mercat emissor On viatjaran els
a l’estranger, per quadrimestres (en del món, després dels alemanys i els
milers). nord-americans, amb una quota de britànics?
mercat del 5,9% a escala mundial i
amb una riquesa generada de 50,3 Tot i que les destinacions tradicionals
16.000
milers de milions de dòlars l’any 2009, d’aquest mercat són, per aquest
15.000 segons dades de l’Organització ordre, Espanya, França, EUA, Itàlia,
14.000 Mundial del Turisme. Tot i així, la crisi Grècia, Portugal i Turquia, un estudi¹
econòmica ha afectat al nombre de elaborat per l’associació d’agències
13.000
britànics que han viatjat fora de les de viatges i tour operadors britànics
12.000
seves fronteres. En el període 2006- (ABTA) ha determinat que, juntament
11.000
2010 es va reduïr un 21,0% el nombre amb Espanya i Grècia, Estònia i
2009 2010 2011
de turistes britànics a l’estranger, Suècia constituiran les altres dues
Q1 Q2 Q3 Q4 segons dades de l’Oficina Nacional destinacions estrella pel mercat
Font: Oficina Nacional d’Estadística Regne Unit. d’Estadística del Regne Unit. britànic aquest 2011, en els seus
Butlletí estadístic març 2011. viatges de curta distància.
El tancament de tour operadors que
operaven amb aquest mercat, El component cultural, així com les
especialitzats en paquets vacacionals connexions aèries són els elements
de llarga distància, com Rion Travel o clau. Així, l’èxit de la trilogia Millenium
Grus Travel o la pèrdua de 188 milions i el fet de que Tallin sigui la Capital
d’euros de Thomas Cook, el principal Europea de la Cultura del 2011, són
ttoo britànic entre l’octubre de 2010 i alguns dels elements que s’han
el març de 2011, mostren la davallada considerat per elaborar aquest
del mercat. Aquesta reducció s’ha rànquing. En el cas espanyol, es
traduït a Espanya en una disminució destaca l’obertura del Museu Carmen
del volum de britànics del 6,5% entre Thyssen Màlaga, les millores en la
el 2009 i el 2010, segons Frontur. comunicació gràcies a l’AVE Madrid-
Barcelona i Madrid-València, així com
TAULA 1: Destinacions estrella per al Les dades del 2011mostren una la promoció d’altres modalitats
mercat britànic, segons distància. modesta recuperació del mercat. turístiques alternatives al sol i platja,
Segons l’Oficina Nacional com el turisme urbà o rural. En el cas
Curta Mitja Llarga
distància distància distància d’Estadística britànica, durant el grec, es ressalta la potencialitat de la
Abu Nova primer quadrimestre del 2011 s’ha Costa Navarino, un nou resort turístic
Suècia
Dhabi Zelanda
incrementat lleugerament (un 1,6%) de perfil sostenible de la costa del
Estònia Turquia Sri Lanka Peloponesi.Per mitja distància, a part
el nombre de britànics que han viatjat
Espanya Egipte EUA
a l’estranger respecte el mateix dels tradicionals enclavaments de la
Puerto costa mediterrània es destaquen
Grècia Síria
Rico període del 2010 (GRÀFIC 1). Aquesta
Marroc Perú petita millora, tanmateix, no s’ha altres de més singulars com Abu
traduït en un increment de turistes Dhabi o Iraq (TAULA 1).
Tunísia Nepal
Iraq Mèxic
britànics al conjunt de l’Estat
espanyol, ni a Catalunya. Durant els Cal ressaltar que aquest informe fou
Brasil redactat abans de les revoltes socials
tres primers mesos de l’any a Espanya
Font: ABTA, ABTA Travel Trends Report 2011. han arribat un 4,8% de turistes menys dels països àrabs. Pel que fa a
que en el mateix període del 2010. A destinacions de llarga distància, Nova
Catalunya aquesta reducció ha sigut Zelanda i Sri Lanka encapçalen la
més accentuada (un 21,9%), segons llista (TAULA 1 ).
dades oficials.
Fonts consultades:
¹ ABTA (2011). ABTA Travel Trends Report 2011

