Estudi molins fariners racó bonaventura

Estudi i documentació dels molins fariners
i de les seues infraestructures hidràuliques al riu Polop. Memòria prèvia
1
ESTUDI I DOCUMENTACIÓ DELS MOLINS FARINERS
I DE LES SEUES INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES AL RIU POLOP.
MEMÒRIA DESCRIPTIVA PRÈVIA.
Gabriel Guillem Garcia
Delineació: Gabriel Garcia Albors

2
ÍNDEX
- Introducció al conjunt. Localització P. 3
- La xarxa hidràulica i l’aprofitament del medi P. 5
- El Mas del Racó de Bonaventura P. 11
- Materials i tècniques constructives P. 11
- Estructures del conjunt P. 14
- Espais P. 20
- Elements patrimonials vinculats a l’immoble P. 36
- Plànols P. 42
- El Molí de d’Alt o Molí Vell de Corbí P. 46
- Espais P. 52
- El Molí de Baix o Molí Nou de Corbí P. 54
- Espais i elements singulars P. 61
- Història del mas i els molins del Racó de Bonaventura P. 70
- Evolució de la propietat i de l’edifici P. 72

3
INTRODUCCIÓ AL CONJUNT. LOCALITZACIÓ
El paratge del Racó de Sant Bonaventura (UTM X:715696.88698, I: 4284075.45751)
s’ubica al terme d’Alcoi, en la seua partida del Salt. En documents del segle XIX la
partida es denomina Salterres.
El lloc s’ubica al costat del curs del riu Polop, entre la muntanya denominada del
Salt i el Carrascal de la Font Roja. El territori de l’àrea d’estudi queda configurada
per la seua situació sobre el vessant del Salt, amb una gran diferència de cotes
entre el seu límit superior, la muntanya del Salt i Canalons i el seu límit inferior, el
riu Polop. Aquesta diferència de nivells va possibilitar l’aprofitament de les aigües
del riu Polop per a la construcció de dos molins fariners.
La finca objecte d’estudi comprén diversos elements immobles, així com una
important xarxa de distribució de les aigües captades del riu Polop i les restes d’una
de reg procedent de la font de Barxell. Destaca com a edificació principal una masia
amb corral ampli i ermita adossada. En el segle XIX van ser construïts dos molins
fariners aprofitant amb un màxim rendiment la diferència de cotes del curs del riu
Polop al seu pas pel Racó de Bonaventura.
L’edifici de la masia es configura així mateix sobre el relleu en vessant i té tres
altures a la seua façana principal i una única altura a la seua façana posterior.
El lloc del Racó de Sant Bonaventura ha sigut un lloc significatiu com a espai d’oci
dels veïns d’Alcoi. A la funció d’explotació agropecuària se suma aquest caràcter
d’espai públic d’esbarjo.
La titularitat eclesiàstica de la possessió de la masia i molins va comportar la
construcció d’una ermita annexa a l’edifici de la masia, datable en el trànsit entre el
segle XIX i XX, i la transformació dels dos molins fariners en cases de labor i de
residència.

4
Batoi
Barri de Batoi
El Salt
Racó de Sant Bonaventura
Riu Polop
Riu Barxell
Riu Riquer
Heretat del Racó de Sant Bonaventura

LA XARXA HIDRÀULICA I l’APROFITAMENT DEL MEDI
Un element singular del patrimoni històric d’Alcoi és el sistema de captació,
distribució i aprofitament energètic de les aigües del riu Polop al seu pas pel Racó
de Bonaventura.
En l’estret que forma el curs del Polop quan passa pels Canalons es va construir un
assut que permetia la desviació de les aigües del riu a un canal excavat en el mateix
vessant del barranc. Des d’aquest punt les aigües segueixen un recorregut de 292
m amb una diferència pròxima als 30 metres entre les cotes del seu punt de
captació (630,43 m.s.n.m.) i del seu retorn al riu Polop (601 m.s.n.m.).
Assut per al desviament de les aigües.

6
Obra de carreus per a reduir la força de l’aigua i elevar el seu nivell.
Un primer tram de canalització de les aigües segueix una séquia primer excavada a
la roca mare i després sobre el terreny format per marges del miocé. La defensa i
elevació d’aquesta canalització va implicar la construcció d’un marge de maçoneria
que delimitava el pas de les aigües. El canal té una amplària irregular al voltant de
0,40 m. Aquest primer tram sinuós de 69 metres tenia diverses comportes per a la
desviació de les aigües, la primera va haver de tenir la funció d’anul·lar la presa
d’aigües perquè els cups estaven plens o no es necessitava aigua per al reg o per a
la neteja del gra.
El pas d’animals de tir i persones sobre el canal de les aigües es va solucionar
formant un pas amb dues grans roques de 0,83 x 0,50 m i 0,86 x 0,57 m.

7
Les aigües discorren sense a penes inclinació fins a la cota en què se situen les
terrasses de cultiu de la masia del Racó (629,97 m.s.n.m.) abans d’arribar-hi es
disposa d’una comporta que desvia les aigües a un aqüeducte de 3,20 m d’alçària
màxima sobre el terreny que, salvant el desnivell del vessant, precipita les aigües a
l’interior del cup del Molí de Dalt d’11,80 m d’alçària interior.
Aqüeducte al cup del Molí de Dalt i alcavor per a la seua eixida.
La inclinació donada a les séquies en un recorregut curt permet la creació de dos
molins amb depòsits al voltant de 12 metres d’alçària, que aprofiten de forma molt
planificada la diferència total de cotes en el pas del Polop per la propietat del Racó.
Les aigües després d’haver impulsat la roda del Molí de Dalt discorrien pel subsòl, a
través d’un alcavor, a una segona canalització d’aproximadament 81 metres de
recorregut que desembocava en el cup del Molí de Baix de 12,50 m d’alçària. Aquest
tram de canal es caracteritza per discórrer sobre un mur de contenció que delimita
la diferència d’altures entre dos bancals. S’aprecien al mur, així com al canal,
diverses comportes destinades possiblement al reg d’una zona d’horta situada entre
la canalització i el llit del riu Polop.
El mur sobre el qual es forma el canal té una alçària d’1,40 metres i una grossària
de 0,57 m al mur extern. El canal té una fondària de 0,58 m en un punt on es va
retirar la terra que rebleix l’antiga sèquia i una amplària de 0,63 m. El fons està
format per una capa de morter o una llosa de pedra arenosa, i s’aprecien unes
estries de 0,09 m a les vores exteriors del fons. Completa l’obra d’aquest canal un
muret de 0,48-0,50 m de grossària que el tanca per la seua cara interna i que forma

8
el marge del bancal superior. Tot el conjunt es troba construït amb obra de
maçoneria i morter de calç.
La séquia es troba sobre aquest mur i té eixides per al reg del bancal.
Pas sobre la sèquia possiblement per a la càrrega del blat.
Sobre el canal se situa una estructura de maçoneria que forma una tremuja de
càrrega. Possiblement la seua funció estiga vinculada a l’ús com era de trillar del
bancal superior, aprofitant-se la diferència d’altures per a carregar el gra de forma
més ràpida.

9
La construcció del cup del Molí de Baix al voltant de 1856-18571 va fer necessària la
formació d’un eixint sobre el vessant del terreny per mitjà d’una estructura potent
de maçoneria que forma un cos amb els laterals atalussats i dos nivells.
Aquesta construcció d’elevada alçària acumulava l’aigua destinada a moure el molí
nou. S’observa al brocal del pou del cup la formació d’un desviador de les aigües tal
vegada emprat quan es volia evitar l’ompliment del cup.
Canal final que porta les aigües al depòsit del cup.
1
Aquesta datació relativa s’ha obtingut en la consulta dels “Padrones de Colonos i Heredades. 1856-1889”
Sign. AMA 5464/01, en la qual es comprova que el denominat Molí Nou apareix a partir del registre de
1858. En 1856 el titular de l’únic molí existent és Carlos Corbí Gisbert, marit de Rosario Jordà. En la divisió
dels béns d’aquesta en 1871 (Protocol Cristóbal Mataix Sign. AMA 7696) s’indica “otro molino (…)
edificado de nueva planta por Rosario Jordà”, amb posterioritat a l’heretat de la seua tia Mariana Jordà en
1850 (Protocol Mataix de Moltó Sign. AMA 1281). En 1858 figura en el padró citat el nou molí.

10
Cacau situada al subsòl del Molí de Baix per on les aigües ixen al riu.
Finalment les aigües després d’impulsar la mola del molí nou en passar per la cacau
eren tornades al riu Polop per mitjà d’un llarg alcavor que discorria davall el camp
destinat a era de trillar. La defensa de les avingudes del riu i la formació del nivell
del terreny destinat a era i camp de cultiu va exigir l’elevació d’un potent mur de
maçoneria.
Marge de l’era de baix que delimita la rambla del riu.

