Presentacio confidencialitat 2012

Confidencialitat:

El dret a la intimitat

Dr. Ramon Morera i Castell
Metge de família - Castelldefels

Membre del grup d’ètica de la CAMFiC

Maig 2012
Ramon Morera i Castell

Grup d’Ètica CAMFiC


El Grup d’Ètica
MISSIÓ
La missió del Grup d’Ètica es concreta en 3 punts:

• Aportar elements de reflexió sobre aspectes ètics de la nostra
pràctica quotidiana, que ens poden ser útils com a referència, amb
la finalitat de promoure un hàbit de reflexió que indueixi canvis
per millorar les actituds ètiques

• Aportar elements de reflexió sobre aspectes del funcionament habitual de la CAMFiC, per
promoure millores en les actituds ètiques del comportament dels òrgans directius, dels grups de
treball, de les persones que treballen en ells i, en general, de tots els seus membres.

• Aportar elements de reflexió ètica sobre les actituds i actuacions dels membres de la CAMFiC i
dels seus òrgans de govern davant actuacions de l’Administració, les organitzacions sanitàries, les
organitzacions col·legiades o la societat en general.


Documents: Reflexions en
la pràctica quotidiana
- L'ètica en la recerca en Atenció - Les relacions de la CAMFiC
Primària. Versió en català / castellà amb la indústria farmacèutica.
Versió en català / castellà
- La relació entre els metges de família
i els especialistes. Versió en català / - Confidencialitat: El dret a la
castellà intimitat. Versió en català / castellà

- Públic-privat: una relació complexa. - Relacions dels metges de família
Versió en català / castellà amb la indústria farmacèutica.
- Dades Clíniques en l'era electrònica.
Versió en català / castellà - Autonomia: Respecte a les
decisions dels pacients.
http://www.camfic.org/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Arxius/Etica.aspx

Els 4 principis bàsics

• No maleficència (primum non noscere)

• Beneficència

• Autonomia (Respecte per l’autonomia del pacient)

• Justícia


La declaració del drets humans es reafirma
que la relació clínica esta basada en el
reconeixement de la dignitat de la persona i
el respecte a la autonomia del pacient.


Confidencialitat


Dues preguntes:

És sempre imprescindible la
confiança en la relació clínica?

SI

NO

“No hay ejercicio de la medicina
sin confianza,
confianza sin confidencias
y confidencias sin secreto”
(L. Portes)

Dues preguntes:

Podem anar a la presó per desvetllar
informació d’un pacient?

SI

NO


Winckler, Martin. La malaltia de Sachs

Fixa’t!, la setmana passada vaig veure una de les
teves pacients.
Sí?
Sí, la senyora Moullad. Mai endevinaries el que li
passa!
No, i prefereixo que no me’n parlis.
I això!, per què?
Si ha vingut a veure’t a tu no és per a que m’ho
vagis explicant.
Eeeh!, evidentment, però entre col·legues es pot
discutir un cas!


CONFIDENCIALITAT:
El dret a la intimitat

El respecte a la intimitat és un dret
fonamental lligat a la dignitat de la
persona. Afecta tant a tot allò que se’ns diu
com a tot el que podem deduir per
l’observació, l’exploració, les proves
complementàries, els comentaris de casos
clínics o per altres mitjans.


La confidencialitat és

• Una necessitat per mantenir la confiança
de la relació.

• Un dret per a l’usuari.

• Una obligació per als professionals.

• Un compromís per a la organització.


La confidencialitat es basa
en tres puntals:

• Dret a la intimitat, és un dret que el
pacient pot preservar fins on ell cregui
necessari.

• Confiança. Els pacients necessiten tenir-
nos confiança per explicar el que els
passa. Els sanitaris som confidents.

• Lleialtat al pacient, que ens ha de portar
a respectar la seva intimitat i la seva
autonomia.

Efectes secundaris de la
manca de confidencialitat
• Si perdem la confiança del pacient:

– Serà més difícil la relació sanitaris-usuaris

– Serà més difícil arribar a diagnòstics

– Serà més difícil el seguiment


Confidencialitat

Què en diuen les normes?


Marc legal

1. Constitució Espanyola (1978). Article 18, 1 dret a la
intimitat.

1. Codi Deontològic COMB. Normes de Ètica Mèdica.
Article 30.

1. Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb
l'atenció sanitària 2003.