MERCATS

Singularitats dels Pel que fa als webs consultats,
mentre que Google és el més utilitzat
britànics per a la primera cerca, a l’hora de
comprar l’usuari es dirigeix directa-
El britànic és un mercat que dóna ment a pàgines web especialitzades
molta importància al procès de en companyies de transport,
contractació de l’assegurança en els allotjament i tour operadors.
seus viatges, sobretot en el cas de
“El perfil del turista llarga distància i pel que fa a la
Cultura i relax vs festa
britànic motivat pel cobertura mèdica. Una mostra de la
seguretat individual i financera que El tour operador Thomson ha realitzat
sol i platja ja no és cerca aquest turista en la seva el primer estudi4 sobre la psicologia
compra és el gran reconeixement amb
una realitat” que compta l’ABTA en aquest mercat.
del turista britànic. Així, s’ha mesurat
quina era l’activitat elèctrica del
Resulta pràcticament indispensable cervell quan aquest era estimulat amb
que l’agència o el tour operador que imatges de diferents escenaris
gestioni les vacances formi part vacacionals. El resultat de la investi-
d’aquesta associació, que representa gació, desenvolupada per la Univer-
unes 5.500 agències i uns 900 sitat de Sussex ha estat força contun-
operadors. L’increment del tot inclòs dent: el perfil del turista britànic
és un altre tret d’aquest mercat, motivat pel sol i platja, la cervesa i la
utilitzat com a mecanisme de control festa ja no és una realitat. Per contra,
del pressupost del viatge. De fet el ens trobem davant d’un mercat que
ttoo First Choise preveu que el 65% desitja unes vacances tranquil·les, on
del seu negoci aquest 2011 es dediqui la gastronomia, la descoberta del lloc i
al all inclusive, modalitat en la que es la realització d’activitats culturals
vol especialitzar el proper any². siguin els seus eixos principals,
sempre amb la companyia de la seva
Pel que fa als hàbits de compra i família. Per segments d’edat, els joves
segons un estudi3 de Google Travel i han resultat ser els més conservadors
Nielsen, el 77% dels britànics utilitzen a l’hora de realitzar activitats, en
Internet per planificar el seu viatge i el contraposició al segment d’edat
92% hi realitza la compra. Els webs avançada.
més consultats per planificar les
QUADRE 1: Les 7 activitats preferides a vacances (Google Maps, Trip Advisor i Per sexes, l’home resulta ser menys
realitzar durant les vacances pels Expedia) mostren la rellevància de la
britànics
aventurer del que diu ser en un
geolocalització i de la recomanació en principi. Tot i així, les activitats
visitar llocs on no s’ha estat els serveis turístics. D’altra banda, el preferides pels homes estan relacio-
anteriorment britànic està articulant el seu propi nades amb la pràctica d’esports
descobrir la gastronomia
paquet vacacional per Internet. De d’aventura, mentre que la dona opta
mitjana cada britànic compra 2,8 per activitats més tranquil·les, com el
sortir a sopar a un restaurant
serveis turístics, havent-hi un 10% ioga o l’anar de compres.
llegir un llibre que consumeix cinc o més serveis.
prendre una copa de vi Aquest mercat realitza un procés lent Coneixent aquests nous hàbits cal que
contemplar un llac i reflexiu del procés de compra: triga les destinacions afrontin els canvis de
visitar un castell 26 dies i consulta 24 webs diferents comportament oferint productes
abans de la primera compra. adaptats a aquest mercat.
Font: THOMSON HOLIDAYS. The psychology of travel

Fonts consultades:
2
Notícia Hosteltur, 11 d’abril de 2011 .
3
Google Travel i Nielsen (gener-març 2010). Analysis of the Purchasing Process in the UK Online Travel Market.
4
Thomson Holidays (2011). The psychology of travel.

4
4
PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

INNOVACIÓ
MERCATS

Aplicacions tecnològiques
per al turista experiencial
Estan sortint al mercat noves tecnologies per facilitar al turista la
planificació de les seves vacances en funció de les experiències
que vulgui viure en el seu període vacacional

“El client ja no escull Del lloc a la recerca de l’experiència l’experiència turística més enllà de
l’espai turístic. Aquesta nova filosofia
un producte només S’està gestant un nou criteri per es veu reflectida en major mesura en
per l’equació cost- seleccionar on passar les pròximes els eslògans i els continguts de les
vacances. Abans el client escollia on campanyes promocionals d’algunes
benefici, sinó per la volia anar de viatge, ara el turista es destinacions, com el I need Spain o
vivència que aquest planteja quina experiència vol viure i Me guardas el secreto de Galícia, on
ofereix abans i durant quina és la destinació que més les emocions i les sensacions són el fil
encaixa amb el seu perfil. Bernd conductor de la promoció.
el seu consum” Schmitt, en el seu llibre Marketing
Experiencial (2000), deia que “el client Noves aplicacions tecnològiques
ja no escull un producte només per
l’equació cost-benefici, sinó per la Seguint amb aquesta línia i des del
vivència que aquest ofereix abans i punt de vista comercial, la indústria
durant el seu consum”. Aquest tipus turística està oferint destinacions
de màrqueting vinculat directament a concretes en funció de les activitats
factors vivencials, subjectius i no que vol experimentar el turista.
conscients s’ha utilitzat ja en sectors Apareixen empreses tecnològiques
com el de l’alimentació o de que desenvolupen aplicacions que
l’automòbil. Així, la marca de begudes actuen com a motor de recomanació
per excel·lència ha sabut treure profit de serveis turístics segons els gustos i
d’aquesta teoria. El concepte de preferències del client. Així, Tripsay,
felicitat lligat a la marca Coca-Cola i a Travelmuse o BuscoUnViaje disposen
tot el que comporta el seu consum, d’un directori mundial de
més enllà de les seves destinacions, i elaboren llistats o
característiques tècniques és la base rànquings de destinacions preferides,
del discurs estratègic del producte. en funció d’aquests gustos.
D’altra banda, l’eslògan Te gusta
L’empresa espanyola BuscoUnViaje
“En campanyes conducir de la marca d’automòbils
selecciona destinacions tenint en
BMW segueix la mateixa filosofia,
promocionals com I vinculada a les emocions i sensacions
compte, per una banda, les activitats
o experiències que el pre-turista vol
need Spain o Me que transmet la marca. En canvi, en
viure durant les seves vacances i, per
guardas el secreto de turisme, l’activitat d’oci per
l’altra, basant-se en el perfil d’aquest
excel·lència on la càrrega emocional
Galícia, les emocions client, és a dir, quina tipologia
pren especial importància, aquesta
d’allotjament és la més adequada per
i les sensacions són filosofia comença a desenvolupar-se
a ell, quin transport vol utilitzar o
ara, tant des de la vessant de la
el fil conductor de la comercialització com des de la
quants dies pensa dedicar a gaudir de
les seves vacances. Tot i que la
promoció” promoció turística.
primera part és informativa i serveix
La innovació no es basa tant en un com a eina d’inspiració del possible
canvi en la motivació del turista (el viatge, aquest web va més enllà,
turista continua volent viure oferint la possibilitat de reservar
experiències úniques) sinó en les l’allotjament, el vol i fins i tot el cotxe
eines que desenvolupa i incorpora el de lloguer, a través de links a webs
sector per satisfer aquestes especialitzats. Les aplicacions
necessitats ja existents, venent d’aquesta tecnologia són múltiples.