11
EL MAS DEL RACÓ
El mas del Racó de Bonaventura està format per sis edificacions adossades entre si.
La principal és la masia pròpiament dita, formada per tres naus o crugies, dues
plantes i la golfa sota la teulada. Aquesta edificació s’amplia, possiblement a
començaments del segle XX, amb un edifici de la mateixa fondària i alçària adossat a
la façana oriental de la masia primitiva, amb una amplària de 5,15 m.
Adossat a l’edifici primitiu del mas, amb el sòl a l’altura de la seua primera planta,
per la diferència d’alçària del terreny, es troba una nau d’una planta on se situava el
cup per a xafar el raïm i aprofitada com a cobert per a carruatges. Des d’aquest cup
mitjançant dos conductes el most passava a una basseta al celler de la planta baixa
del mas.
Un quart edifici de dues plantes se situa a l’àmbit del gran corral existent a la cara
de ponent del mas. Aquest edifici comunica per la seua planta superior amb el
cobert del cup i tenia una finestra oberta al mur exterior possiblement per a
l’abocament de farratge. S’adossa a l’angle format per aquest edifici i el principal del
mas un cos constructiu que té l’escala per a accedir a la planta inferior del primer
edifici, on s’ubicava la porquera i l’estable. A aquest cos afegit s’observen indicis del
seu ús per a la cria d’aus.
Finalment es troba un cobert que ocupa l’espai entre l’edifici de dues plantes amb
funció de pallissa2
i porquera i l’angle posterior del gran pati, amb funció de
sestador, que tanca el conjunt per la seua cara de ponent. S’aprecia la formació
d’aquest corral amb dues fases de construcció.
1. Materials i tècniques constructives
Els materials de construcció del mas procedeixen possiblement del propi entorn i
terreny dels edificis. Així es troba el recurs principal a pedra de diversa grandària als
murs de maçoneria, combinada amb tàpia a l’alçat d’alguns dels murs. La formació
del nivell del sòl de la planta baixa del mas i del pati del corral va implicar
l’excavació del terreny, i es van originar les terres i la pedra necessàries per a part
de la construcció.

12
La rambla del riu Polop va poder ser també una font de materials de construcció, ja
que es van emprar graves i pedres procedents de la seua ribera. La proximitat de
les pedreres de pedra calcària, “tosques”, del Salt i de diversitat de pedreres: els
Comellars i Sotarroni, Sant Cristòfol, van poder influir en la diversitat de materials
presents en l’edifici.
Resulta molt cridanera la tècnica constructiva emprada a la façana de ponent de la
masia, en què s’observa l’ús de carreus als cantons i el massissat del parament per
mitjà d’una fàbrica mixta de maçoneria i caixonades de tàpia.
Carreus.3
Destaca l’ús d’aquest tipus de fàbrica a la formació de les cantonades
dels edificis, amb peces tallades de pedra calcària o “tosca”. Les cadenes
cantoneres presenten una alternança del nombre de carreus a les filades de forma
irregular. El mòdul dominant de mesura dels carreus és el d’un pam i mig, 0,34 m,
d’alçària.
Als brancals de les portes d’entrada al mas, així com als de les portes interiors de
pas, destaca l’ús de carreus de pedra arenosa. Les llindes de les portes exteriors de
menor llum es formen per dovelles d’aquest tipus de pedra.
Tapial, carreus i maçoneria es combinen a l’alçat dels murs. Façana de ponent.

13
El va d’eixida al corral des del mas, situat a la seua façana de ponent, es construeix
amb carreus de pedra tosca, amb dovelles de considerable grandària a la llinda. Cal
fer esment de l’existència de dos arcs de mig punt formats per dovelles tallades
amb pedra tosca que formen accessos a l’edifici del corral des del pati del mas.
Paredat o maçoneria. Aquest és el tipus d’obra que domina a la construcció; amb
aquesta es formen els murs interiors de càrrega del mas. El paredat és visible,
sense lluir, a la major part de la superfície dels murs. Només als espais amb funció
d’habitatge del mas es cobreix amb un lluït.
Aquest paredat de maçoneria tanca l’edifici per les façanes laterals a la segona i
tercera crugia, mentre que a les façanes davantera i laterals de la primera crugia
s’empra la tàpia a la primera planta de l’edifici, i es coronen els murs amb
maçoneria. El gros dels murs de maçoneria de la façana lateral de ponent és de
0,29 m de grossària que augmenta a la façana de llevant construïda a les darreries
del segle XIX a 0,58 m.
S’empra a l’alçat d’aquests murs de paredat o maçoneria un morter de calç que fa
molt sòlida la construcció.
Les llindes de les finestres obertes a la façana de llevant de l’ampliació de l’edifici
del mas es construeixen amb rajola a sardinell i algunes d’aquestes formen arcs
rebaixats de descàrrega.
Als murs de l’edifici del corral i de la pallissa forma el sòcol de la construcció l’obra
de pedra de major volum, i així protegeix el fonament de l’edifici de l’acció de les
aigües.
Destaca que la grandària de la pedra emprada a l’edifici original, a l’alçat dels murs
laterals, és d’un volum reduït respecte a l’emprada als sòcols dels murs,
característica pròpia de la millora de l’eficiència a la tasca de construcció a major
altura.
Tàpia. Trobem aquest tipus de tècnica constructiva present sobretot a l’alçat del
mur perimètric que tanca el pati del mas, així com als murs de les façanes de la
primera crugia del mas i el conjunt de l’edifici del sestador o corral.

14
Les petges de les caixonades emprades al cobert del corral ens permeten conéixer
unes mesures de 0,98 m d’alçada, 2,57 m d’amplària, i 0,54 m de grossària. Les
tongades de terres amb morter de calç i graves són de 0,10 m d’espessor.
L’obra de tapial és visible des de l’interior de la pallissa.
2. Les estructures del conjunt
La construcció de la masia s’adapta a la diferència de cotes del terreny. D’aquesta
manera hi ha cossos de l’edifici alçats en la part posterior d’aquest amb accés directe a
la primera planta de la casa principal de la masia.
Edifici principal del mas
El cos original presenta la tipologia característica dels masos del segle XVIII. Una
estructura de tres naus, formada pels murs de càrrega interiors y les façanes exteriors,
sobre la qual es distribueixen les dependències domèstiques, de magatzem i de treball.
A la primera crugia s’accedeix per un ample portal de llinda adovellada sobre brancals
de carreus. Aquesta nau té una llum entre els murs de càrrega de 3,68 m. S’observa la
construcció dels forjats de la primera planta amb revoltons assentats als murs de
càrrega, formant una trama regular.
La segona crugia o nau té una fondària de 3,62 m, amb una alçària de 2,90 m. Aquest
espai de l’estructura acull el cos de l’escala que comunica les plantes. El forjat de les
plantes es forma a partir de revoltons. L’ampli fumeral de la llar situat sobre el mur

15
lateral dret traspassa el conjunt de les plantes formant un ampli buit d’1,60 m
d’amplària a la planta baixa. La trama varia en la seua forma en el forjat que cobreix
l’espai de la quadra, situat a la segona crugia, entre l’escala i el mur o façana lateral de
ponent, i es construeix a partir d’una trama més densa de bigues irregulars sense
emprar-se revoltons.
L’ús com a cambra d’emmagatzematge de les collites de l’espai sobre aquest forjat pot
ser el motiu d’una trama de revoltons més densa.
La tercera nau destaca a la planta baixa per formar un espai ampli sense divisions
interiors. L’assentat dels revoltons es realitza sobre el mur de càrrega que tanca la
segona crugia i sobre jàsseres disposades longitudinalment sobre mènsules inserides
en el mur de contenció posterior. Aquesta solució estructural evitava la inserció dels
caps de les bigues dels revoltons en un mur afectat per una humitat permanent que
haguera corromput la seua fusta.
Els murs de càrrega presenten una grossària regular de al voltant de 0,59 m, tant a la
planta baixa com a la planta superior i obra de paredat o maçoneria.
A les plantes superiors s’accedeix per una escala formada a la catalana amb tres trams
entre la planta baixa i la primera planta, adossats al mur posterior de la segona nau i
als murs de sosteniment que tanquen la caixa de l’escala. L’escala presenta fàbrica de
rajola formant voltes, de forma irregular. Els angles de contacte entre les voltes dels
trams se solucionen amb la formació d’una aresta i l’arrancada de la volta sobre un
voltó formant esquadra entre el forjat de la planta i el mur de càrrega.
Detall de l’estructura de l’escala de pujada a les plantes.

