SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 8
LA SOCIETAT EGIPSIA

●   FARAÓ
●   NOBLE
●   SACERDOT
●   FUNCIONARIS I ESCRIBES
●   COMERCIANTS I ARTESANS
●   SOLDATS
●   AGRICULTORS
●   SERVENTS
●   ESCLAUS
●   DONES
FARAO                                            NOBLES

●   El Faraó era el líder religiós, civil ,     ●   Els nobles eren un grup molt poderós,
    militar d'Egipte i tenia tots els poders:       ric i administraven el pais en nom del
                                                    Faraó, el que implicava complir les
    Governava, dictava les lleis, era el            tasques con l'execusió d'obres
    propietari de les millors terres de             públiques, la supervisió de la
    conreu, controlava el comerç i manava           construcció de canals i de dics,
    l'exercit.                                      l'administració dels fruiys guardats en
    La religió va tenir un paper molt               els magatzems reials i el cobrament
    important, com es pot constatar en la           d'impostos.
    mitologia egípcia.                              Tenien riqueses, mansions i
    Tant es així, que el govern va anar             nombrosos servents i, amb la mort , les
    evolucionant cap una sistema teoratic           seves momies eren enterrades en
    segons la qual el Faraó era considerat          tombes decorades.
    un deu a la terra, per la qual cosa tenia
    el poder absolut.
    No se'ls podia mirar a la cara ni tocar-
    los.
SACERDOTS                                  FUNCIONARIS I ESCRIVES

●   Els sacerdots controlaven els rituals      ●   Els nobles eren recolsats per
    religiosos, i eren també persones molt         funcionaris i escrives.
    importants.
                                                   Savien llegir, escriure i fer càlculs.
    Tenien molts esclaus que trevallaven
    per ells i n'obtenien dels pagesos una         Escrivien documents oficials i portaven
    part de la collita, que dedicaven al deu       els comptes del Faraó dels impostos,
    o deesa del temple.                            de les collites i de les mercaderies que
                                                   arrivaven pel Nil.
    L'any el van dividir en 365 díes i els
    díes en 24 períodes. Teníen                    Normalment provenien de families
    coneixements matemàtics i gràcies a la         riques, ingresaven als 8 anys a l'escola
    momificació també tenien                       d'escrives per aprendre l'ofici durant 5
    coneixements medics.                           anys.

    El seu càrrec es transmetia de pares a         Els escrives eren anomenats com la
    fills.                                         classe de “les faldilles blanques” en
                                                   referencia als vestis de lli blanquejats
                                                   que servien com a marca del seu rang.
                                                   Els escrives eren una subclasse per la
                                                   posibilitat de promocionar els càrrecs.
COMERCIANTS I ARTESANS                               SOLDATS

 ●   Els comerciants compraven a altres          ●   Els soldats formaven part de
     terres productes com ara fusta, metalls         l'exèrcit.Sovint els soldats no eren del
     o perfums; i els venien a Egipte a la           pais, sinó que eren estrangers com ara
     gent que els podia comprar.                     els Siris.
     Venien productes com encens,                    Els seus orígens van ser de menor
     resines,marfil, …                               importància del que es pensaven. No
                                                     eren hereditaris i no es podia accedir a
     Es desplaçaven per Egipte en vaixells i         les esoles dels escrives.
     caravanes.
                                                     El Faraó era el comandant del cap i
     Per fer les transaccions comercials, els        dels seus fills generals. Amb el temps
     egipsis utilitzaven la permuta, ja que no       es van transpormar en el motor de
     coneixien la moneda.                            l'Estat, essent considerats de rang
     Les mercaderies tenien un valor                 superior als artesans o trevalladors.
     determinant comprat amb un sac
     d'ordi.
ELS AGRICULTORS                                    LES SERVENTES

●   Eren el grup més nombrós i vivien en      ●   Le serventes eren molt pobres i no
    petites cases a prop del Nil. La seva         tenien altre remei que servir als nobles,
    vida estava dedicada a les tasques            mantenint la casa, cuinant,...
    agrícoles,essent permanentment
    vigilats pels funcionaris del Faraó.          Els Chemsu, com eren anomenades,
                                                  acompanyaven els seus amos, els
    Els fruits de les colliteso btingudes         netejaven les sandàlies i portaven una
    eren dividides en dues parts: una per a       catifa que desenrrotllaven al terra
    ells i l'altra per els magatzems dels         quant els seus amos s'aturaven.
    Faraons per alimentar els funcionaris
    reials.                                       Els servents eren lliures de deixar a qui
                                                  els pagava, però sovint no tenien la
    A les temporades que, com a causa de          llibertat material per fer-ho.
    les rierades i crescudes del Nil, els
    trevalls agícoles eren impracticables,
    els pagesos estaven subjectes a un
    sistema de corvees pel qual havien
    d'entregar una taxa de trevall a les
    mines o a les pedreres, especialment
    en projectes d'irrigació i en la
    construcció de sumptuoses tombes i
    temples.
ELS ESCLAUS   LES DONES
La societat egipcia
La societat egipcia

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)AranBonamusa
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)vallterrics
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)toniclar2
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatgessluna3
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanapsalaman
 

La actualidad más candente (20)

Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
Déus
DéusDéus
Déus
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Deus egipcis
Deus egipcisDeus egipcis
Deus egipcis
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Els faraons
Els faraonsEls faraons
Els faraons
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
Descripció personatges
Descripció personatgesDescripció personatges
Descripció personatges
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 

Destacado

Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
Presentació faraons
Presentació faraonsPresentació faraons
Presentació faraonsjordi26
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
egipte els no privilegiats
egipte els no privilegiatsegipte els no privilegiats
egipte els no privilegiatsmtosquella
 