5
INNOVACIÓ

Agències de viatges on line, tour De forma complementària, es troben
operadors, cadenes hoteleres o al mercat aplicacions que proposen
companyies aèries són possibles activitats personalitzades per al
clients d’aquest sistema, que caldrà turista una vegada aquest ja es troba
adaptar en funció de les necessitats a la destinació, en funció del seu perfil
del producte. En el cas de les i característiques del viatge (durada,
companyies aèries, Amadeus ja ha pressupost, etc.). Així, els anomenats
creat una aplicació específica per a planificadors del viatge són eines
“Amadeus ja ha creat Lufthansa que permet, en funció de cada vegada més freqüents als webs
una aplicació l’oferta de vols existent, que turístics institucionals. Destinacions
l’internauta triï on anar de vacances tant diverses com Finlàndia o la ciutat
específica per a segons determinades variables com de Granada ofereixen aquesta opció.
l’aeroport d’origen, les activitats que Relacionat amb aquesta iniciativa un
Lufthansa” vulgui realitzar o el pressupost grup d’investigadors del Parc Científic
disponible. i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-
seca han desenvolupat una aplicació5
Pel que fa a l’altre sector turístic clau, basada en la Intel·ligència Artificial.
l’allotjament, i en concret la indústria Aquest sistema permet recomanar
hotelera, encara no hi ha mostres serveis turístics en funció dels gustos
destacables de l’aplicació d’aquesta no només de l’usuari, sinó també de
tecnologia. De moment, els principals les opinions d’altres usuaris de perfils
buscadors (Booking, Destinia, Trivago, similars a aquest.
Hotels.com) no presenten com a
criteri de cerca les activitats o els La incidència en les agències de
gustos i preferències del client, sent la viatges
localització geogràfica de
l’establiment el criteri bàsic. Aquesta tecnologia, aplicada tant a la
indústria turística com a les
Tot i així, els allotjaments ja fa anys comunitats de viatgers i d’altres webs
“Allotjar-se en una que exploten el concepte experiència especialitzats com Tripadvisor o
com a punt fort del seu producte, més Minube (que disposen d’apartats
cabanya de fusta enllà dels seus serveis bàsics. específics per inspirar a l’usuari en el
Exemples com allotjar-se en una pròxim viatge) sumat a les
sobre la copa d’un cabanya de fusta sobre la copa d’un recomanacions i opinions d’altres
arbre, en un hotel iglú arbre a Sant Hilari de Sacalm1, dormir usuaris presents als webs de
en un hotel-iglú a Finlàndia, destinacions, buscadors d’hotels, etc.
o en una presó són experimentar la sensació de passar està repercutint en l’activitat de les
una nit en una presó de Letònia2 agències de viatges convencionals qui
algunes de les reconvertida en hotel o el projecte en una primera fase ja van veure com
experiències d’hotel submarí en una illa privada de Internet facilitava la compra on line de
Fiji3 , són alguns exemples. Pel que fa serveis turístics, limitant-se la seva
proposades pel sector als serveis que poden ajudar el client àrea de negoci. Aquests sistemes
a experimentar noves aventures es recomanadors en funció dels gustos
de l’allotjament” troben curiositats com la possibilitat del client tenen també una incidència
de llogar els serveis d’un lector de en l’activitat de les agències, que en
contes en un hotel londinenc o la els darrers anys s’havien especialitzat
presència d’una fada madrina en un en el servei d’assessorament
hotel de Geòrgia, als EUA.4 personalitzat. Per altra banda, les
agències on line tenen molt de camí
per recórrer, en el cas de que es
Fonts consultades: plantegin incorporar aquesta
1

2
www.cabanesalsarbres.com/es tecnologia al seu web.
www.diariodelviajero.com
3
www.poseidonresorts.com/
4
http://laruinahabitada.org/tag/hotel-experiencial/
5
Implementat pel programa SIGTur/E-destinació del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de
Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix1