16
A la planta de la golfa del mas ens trobem un canvi substancial en el sistema
d’estructura, que s’alleugereix amb la substitució dels murs de càrrega per parets de
0,30-0,32 m de grossària i arcades de mig punt amb una llum de 2,28-2,30 m al mur
de càrrega de la primera crugia.
El carener de la coberta se situa sobre aquest mur de càrrega de la primera crugia, al
porxe aquest mur presenta tres arcs. El mur de càrrega de la segona crugia té, no
obstant això, quatre arcs de menor llum. Alguns dels arcs van ser substituïts per
jàsseres metàl·liques aparellades de perfil IPN. El tauler de la teulada de les crugies
posteriors és de rajola i a la crugia anterior és de canyís.
En la formació de la coberta s’empra el sistema tradicional de bigues amb un diàmetre
irregular entre 0,14 m i 0,16 m.
Trama de voltons i tauler de canyís a la coberta, vessant de migdia.
Ampliació del mas
L’edifici primitiu va ser ampliat amb una nova construcció de la mateixa alçària amb
estructura de bigues mestres o jàsseres, formada per tres crugies. Les bigues van ser
reforçades a la planta baixa amb puntals de fusta posteriorment a la construcció. Les
bigues o jàsseres formen a aquest cos tres crugies, la davantera i la segona en torn a

17
3,10 m i la darrera es redueix a 2,85 m. L’ús de bigues mestres possibilita la formació
de plantes diàfanes.
La crugia posterior es veu ampliada sobre el terreny a l’altura de la primera planta.
En aquest espai s’ubicava la capella de la masia, amb accés directe des de l’exterior. La
funció d’aquest espai va modificar la construcció del forjat del porxe, ja que pel seu
caràcter sagrat no podia haver-hi cap ús sobre la capella, per la qual cosa es va deixar
de crear el forjat de bigues, es va donar a l’oratori major alçària i es va cobrir amb un
cel ras delimitat a les golfes per una paret de rajola.
El sostre de la capella es tanca per crear una major alçària.
A aquesta ampliació de la masia es va afegir a la primera planta, a la seua façana
principal, una gran terrassa formada per una trama de biguetes metàl·liques
assentades sobre tres pilars de rajola. A fi de reforçar l’estructura del mur de la façana
en què van inserir les biguetes, es va substituir la llinda del gran va d’entrada a la
planta baixa de l’annex per una bigueta de formigó.
Cobert del cup
Des de la tercera crugia de la primera planta s’accedeix a la nau afegida d’un ampli
cobert, construïda amb un mur perimètric de maçoneria i coberta a un sol aiguavés
amb estructura de voltons.

18
El mur de la façana posterior de la masia, de 0,59 m de grossària, i el mur longitudinal
de maçoneria que tanca l’edifici per la seua cara nord suporten la coberta formada per
una trama de voltons amb tauler de taulonets de fusta i rajoles sobre les quals es
disposen les teules morunes.
S’observa l’ampliació d’aquest cobert possiblement per donar major capacitat al cup, es
redueix el grossor del mur de càrrega exterior, es substitueix per a carregar amb les
bigues per una jàssera adossada al mur, i es superposa la façana de llevant que tanca
el local sobre la façana posterior de l’ampliació de la masia.
El mur de càrrega se substitueix per una jàssera a l’ampliació del cup.
Corral i pallissa
Adossat a la cara de ponent de la masia s’alça un edifici de dues plantes, format per
murs de tàpia, amb sòcol i coronament de maçoneria i una grossària de 0,54 m.
L’estructura es troba suportada pels murs longitudinals de la façana al pati del corral i
del tancament posterior de l’edifici.
El forjat de la planta es construeix amb una trama de voltons i tauler d’obra que
s’assenta sobre els murs longitudinals de les façanes.
De la mateixa manera que a la tercera crugia de la masia a la pallissa, es recorre a la
disposició de jàsseres recolzades en mènsules inserides en el mur posterior de
contenció per a assentar els extrems de les bigues i evitar la seua putrefacció per la
humitat del terreny.

19
Estructura reforçada del forjat de la pallissa.
La funció de la planta superior com a pallissa obliga el forjat d’aquesta a suportar un
gran pes. Per això, es va reforçar la trama de voltons amb una sèrie de jàsseres que
parteixen la seua llum i que s’assenten també en altres bigues que descansen sobre
pilastres de rajola adossades als murs de càrrega. Aquestes pilastres es construeixen
amb rajoles de producció industrial, indici material del reforç de la planta en el segle
XX.
La coberta a una aigua de l’edifici del paller es realitza amb la típica disposició de
voltons entre els murs de càrrega, que aboca al pati interior les aigües. El tauler de la
coberta és de canyís.
Annexos
El mas té tres annexos: un xicotet corral situat entre la pallissa i corral i el mur que
tanca el pati pel seu angle de ponent, el cobert de l’escala que comunica les plantes
del corral i de la pallissa, i finalment la coberta del llavador del mas.
La primera construcció té origen en l’ampliació del pati del mas. Aprofita l’antic mur de
la façana occidental del corral i de la pallissa per a crear un espai independent amb
entrada des del corral. Aquest edifici només té una planta d’alçària elevada i la seua
coberta aboca les aigües al pati. Però l’estructura de la teulada presenta una trama de

20
voltons que discorre del mur lateral de la pallissa al mur que tanca el pati pel seu
vessant oest. El tauler és de canyís.
A l’angle del pati format per la pallissa i l’edifici del mas es troba un altre annex que
cobreix l’escala d’accés a la planta superior del corral. Aquest edifici comprén la doble
alçària de l’escala, i els voltons de la coberta s’assenten al mur de càrrega davanter de
la pallissa i en un altre mur, amb l’alçària de la primera planta del mas, amb funció de
mur de càrrega, construït amb paredat de maçoneria.
Per últim les restes del llavador mostren una estructura formada per una biga
assentada en dos pilars exempts i una trama de voltons que discorrien d’un mur,
fonamentat al mur de contenció de la plataforma del terreny a la biga. S’observa un
tauler format per rajols, lluïts amb algeps i teula moruna.
3. Espais
El conjunt de totes les dependències es troba comunicat. No obstant això, s’aprecia
una comunicació directa entre l’àmbit de l’habitatge del masover i les sales de
magatzem i treball, quedant l’espai de l’habitatge del posseïdor de la masia
incomunicat de la resta de la masia per una única porta interior, oberta a l’escala
principal de l’edifici. Aquest espai de residència i culte tenia el seu propi accés per la
façana posterior de la masia.
Portes d’entrada a l’àmbit del clero des de l’escala i des de l’exterior per la façana posterior.

21
Els espais de la masia revelen dos àmbits molt diferenciats quant a les seues funcions i
residents.
Planta baixa
L’accés actual a la masia es realitza a través d’un portal ampli situat a la façana
orientada al migdia. S’entra a la primera nau de l’edifici, a un ampli vestíbul, a la dreta
es troba una xicoteta sala dormitori amb finestra oberta en la façana, a l’esquerra en
un angle d’aquest vestíbul se situa una gran pila de marbre rosat. A través d’una porta
situada en aquest punt s’ingressa a l’espai que donava entrada a la quadra ubicada a
la segona nau de l’edifici, i a l’eixida al gran pati del corral lateral. Dins d’aquest mateix
espai que permet l’accés al pati, a la quadra i a l’edifici del corral i pallissa, es va crear
un xicoteta habitació de servei, amb un possible ús com a excusat —donada l’ocupació
actual per distints efectes no és possible confirmar aquesta dada—. Aquest lavabo té
una finestra oberta a la façana principal.
Mitjançant un arc de mig punt de 2,54 m de llum i 2,73 m d’alçada, amb l’argolla típica
a la clau per al sacrifici d’animals o la pesada de mercaderies, s’ingressa a l’espai de la
segona nau. Amb 3,62 m de llum, conté l’espai de l’ampli llar a la banda dreta i l’escala
d’accés a les plantes superiors a la banda esquerra. L’espai queda delimitat pel mur
dret on es troba la gran campana de la llar, proper a l’angle posterior dret es troba la
boca d’un forn de coure pa.
Entrada al mas.

22
Es va formar a l’angle anterior dret, sobre el mur de càrrega de la primera nau, una
cuina de foguers de carbó, inserida a l’obra del mur. Aquest element, així com la pica
situada al costat de l’entrada i una instal·lació higiènica bàsica d’aigua corrent a les
plantes superiors es contextualitzen a les millores de l’habitatge al segle XX.
Llar i boca del forn de coure pa a l’espai del menjador.
A la paret posterior d’aquesta nau central trobem una porta àmplia que dóna pas a la
tercera nau, on s’ubica la basseta de decantació del most, construïda amb obra de
maçoneria i adossada a l’angle posterior dret. El mur de càrrega posterior d’aquesta
tercera nau, de 3,58 m de llum, forma un mur de contenció, adossat al terreny.
Bassa de decantació de vi al celler del mas (tercera crugia de la planta baixa).