La vida d'un egipci
La vida d'un egipciLa vida d'un egipci
La vida d'un egipcivallterrics
 
Egipto 1º eso simple
Egipto 1º eso simpleEgipto 1º eso simple
Egipto 1º eso simpleVirelay
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtcolecope
 

Destacado (11)

Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Presentació faraons
Presentació faraonsPresentació faraons
Presentació faraons
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
egipte els no privilegiats
egipte els no privilegiatsegipte els no privilegiats
egipte els no privilegiats
 
La vida d'un egipci
La vida d'un egipciLa vida d'un egipci
La vida d'un egipci
 
Egipcis
EgipcisEgipcis
Egipcis
 
Egipto 1º eso simple
Egipto 1º eso simpleEgipto 1º eso simple
Egipto 1º eso simple
 
Egipto 1º ESO
Egipto 1º ESOEgipto 1º ESO
Egipto 1º ESO
 
Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 

Similar a La societat egipcia (20)

Egipte 3
Egipte 3Egipte 3
Egipte 3
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Com vivien
Com vivien Com vivien
Com vivien
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
Piràmide social
Piràmide socialPiràmide social
Piràmide social
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
 
feudalaisme
feudalaismefeudalaisme
feudalaisme
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Tema 6 l'antic egipte (ii)
Tema 6 l'antic egipte  (ii)Tema 6 l'antic egipte  (ii)
Tema 6 l'antic egipte (ii)
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
L'Europa feudal
L'Europa feudalL'Europa feudal
L'Europa feudal
 
Presentación edat antiga
Presentación edat antigaPresentación edat antiga
Presentación edat antiga
 

La societat egipcia

  • 1. LA SOCIETAT EGIPSIA ● FARAÓ ● NOBLE ● SACERDOT ● FUNCIONARIS I ESCRIBES ● COMERCIANTS I ARTESANS ● SOLDATS ● AGRICULTORS ● SERVENTS ● ESCLAUS ● DONES
  • 2. FARAO NOBLES ● El Faraó era el líder religiós, civil , ● Els nobles eren un grup molt poderós, militar d'Egipte i tenia tots els poders: ric i administraven el pais en nom del Faraó, el que implicava complir les Governava, dictava les lleis, era el tasques con l'execusió d'obres propietari de les millors terres de públiques, la supervisió de la conreu, controlava el comerç i manava construcció de canals i de dics, l'exercit. l'administració dels fruiys guardats en La religió va tenir un paper molt els magatzems reials i el cobrament important, com es pot constatar en la d'impostos. mitologia egípcia. Tenien riqueses, mansions i Tant es així, que el govern va anar nombrosos servents i, amb la mort , les evolucionant cap una sistema teoratic seves momies eren enterrades en segons la qual el Faraó era considerat tombes decorades. un deu a la terra, per la qual cosa tenia el poder absolut. No se'ls podia mirar a la cara ni tocar- los.
  • 3. SACERDOTS FUNCIONARIS I ESCRIVES ● Els sacerdots controlaven els rituals ● Els nobles eren recolsats per religiosos, i eren també persones molt funcionaris i escrives. importants. Savien llegir, escriure i fer càlculs. Tenien molts esclaus que trevallaven per ells i n'obtenien dels pagesos una Escrivien documents oficials i portaven part de la collita, que dedicaven al deu els comptes del Faraó dels impostos, o deesa del temple. de les collites i de les mercaderies que arrivaven pel Nil. L'any el van dividir en 365 díes i els díes en 24 períodes. Teníen Normalment provenien de families coneixements matemàtics i gràcies a la riques, ingresaven als 8 anys a l'escola momificació també tenien d'escrives per aprendre l'ofici durant 5 coneixements medics. anys. El seu càrrec es transmetia de pares a Els escrives eren anomenats com la fills. classe de “les faldilles blanques” en referencia als vestis de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang. Els escrives eren una subclasse per la posibilitat de promocionar els càrrecs.
  • 4. COMERCIANTS I ARTESANS SOLDATS ● Els comerciants compraven a altres ● Els soldats formaven part de terres productes com ara fusta, metalls l'exèrcit.Sovint els soldats no eren del o perfums; i els venien a Egipte a la pais, sinó que eren estrangers com ara gent que els podia comprar. els Siris. Venien productes com encens, Els seus orígens van ser de menor resines,marfil, … importància del que es pensaven. No eren hereditaris i no es podia accedir a Es desplaçaven per Egipte en vaixells i les esoles dels escrives. caravanes. El Faraó era el comandant del cap i Per fer les transaccions comercials, els dels seus fills generals. Amb el temps egipsis utilitzaven la permuta, ja que no es van transpormar en el motor de coneixien la moneda. l'Estat, essent considerats de rang Les mercaderies tenien un valor superior als artesans o trevalladors. determinant comprat amb un sac d'ordi.
  • 5. ELS AGRICULTORS LES SERVENTES ● Eren el grup més nombrós i vivien en ● Le serventes eren molt pobres i no petites cases a prop del Nil. La seva tenien altre remei que servir als nobles, vida estava dedicada a les tasques mantenint la casa, cuinant,... agrícoles,essent permanentment vigilats pels funcionaris del Faraó. Els Chemsu, com eren anomenades, acompanyaven els seus amos, els Els fruits de les colliteso btingudes netejaven les sandàlies i portaven una eren dividides en dues parts: una per a catifa que desenrrotllaven al terra ells i l'altra per els magatzems dels quant els seus amos s'aturaven. Faraons per alimentar els funcionaris reials. Els servents eren lliures de deixar a qui els pagava, però sovint no tenien la A les temporades que, com a causa de llibertat material per fer-ho. les rierades i crescudes del Nil, els trevalls agícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien d'entregar una taxa de trevall a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples.
  • 6. ELS ESCLAUS LES DONES