POLÍTICA I
GOVERNANÇA
El sistema d’indicadors de
presència en mercats
(SIPREM) i el sector públic
Les destinacions litorals espanyoles, franceses i italianes tenen una
major presència al mercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia.
ATS
QUADRE 1: Els 10 indicadors del SIPREM El sistema SIPREM és un dels realitzades tant per l’administració
projectes desenvolupats pel Think turística com pel sector empresarial.
Indicador 1: assistència a fires Tank, un dels programes del Consorci La presència s’ha analitzat en
turístiques
per a la Millora de la Competitivitat diferents entorns: en fires, en
Indicador 2: presència en del Turisme i Oci a les Comarques de organismes superiors (per exemple, la
organismes superiors Tarragona1, amb el suport de fons presència de Salou en el web del
Indicador 3: presència en Feder. L’objectiu del programa es Patronat de Turisme de la Costa
turoperadors basa en dissenyar i implantar eines Daurada i en el de Turisme de
Indicador 4: presència en que incrementin el coneixement de Catalunya), en catàlegs de tour
publicacions divulgatives l’activitat turística, i difondre les operadors, i en suplements de viatges
Indicador 5: accessibilitat webs tendències més innovadores del dels principals diaris dels mercats
turístics sector, a partir de l’edició d’aquesta emissors. D’altra banda també
Indicador 6: web rang (nº visites i newsletter. s’evalua el portal web turístic oficial
links) de la destinació, així com la seva
Indicador 7: presència a les xarxes
El SIPREM està integrat per 10 popularitat a la Internet a través del
socials indicadors que mesuren el grau de volum de consultes i de links. Per
presència de determinades últim són també tingudes en
Indicador 8: presència de la
destinació als cercadors
destinacions i regions en els consideració les xarxes socials, la
principals mercats turístics emissors. presència als principals cercadors de
Indicador 9: presència dels
Per fer-ho s’han seleccionat un total la xarxa així com l’existència de
atractius turístics als cercadors
de 78 destinacions i 10 regions l’oferta hotelera, de restauració i de
Indicador 10: reconeixement dels
turístiques de la conca mediterrània, càmpings en els principals portals de
serveis
entre les que trobem destinacions de comercialització de cada mercat
Font: Programa Think Tank. Sistema d’indicadors de la demarcació de Tarragona. Aquestes emissor.
presència en mercats-SIPREM.
s’han comparat amb altres
destinacions espanyoles, franceses, Pel que fa als mercats s’ha determinat
italianes, portugueses, croates, aquells que pel seu volum han passat
gregues i tunisianes. La tria s’ha fet a esdevenir els segments clau de la
tenint en compte la seva similitud en Costa Daurada (francès, britànic,
quant a nombre d’habitants i places espanyol, alemany) així com l’italià per
hoteleres, amb l’objectiu que la la seva proximitat i volum (60,3
comparació fos el més equitativa milions d’habitants segons dades
possible. Les destinacions s’han oficials).
agrupat en tipologies en funció de la
“3 de les 10 seva especialització turística Els resultats de l’Índex Global de
destinacions litorals (destinacions litorals, urbanes, Presència en Mercats (IGPREM), que
rurals/enoturístiques i de aglutina els 10 indicadors, constaten
mediterrànies amb natura/birdwatching). De forma que 7 de les 10 destinacions amb
específica, també s’han analitzat major presència són espanyoles, sent
major presència al productes concrets com el turisme 3 d’elles catalanes. En els darrers
mercat turístic són recreatiu o el residencial. llocs trobem destinacions tunisianes i
gregues.
catalanes” Aquests indicadors valoren les
actuacions en comercialització, El cas de les destinacions litorals
comunicació i màrqueting de les
destinacions i regions turístiques, Un dels temes més interessants
derivats de l’estudi és el grau
Fonts consultades:
1
Programa Think Tank del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de Tarragona amb el
cofinançament del FEDER Eix1. Sistema d’indicadors de presència en mercats-SIPREM.

7
POLÍTICA I
GOVERNANÇA

d’involucració de l’administració de l’administració catalana a les
turística en les 32 destinacions noves tendències promocionals de
litorals analitzades. S’han determinat: reducció del pes de l’activitat firal. En
el cas italià, l’Agència Nacional
 5 destinacions de la Costa Daurada Italiana pel Turisme (ENIT), treballa
i Terres de l’Ebre. per a la promoció unitària de l’oferta
 4 destinacions de la Costa Brava i turística i dóna suport a la
del Maresme. comercialització a través d’actuacions
“Sibenik, a la costa directes amb tour operadors i agents
 10 destinacions de la costa
de viatges, com l’organització del
valenciana, andalusa i canària.
croata, disposa del workshop Buy Veneto 2011 celebrat a
 3 destinacions de la Costa Blava. finals de juny, o el fam trip amb
segon portal web  2 destinacions insulars gregues. operadors alemanys per a la província
 4 destinacions italianes de la costa de Salerno2 al mes de maig.
turístic amb més
adriàtica i amalfitana.
presència als  1 destinació portuguesa, 1 croata i
Pel que fa al web turístic oficial,
Sibenik, a la costa croata, és la segona
principals mercats 2 de Tunísia. destinació que disposa d’un web amb
millors prestacions. La destinació
emissors, segons els El resultat és prou significatiu: en francesa de Cannes ocupa el primer
termes generals, les destinacions lloc. Per elaborar l’indicador s’ha
resultats del espanyoles, franceses i italianes considerat la diversitat lingüística del
SIPREM” obtenen uns valors superiors a les web (10 idiomes, en el cas croata), així
tunisianes, croates, portugueses i com el material promocional
gregues, pel que fa a les iniciatives consultable. Sibenik també obté
públiques dirigides a incrementar la bones puntuacions en referència al
presència de la destinació en el volum de visites i nombre de webs que
mercat. La tradició turística l’enllacen (ocupa la 6a posició de 32).
d’Espanya, Itàlia i França i la seva
consolidació en el mercat turístic TAULA 1: Rànquing Indicador 5
internacional expliquen la implicació Accessibilitat web turístic
de l’administració en el
desenvolupament i la dinamització rànquing destinació país
d’aquest sector econòmic. 1 Cannes França
2 Sibenik Croàcia
QUADRE 1: Mercats emissors Particularitats dels resultats 3 Lloret de Mar Espanya
considerats
4 Calp Espanya
L’assistència a fires, una de les
alemany 5 Cambrils Espanya
actuacions de promoció més típiques
britànic de l’administració turística és l’únic
francès indicador on les destinacions italianes Pel que fa a la presència en
espanyol i franceses obtenen menor puntuació. organismes superiors (provincial,
I és que la política turística d’aquests autonòmic i estatal) Monastir i
italià
dos països no està dirigint els seus Hammamet són les que tenen menys
Font: Programa Think Tank. Sistema esforços cap a les fires visibilitat. Per contra, Lloret de Mar,
d’indicadors de presència en mercats -SIPREM
especialitzades. Entre les 10 Benidorm i Salou se situen entre els
destinacions litorals amb una menor cinc primers llocs. La política turística
assistència 7 són italianes o de la Costa Daurada, Catalunya i
franceses. Per contra, les 10 Espanya, sumat al grau de maduresa
destinacions amb major presència en dels seus clústers turístics expliquen
fires són espanyoles, havent-n’hi aquests resultats.
només una de catalana (Lloret de
Mar), una mostra més de l’adaptació L’estudi està disponible a demanda
contactant amb comunicació del Parc.
Fonts consultades:
2
Nota de premsa de l’Agència Nacional Italiana pel Turisme (www.enit.it)

8
COMPETIDORS

Tunísia

Les revoltes socials de principis d’any viscudes en el país nord-
africà han generat un canvi en els fluxes turístics mundials,
MAPA 1: Mapa de Tunísia amb les regions
turístiques principals
sobretot en el cas dels mercats europeus.