23
La temperatura fresca i constant de la tercera nau la fa idònia per a emmagatzemar el
vi produït a la propietat. La reduïda ventilació del local s’obtenia a través d’una
finestreta oberta a la paret esquerra que recau en la porquera.
Des de l’espai d’aquest celler s’accedeix a través d’una xicoteta porta situada a la paret
dreta a un local ampli, diàfan en origen, que ocupa la planta baixa de l’ampliació de la
masia. Aquest local té diverses finestres i un gran portal d’accés, de 2 m d’amplària,
possiblement ampliat en el segle XX per a permetre l’accés d’un tractor. La presència
d’un banc de fusta de construcció robusta sobre el qual s’ubiquen tres bótes de gran
capacitat pareix indicar que el destí original d’aquest espai era una ampliació del celler.
Dins d’aquesta planta baixa es troba la construcció del forn de coure pa amb boca
oberta davall la campana de la llar situada a la segona crugia de la masia.
Espai de la planta baixa de l’ampliació del mas destinat a ubicar les bótes de vi.
Primera planta de la masia
L’escala principal de la casa condueix a un replanell a què s’obrin les portes d’entrada
al conjunt d’espais en què es distribueix la primera planta de la masia.
Espai A. La primera d’aquestes dóna accés a una àmplia sala dormitori (imatge A1)
situada entre l’escala i la façana de ponent de la masia. Un va obert en el mur de
càrrega de la primera crugia, sense porta, comunica amb una altra sala (imatge A2)

24
situada en aquesta nau. Les dues habitacions potser tenien funció de dormitori de la
família del masover i tenien finestres al pati del corral.
Imatge A1 – dormitori.
Imatge A2 – Entrada i finestra a sala dormitori.
Espai B. Una porta oposada a la primera dóna pas a l’habitatge del posseïdor de la
masia (imatge B1). S’accedeix a un corredor i per aquest, a través d’un va obert al mur

25
de càrrega de la primera crugia, es penetra en un replà situat en la primera nau que
dóna accés a diverses sales. La primera (imatge B2) se situa a mà dreta i és un
dormitori amb balcó sense vol obert a la façana principal. De front s’entra a un bany
sense sanitari (imatge B3) i a través d’una porta situada a l’esquerra al mateix replà
s’ingressa a un ampli dormitori amb finestra a la façana principal (imatge B4). Aquesta
sala tenia una segona porta d’entrada oberta a l’antiga façana de llevant de la masia
original, porta que donava eixida a l’ampli saló menjador situat a l’annex estructural.
Imatge B1 – Escala principal i accés al pis del clero.
Imatge B2 – Dormitori.

26
Imatges B3 – bany, i B4 dormitori amb porta al menjador.
Espai C. A aquest annex estructural s’entra a través d’una porta disposada al final del
corredor que discorre al costat del mur de càrrega entre la primera crugia i la segona.
Dóna pas a un altre corredor, perpendicular al primer.
S’aprecia la distribució planificada d’aquest espai. A la dreta s’ingressa en un ampli saló
(imatge C1) amb eixida a la terrassa construïda sobre la façana de la masia, armaris en
els angles i una pileta de neteja per a servei del menjador. Des d’aquest saló s’obri una
porta al dormitori descrit abans (imatge B4).
Al costat del menjador es troba un dormitori xicotet amb finestra a la façana de llevant
(imatge C2) i al costat d’aquesta sala es disposa una àmplia cuina (imatge C3). El
corredor desemboca en un ampli vestíbul (imatge C4), amb portes obertes en la que
va ser la façana oriental de la masia original que accedeixen a una sala amb possible
funció de servei (imatge C5) i a un gran rebost. A el vestíbul se situa la porta d’entrada
a la capella de la masia des del seu interior.
L’accés al conjunt d’aquest àmbit propi del clero posseïdor de la masia es realitzava a
través d’un portal ampli obert sobre la façana posterior de la masia. S’aprecia en
aquest punt la formació d’una esplanada amb un banc adossat a l’edifici de la masia,
les restes d’antigues jardineres i els escalons d’accés a una terrassa del terreny

27
pròxima ocupada per un pinar i que va haver de formar part de l’àmbit propi del clero
(imatges C6, C7, C8).
Des de l’esplanada, darrere del mas, un portal de dues fulles donava accés a la capella
(imatges C9, C10, C11) on se celebrava missa dominical per als veïns de la partida.
Imatge C1 – Menjador amb eixida al terrat.
Aquest espai tenia servei d’aigua corrent.

28
Imatge C2 – Dormitori
Imatge C3 – Cuina amb equipament de forn i aigua corrent.

29
Imatge C4. Entrada darrera a la planta i Imatge C5. Sala de servei.
Imatges C6 i C7 Accés a la planta del clero i a la capella per darrere del mas i al pinar.

30
Imatge C8. Esplanada d’entrada a l’àmbit del clero amb banc adossat al cobert del cup.
Imatges C9 Interior de la capella i detalls decoratius.

31
Imatges C10 i C11 Altar i pintura del sostre de la capella, dedicada als patrons d’Alcoi.
Espai D. Els espais de residència i culte de la masia, espais A, B i C, es veuen
completats a la primera planta per tres sales destinades a magatzem de collites. S’hi
accedeix des dels replanells de l’escala principal. Una primera sala se situa entre el
corredor de l’habitatge del clero i el mur de càrrega entre la segona i la tercera crugia.
Oberta sobre aquest mur es troba la porta d’entrada a una sala posterior que comunica
amb el cobert del cup adossat a l’edifici de la masia (imatge D1). Des d’aquesta sala
s’accedeix a una habitació ubicada entre l’ampli dormitori del masover, situat a la
segona crugia, i el mur posterior, de càrrega, de l’edifici (imatge D2). S’observen en
aquest espai dos armaris excavats en el mur de càrrega i els indicis del seu ús com a
magatzem de grans i ametles, entre altres productes. A la paret, al costat de la porta,
tant a l’interior com a l’exterior de l’habitació són visibles les anotacions de sumes de
“barchillas”, barcelles de blat i distints comptes, possiblement de jornals.
Les habitacions amb funció de magatzem tenien totes panys forts. La possibilitat
d’introduir les collites pel cobert posterior facilitava el seu ús com a magatzems.

32
Imatge D1. Sala magatzem de pas al cobert del cup des de l’escala a la primera planta.
Imatge D2. Cambra per a magatzem de les collites a la primera planta.

33
Porxe
Una porta situada al final del replanell de la primera planta de l’escala principal dóna
accés a un últim tram d’escala que desemboca en el porxe. Aquest espai es troba lliure
de divisions i presenta una ventilació excel·lent per mitjà de grans vans formats per
arcs sense tancament, oberts a la façana principal. S’aprecia la formació d’un rastell
entre els arcs del mur de càrrega de la primera crugia possiblement per a delimitar la
zona d’assecador de llegums i d’algunes hortalisses. A l’angle posterior esquerre
s’observa la construcció d’un colomer.
Accés al porxe i vista del seu espai central.
Sobre la paret de l’antiga façana de llevant es va obrir una porta en la tàpia per a
donar accés al porxe de l’ampliació de la masia. S’aprecia el lluït ennegrit per la
intempèrie de la façana original del cos primitiu de la masia quan mirem la paret que
separa els dos porxes. En el propi de l’ampliació s’aprecien indicis del seu ús per a la
cria d’aus.
A l’angle anterior esquerre del porxe de la masia es troba un depòsit d’aigua que devia
abastir la xarxa domèstica dels habitatges. Són visibles, així mateix, els fumerals de les

34
cuines i de la llar de la masia adossats als murs de llevant tant de la masia original com
de l’ampliació.
Pas entre les golfes de l’ampliació i del mas primitiu obert a l’antiga façana de llevant.
Corral, pallissa i cobert
La descripció d’aquests espais ha sigut objecte de desenvolupament en analitzar la
seua estructura. Des de la planta baixa de la masia, així com a través d’una porta
exterior oberta en el seu mur perimètric, s’accedia a l’ampli pati del corral.
Des del pati podia ingressar-se a través d’un va rematat per un arc de mig punt en la
planta baixa de l’edifici del corral i a través d’una porta oberta en el mur que tanca
l’edifici per la seu cara occidental entrar a un annex produït en ampliar-se l’espai del
pati original. A l’extrem de la nau del corral situat al costat de la masia es trobava la
porquera. Des d’aquest espai una porta permetia accedir a l’interior de la masia.
A través d’una escala formada per un annex estructural s’ascendeix a la primera planta
del corral destinada a emmagatzemar farratges. Aquesta planta comunica amb el
cobert del cup a través d’un va obert al mur de càrrega posterior de l’edifici.
Salvant la diferència d’altures entre el paller i el cobert del cup, es va disposar una
escala de fusta, sense obra.

