SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 13
Descargar para leer sin conexión
Sílvia Montals
DIFERÈNCIES SOCIALS
• Les classes socials a Roma es basaven en el
naixement i en la riquesa de l’individu o de la
família.
• Aquestes classes van anar canviant al llarg de
la història.
CLASSES SOCIALS
1. Ciutadans (homes lliures):
– Totes les persones que no havien nascut ni
esdevingut esclaus.
– Tenien drets i deures, en funció de les subclasses
internes a les quals pertanyien.
– Els subgrups eren:
– Patricis:
• Descendents de les famílies
fundadores de la ciutat.
• Representaven l’aristocràcia de
la societat romana.
• Gaudien de tot tipus de
privilegis: econòmics, polítics,
socials…
• Eren propietaris de la majoria
de terres.
• Ocupaven la majoria de càrrecs
polítics.
– Plebeus:
• Eren els descendents de les
primeres famílies que s’havien
instal·lat a Roma, provinents de la
resta del Laci.
• Al principi no tenien deures ni
drets. Tampoc podien accedir a
cap càrrec polític ni religiós, ni
casar-se amb un patrici.
• Finalment, van aconseguir una
certa igualtat amb els patricis,
després de molt d’esforç.
– Clients:
• Eren plebeus que es posaven sota la protecció
d’un patrici, a qui anomenaven patronus.
• Cada matí s’havien de presentar davant del patró
per retre-li obediència i respecte. A canvi, el
patrici li donava diners i aliments per mantenir la
seva família.
• Un candidat a les eleccions,
les podia guanyar en funció
del nombre de clients que
tenia.
2. No ciutadans:
– Lliberts:
• Eren esclaus que havien aconseguit ser lliures,
però no gaudien dels mateixos drets.
• Els seus fills, però, eren ja ciutadans de ple dret.

– Estrangers:
• Eren habitants de la lliga de ciutats del Laci aliades
de Roma.
• No se'ls permetia votar.
– Esclaus:
• Homes, dones i nens que no gaudien de llibertat,
sinó que eren propietat d’un amo.
• No eren considerats persones, sinó objectes que es
compraven i es venien.
• Jurídicament no existien, per tant, el matrimoni entre
esclaus era il·legal.
• Els fills automàticament passaven a ser propietat de
l’amo.
• Feien les feines més
dures i pesades.
• Hi havia dos tipus d’esclaus:
–Esclaus públics:
» Eren propietat de l’Estat.
» S’encarregaven de les obres públiques (construcció
d’edificis, treball a les mines…)

–Esclaus familiars:
» Eren propietat de l’amo.
» Feien tasques domèstiques i agrícoles.
• Com s’arribava a ser esclau?
– Per naixement: fills de pares
esclaus.
– Presoners de guerra
– Per condemna de la justícia.
– Per no pagar deutes.

Els comerciants d’esclaus els venien públicament al
fòrum o a les botigues. Cadascun portava un cartell
amb les seves característiques: nacionalitat, qualitats,
aptituds…
A ON I COM VIVIEN?
– Ciutats:
• Patricis:
– Matí: gestionaven el patrimoni (amb l’ajuda dels
esclaus): comptabilitat, distribuir tasques als
esclaus, atendre clients...
– Migdia: anaven al fòrum a realitzar tasques
segons el càrrec que ocupaven:
» Advocats: defensaven i acusaven a través de
discursos.
» Senadors: anaven a reunions...
– Tarda: s’acabava la jornada laboral i dedicaven la
tarda a anar a banys, espectacles, trobar-se amb
els amics...
• Plebeus:
– Es dedicaven a l’artesania o treballaven per un altre a
canvi d’un salari.
– Com que cada vegada hi havia més esclaus, van anar
perdent les feines i es passaven el dia sense fer res.
– Vivien del que els proporcionava l’Estat o el patró.
– També anaven als espectacles o s’allistaven a l’exèrcit.