Destinacions de curta distància pel intenció de crear una oferta
mercat europeu amb una oferta complementària al producte de litoral
similar a la de Tunísia han vist fomentant una distribució més
incrementada la seva activitat equitativa dels ingressos generats per
turística durant el primer trimestre de l’activitat turística1. Actualment, el
l’any. Espanya, Turquia, el sud d’Itàlia turisme és, juntament amb la inversió
o Grècia, segons el ttoo Travel Plan o estrangera i les exportacions
la Unión Empresarial de Agencias de manufactureres uns dels principals
Viajes són algunes alternatives, per la motors de creixement de l’economia
seva similitud pel que respecta al del país. És la primera font de divises,
producte turístic, el clima o el preu. amb el 5,7% del PIB i dóna feina a
Aquestes destinacions han acollit uns unes 400.000 persones, el 10,6% de la
turistes que no han pogut fer realitat població activa, a banda dels efectes
el seu desig de visitar Tunísia. indirectes que genera en d’altres
Font: Elaboració Think Tank, a partir del mapa físic
sectors econòmics, com el transport
procedent de http://bloqueteros.com Tot i la davallada de turistes, no totes aeri o el comercial2.
les conseqüències han estat
negatives per a Tunísia. Segons Mentre que l’aposta pública pel
GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes declaracions del Ministre de Turisme, turisme s’ha materialitzat en un
estrangers 1990-2010 (en milers) aquests esdeveniments han increment en la inversió els darrers
posicionat el país al món. A més, tot i anys (un 51,5% en el període 2006-
8000
que encara es desconeix fins quan 2010), l’entrada de capital estranger
6000
durarà aquesta reducció del nombre ha estat irregular. Així, dels 18,3
4000
de turistes, el govern ja aposta per la milions de dinars tunisians (uns 9 M€)
2000
seva recuperació a mig termini. I és l’any 2006 es va passar a 198,6 en
0 que, no és la primera vegada que 2008 (99,3 M€) reduint-se fins als 85,5
Tunísia veu reduir temporalment el milions (uns 43,1 M€) l’any 20103.
seu volum d’arribades. Després de
Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades del
l’atemptat de l’ 11 de setembre a Nova Els països àrabs3, en concret Líbia i
Institut Nacional d’Estadística de Tunísia
York, el nombre de turistes estrangers els Emirats Àrabs, són els que més
va passar de 5,4 a 5,1 milions entre el han invertit en turisme, sobretot el
2001-2002, recuperant-se 2008 (GRÀFIC 2). El fet que Líbia
posteriorment, segons dades del concentri el 52,3% de la inversió
GRÀFIC 2: Evolució de la inversió Institut Nacional d’Estadística de estrangera que rep Tunísia, sumat a
estrangera en turisme, per regions (2006- les tensions socials que estan vivint
2010). En milions de dinars tunisians
Tunísia (GRÀFIC 1).
els països del Magreb no beneficia
El turisme en l’economia tunisiana l’entrada de nou capital. En el cas de
190,2
les inversions europees (un 11,4% del
Des dels anys 60 el govern ha capital estranger l’any 2010), França i
incentivat el turisme a través de la Itàlia, i en menor mesura Bèlgica i
70,4 82,3 implantació de plans de desenvolupa- Espanya són els països capdavanters.
67,0
ment quinquennal. Així, durant la Espanya invertí uns 3 milions de
11,6 primera etapa (anys 70 i 80) va basar dinars tunisians el 2009. Cadenes
3,2 14,5
4,7 3,0
10,7 el seu creixement en el producte de españoles com Sol Melià, Vincci,
sol i platja, dinamitzant el litoral del Barceló, Riu Hotels, Globalia Hotels o
2006 2007 2008 2009 2010
país, mentre que als anys 90 va Iberostar Hotels4 tenen presència en
Països de la UE Països àrabs focalitzar l’esforç a l’interior, amb la aquest país.
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de FIPA,
(Agència per a la promoció de la inversió estrangera).
Fonts consultades:
¹ Barrado, Diego i Calabuig, Jordi (2001). Geografía mundial del turismo.
2
Oficina Económica y Comercial de España en Túnez (abril de 2011). Informe económico y Comercial. Túnez.
3
FIPA, l’Agència per a la promoció de la inversió estrangera.
4
ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior). Empresas españolas establecidas en Túnez (febrero 2009).