35
Vista del pati del mas des del seu extrem oest.
El gran cobert en què es procedia a l’extracció del most del raïm s’emprava així mateix
per a guardar el carro i els arreus de major pes de la masia. L’edifici té una gran porta
al seu extrem al costat de l’edifici del corral, porta que obri a l’exterior del conjunt. A
l’extrem oposat se situa el gran cup format per una bassa d’1,70 m de profunditat,
cobert per una graella de troncs sobre el qual es disposava el raïm per al seu xafat. Al
costat de la porta d’entrada a la primera planta de la masia —ja descrita— es troba la
premsa mecànica fabricada a Alcoi empleada per a l’extracció final de most.
Cobert on es troba el cup i aprofitat per a magatzem.

36
4. Elements patrimonials vinculats a l’immoble
El conjunt de la masia del Racó de Bonaventura adquireix per la seua significació
com a bé etnològic la categoria d’element patrimonial, amb una sèrie de valors
evidents que, a falta d’una comparació adequada amb altres elements semblants del
seu entorn, pogueren ser en alguns casos singulars.
Associats al conjunt es troben, no obstant això, una sèrie d’elements distingibles i
que mereixen ser identificats de forma independent:
- Capella
Aquest oratori integrat en l’estructura de l’edifici de la masia va tenir funció d’ermita
i donava servei de missa a les masies del seu entorn i als habitants del lloc. Tant el
testimoni oral d’un antic veí com els indicis de la construcció permeten
contextualitzar la construcció de l’espai religiós a principis del segle XX. Destaca en
aquest sentit que la capella és construïda de nova planta de forma conjunta amb la
resta de l’ampliació de la masia, i s’adapta l’estructura del forjat de la planta així
com la composició de la façana al seu projecte.
La façana de l’edifici presenta un lleuger canvi marcat pel lluït del mur exterior, així
com una imposta de rajola massissa per a identificar la capella. El projecte d’obra va
contemplar la formació d’una finestra estreta rematada per arc de mig punt que es
distingeix de la resta de vans de la façana i li donen un major sentit d’espai religiós
a la sala.
Entorn de l’entrada a la capella es va formar un xicotet espai enjardinat, de manera
que se separava l’àmbit domèstic i de treball de la masia de l’accés a l’espai
consagrat.
Aquest espai de la masia es troba actualment molt deteriorat. Perilla sobretot el seu
cel ras de canyís i la pintura al fresc que hi ha en ell representant un crucifix sobre
un cel.
La capella de la masia del Racó de Bonaventura, per la seua construcció anterior a
1940 i el seu caràcter litúrgic, és considerada bé de rellevància local de forma

37
genèrica pel Decret 62/2011 del Consell de la Generalitat Valenciana4
i s’apliquen
per a la seua conservació les normes arreplegades en la Llei 4/1998 del Patrimoni
Cultural Valencià
Exterior de la capella, a l’altra imatge detall de la porta adaptada com a confessionari.
Altar de la capella i pintura del seu sostre.
4
a) Monuments d’interés local. Són immobles i edificacions que constitueixen realitzacions
arquitectòniques, escultòriques o d’enginyeria d’importància local, comarcal o provincial. Tenen
aquesta consideració, amb caràcter general, els elements següents, a què es refereix la
disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni
Cultural Valencià: les esglésies, els convents, els santuaris, les ermites i els ermitoris, els
calvaris i els monestirs, anteriors a 1940, i les llotges i les sales comunals anteriors al segle XIX

38
- Cup i bassa de decantació del vi
Aprofitant la diferència d’altures del terreny sobre el qual es va edificar la masia es
va poder situar una bassa de decantació del vi que era abocat a través de
conductes oberts al fons del cup.
El cup conserva gran part de la seua antiga graella de troncs situats de manera que
permetien el xafat del raïm i la caiguda del most a la gran bassa d’1,70 m de
profunditat i aproximadament 3,00 x 4,00 m de planta. Mesura incompleta a causa
de la ruïna de l’extrem posterior del cobert.
A l’espai d’aquest cobert és visible la gran premsa construïda als tallers de Serra
d’Alcoi per a l’últim premsat de la polpa.
La bassa de decantació del vi s’ubica a l’espai del celler, a la tercera crugia de la
planta baixa de la masia, al costat del mur de contenció del terreny posterior.
Aquesta bassa presenta una primera plataforma de maçoneria sobre la qual es
forma el mur que tanca el contenidor i deixa una xicoteta plataforma al costat que
adossa sobre el mur lateral de la nau perquè un home puga anar extraient el vi de
la bassa.
Vora del cup i graella de voltons que cobreix la seua bassa.

39
Tap del conducte i eixida del segon conducte per a passar el vi del cup a la bassa del celler.
Bassa de decantació del vi.

40
- Font i llavador
Actualment el llavador conserva la seua bassa de planta quadrada adossada al mur
de contenció que forma la plataforma de terreny en què se situa la masia. Les
aigües que omplien la bassa procedien d’una font annexa que destaca pel seu
frontó de pedra picada, amb rematada decorada i sobre la canella de la qual es va
gravar la data de 1887 en què les parròquies alcoianes van passar a fer-se càrrec
de la gestió del lloc. Tal vegada es va dur a terme aquesta inscripció com a
recordatori visible de la data a partir de la qual començaven a comptar els 99 anys
durant els quals se cedia l’administració de la masia al clero alcoià.
Font ornamental on s’observa la canaleta de pedra que omplia la bassa del llavador.

41
- Rellotge de sol
Sobre la façana principal de la masia s’aprecia amb dificultat el quadrant d’un gran
rellotge de sol al qual falta el seu gnòmon. Les marques i la ubicació del rellotge
pareix situar-lo en una fase primerenca de desenvolupament de la masia.
Imatge modificada per apreciar els detalls del
rellotge de sol i la posició a la façana.

42
PLÀNOLS5

43

44

45

46
MOLÍ DE DALT DEL RACÓ DE SANT BONAVENTURA (Molí Vell de Corbí)
El Molí de Dalt del Racó de Sant Bonaventura es troba derruït, només es conserven els
seus murs perimètrics, les restes de parets divisòries interiors i els pilars interiors de
l’estructura de suport de la construcció.
L’edificació presenta un cos afegit per la façana de llevant del molí. Aquest cos de data
posterior es caracteritza per l’ús de carreus possiblement reutilitzats i pedra, inserint-se
per a la regulació del nivell de maçoneria filades de rajola de producció industrial del
segle XX.

47
1. Materials i tècniques constructives
El Molí de Dalt del Racó de Sant Bonaventura té una construcció uniforme a l’alçat dels
seus murs perimètrics. Actualment s’observa gràcies a la degradació del lluït de les
parets la seua composició, caracteritzada per la diversitat de tipus de materials d’obra.
Carreus de tosca. Aquest tipus de fàbrica es troba formant les cadenes cantoneres i
els pilars interiors, exempts, de l’edifici. Els carreus tenen el mòdul tradicional d’un
pam i mig d’alçària: 0,34 m.
Carreus d’arenosa. S’empren per a formar els brancals i llindes dels portals
d’entrada a l’edifici principal del molí i al cos afegit per la façana de llevant. El mòdul
emprat és el tradicional d’un pam i mig, 0,34 m, d’alçària.

48
Maçoneria. Aquest és el tipus d’obra predominant a la construcció. S’empra a l’alçat
del mur perimètric de tancament de l’edifici principal fins l’altura de la primera planta i
a l’alçat del conjunt de l’ampliació lateral. Aquesta es distingeix per l’ús de pedra de
major grandària.
A l’edifici original o primitiu del molí s’observa que les cantonades es construeixen amb
maçoneria, reblint els espais entre els carreus de les cadenes, fins a l’altura de la
coberta. Aquestos reforços de pedra obrada amb morter es formarien abans de
completar les parets de la primera planta, elevades amb caixonades de tapial.
Per a l’assentat de les bigues mestres de la coberta sobre les façanes laterals s’observa
un reforç de maçoneria inserit als murs de tàpia.
Cal destacar així mateix l’ús de la maçoneria com al coronament dels murs laterals,
formant amb diferents filades de pedra el vèrtex de les dues aigües de la coberta.
Tàpia. Aquest tipus de mur és emprat només a les parets de tancament de la primera
planta. Com que aquest és un material feble a les forces de tracció i l’acció de la
humitat de la terra, era més habitual el seu ús a les parts superiors dels murs del molí.

49
Alçat de tapial dels murs del molí.
S’aprecia un tipus de tàpia formada per terres homogènies, amb graveta de calibre
xicotet, disposat el material a tongades anivellades. Al lateral de ponent s’aprecien els
forats de les agulles o de bastiment de les caixonades. Als punts on la tàpia ha perdut
el seu lluït de calç el deteriorament dels murs és més ràpid.
Poden observar-se l’ús de caixonades d’un metre d’alçària, visibles al mur lateral de
llevant i al mur de façana davanter.
El mur de tàpia de la paret posterior de la primera planta només és possible on la paret
no té contacte amb el terreny i la base del cup del molí; s’observa se que sols s’empra
a un curt tram situat a l’angle posterior esquerre.
2. L’estructura d’un molí del segle XIX
El Molí de Dalt del Racó té una estructura allindada formada per dos pilars exempts
que reben les jàsseres o bigues mestres i els murs de càrrega de les façanes anterior i
posterior. Aquest tipus d’estructura destaca per l’alleugeriment dels elements de
càrrega que permet la racionalització de l’espai, ja que es formen naus diàfanes a les
dues plantes de l’edificació.