1. LOPD.

1. Llei 41/2002, de 14 de novembre, Básica reguladora de
la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones
en materia de información y documentación clínica.

Marc legal
1. Llei 21/2000 del Parlament sobre els drets...

1. Codi Penal.

1. Ley 14/1986, de 25 de Abril, General de Sanidad

1. Ley orgánica 10/1995, de 23 de Noviembre (Código
penal)

1. Convenio de Europa para la protección de los derechos
y dignidad del ser humano frente a las aplicaciones de
la biología y la Medicina

1. Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de
protección de datos de carácter personal.

Confidencialitat

• Constitució Espanyola (1978). Article 18, 1
dret a la intimitat: es garanteix el dret a l’honor,
a la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge.

• Codi de Deontologia. Normes d’Ètica Mèdica.
Article 30. El metge té el deure de guardar
secret tot allò que el pacient li hagi confiat, el que
hagi vist, hagi deduït i tota la documentació
produïda en el seu exercici professional i
procurarà ser tan discret que ni directament ni
indirectament res pugui ésser descobert.

Alguna més...

• La "Carta de drets i deures dels ciutadans en
relació amb l'atenció sanitària“ (DSSS) En un
apartat del punt 3.5 (dret a la confidencialitat de
la informació) diu "En aquest sentit cal
recordar que l'accés a les dades només el
poden tenir aquells professionals
directament relacionats amb l'atenció del
pacient, i que no es poden facilitar a altres
professionals o famílies/persones vinculades
sense l'autorització de l'interessat"

Situacions habituals amb risc per
garantir la confidencialitat
• Algú ens parla o ens pregunta per la salut d’un altre.

• Algú ve a la consulta en nom d’un altre.

• Quan el malalt és un company de feina.

• Consulta amb múltiples professionals.

• Consultes fora de la consulta.

• Menors i confidencialitat.

• Confidencialitat amb barreres lingüístiques.

Als passadissos, telèfon,
mostrador, etc

1 Depèn de la importància del què estem dient,
vigilem de no dir el nom del pacient del qual
parlem, potser algú que el coneix està a prop.

2 Vigilem de no dir el nom del pacient del qual
parlem, potser algú que el coneix està a prop.

3 Fem l’esforç de no dir el nom ni res que pugui
identificar el pacient, potser algú que el coneix
està a prop.


Quan el malalt és un company de
feina...

Preguntes sobre la seva salut, ho comenteu entre els
companys, és una mostra d’interès per la salut del
company.

No preguntes pel que té. Si el company de feina vol que
ho sàpigues ja t’ho farà saber. Si ho saps i algú et
pregunta, no dius res.


Et truca un pacient mentre
estàs visitant un altre

1 Li dius amablement que no pots atendre’ls en
aquest moment, que estàs visitant, agafes el
número i truques més tard.

2 Segons el que sigui, atens la trucada de telèfon
encara que tinguis l’altre pacient davant.

De la centraleta no et passen trucades en hores
3 de consulta, ells mateixos agafen les dades i
truques quan pots.


Cóm parles a les
sessions clíniques?

En Joan Maragall, que té leucèmia va venir
l’altre dia,.... Com hi ha el deure de secret, a
la sessió és secret compartit, no hi ha
problema en dir el nom.

Un senyor (persona, pacient) de x anys que
té leucèmia.... A les sessions parlem de
casos, sense dir noms ni res que pugui
identificar el pacient.


Tenim dret a informació
d’altres pacients?

SI, sempre que sigui amb bones intencions.

NO, només tenim dret a informació del pacient
que no és del nostre “cupo” mentre l’estem
visitant, no podem, ni tan sols mirar l’historial
posteriorment per saber com ha evolucionat,
sense el permís explícit del pacient.


El menor madur

“El menor maduro es un termino para designar a los individuos
menores de edad desde el punto de vista legal, pero con
capacidad suficiente (intelectual o emocional) para involucrarse
en la toma de decisiones”


7 anys: tradicionalment és l’edat en la qual el nen
arriba a “l’ús de la raó”

12 anys: legalment el nen té dret a ser escoltat

13 anys: capacitat per consentir relacions sexuals
sense que sigui delicte

14 anys: contraure matrimoni amb permís judicial

16 anys: majoria d’edat sanitària. Emancipació. IVE

18 anys: majoria d’edat legal i penal


Un noi de 14 anys demana
confidencialitat

1 Com és menor d’edat, si ho creus convenient li
diràs als seus pares.

2 Li dius que hi haurà confidencialitat però saps
que li comentaràs als pares si ho creus
convenient, sense que ell ho sàpiga.