COMPETIDORS
INNOVACIÓ

Tot i la variada oferta d’atractius una de les principals debilitats de
TAULA 1: Comparativa Hammamed/Costa turístics del conjunt del país (desert l’activitat turística de Tunísia, que
Daurada del Sàhara, oasis, llacs salats, restes depèn del context socio-econòmic
Dades Hammamet- Costa romanes, etc.) i la iniciativa pública de dels països emissors.
bàsiques Nabeul Daurada donar a conèixer les regions d’interior,
Població 2010
(milers)
752,8 616,8 la major part de l’oferta hotelera, en Comercialització segons mercats
Capacitat forma de grans resorts, es concentra
hotelera 2009
45,3 66,7 als nuclis turístics litorals de Els operadors de viatges proposen
(milers de
places)
Hammamet, Monastir, Susa i l’Illa de diferents formes de consumir la
Pes modalitat
tot inclòs*
83,3% 28,6%
Djerba, sumant el 67,9% de la destinació7. Mentre que els operadors
Nºpernoctacions
capacitat hotelera del país. Per francesos i espanyols (FRAM i Travel
hoteleres
britànics. 2009
2.730 1.789
categories, els 3 estrelles (39,0%) i els Plan) plantegen la possibilitat de
(en milers)
4 estrelles (35,2%) són els més realitzar circuits temàtics de 8 dies, a
Font: Elaboració Think Tank, amb dades del Institut
Nacional d’Estadística de Tunísia, Idescat, Observatori nombrosos, sent destacable el més d’excursions d’entre mig dia i dos
de Turisme de Costa Daurada i INE.
creixement dels 3 estrelles en els dies de durada pels punts més
*Nota: càlcul del pes del tot inclòs a partir dades
catàleg ttoo Thomas Cook estiu 2011. darrers anys (un 10,8% durant el interessants del país; Thomas Cook,
període 2005-2009)5. operador líder britànic, en els seus
catàlegs d’estiu del 2011 tan sols
La demanda turística ofereix estades a hotels,
GRÀFIC 3: Evolució del nombre de principalment amb règim de tot inclòs
turistes gener-març (2007-2011). En
milers
El volum de turistes que ha rebut el amb disponibilitat 24 hores. Aquesta
país s’ha anat incrementant estratègia lliga perfectament amb les
gener febrer març
lentament des del 1990, amb petits motivacions reals dels britànics
decreixements produïts en els detectades en l’estudi de Thomson
440,9
períodes 1995-1996 i 2001-2003. vinculades al descans (veure apartat
414,7 455,7 432,9
L’any 2009 el país va rebre 6,9 milions mercats). Així, Tunísia i en concret
de turistes estrangers, el seu màxim Hammamet disposa d’una oferta
314,4 336,9 344,1 324,6 252,2
històric fins a dia d’avui. No obstant, i turística adaptada al mercat britànic
184,1 com a conseqüència de les revoltes (el 83,3% dels hotels comercialitzats
307,5 308,6 314,5 333,1
177,7 socials de l’inici del 2011, el nombre al catàleg7 de Thomas Cook, ofereixen,
de turistes estrangers s’han reduït un únicament servei all inclusive).
2007 2008 2009 2010 2011
44,1% durant els tres primers mesos
de l’any (GRÀFIC 3). Aquest És remarcable la tasca comercial dels
Institut Nacional d’Estadística de Tunísia decreixement ha afectat també el operadors turístics, en contraposició a
nivell d’ingressos, reduint-se un 43%, la no involucració de la destinació en
segons dades de l’OMT6. la seva pròpia comercialització, i com
aquests ofereixen productes concrets
GRÀFIC 4: Nombre de pernoctacions Per nacionalitats, tot i que en el volum en funció del segment de demanda al
hoteleres segons nacionalitat. Any 2009
(en milers) d’entrades de no residents hi ha un que es dirigeixen. Tot i així el govern ha
pes significatiu de libis i algerians, les iniciat un pla de reactivació turística
marroquins 46,4 dades referents a pernoctacions per recuperar la demanda perduda.
90,4
Europa de l'est 141,0
hoteleres mostren que l’europeu és el L’objectiu marcat és arribar als 4,5
317,0 mercat estratègic per a Tunísia. Així, milions de turistes en 2 anys (xifra ja
libis 372,0
541,7
els mercats francès, alemany, britànic assolida a finals dels 90), mitjançant
suïssos 611,0 i italià representen el 55,5% de les la captació de nous mercats com el
718,7
escandinaus 807,1
pernoctacions hoteleres de 2009, rus o el centre europeu8.
821,5 segons dades oficials5 (GRÀFIC 4).
belgues 1.553,3
Aquesta estructuració, basada Caldrà veure, doncs, el ritme de
2.397,2
britànics 2.730,0 principalment en quatre mercats recuperació d’aquesta destinació
5.655,7
europeus, juntament amb la mínima mediterrània.
francesos 8.451,1
presència del mercat domèstic, és
Institut Nacional d’Estadística de Tunísia. Fonts consultades:
5
Dades procedents del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia (INS).
6
Notícia Hosteltur, 19 de maig de 2011.
7
Anàlisi de l’oferta turística de Tunísia present en els catàlegs d’estiu de 2011 de Thomas Cook, TUI, FRAM i Travel Plan .
8
Notícia Preferente, 31 de març de 2011.

ESTADÍSTIQUES
El Turisme de Negocis:
previsió de creixement

Tot i la crisi, el turisme de negocis continuarà creixent, aplicant però estratègies d’estalvi en els viatges.
El retorn de la inversión (ROI) serà un dels índex més analitzats.