50
L’estructura d’aquest molí és quasi idèntica en les mesures de les llums de les crugies a
la del Molí de Baix del Racó, amb la diferència de tenir aquest dues plantes superiors.
La nau davantera té una fondària de 3,80 m, mentre que la posterior es redueix
lleugerament a 3,72. Les dues crugies centrals presenten un ample o llum de 9,85 m,
mesura que es redueix a poc més de 3,50 m a les crugies laterals. Aquesta disposició
de l’espai possibilita la instal·lació de les moles i els elements mòbils del molí a les
crugies centrals sobre la cacau on s’ubicava la roda d’àlems o turbina.
D’aquesta manera la tipologia estructural del molí es troba condicionada per la funció
de l’edifici. La formació al subsòl de la cacau, possiblement d’estructura de volta de
pedra, implica que els pilars se situen defugint aquest espai, fonamentant-se sobre
terra ferma o sobre el nivell del pis de la cacau.
Possiblement amb una cronologia situada ja en el segle XX, a l’espai lateral del molí es
va alçar una segona edificació adossada
Elements estructurals
El mur de la façana davantera presenta una grossària de 0,59-0,60 m. Els pilars
interiors presenten una planta quadrada de 0,57-0,59 m de fondària per 0,82 m
d’amplària. S’observen actualment al sòl les restes d’una de les jàsseres mestres del

51
forjat de la primera planta o de la coberta, formada la biga per un tronc de 0,25-0,29
m de diàmetre.
Els forjats de la crugia posterior de la primera planta descansaven sobre una jàssera
assentada sobre mènsules inserides al mur de maçoneria que forma el peu del cup que
domina la construcció. Aquestes mènsules són carreus que rebien la biga i permetien
així aïllar la seua fusta de la humitat del mur del cup.
Actualment la vegetació no permet comprovar l’existència de mènsules al nivell de la
coberta. Al Molí de Baix sí que han estat documentades a aquesta altura. Possiblement
en el Molí de Dalt es troba aquest element estructural necessari per a protegir el
conjunt.
El forjat de la primera planta estava format per revoltons, amb una trama de bigues de
tronc, perpendiculars als murs de càrrega de les façanes longitudinals i a les bigues
mestres.
S’observa a la cara interior del mur de la façana les marques de la possible existència
de bigues de reforç dels forjats i de la biga que formava la campana del fumeral de la
llar.
Cavitat de la façana on es recolzava una biga de reforç.

52
3. Espais i elements singulars
L’element visible que defineix el conjunt estructural del Molí de Dalt és el seu cup. Una
estructura de potent construcció amb una alçària d’11 metres en la seua cara de
migdia que forma part del mur posterior del molí.
El cup, destinat a contenir les aigües que en eixir per mitjà d’un xicotet orifici situat en
la seua base impulsava la roda d’eix vertical del molí, presenta dos cossos. L’inferior,
amb forma de piràmide truncada, a causa de tenir els seus costats en talús, i el
superior de 2,30 m d’alçària, amb forma de planta octogonal. Al centre de l’estructura
se situa el depòsit amb forma de pou d’1,18 m de diàmetre i 11,80 m d’alçària.
L’obra es troba reforçada per murs contraforts en els seus laterals, que actuen com a
murs de contenció del terreny sobre el qual es fonamenta el cup. Aquests murs
s’insereixen en l’obra i presenten el mateix tipus de morter de calç, de forta solidesa,
emprat en l’alçat del cup.
Al remat del cup es pot observar l’ús de terres amb graves i còdol de riu per a
massissar l’estructura entre el dipòsit, el pou del qual presenta les parets cobertes per
un fort lluït de calç o ciment, i els murs externs que formen l’estructura.
S’aprecia un primer nivell de fonament de maçoneria de 0,62 m d’alçària en l’angle SO.
Sobre aquest nivell s’eleva el cup format per cadenes de carreus en les cantonades,
alternant-se carreus de pedra arenosa i de pedra calcària, ambdós de 0,34 m d’alçària.
Els angles i rematades del cos superior presenten un carreuat amb un acabat molt
cuidat. El brocal de la boca del depòsit mostra també un acabat en carreuat, formant-
se el canal de subministrament d’aigua des de l’aqüeducte que pren les aigües de la
canalització procedent de l’assut del riu Polop.

53
Imatge del cup, amb la seua superposició de volums.
Aqüeducte del cup del molí.

54
Reixa de la vora de brocal del cup i pou del dipòsit.
MOLÍ DE BAIX (Molí Nou de Corbí)
El Molí de Baix o Molí Nou de Corbí en el Racó de Bonaventura està format per un
edifici original al qual es va adossar una segona construcció, actualment en ruïnes i
inaccessible, per la seua cara de llevant. Destaca així mateix l’existència d’una font i un
llavador que completen l’espai del molí.
L’edifici del molí té planta baixa, planta principal i porxe i l’estructura de la cacau en el
subsòl. El conjunt de tots els nivells es troben comunicats per una única escala.

55
Vista del molí des del seu angle SO
Materials i tècniques constructives
Els materials emprats en la construcció de l’edifici del molí nou són en la seua major
part d’origen autòcton. L’excavació de l’espai de la cacau va generar un volum
considerable de terres, graves i pedra que es degueren emprar en l’elevació dels murs
de l’edifici. A aquests materials cal afegir la proximitat de les rambles del Polop amb
abundant còdol de riu així com el peu de serra, jaciment de pedra per a utilitzar en
l’obra de maçoneria.
Carreuat
La construcció de la cacau mostra una curosa fàbrica de carreus de pedra arenosa,
formant la seua volta i parets. Possiblement la procedència dels carreus siga d’alguna
de les pedreres pròximes de Sant Cristòfol o del Sotarroni. El treball de talla de la
pedra ressalta per la seua qualitat tant en l’estructura de la volta com en la formació
del portal d’entrada al molí. Destaca en aquest sentit la formació de la volada del balcó
central a partir de les dovelles de la llinda.
Igual que als edificis del Molí Vell o de Dalt i de la Masia del Racó s’empra carreuat de
pedra tosca a les cadenes que formen els cantons dels edificis, amb el mòdul habitual
de 0,34 m d’alçària. Aquest tipus de material es va poder extraure de les pedreres del
Salt.

56
Detall dels carreus del brancal esquerre de la porta d’entrada.
Maçoneria
L’ús de còdol de riu així com de pedra extreta de l’entorn i de l’excavació de les
aixanques de fonamentació i de la cacau és visible sobretot a la construcció de la base
de l’edifici, formant un potent mur perimètric que defendria el molí de crescudes i de
l’espenta del terreny adjacent.
Obra de maçoneria als murs.

57
Tàpia
S’aprecia l’ús d’aquest tipus de fàbrica en l’alçat dels murs sobre el sòcol de maçoneria
de major grossor, combinant-se amb les cadenes de carreus en els cantons. Són
visibles les empremtes dels forats de les bastides en les cares dels murs. La mesura del
grossor del mur, 0,59 m, és la pròpia de la caixonada. En aquells punts dels murs en
què la tàpia ha perdut el seu revestiment pot apreciar-se la seua composició a partir de
graves de riu i terres.
Estructures del conjunt
El Molí Nou de Corbí es caracteritza per la fortalesa dels seus elements de càrrega. Es
configura en dues crugies o naus. L’anterior es caracteritza per la seua diafanitat,
comprenent un ampli espai sense parets divisòries.
Un element estructural singular en tot molí fariner és la cacau. La volta situada al
subsòl en què s’ubicava la roda d’àlems i que permetia l’eixida de les aigües que havien
impulsat la mola. El gran pes d’aquesta obligava a la construcció de la volta de carreus
amb una gran resistència no sols al seu pes sinó també a la tracció del conjunt. La llum
d’aquesta volta és de 2,20 m, té una longitud de 5,20 m i s’obri un segon tram de la
cacau en angle recte, perpendicular respecte al primer que retornaria les aigües al riu
Polop.