3 Penses que és la teva obligació. Segons el que
succeeixi és probable que l’animis a que ell
mateix ho comenti amb els seus pares.


Els menors i la
confidencialitat

Els menors s’han de considerar com a
receptors de la informació i, per tant, ser
tractats amb tots els drets, si tenen
capacitat de comprendre. Aquesta és la
norma fonamental a tenir en compte.

(Cal registrar-ho a l’HC)


Els administratius han de
vetllar per la confidencialitat?


Persona amb HIV + que
no li ha dit a la parella

1 Li dius tu a la parella perquè hi ha un risc a una
persona concreta. Avises al pacient que li diràs a
la seva parella.

2 No li dius, respectes l’autonomia del pacient.

3 Parles amb el pacient, intentes fer-li entendre
la importància de que li expliqui ell. Creus que
és important mantenir la relació terapèutica.

Situacions clíniques amb
barreres lingüístiques

Entenc que els traductors/mediadors
coneixen el seu deure de confidencialitat.

Explico i recordo el deure de
confidencialitat al traductor/mediador i si
és un familiar segons el tema truco a
Sanitat Respon.


No li digui al meu pare si té
càncer doctor/a

1 Si la família creu que no l’ajudarà saber-ho i
veus bona intenció, acceptes i no li dius.

2 Li dius al pacient i a la família.

Demanes al pacient si vol informació,
3 quanta informació i si vol que ho sàpiga la
seva família.


Una 3a persona demana un
informe d’un pacient

•El fas.

•El fas si el pacient està d’acord.


Consells Pràctics


Consells Pràctics

• Cal convertir la confidencialitat en un hàbit.

• Abans d’emplenar qualsevol informe que se’ns
demani, cal que obtinguem el permís de
l’interessat o del tutor.

• Una forma útil de treballar el tema a nivell del
centre és organitzar sessions de debat sobre
alguns punts de risc per a la confidencialitat.


Consells Pràctics

• Cal incloure aspectes de la confidencialitat en els
plans d’acollida dels nous treballadors (siguin per
una petita suplència o per una plaça per
“sempre”).

• Si no parlem de problemes menors, no parlarem
de altres malalties.


Consells Pràctics

• Cal revisar els elements estructurals i de
funcionament dels equips que dificulten la
confidencialitat (parets, papers amb dades,
interrupcions de consultes, etc) i posar fil a l'agulla
per a resoldre'ls.

• A les sessions clíniques acostumem-nos a evitar
la identificació dels pacients (si no és estrictament
necessària per a la seva millor atenció).


Consells Pràctics

• El servei de traducció telefònica (012 o Sanitat respon) pot
ser útil, prèvia autorització de l’interessat, si aquest no parla la
nostra llengua i no desitja que un familiar o amic actuï de
traductor.

• Cal evitar els llistats de pacients que ofereixen les pròpies
administracions sanitàries i vetllar pel manteniment de la
confidencialitat i la confiança en cas de malalties de declaració
obligatòria.


Consells Pràctics

• En cas de peticions judicials cal fer especificar
clarament quina informació es demana i per a qui
és.

•Sols estem obligats a facilitar-la davant del jutge i
havent-li demanat prèviament que ens eximeixi del
nostre deure de confidencialitat.


Consells Pràctics

• Cada CAP o consultori ha de disposar d’un destructor de paper.

• Per a obtenir informació de les visites dels hospitals és una bona
solució demanar un informe a través de les unitats d'admissions.


“Si dubtes, calla.
Si no dubtes, pensa si has
de dubtar”.


La Història Clínica Electrònica


•La compatibilitat entre el dret a la història
clínica, d’una banda, i el dret a la protecció de
les dades de salut i de la intimitat per altra
banda.

•Els usos no assistencials de les dades
clíniques com la recerca, la docència i la
gestió de serveis sanitaris


ÚS CLÍNIC DE LA
HISTÒRIA CLÍNICA

• La història clínica és el suport de l’assistència
sanitària al pacient. Per tant, el disseny i l’estructura
de la història clínica (també la informàtica!) han
d’estar orientats a facilitar aquesta feina. Qualsevol
altre ús, legítim i previst per la Llei, ha de ser
considerat com a secundari pels responsables del seu
disseny, posada en marxa i manteniment.