Els experts del sector pronostiquen un increment  L’empresa continuarà generant viatges però
generalitzat dels viatges de negocis durant el 2011. analitzarà amb lupa el retorn de la inversió del viatge,
Aquest increment ja ha començat en d’altres països el que s’anomena índex Return on Investments (ROI).
com els EUA, on la despesa de les empreses en viatges  Es continuaran aplicant mesures reductores del cost
de negocis es va incrementar un 3,2% l’any 2010, un del viatge, com reserves i compres anticipades o l’ús
punt per sobre del que havia previst l’associació de de tarifes promocionals, entre d’altres.
viatges de negocis GBTA1. Per aquest 2011 els resultats  Processos de negociació amb els proveïdors, amb
oficials (un augment d’un 6,9%) superen també les l’objectiu de baixar les tarifes hoteleres. De fet, es
previsions de principi d’any (un 5%)2. pronostica que els preus dels hotels continuaran
disminuint. De moment, a Espanya els preus dels
A Espanya la recuperació d’aquest segment s’està hotels de 4 i 5 estrelles han mostrat una lleu
produint a un ritme més lent i d’una forma més tardana. reducció entre maig de 2010 i 2011, tal i com marca
Així, segons Gebta Espanya (associació que agrupa 17 la línia de tendències (GRÀFIC 1).
agències especialitzades en viatges corporatius i que
representa el 34% de la quota de mercat espanyola), el GRÀFIC1: Evolució del preu mitjà dels hotels de 4 i 5 estrelles a
Espanya pel període maig 2010-maig 2011(en euros).
mercat de negocis s’ha incrementat un 1% entre el 2009
i el 2010. Les dades d’Egatur, enquesta sobre la 94
despesa turística elaborada per l’Instituto de Estudios 92
Turísticos (IET), ho corroboren amb un increment d’un 90
1,6%. 88
86
D’altra banda el 2010 ha estat l’any de la recuperació, ja 84

que entre el 2008 i el 2009 la despesa per motius de 82

negocis es va veure reduïda un 15,6% segons l’IET. De 80

cara al 2011, Gebta pronostica un augment del 2,6% per mg. ju.
10 10
jul. ag. set. oct. nov. des. gen. feb. mç. abr. mg.
10 10 10 10 10 10 11 11 11 11 11
Espanya. De moment, segons dades acumulades dels
línia de tendència
quatre primers mesos de l’any, la despesa total del
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades del Instituto Nacional de Estadística (INE).
turisme de negocis s’ha incrementat ja un 7,1%
respecte el mateix període de l’any anterior, molt més
del previst a principis d’any, segons el IET.  Internacionalització dels viatges d’empresa. Davant
de l’estancament de l’economia espanyola, les
Pel que fa a Catalunya aquest creixement en turisme de empreses es dirigiran cap al mercat estranger
negocis encara no s’ha produït, almenys en el mercat (països Zona Euro, països del Golf Pèrsic, Brasil,
espanyol. Segons les estadístiques del IET el nombre de Rússia, Xina i els EUA, entre d’altres).
viatges amb motivacions vinculades a la feina o als
negocis s’ha anat reduint any rere any. Així, mentre que El sector s’està adaptant. Per exemple, per a Paradores,
el 2007 el 16,7% dels turistes espanyols que viatjaven a el turisme d’empreses constitueix ja un dels tres eixos
Catalunya ho feien amb motivacions laborals, el 2010 estratègics del 2011. En el cas de les agències, Halcón
aquest percentatge era del 9,3%. Viajes ha creat un departament específic, Halcón
Empresas. Segons el seu director, preveu incrementar el
Darrerament s’està debatent3 sobre les noves volum de vendes del 20% al 40% a mig termini4.
tendències d’aquest sector. Són aquestes:
Caldrà veure els resultats anuals per comprovar si
finalment es compleixen les previsions.

Fonts consultades:
¹ Global Business Travel Association (GBTA).
² Hosteltur, 15 d’abril de 2011
3
Síntesi del I Informe de Viajes de Empresa, elaborat per FCm España i les conclusions del Congrès Internacional de Travel Management de 2010
4
Hosteltur, 25 de gener i 18 de febrer de 2011

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
11

NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ
PUBLICACIONS PARLANT?

Andalusia és la destinació espanyola amb la Darrerament s’està consolidant un nou canal de
millor imatge de marca turística comercialització vinculat amb la voluntat de regalar
L’empresa OAK Power ha realitzat un estudi sobre el noves experiències: els pacs regal.
posicionament de les marques turístiques espanyoles Smart Box i la Vida es Bella són els dos referents del
basant-se en l’opinió de 600 periodistes especialitzats sector, tot i que n’hi ha d’altres com Dakota Box o
de tot el món. Així el Camino de Santiago és la marca Atrevalia, presentat com un outlet d’experiències, una
turística referent en natura, mentre que Barcelona obté fase evolutiva més del concepte. Els resultats són prou
el millor resultat com a destinació de vanguardia. espectaculars. A la campanya de Nadal la Vida es Bella
va multiplicar per quinze les vendes respecte l’any
anterior, sent Madrid i Barcelona les ciutats principals
Més detalls de l’informe a: www.oakpowergrupo.com
(un 70% del total). Així, segons un estudi de l’empresa
d’investigació de mercats GFK, aquesta empresa
posseeix el 45% de la quota de mercat.
L’especialització és la clau de l’èxit d’aquest nou model
Els hàbits turístics del mercat estranger de negoci turístic. L’especialització en el segment de
El Instituto de Estudios Turísticos (IET) ha publicat un
demanda (home, dona, adolescents, grups d’amics,
nou estudi que complementarà la informació de Frontur enamorats, futures mares), i en les activitats
i Egatur, on s’analitza el perfil i la despesa del turista proposades (allotjament, gastronomia, tast de vins,
internacional a l’Estat espanyol. Aquest nou estudi,
relax i descans, esports d’aventura, activitats culturals,
Habitur, profunditza sobre el grau de fidelització i la etc.) ha permès realitzar nombroses combinacions,
satisfacció dels principals mercats estrangers. donant lloc a una gran diversitat de productes
comercialitzables com una Estada City-fun, un
El primer estudi, corresponent a 2010 es pot consultar
massatge per a pre-mamàs o unes Cuines del Món.
Actualment la Vida es Bella ofereix fins a 44 opcions
a: www.iet.tourspain.es diferents.
La diversitat de preus i dels canals de comercialització
d’aquest producte és destacable. Així, les experiències
van dels 20 als 400 euros. Pel que fa als punts de venda,
a part del web propi, el producte es pot trobar en
Eina que analitza el posicionament a la xarxa
superfícies comercials que, exceptuant alguns centres
d’una destinació o establiment turístic que ja comptaven amb agències de viatges pròpies, fins
Social Mention és una aplicació que rastreja les ara no havien comercialitzat serveis turístics. Altres
opinions existents a les xarxes socials, blogs i d’altres punts són les agències de viatges, així com d’altres
webs sobre qualsevol concepte. El seu web permet fer establiments sense cap tipus de vinculació amb el
consultes per conèixer quina imatge (positiva, negativa sector, com llibreries o botigues de roba d’esport. Un
o neutra) té el concepte introduït, així com les paraules altre element que crida l’atenció és la presentació del
claus associades. Útil per a destinacions i establiments producte: una capsa amb un catàleg al seu interior és la
d’allotjament. base del producte intangible. Darrere, no obstant, hi ha
Es pot fer una prova de l’aplicació a: una gran estratègia en màrqueting experiencial.
http://socialmention.com D’altra banda aquest tipus de producte s’està
començant a oferir com regal a d’empresa, tant per al
treballador (incentiu) com per al client.