58
Volta de carreus que forma la cacau al subsòl del molí.
L’estructura del molí s’articula sobre la cacau i el cup. Aquesta estructura de
magatzematge d’aigües és per la seua construcció un element dominant, sobre el qual
s’adossa l’edificació del molí. La seua construcció, igual que la de la cacau, és anterior
a la de l’edifici del molí, inserint-se en la seua obra, en la seua cara exterior, les
mènsules que sostenien les jàsseres que rebien les bigues dels forjats de les plantes.
A l’edifici del molí els elements de càrrega de l’estructura estan formats pels murs de
les façanes exteriors de 0,68-072 m de grossària, construïts amb maçoneria. A la
primera i segona planta, davall la coberta, els murs passen a ser de fàbrica de tàpia i a
tenir un grossor de 0,59 m. Com s’ha indicat el mur posterior es veu interromput pel
cos del cup i la seua funció passa a ser exercida per jàsseres assentades en mènsules
inserides en la maçoneria del cup.

59
Paret inferior del cup i mènsula que s’hi insereix per a recolzar una jàssera de càrrega.
Internament l’estructura de dues crugies de profunditat i tres d’amplària queda
definida per dos pilars centrals de 0,58 m de profunditat i 0,62 m d’amplària. Entre
aquests pilars i el mur posterior de l’edifici es formen dos murs de càrrega de 0,40 m
de grossària a la planta baixa, que es redueixen a 0,30-0,34 a la primera planta i se
suprimeixen a la planta del porxe. Aquests murs transversals de reforç rebien una biga
o jàssera que partia la llum de la crugia posterior.
Entre els pilars centrals i els murs laterals es col·loquen dobles jàsseres que
s’insereixen en l’obra, apreciant-se el seu cap en la façana exterior de ponent.
Els forjats es formen per mitjà d’una trama de voltons de 0,16 m d’amplària,
esquadrats, i revoltons de 0,40 m d’amplària, disposats de forma transversal al mur de
la façana. S’assenten en els murs de càrrega de les façanes longitudinals exteriors i en
les jàsseres interiors.
Els forjats van ser reforçats en els anys vuitanta del segle XX amb voltons que partien
la llum de la nau, no obstant això, el sistema de reforç dels forjats de les crugies
centrals, amb puntals en esquadra inserits en el mur de la façana i en els pilars
centrals, indiquen una estructura preparada per a una major resistència des de l’origen
de l’edifici.

60
Imatge de la trama de voltons, jàsseres i bigues de reforç.
La coberta està formada per dobles jàsseres, lluïdes, formant el carener i bigues que
discorren des d’aquesta als murs exteriors i a la jàssera posterior adossada al cup i
assentada en mènsules. El tauler es construeix amb rajola massissa sobre tires de
fusta transversals a les bigues. La teulada es realitza amb teula moruna tradicional.
S’aprecien restes en la volada posterior de la teulada d’un tauler de canyís, i és
possible que en origen fora d’aquest material el conjunt del tauler de la coberta.
L’edifici adossat a la façana de llevant del molí actualment en ruïnes tenia una única
crugia, de la mateixa profunditat que la primera nau del molí i dues altures.
L’estructura és la tradicional de murs de càrrega de les façanes posterior i anterior
sobre les quals s’assenta el forjat de la primera planta i la coberta. L’edifici tenia dues
finestres a la primera planta. El seu accés es realitzava a través d’una porta oberta a la
paret lateral est del molí i tenia una xicoteta porta amb muntants i llinda de carreus
que donava accés al recinte del corral cercat per un mur de maçoneria. D’aquest
material es van construir els murs d’aquesta ampliació. Els murs sense lluït pareixen
indicar que l’edificació no va tenir funció d’habitatge sinó de treball i magatzem.

61
Façana de l’ampliació de llevant.
Espais i elements singulars
La planta baixa del molí presenta actualment un gran espai diàfan format per les
crugies davanteres de l’edifici. A l’extrem oest de la planta baixa hi ha una sala tancada
sense funció específica. Entre aquesta sala i l’espai en què situava la mola, a la crugia
central posterior, es troba la caixa de l’escala d’accés a les plantes superiors. A través
d’un va obert davall el seu primer replanell el moliner accedia a la cacau per a
controlar el funcionament de la roda.
A la planta baixa l’espai on s’ubicava el conjunt destinat a moldre el gra es troba
actualment tancat, com una sala independent. A les bigues del sostre s’observen
marques de l’ancoratge superior de la gronsa que abocava el gra a la mola. L’actual
ocupació de l’espai per innumerables efectes impedeix veure altres indicis significatius
de l’antiga instal·lació del molí.
Cal destacar la falta de lluminositat que presentava l’espai interior de la planta baixa
del molí.
Entre aquesta crugia central posterior i el mur de la façana est del molí l’espai es troba
obert a la nau davantera. La seua funció va ser de menjador, presentant una àmplia
campana davall la qual se situava la llar i la boca del forn de coure pa. Igual que en la
masia i en el Molí de Dalt les llars es disposen al costat del mur que tanca els edificis
pel seu extrem oriental.

62
Una porta oberta en la façana permetia l’eixida a l’espai del llavador, mentre que una
segona porta situada a la façana lateral donava accés a l’edifici adossat i al pati del
corral.
La primera planta presenta un menjador amb llar a l’extrem oest de la nau davantera.
Des d’aquest s’accedeix a una cuina situada entre la caixa de l’escala i el mur de la
façana lateral. Entre la cuina i el mur posterior de l’edifici es troba una habitació amb
possible funció de rebost.
Des del menjador, així com des del replanell de l’escala, s’accedeix a dues àmplies
sales comunicades entre si que ocupen la totalitat de l’espai de la primera crugia de la
planta. Cada una d’aquestes sales tenia diverses alcoves situades a la segona crugia, i
s’obrien amplis vans per a comunicar i ventilar aquestes alcoves. Entre aquestes
alcoves i el mur posterior de l’edifici es troben dos espais de reduïdes dimensions, el
situat al costat del mur lateral est disposa d’una àmplia finestra. A aquestes sales
s’accedeix a través d’una tercera porta oberta al mur lateral de la caixa de l’escala.
Aquests dos espais tenen la important funció d’aïllar l’àmbit de l’habitatge de la gran
humitat procedent del mur davanter del cup.
La totalitat de l’espai de l’habitatge de la primera planta té un pavimentat de taulell
ceràmic de 19,5 cm disposat a junta partida de manera irregular.
Finalment l’escala ascendeix a la planta del porxe. Des de l’últim replanell s’accedeixen
a dos espais. Un destinat a colomer o galliner, situat entre la caixa de l’escala i el mur
oest de l’immoble i l’altre dedicat a magatzem i assecador de collites. Comprén aquest
espai la totalitat de la superfície de la planta i permet apreciar el contacte entre la
fàbrica de tàpia del mur posterior del molí i l’obra de maçoneria del cos del cup.

63
Subsòl
Baixada a la cacau i segítia d’eixida de l’aigua del cup.
Planta baixa
Àmbit del menjador amb llar i forn de coure pa.

64
Imatge de la primera crugia, diàfana, del molí, amb el portal a la dreta.
Sala de l’extrem oest de la planta baixa, que aïllava de la humitat del terreny.

65
Primera planta
Espai posterior que aïlla les sales del mur del cup.
Menjador de l’habitatge de la primera planta situat al seu extrem oest.

66
Accés al menjador des de l’escala i a la cuina i rebost situats a l’espai posterior.
Imatge des del menjador de les dues grans sales dormitori amb alcoves interiors.

67
Alcoves amb accés des de les grans sales de la primera planta.
Porxe

68
Escala
Tram d’escala entre la primera planta i la golfa i replanell final.
Coberta del tou6
de l’escala.
6

69
Llavador

70
HISTÒRIA DE LA MASIA I ELS MOLINS DEL RACÓ DE BONAVENTURA
Evolució de la propietat i de la seua explotació
A mitjan segle XVIII les referències documentals indiquen que l’actual Racó formava
una heretat, propietat de Bonaventura Gisbert.
En 1758 Ana María De Scals, viuda de Bonaventura Gisbert, ven al seu fill Josef Gisbert
les terres que posseïa de l’heretat del seu difunt marit. (Protocols Christobal Mataix,
1758 p. 63).
En 1790 Josef Gisbert De Scals, vidu d’Ignacia Almunia, afectat d’una apoplexia, fa
testament (protocols Pedro Carrió, escrivà, Sign. AMA 1106) nomenant “por mi
heredero Universal al Santo Hospital nuevo de aquesta villa” “para que les puede
vender (sus bienes) y emplear su producto”, la condició expressa del document de
donació és que “ha de enagenar dentro del término de un año desde el día de la
muerte del otorgante”. L’Arxiu Municipal conserva el document de la donació al Sant
Hospital (AMA 5733/9) de la “Heredad-masia” partida del Salt dita el Racó de Sant
Bonaventura.
Cita aquest document en l’any 1790 com a fitadors Josef Gisbert i Margarit, Josef
Celedon, Antonio Valls i a Josef Gisbert i Doménech.
El 23 de juny de 1792 es data un escrit presentat per Antonia Gisbert, vídua de Josef
Sempere i germana de Josef Gisbert, a través del seu fill, en què demana que se
solucione un plet iniciat pels béns donats per Josef Gisbert i que administrava Gregorio
Moltó, persona que gestionava diversos molins i batans, com a gendre de Guillermo
Gosálbez.
La venda de l’Heretat del Racó per part del Sant Hospital va poder dur-se a terme a
finals del segle XVIII, quan passà la propietat al vincle dels Jordà. No ha sigut
documentat en quin moment ni de quina manera es va dur a terme aquesta
transmissió.