ÚS CLÍNIC DE LA
HISTÒRIA CLÍNICA

• El propietari de la informació clínica és el pacient.
I per tant, té dret a decidir sobre ella: el seu contingut
i el seu ús. El pacient pot decidir si una determinada
dada pot ser o no inclosa en la seva història clínica. Els
pacients tenen dret d’accés a la seva història, en
qualsevol format que es presenti i a conèixer qui i en
quines circumstàncies ha consultat les seves dades
clíniques. La història clínica informatitzada pot i ha de
facilitar-ho.


ÚS CLÍNIC DE LA
HISTÒRIA CLÍNICA

• El professional ha d’introduir la informació necessària i
pertinent per a l’assistència. L’ha de reﬂectir de forma veraç,
intel·ligible i actualitzada. Ha de deixar constància del raonament clínic i
les decisions que pren de cara a la valoració del problema, incloent el pla
terapèutic i de seguiment si cal. L’accés a la informació es justiﬁca
fonamentalment per la necessitat de l’assistència sanitària.

• Reflexionar abans de fer anotacions que no formen part de
la història clínica.

• Cal que cada pacient autoritzi personalment l’accés a la
seva història clínica informatitzada per a cada acte
assistencial.


Confidencialitat
informàtica:

• Son necessaris espais reservats per al
professional, per a les seves anotacions
subjectives que el poden ajudar a l’estudi i
seguiment posterior del pacient, com preveu la
llei 21/2000 de la Generalitat de Catalunya i la
41/2002 de l’Estat.


LA RESPONSABILITAT
DELS PROFESSIONALS

1. Assegurar la qualitat de la informació i del
seu ús correcte i adequat

2. Fer l’ús correcte de les claus d’accés i dels
nivells de conﬁança.

3. Avaluar la cancel·lació de dades de la
història.


PUNTS CLAU

• La història clínica té com a ﬁnalitat facilitar i millorar
l’atenció al pacient. Qualsevol altre ús ha de ser
secundari. Per tant, el disseny de les històries clíniques
informatitzades s’ha de fer pensant en la seva ﬁnalitat
assistencial.

• Les institucions o empreses sanitàries tenen una
responsabilitat molt important en el disseny i
manteniment del suport informàtic, tant pel que fa a
seguretat com a facilitat d’ús per part dels clínics.


PUNTS CLAU

• Cal que existeixin diversos nivells d’accés a la història
clínica, segons perfil professional i segons relació
assistencial d’aquell professional amb el ciutadà.

• La majoria de transgressions a la intimitat provenen
dels mateixos professionals sanitaris, que tenim una
gran responsabilitat a evitar-les.

• Els professionals també tenim el deure de
denunciar aquells defectes de disseny que ens dificulten
una correcta i confidencial atenció.


CONSELLS PRÀCTICS


CONSELLS PRÀCTICS

• Compta sempre amb el permís, implícit o explícit, de
la persona que atens, per anotar una dada clínica.
• Abans d’anotar una informació pensa si és rellevant,
si et cal fer-ho.
• No deixis el teu codi d’accés a ningú (encara que t’ho
demanin).
• No enviïs informació clínica per mitjans insegurs: el
correu electrònic i la identiﬁcació per CIP són un bon
exemple d’inseguretat.


CONSELLS PRÀCTICS

• Evita accedir a històries clíniques de pacients pels
quals no tens permís implícit ni explícit. Denuncia la
facilitat amb què pots fer-ho.

• Promou que els teus pacients exigeixin majors
mesures de seguretat i que puguin controlar els
accessos no autoritzats a la seva informació clínica.


Conclusions


Conclusions

• El respecte a la intimitat és un dret
fonamental lligat a dignitat de la
persona

• Cal convertir la confidencialitat en un
hàbit de la nostra pràctica professional


“És molt més difícil equivocar-se per
callar que per parlar”

“És més difícil guardar un secret que
mantenir un carbó encès a la llengua”

Sòcrates


Gràcies per la vostra atenció

dr.rmorera@gmail.com

Twitter: @ramonmorera
Bloc: ramonmorera.com


Presentacio confidencialitat 2012

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Similar a Presentacio confidencialitat 2012

Similar a Presentacio confidencialitat 2012 (20)

Más de Ramon Morera i Castell

Más de Ramon Morera i Castell (12)

Presentacio confidencialitat 2012