COSTA
Destinacions de Turisme disposició d’aquesta certificació, s’ha
DAURADA Familiar (DTF) convertit en la destinació catalana
Vila-seca acaba de rebre la que compta amb un major
certificació de Destinació de Turisme percentatge d’oferta turística
Familiar (DTF) per part de l’Agència certificada. I és que de les 7.398
Catalana de Turisme. Aquesta marca places d’allotjament, 7.130 han
certifica que la destinació, amb la assolit aquesta certificació (un 96%
seva infraestructura turística (sector de les places totals).
hoteler, càmpings, restauració i
Entre les actuacions de millora del
equipaments d’oci), compleix els
municipi hi ha la creació del club
requisits establerts per Turisme de
infantil a la platja, la renovació de les
Catalunya, per oferir uns serveis
dutxes o l’edició d’una guia d’activitats
turístics competitius adaptats a les
infantil i de seguretat. Pel que fa als
necessitats del turisme familiar. Els
allotjaments, els programes
requisits, específics per a
d’animació pels nens, l’ús de pulseres
destinacions litorals, varien en funció
identificatives i l’existència de trones i
dels allotjaments (segons categoria),
cadires infantils en restaurants són
restaurants i equipaments d’oci,
algunes de les mesures aplicades. En
havent-se establert diferents graus de
total, 8 allotjaments, 11 restaurants i
compliment.
2 empreses d’oferta complementària
de la Pineda han rebut la certificació.
Així, aquesta marca respon a una
estratègia de l’administració turística Actualment Catalunya compta amb 13
catalana per a reposicionar les Destinacions de Turisme Familiar:
destinacions madures de sol i platja quatre a la Costa Daurada (Vila-seca,
de Catalunya. Salou, Cambrils i Calafell), cinc a la
Costa Brava i quatre a Costa de
Vila-seca, a part de ser el quart Barcelona-Maresme.
municipi de la Costa Daurada en

Turisme de creuers per a conèixer el seu potencial turístic
A part de la identitària i tradicional i la possibilitat de convertir la Ràpita
TERRES oferta turística de les Terres de l’Ebre, en una destinació de turisme per a
creuers de petites dimensions (fins a
DE L’EBRE relacionada amb la natura i l’oferta de
turisme actiu gràcies a la riquesa un màxim de 450 passatgers). Aquest
paisatgística de l’entorn, el principal grup formava part d’un viatge de
port de la zona està dirigint els seus familiarització que Turespaña i Ports
esforços per posicionar-se en un de la Generalitat havia organitzat
producte turístic específic: el turisme conjuntament amb altres ports
de creuers de petites dimensions. espanyols com Cartagena, Castelló i
Sant Carles de la Ràpita vol aprofitar Palamós. De fet, Sant Carles de la
la proximitat i l’encant del Parc Ràpita desitja seguir el model de
Natural del Delta de l’Ebre i l’actual desenvolupament de Palamós, port
instal·lació portuària per captar que rebé 27.500 passatgers l’any 2010
aquest segment de demanda. i que aquest any calcula arribar als
Per això participa en la fira Seatrade 38.000, amb unes 39 escales de
Cruise Shipping de Miami, una de les creuers, segons dades oficials de
fires especialitzades més importants Ports de la Generalitat.
del món, amb el suport de Ports de la
Generalitat, l’Agència Catalana de La regidora de turisme de St. Carles i
Turisme i la Diputació de Tarragona. el Patronat de Turisme de la Diputació
de Tarragona estan apostant pel
Com a conseqüència dels contactes projecte, considerant-lo un
realitzats amb els operadors del catalitzador turístic del territori.El
sector durant els tres anys turista de creuers necessita d’una
d’assistència a la fira, el passat mes diversa oferta de visites turístiques
de setembre un grup de representats pròximes al port d’escala i Terres de
de navilieres i operadors de terra l’Ebre disposa d’una àmplia oferta
nord- americans van visitar la zona natural, cultural i gastronòmica.

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat

Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011)

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011)

Similar a Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011) (20)

Más de Parque Científico y Tecnológico de Turismo y Ocio

Más de Parque Científico y Tecnológico de Turismo y Ocio (20)

Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011)