• Esclaus:
– Feien tot tipus de feines. Podien ser:
• Genèrics: feien tasques domèstiques senzilles
(netejar, cuina, cosir...)
• Especialitzats: (barber, perruquera, mestre,
tresorer...)
- Camp:
• Patricis:
– Propietaris de grans extensions de terra.
– Solien viure a la ciutat.
• Plebeus:
– Petits propietaris de terres.
• Esclaus:
– Consideraven un gran càstig ser enviats al camp:
• Encarregats: tenien el comandament de tota la finca.
• Mestres d’ofici: dirigien i vigilaven els que feien la feina del
camp.
• Treballadors: treballaven forçosament.
• Altres: preparaven els menjar, rentaven...

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
Sergames
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
mjvercher
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
quim_lara
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
Liam2211
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
aberae
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
Carla
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
martav57
 

La actualidad más candente (20)

La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
El comerç medieval
El comerç medievalEl comerç medieval
El comerç medieval
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANAVIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
VIDA I SALUT A L'EDAT MITJANA
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 

Destacado

Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
rogembak
 
Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015
lluís nater
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
agordi
 
El cristianismo, orígenes y expansión
El cristianismo, orígenes y expansiónEl cristianismo, orígenes y expansión
El cristianismo, orígenes y expansión
Luis Meca
 
Instituciones república romana
Instituciones república romanaInstituciones república romana
Instituciones república romana
claudio tapia
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
blogsoller
 

Destacado (20)

9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
Sociedad Romana
Sociedad RomanaSociedad Romana
Sociedad Romana
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Politica de Roma
Politica de RomaPolitica de Roma
Politica de Roma
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)La Religió Romana (1)
La Religió Romana (1)
 
Presentació sobre Girona
Presentació sobre GironaPresentació sobre Girona
Presentació sobre Girona
 
Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015Treball síntesi girona 2015
Treball síntesi girona 2015
 
Treball sobre la província de Girona
Treball sobre la província de GironaTreball sobre la província de Girona
Treball sobre la província de Girona
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
 
Presentació llatí
Presentació llatíPresentació llatí
Presentació llatí
 
La política a roma
La política a romaLa política a roma
La política a roma
 
Els romans 4t
Els romans 4tEls romans 4t
Els romans 4t
 
Llengua flexiva
Llengua flexivaLlengua flexiva
Llengua flexiva
 
Família romana
Família romanaFamília romana
Família romana
 
L’alfabet llatí
L’alfabet llatíL’alfabet llatí
L’alfabet llatí
 
El cristianismo, orígenes y expansión
El cristianismo, orígenes y expansiónEl cristianismo, orígenes y expansión
El cristianismo, orígenes y expansión
 
Instituciones república romana
Instituciones república romanaInstituciones república romana
Instituciones república romana
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar a La societat romana

Esclavitud a roma
Esclavitud a roma Esclavitud a roma
Esclavitud a roma
alexbcn10
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
Angel Martínez
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
IES VIDRERES
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
IES VIDRERES
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
martav57
 
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
martav57
 
Power point
Power pointPower point
Power point
xufa
 

Similar a La societat romana (20)

Esclavitud a roma
Esclavitud a roma Esclavitud a roma
Esclavitud a roma
 
Roma ii
Roma iiRoma ii
Roma ii
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
 
Roma ciutat romana.pdf
Roma ciutat romana.pdfRoma ciutat romana.pdf
Roma ciutat romana.pdf
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic Règim
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
La república romana
La república romanaLa república romana
La república romana
 
Edat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesEdat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismes
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-151.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
1.L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM 1 BAT. 2014-15
 