71
En els llibres de contribució de mitjan segle XIX apareix Carlos Corbí Gisbert (nascut en
1816), espòs de Rosario Jordá (nascuda en 1810), com titular de l’heretat en els llibres
de contribucions, encara que la propietària real de la finca era la seua sogra, Mariana
Jordá (nascuda en 1777).
La partició de béns de Rosario Jordá de 1871
L’escriptura de l’acte de partició dels béns de Rosario Jordá, datada el 26 d’agost de
1871 davant el notari Gaspar Ripoll (protocols Gaspar Ripoll AMA Sign. 7696) descriu la
finca situada a la partida del Salt i Llacunes, amb “era de trillar, bodega y lagar”.
La masia té una horta de 29 fanecades (expressa en aquesta data la mesura en
sistema mètric decimal: 241 àrees, 1 centiàrea, 79 decímetres, 36 cm quadrats) amb
24 hores d’aigua cada vuit dies de la font i reg del Barxell i dret d’aigües del riu Polop.
La terra destinada a sembra ocupa 36 fanecades (299 àrees, 19 centiàrees, 47
decímetres i 4 cm2
), sent molt important el terreny destinat al cultiu de la vinya en
aquesta època: 36 fanecades de vinya de segona classe (290 àrees, 19 centiàrees, 47
decímetres i 4 cm2
) i 234 fanecades de vinya de tercera classe (1944 àrees, 76
centiàrees, 55 decímetres i 76 cm2
). Una extensió molt important, la major part de la
propietat, està destinada al cultiu de vinyes i a la producció de vi, fet que s’ha
constatat en l’estudi de l’edifici de la masia al documentar-se un gran cup i un sistema
perfeccionat per al decantat del vi i el seu emmagatzematge.
Finalment en la descripció de la finca en l’escriptura de 1871 es descriu una gran
extensió de terreny de muntanya, i es quantifiquen en 224 fanecades la superfície
ocupada per pinars.
En aquest mateix document es refereix la presència dels dos molins fariners. Un
numerat com a edifici núm. 76 de la partida del Salt, amb 115 m2
12 cm2
i un segon
molí “edificat de nova planta per Rosario Jordà” amb el número 63 i una extensió de
153 m2
15 cm2
.
Tota la propietat procedia de l’herència de Mariana Jordá (Protocol Mataix de Moltó
Sign. AMA 1281 del 14/01/1850).

72
En el mateix document, en la seua clàusula setzena s’indica:
“Del propio modo deja y lega a sus sobrinas (…) la heredad titulada el Rincón de
Buenaventura, con los dos molinos de harina existentes junto á la misma (…) por
partes iguales y en usufructo (al fallecimiento de una de las dos sobrinas el usufructo
pasaría a la que viviera, si falleciera una con hijos transmitirían propiedad y usufructo).
Si fallecen sin sucesión, se pondrán en administración por los albaceas en defecto de
éstos los (párrocos) curas regentes de San Mauro y San Francisco y de Santa María por
99 años. Las rentas a repartir entre la Casa de los Desamparados y el Hospital Civil.(…)
extinguido y sin efecto (la propiedad pasa a) los parientes más próximos”
Evolució de l’edifici
L’edifici original de la masia apareix mencionat en l’escriptura de donació de Josef
Gisbert a finals del segle XVIII. La tècnica constructiva de la volada de la seua coberta
amb tres filades escamotejades de rajola, disposant-se la intermèdia al biaix per a
formar dents de serra, es documenta a Alcoi en edificis construïts a finals del segle
XVIII (edificis de Sant Nicolau, 155 cantó amb Forn del Vidre, i Sant Joan cantó amb
Barranc de Na Lloba).
En aquest context cronològic l’edifici es caracteritza per la pràctica absència de vans en
el mur de càrrega de la façana principal, excepte als arcs que ventilen el porxe. Cal
tenir en compte que en el context del segle XVIII la seguretat passiva davant les
incursions de delinqüents era prioritària. D’altra banda la funció estructural del mur de
la façana i la no consideració de la ventilació i la il·luminació de les sales com a factors
de millora de les condicions de vida produïen construccions amb paraments sense a
penes obertures.
La fàbrica constructiva de l’edifici del corral, del mur que tanca el seu pati i de la masia
primitiva pareixen respondre, a falta d’un estudi murari amb cales parietals, a la
mateixa fase de construcció. Destaca l’homogeneïtat dels materials emprats en l’obra
de tàpia.

73
Cap la hipòtesi que en origen existira un edifici previ a la masia destinat únicament a
corral. Aquesta edificació podria comprendre la tercera nau de la planta baixa de la
masia i la planta baixa de l’edifici del corral actual. Els indicis que apunten a aquesta
possibilitat són: la presència d’un arc cegat al mur de càrrega que separa la segona
crugia i la tercera crugia de la masia (arc format per rajoles massisses a sardinell del
mateix tipus —0,30 x 0,15 x 0,05 m— que els emprats per a assentar les jàsseres
disposades entre les mènsules del mur posterior que actua com a mur de contenció),
arc del mateix tipus que un altre, parcialment cegat, situat en el mur davanter del
corral i la possible elevació dels murs de la masia i de la pallissa sobre una fàbrica
preexistent de maçoneria.
L’espai del pati i del corral van ser ampliats cap a l’oest. Calç tenir en compte que per
exemple a l’any 1856 el mas explotava un ramat de noranta ovelles (Sign. AMA
5464/01). Aquesta addició és evident perquè s’usa una fàbrica completament de
maçoneria i es manté a l’interior del corral un fragment del mur original que tancava el
corral per la seua cara oest. Es va crear un annex en aquest espai resultat de
l’ampliació del pati, en què resulta visible la base de roca mare en què s’assentava el
mur de tàpia del corral.
Quan les parròquies d’Alcoi es van fer càrrec de la gestió de la masia a finals del segle
XIX van dur a terme importants reformes a l’edifici.
La font existent davant la masia, amb la data gravada de 1887, va poder ser un recurs
de commemoració de l’any en què l’administrador eclesiàstic es va fer càrrec de la
finca.
A falta de comprovació documental, és evident l’addició d’un nou cos a la masia
primitiva per part dels administradors eclesiàstics. Aquesta construcció mostra una
planificació deguda a un director de l’obra, possiblement un arquitecte o mestre
d’obres. Es caracteritza per una disposició ordenada dels vans, rematats per arcs
rebaixats de rajola a sardinell i tancats per reixes amb trama romboïdal present als
edificis d’Alcoi de l’última dècada del segle XIX.

74
En aquesta ampliació destaca la construcció, com un espai visualment diferenciat des
de l’exterior, d’una ermita que ocupa l’angle NE de la masia. La decoració pictòrica de
l’ermita pot contextualitzar-se en les dècades de 1920-1930.
Posteriorment a l’ampliació de la masia es du a terme una reconstrucció del cobert del
cup, tal vegada per a dotar-lo de major capacitat o a causa de la seua ruïna per un
lliscament del terreny confrontant. S’aprecia que l’obra d’aquesta construcció adossa
sobre la volada del cos estructural de l’ampliació. En l’entorn d’aquest punt, sobre el
vessant, es troba un carreu procedent d’un portal desmuntat, així com altres peces
procedents d’una construcció preexistent.
Possiblement al voltant de la dècada de 1930 s’escomet una reforma integral de la
primera planta de la masia destinada a dotar-la de certs serveis, com ara una gran
cuina, un bany —sense excusat— i diversos dormitoris. És en aquest moment quan
s’obrin els grans vans sobre la façana de la masia primitiva i es crea la terrassa
davantera i un balcó sense vol. S’aprecien paviments de taulell hidràulic de 0,20 x
0,20m amb motius decoratius de principis dels anys trenta.
En aquesta etapa de reformes es porta a terme una instal·lació d’aigua corrent, amb
un depòsit d’aigua al porxe, una pila de marbre al vestíbul, una habitació de servei a la
planta baixa, el bany de la primera planta i un rentamans al menjador.

Estudi molins fariners racó bonaventura

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (15)

Similar a Estudi molins fariners racó bonaventura

Similar a Estudi molins fariners racó bonaventura (20)

Más de ProjecteRiuPolopAlcoi

Más de ProjecteRiuPolopAlcoi (9)

Estudi molins fariners racó bonaventura