Power filo
Power filoPower filo
Power filo
 
Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
Roma
RomaRoma
Roma
 

Más de Sílvia Montals

Más de Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 

La societat romana

  • 2. DIFERÈNCIES SOCIALS • Les classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de l’individu o de la família. • Aquestes classes van anar canviant al llarg de la història.
  • 3. CLASSES SOCIALS 1. Ciutadans (homes lliures): – Totes les persones que no havien nascut ni esdevingut esclaus. – Tenien drets i deures, en funció de les subclasses internes a les quals pertanyien. – Els subgrups eren:
  • 4. – Patricis: • Descendents de les famílies fundadores de la ciutat. • Representaven l’aristocràcia de la societat romana. • Gaudien de tot tipus de privilegis: econòmics, polítics, socials… • Eren propietaris de la majoria de terres. • Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
  • 5. – Plebeus: • Eren els descendents de les primeres famílies que s’havien instal·lat a Roma, provinents de la resta del Laci. • Al principi no tenien deures ni drets. Tampoc podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, ni casar-se amb un patrici. • Finalment, van aconseguir una certa igualtat amb els patricis, després de molt d’esforç.
  • 6. – Clients: • Eren plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici, a qui anomenaven patronus. • Cada matí s’havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte. A canvi, el patrici li donava diners i aliments per mantenir la seva família. • Un candidat a les eleccions, les podia guanyar en funció del nombre de clients que tenia.
  • 7. 2. No ciutadans: – Lliberts: • Eren esclaus que havien aconseguit ser lliures, però no gaudien dels mateixos drets. • Els seus fills, però, eren ja ciutadans de ple dret. – Estrangers: • Eren habitants de la lliga de ciutats del Laci aliades de Roma. • No se'ls permetia votar.
  • 8. – Esclaus: • Homes, dones i nens que no gaudien de llibertat, sinó que eren propietat d’un amo. • No eren considerats persones, sinó objectes que es compraven i es venien. • Jurídicament no existien, per tant, el matrimoni entre esclaus era il·legal. • Els fills automàticament passaven a ser propietat de l’amo. • Feien les feines més dures i pesades.
  • 9. • Hi havia dos tipus d’esclaus: –Esclaus públics: » Eren propietat de l’Estat. » S’encarregaven de les obres públiques (construcció d’edificis, treball a les mines…) –Esclaus familiars: » Eren propietat de l’amo. » Feien tasques domèstiques i agrícoles.
  • 10. • Com s’arribava a ser esclau? – Per naixement: fills de pares esclaus. – Presoners de guerra – Per condemna de la justícia. – Per no pagar deutes. Els comerciants d’esclaus els venien públicament al fòrum o a les botigues. Cadascun portava un cartell amb les seves característiques: nacionalitat, qualitats, aptituds…
  • 11. A ON I COM VIVIEN? – Ciutats: • Patricis: – Matí: gestionaven el patrimoni (amb l’ajuda dels esclaus): comptabilitat, distribuir tasques als esclaus, atendre clients... – Migdia: anaven al fòrum a realitzar tasques segons el càrrec que ocupaven: » Advocats: defensaven i acusaven a través de discursos. » Senadors: anaven a reunions... – Tarda: s’acabava la jornada laboral i dedicaven la tarda a anar a banys, espectacles, trobar-se amb els amics...
  • 12. • Plebeus: – Es dedicaven a l’artesania o treballaven per un altre a canvi d’un salari. – Com que cada vegada hi havia més esclaus, van anar perdent les feines i es passaven el dia sense fer res. – Vivien del que els proporcionava l’Estat o el patró. – També anaven als espectacles o s’allistaven a l’exèrcit. • Esclaus: – Feien tot tipus de feines. Podien ser: • Genèrics: feien tasques domèstiques senzilles (netejar, cuina, cosir...) • Especialitzats: (barber, perruquera, mestre, tresorer...)
  • 13. - Camp: • Patricis: – Propietaris de grans extensions de terra. – Solien viure a la ciutat. • Plebeus: – Petits propietaris de terres. • Esclaus: – Consideraven un gran càstig ser enviats al camp: • Encarregats: tenien el comandament de tota la finca. • Mestres d’ofici: dirigien i vigilaven els que feien la feina del camp. • Treballadors: treballaven forçosament. • Altres: preparaven els menjar, rentaven...